El 11 d’octubre del 2006 el President de CASEGA i el Conseller d’Agricultura Ramaderia i Pesca signen un conveni pel qual la Generalitat es farà càrrec de pagar el 50 % del cost del canal, (444.750.000 €) i que aquest es repercutirà mitjançant tarifa als usuaris.

Durant el mes de juliol del 2009 es reguen les primeres hectàrees.

En relació a les zones protegides aquestes han estat les dates clau:

• A l’any 1979 s’aprova la directiva d’aus 79/409/CEE
• Durant el any 1989 es presenta el primer inventari d’aus elaborat per la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO/Birdlife) on es delimiten les àrees importants pels ocells (IBAS)
• A l’any 1992 s’aprova la directiva d’hàbitats 92/43/CEE
• Es revisen i s’amplia el inventari d’aus per part de SEO/Birdlife durant el any 1998
• El any 2000 i 2001 s’obren 2 expedients al regne d’Espanya arrel de la denuncia promoguda per SEO/Birdlife, Ipcena, Egrell i Depana per l’aplicació incorrecta de les directives europees.
• L’any 2003 el govern de la Generalitat aprova una proposta que qualifica com a zona d’especial protecció de les aus 20.593 ha, la Comissió l’estima del tot insuficient i interposa un recurs davant del Tribunal de Justícia Europeu.
• Un acord de Govern del setembre del 2006 designa 26.215 ha del àmbit regable com area ZEPA.
• El 2007 el Tribunal de Justícia Europeu emet dues sentencies per incompliment de la directiva d’aus(C-186/06 i C-235/04). Una per insuficient declaració de zones Zepa i una segona per falta de garanties de protecció de les aus estepàries a la zona afectada pel projecte del Canal Segarra Garrigues.
• El 2008 la Comissió envia la carta d’emplaçament per incompliment de les dues sentencies on es ratifica que la proposta del 2006 segueix sent insuficient.
• Al juny del 2009 es designen 14.293 ha mes en compliment de la sentencia del TJCE per l’assumpte C-235/04.
• El 24 de juny del 2010 el col•legi de comissaris tanca definitivament el cas per insuficient designació de zones Zepa.

El projecte de regadiu del Segarra-Garrigues s’ha sotmès a una adaptació de la seva Declaració d’Impacte Ambiental, atès les diverses ampliacions de la Xarxa Natura 2000, per tal d’adaptar el projecte als nous requeriments ambientals, especialment pel que fa a la protecció de les aus estèpiques.
L’adaptació de la nova Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) es va aprovar el passat 8 d’octubre de 2010 es formula amb caràcter favorable per a les següents actuacions previstes al projecte, sempre que s’hi apliquin les mesures i condicions contemplades a l’Estudi d’Impacte Ambiental i les que determina aquesta mateixa Declaració d’impacte ambiental:

• Transformació per concentració parcel•lària i aplicació de reg d’alta eficiència fora dels espais protegits de la Xarxa Natura 2000 i que no suposi l’afecció directa a les zones de major potencialitat de l’hàbitat per a acollir espècies estepàries.
• Aplicació de reg d’alta eficiència als espais de Granyena i Valls de Sió.
• Reg de suport a l’arbrat fora de ZEPA i en ZEPA, en les finques existents en el moment de declaració de l’espai, dins de les delimitacions acotades per l’estudi d’impacte ambiental.
• Projectes d’infraestructures associades a la implantació del regadiu i la concentració parcel•lària.
• Prova pilot per al reg de suport al cereal si es realitza amb les condicions especificades, i reg de suport al cereal d’hivern, si aquest prova és positiva.

