Catalunya té un repte molt important amb el seu món rural. Cal un món rural més viu i actiu amb un sector agrari fort, estructurat, que percebi el suport de la seva societat i que trobi l’equilibri entre la producció d’aliments i la gestió de la biodiversitat. Caldrà esforç i suport per trobar noves ocupacions no només lligades a la conservació dels valors naturals i del patrimoni cultural, cal que els/les joves puguin tornar al món rural amb aquelles ocupacions que ara només es troben en els àmbits metropolitans, un món rural viu i actiu necessita de l’ocupació qualificada dels/les joves. La resta anirà venint sol.

Aquesta setmana s’ha celebrat a Tarragona i a les Terres de l’Ebre el XII Congrés Nacional de Comunitats de Regants d’Espanya que està organitzat per la Federació Nacional de Comunitats de Regants de Espanya (FENACORE). Més de 800 assistents que debaten temes tan importants com la modernització dels regadius, l’impacte dels costos energètics, la supressió de les tarifes elèctriques especials per al regadiu, el Pla Nacional de Regadiu Horitzó 2015, les conseqüències del principi d’unitat de gestió de conca, i els cada vegades més freqüents períodes d’escassetat i la manera de fer-los front. Llegit d’aquesta manera, res sembla que afecti a tots els ciutadans, i resulta que estem molt i molt equivocats. A Catalunya produïm el 30 % dels aliments que consumim, el nostre índex de suficiència alimentària és molt baix. Els nostres pagesos estan passant moltes dificultats i la societat està poc compromesa amb els nostres productors. Encara que ara no sembli possible, la tasca del productor té molt futur, sobretot si disposa d’aigua per transformar-la en aliments. L’agricultura juga un paper estratègic en el desenvolupament del país i cal que tots la valorem i li donem el suport que mereix.

El Govern de la Generalitat aposta decididament per un ús eficient del aigua de regadiu, no estalviant recursos, ni tècnics ni econòmics. L’any 2020, l’actual Pla de Regadius de Catalunya (PRC) estarà executat íntegrament. Serà quan Catalunya disposarà d’un potent instrument per garantir la major producció possible d’aliments, i el major estalvi en episodis de sequera. El Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) invertirà uns 4.000 milions d’euros en el PRC, equivalents a més del doble del valor de la producció agrícola anual catalana l’any 2008. L’increment de la producció agrícola que s’obtindrà representarà el 50% respecte del total de l’esmentat any 2008. Però algú pot pensar que la nostra climatologia mediterrània no es pot permetre el dispendi d’aigua que preveu passar de les 300.000 hectàrees de regadiu actuals a les 440.000 hectàrees futures. Doncs bé, el PRC 2010-2020, lluny de preveure un major consum d’aigua permetrà alliberar-la per altres usos. Així, tenim que la superfície actual de regadiu utilitza 2.675 hm³ de aigua. Una vegada executat el PRC, en l’any 2020, s’haurà incrementar la superfície regable en un 43% però en aquell moment el consum habitual d’aigua de reg serà de 2.618 hm³, un 2% menys que l’actual, i a la vegada hi haurà molta més elasticitat en el seu ús en moments de sequera. Vull traslladar als regants que des del DAR restem al seu costat i estem oberts als suggeriments i les iniciatives que d’aquest congrés se’n derivin. I disposats a treballar conjuntament per donar a conèixer a la societat la tasca que realitzen produint els aliments sans, segurs i de proximitat per la nostra societat.

El País: Gobierno y oposición se unen en apoyo a la agricultura
El Periódico: El Parlament promou un pacte nacional d’agricultura
La Vanguardia: Cuando pocos son mucho
La Vanguardia: La agricultura, doce años después
Avui: El Parlament aprova un pla estratègic agrari per a 8 anys
El Punt: El Parlament en ple s’avé a un pla agrari estratègic més enllà de la legislatura
El Mundo: Govern i CiU acuerdan un pacto agrario sin concretar medidas
ABC: CiU y ERC libran su primera batalla por el voto agrícola en el Pleno
Público: La crisis de la agricultura une a Govern y oposición
Expansión: llena apuesta por un plan estratégico para el sector agrario