La DIA preveu uns impactes crítics que requereixen de mesures compensatòries no previstes en l’Estudi d’Impacte Ambiental (EIA), per la qual cosa es formula amb caràcter desfavorable per a les actuacions següents:

• Reg d’alta eficiència fora dels espais ZEPA amb pèrdua d’hàbitat a les zones de major potencialitat de l’hàbitat per a acollir espècies estepàries, afeccions que s’incrementen per l’efecte vora i la pèrdua de connectivitat.
• Reg de suport al cereal en la ZEPA de Mas de Melons-Alfés per la seva afecció a l’hàbitat potencial de la terrerola.
• Modernització dels regs històrics a la ZEPA de Secans de Belianes- Preixana i Plans de Sió.

Un cop exposades aquestes incompatibilitats el Govern, el dilluns 11 d’octubre, va aprovar el Pla de Gestió i el Pla Especial dels Espais Naturals Protegits de la Plana de Lleida, també va estar informat sobre la Declaració d’Impacte Ambiental aprovada per la ponència ambiental l’anterior divendres i com a conseqüència va resoldre aprovar la declaració d’interès públic de primer ordre pel desenvolupament del Projecte de regadiu del canal Segarra Garrigues. També s’han aprovat les mesures compensatòries necessàries per la compatibilitat del desenvolupament d’aquest projecte amb l’obligat compliment de les Directives comunitàries en matèria de conservació del Medi Ambient.
Amb aquests acords el Govern satisfà definitivament les demandes de la Comissió Europea arran de la sentència condemnatòria pel cas Segarra-Garrigues. Ara ens caldrà que tots plegats continuem treballant per seguir fent possible el creixement econòmic d’aquests territoris i la conservació i millora de la seva biodiversitat i així complir amb les aspiracions i reivindicacions de la societat lleidatana.
Sens dubte un premi per tots aquells que aquest darrers anys han fet grans esforços per aconseguir que aquest projecte vagi endavant!!

Què és el sistema Segarra Garrigues?

L’any 2002 ja es va aprovar una DIA que ara s’ha fet de nou per donar compliment a la sentència dictada pel Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees, que va declarar que amb l’aprovació d’ aquella DIA s’incomplia la directiva de conservació de les aus silvestres, també calia adaptar-la a l’ampliació de la superfície de les Zones d’Especial Protecció de les Aus (ZEPA).

Sens dubte el document aprovat el 2002 i el publicat ara no tenen res a veure, com es lògic s’analitza el projecte, tant a nivell d’execució de les obres com la posterior situació de posada en servei del regadiu. S’estudia el medi i les actuacions que poden provocar algun tipus d’impacte, així com les mesures que s’han d’impulsar i aplicar per evitar, reduir o compensar el mencionat impacte i també s’elabora un Pla de Vigilància Ambiental per fer el corresponent seguiment a les mesures. El pressupost estimat pels propers 10 anys de les mesures preventives, correctores i compensatòries s’eleva a 109 milions d’ €. Les mesures preventives són per minimitzar l’impacte global del projecte, les correctores, s’apliquen durant l’execució de les obres i les compensatòries, pretenen compensar els efectes negatius del projecte sobre l’hàbitat estepari i els efectes relacionats amb l’exclusió del reg a determinades zones.

Amb aquest estudi es pretén aconseguir compatibilitzar la protecció de les aus i el desenvolupament integral d’un territori amb moltes dificultats.

Amb aquestes darreres actuacions, s’encara la recta final del procés que ha de permetre tancar el segon procediment obert per Brussel·les, donat que el primer, relacionat amb l’ampliació de les zones ZEPA, està en vies de solució.

L’Estudi d’Impacte Ambiental analitza cada espai protegit  i les seves espècies per anar proposant les mesures a adoptar i les tipologies de reg compatibles així com els impactes de les obres. El document conclou que els impactes seran moderats-compatibles, sempre i quan s’apliquin les mesures preventives, correctores i compensatòries plantejades en l’Estudi.