TV3: Llena aposta per un pla estratègic

• @MuseuVidaRural: Unió de Pagesos veu amb bons ulls els compromisos adquirits pel govern al  http://bit.ly/cn8Zaj
• @socialistes_cat: José Montilla aposta per un sector agroalimentari “estructurat, fort i competitiu” http://bit.ly/bGlvBu
• @ginapol: Per Llena, el debat ha marcat un camí de futur del sector, més enllà d’ideologies polítiques http://bit.ly/c5JkET
• @josepjc: El deseo TED de Jamie Oliver. Enseñarle a todos los niños acerca d la comida.Video on TED.com http://bit.ly/98tk3I
• @ciu: “L’agricultura, un sector estratègic de la nostra economia? Clar que sí” de Jordi Baiget http://ow.ly/1yJMt
• @jordi_bertran: Ampli acord en el #debatagrari del #parlament http://bit.ly/cYBjOb
• @guapugracies: “Rebel.lió pagesa: Que CiU no té memòria?” http://www.youtube.com/watch?v=yO1eXrmEgms
• @ginapol: Llena afirma que el model de cooperativisme català és un exemple a seguir: El conseller d’Agricultura,… http://bit.ly/9zyPaT
• @socialistes_cat: Voleu llegir discurs del president http://www.bit.ly/aV2Vmg
• @ginapol: Resum d les propostes d’Unió d Pagesos x debat sobre el sector agrari http://bit.ly/9UDrr6
• @ginapol: Joaquim Llena agraeix a Artur Mas la voluntat de col·laborar junts per encarar el futur del sector: El… http://bit.ly/a72gaD
• @jordi_bertran: La cat rural ocupa el 67% del territori i esta habitada pel 5,8% de la població
• @jordi_bertran: La cat rural te una densitat de 19,80 hab./Km2 la urbana 657 i la mitja de cat es 229
• @jordi_bertran: Els ajuts a l’agricultura es varen crear orientats als Consumidors (aliments sans, segurs i a preu assequible)
• @jordi_bertran: Amb CIU els joves que s’incorporaven a l’agricultura cobraven 39.000€ ara fins a 70.000
• @jordi_bertran: El 27% de la superfície agrària es de regadiu i produeix el 70% del total Català
• @jordi_bertran: La Política Agrària Comuna mes enllà del 2013 ha de seguir assegurant la producció d’aliments i l’abastament a la població
• @jordi_bertran: La PAC cal que garanteixi una agricultura socialment acceptable, mediambientalment sostenible i econòmicament viable
• @jordi_bertran: La FAO alerta que l’any 2030 caldrà produir el doble d’aliments que es produeix actualment
• @jordi_bertran: L’any 2000 es varen pagar 199 M€ en ajuts directes el 2009 mes de 275 M€
• @jordi_bertran: De mitja 1 hectàrea de regadiu produeix 7 vegades mes que una de seca
• @jordi_bertran: De mitja 1 hectàrea de regadiu genera fins a 12 vegades mes d’ocupació que una de seca
• @jordi_bertran: El grau d’abastament de productes alimentaris no transformats a Catalunya es nomes del 35 %
• @jordi_bertran: Inversions en regadius 2000-2003 149M€ 2004-2006 212M€ 2007-2009 594M€  les xifres ho diuen tot
• @jordi_bertran: El pla de regadius (2009-2020) preveu invertir 4070M€ per arribar a regar de manera eficient el 13,4% del territori català
• @jordi_bertran: Inversions en camins 2000-2003 26M€ 2004-2006 57 M€ 2007-2009 70 M€
• @jordi_bertran: La facturació de l’agroindustria es de 18000M€ un 16% de les vendes industrials catalanes
• @jordi_bertran: 75.000 llocs de treball en mes de 2000 establiments agroindustrials, això no es deslocalitza!
• @jordi_bertran: Més de 200000 llocs de treball directes i indirectes: 67.000 a l’agricultura, 77.000 a la indústria, 60.000 llocs de treball més ind. auxiliar
• @jordi_bertran: 249 cooperatives agràries 71000 socis, mes de 1300M€ de facturació i mes de 4000 ocupats