Tots som conscients que ens toca protegir unes aus i que cal que millorem el seu habitat, cada cop som més capaços de definir plegats com ho farem sense oblidar que ens caldrà fer-ho compaginant-ho amb activitats econòmiques que aportin oportunitats i viabilitat econòmica a les persones que viuen i treballen en aquests territoris. Estem vivint un nou procés que per a cada territori és un xic diferent, anirem aplicant mesures i caldrà que siguem prou hàbils per adaptar-les segons els nostres nous coneixements i l’experiència que ens aportaran les proves i els estudis.

La gent del territori clama poder viure de la terra i viure de la terra està molt vinculat a la disponibilitat d’aigua; encara tenim dubtes sobre que passarà amb algunes aus si reguem amb major o menor mesura, en una època del any o en altre i això fa que les organitzacions mediambientals s’instal·lin en el immobilisme davant el regadiu.

Molts ja som conscients que no podem modificar de manera substancial el mosaic de cultius existents, la nostra aspiració es basa en garantir collites rendibles cada any sense pertorbar gens ni mica el habitat de les aus protegides, però garantint l’existència d’agricultors professionals que gestionin aquestes terres.

Aquestes darreres setmanes tot hem pogut aportar les nostres propostes per garantir la viabilitat de les especies, els territoris i les persones i cal reconèixer els esforços per trobar punts de coincidència que estan fent la gent d’aquests territoris, aportant propostes molt i molt interessants i assumint que en molts casos no són les millors decisions des del seu punt de vista més personal o sectorial; però si les més òptimes per arribar a acords.

Us adjunto els documents propostes de la primera jornada per cada territori (Secans de la Noguera, Bellmunt-Almenara, Plans de Sió, Belianes- Preixana, Mas de Melons-Alfés i Segrià-Utxesa)

Aquesta setmana s’inicia una segona ronda en el procés de participació dels plans de gestió de les zones Zepas; en dues setmanes farem totes les reunions i ja encararem la recta final en la definició, sens dubte pel agricultor i/o propietari es un moment molt important, vaja és el moment!

Els plans de gestió i la declaració d’impacte ambiental del Segarra- Garrigues definiran què es podrà cultivar i com es compatibilitzararà la producció d’aliments i la preservació de les aus. El passat divendres més de 100 persones es varen reunir a Belianes-Preixana i varen aprovar un document positiu, un document que anomenem de mínims i que té molt i molt sentit. Totes elles són persones coneixedores del camp, dels ocells, del món rural i ningú millor que ells per saber què es pot fer i fins on es pot arribar. Totes aquestes persones són conscients que cal protegir unes espècies d’aus i només demanen que també se’ls deixi viure i guanyar-se la vida a casa seva.

Espero poder aportar el meu gra de sorra per aconseguir que aquest document de mínims sigui suficient per garantir que tot i mantenint l’hàbitat de les aus, també creem un hàbitat apropiat pels pagesos i per les persones que ja fa molts anys que viuen i treballen en terres tant complexes com les del Segarra-Garrigues.

La situació ens porta a que cada dia sigui un repte, espero que els reptes del mes de febrer ens portin a millorar una situació complexa pel camp català i a aplicar la millor la solució a les zones de protecció d’aus

El dijous tornem amb mes “noticietes”. Unió de Pagesos veu ‘manca de transparència’ en el procés participatiu que la Generalitat ha endegat amb el territori per definir la gestió de les zones d’especial protecció per les aus (ZEPA) de la plana de Lleida. Tornada ha repassar la nota de premsa, tampoc no estem d’acord, però decidim que ja no cal respondre.

Evidentment no entraré a qüestionar l’estratègia comunicativa del sindicat agrari, ni a valorar la seva situació interna o la percepció que en té el sector. En la nota de premsa només els hi vaig demanar que, davant la preocupant situació de crisi que està patint el sector, el més desitjable per a tots seria que col·laboressin amb l’administració com ho estan fent les altres organitzacions i ,si aquesta no es la seva intenció, que com a mínim no intoxiquin i ens deixin fer la feina.

D’altra banda, en molts mitjans de comunicació escrits, radiofònics, televisions, internet….es va publicar la noticia d’UP íntegrament, però en molt pocs es va recollir la nota de premsa del Govern com a resposta a unes declaracions esbiaxades del sindicat i, en aquells mitjans on es van recollir, es va fer de forma residual.

Per això, tant una cosa com l’altra, m’han fet reflexionar. No sóc un il·lús, fa temps que em dedico a la política (de forma no professional i professional en els darrers anys) i les situacions que podria explicar són molt diverses. Després de setmanes com aquesta es demostra que moltes de les decisions que he pres envers la comunicació son molt encertades, i us explicaré algunes:

- No llegeixo la premsa vinculada al sector agrari fins al migdia, algun dia no ho faig.

- Només parlo amb mitjans de comunicació quan realment tinc alguna cosa molt important que explicar.

- Intento explicar el què penso, com treballo, el que veig, el què em passa i les reflexions al voltant del món rural i l’agricultura en el meu bloc, sens filtres. Un espai, obert als comentaris, a les crítiques constructives, a les opinions; sempre amb respecte i consideració.

I a més tinc la percepció que la gent està cansada de tot aquest circ i que només vol feina i suport per ensortir-se’n. Per tant seguirem millorant l’eficàcia de la gestió i buscant fòrmules que millorin els resultats finals en les explotacions agràries catalanes, amb la participació de tots els que vulguin ser positius.

carles@photo-logistics.com

Segurament aquestes espècies no ho estan passant pitjor que els propis pagesos que gestionen aquestes terres: també s’està reduint el cens i també son una espècie en perill d’extinció, la gran diferencia es que els pagesos ni són migratoris ni poden anar al reg a menjar.

Segurament la intensificació que s’ha produït en els darrers 50 anys en les produccions agràries no ha estat bona per les aus, però al mateix temps, també estic segur que sense la gestió dels pagesos ara ja no quedarien ni espècies ni biodiversitat. La solució al conflicte fa mesos que està en marxa, es varen ampliar les zones de protecció, es realitzaran els plans de gestió de les Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), s’adaptarà la declaració d’impacte ambiental del projecte de regadiu del Segarra – Garrigues. S’està encarant la recta final per desencallar el conflicte i aquest no pot esdevenir un procés de mercadeig, cal que s’apliquin mesures que millorin l’estat de les aus i permetin la viabilitat de les explotacions agraries aplicant mesures desde la ciència, la tecnologia i el coneixement i no refugiant el nostre desconeixement en el principi de prudència i no deixar fer res.

La setmana passada es va iniciar el procés de participació ciutadana del pla de gestió de les Zepas de la plana de Lleida, que clourà a finals de març i en el que s’hauran realitzat més de 20 reunions. La coordinació de les actuacions s’efectua des del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, i s’ha constituït una mesa d’experts en temes de conservació de la biodiversitat i en ocells estèpics, agricultura, desenvolupament rural, gestió de conflictes i participació, planificació, economia i representants del món empresarial i cultural i que contribuiran a mediar i resoldre i definir el plans de gestió

La participació s’estructura a partir de sessions on es convida als principals agents socials de cada territori, també es pot participar a títol individual mitjançant la pagina web on podem trobar informació sobre aquest procés i un formulari per fer arribar suggeriments sobre el pla de gestió.

A continuació us deixo un interesant power point que va servir per presentar els plans de gestió i el procés de participació ciutadana.

Com tota la participació ciutadana el objectiu d’aquest procés és que els plans de gestió de les ZEPA de la plana de Lleida tinguin en compte les necessitats i els punts de vista de la ciutadania i de les persones afectades, segurament totes les aportacions ajudaran molt a compartir el coneixement i a suavitzar la situació, però ens quedarà molt per investigar, descobrir, resoldre i aplicar.