Foto de familia

Tres dies després del debat agrari al Parlament de Catalunya crec que ja és prou temps per fer una anàlisi i no caure en la rauxa del èxit de les votacions. La meva conclusió desprès de pensar, escoltar, llegir i reflexionar és que ha estat un gran debat que pot marcar un abans i un desprès. El debat ha deixat unes resolucions aprovades amb una gran majoria que marcaran el full de ruta per als propers anys, el proper govern socialista ja té la ruta marcada

La satisfacció va ser molt alta, després de mesos de treball intens i de 14 hores tancats al Parlament, tenim sobre la taula 100 mesures a favor del sector agrari amb un alt consens. Llàstima, però, que el grau de seguiment  dels mitjans de comunicació no va ser tot el bo ja que l’ocasió ho requeria per així poder posar en valor el sector agroalimentari i que la societat visualitzés el seu paper estratègic. Crec que el nostre sector mereix més, espero que el acord i consens hagi estat el que faci augmentar l’interès mediatic.

És impossible en un sol post parlar del centenar de resolucions aprovades, però m’agradaria destacar temes tan importants com el Pla Nacional Pla Estratègic Nacional de Suport a l’Agricultura i l’Alimentació (PENSAA), de caire interdepartamental i orientat a impulsar la competitivitat, la formació, la innovació, la internacionalització, la comercialització i la conscienciació dels ciutadans.

També s’ha d’impulsar a partir d’ara un centre de recerca de regadius a Tàrrega, la llei d’espais agraris, la llei del Desenvolupament Rural català que promogui la diversificació econòmica de l’economia rural., el Pla de Regadius 2008-2020, un pla de camins 2011-2017, a més, es modificarà el decret llei que regula el finançament dels regadius

D’altra banda, es modificarà el PDR 2007-2013 per adequar els imports de les indemnitzacions compensatòries, treballar per a què el sistema d’assegurances agràries sigui una veritable eina de garantia i seguretat per les explotacions agràries.

El llistat de temes podria ser molt extens però crec que el més important és el consens i la satisfacció de totes les parts. Ara cal que els mitjans de comunicació ens permetin arribar al dia a dia de la gent per posar en valor les nostres produccions alimentaries i els nostres productors

Documents complementaris:

Discurs inicial Conseller

Video complert de totes les intervencions

notes de premsa DAR relacionades

Aquí podeu trobar les pagines de l’administració Catalana, Espanyola i Europea, també  Ruralcat, la comunitat agrària mes virtual, la pagina web dels regadius de Catalunya, de les dues empreses que presideixo Regsa i Regsega, del centre de referència en investigació (IRTA), Prodeca, Incavi, l’Agencia Catalana de l’Aigua, la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, consum de la Generalitat, l’Agencia Catalana de Seguretat Alimentaria i el Institut Català de Crèdit Agrari.

També us proposo que consulteu espais com els del Rural Fòrum, Rudona, Cedricat, Centre Tecnològic Forestal de Catalunya o la Fundació del Mon Rural així com el col·legis d’enginyers tècnics agrícoles o el d’agrònoms.

Com es lògic cal visitar les Cambres i les organitzacions agràries (JARC, Unió de Pagesos, UPA, ASAJA) o la Xarxa de Pageses i els joves d’UP.

No podem deixar altres webs o blocs que també ens poden aportar molt com el Observatori  del Cooperativisme a Catalunya, la Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), Agricultura de Catalunya, Pirene Lab, la Fundació Triptolemos, la Fundació Alimentació i Ciència (Alicia) o l’ Associació interuniversitària europea per a la ciència agrària.

Evidentment la premsa del sector com Agrodigital, Agroline, Agroinformacion, productes del camp, iagua i la revista rural.

Espero que us sigui d’utilitat a la vegada que us demano que si creieu que podeu aportar webs amb mes informació sobre el sector les aneu incorporant als comentaris, per ara us deixo amb els Pets.

Aquest debat és una gran oportunitat per donar a conèixer el nostre món rural i els nostres productors d’aliments. Caldrà debatre sobre el futur, sobre el model, sobre el tipus de país que volem!

Jo estic molt convençut que si un país no promou el desenvolupament dels seus espais rurals, la seva capacitat és limitada.

No podem oblidar que es parlarà sobre la situació actual del primer sector industrial de Catalunya i Espanya per tal d’establir una diagnosi i conseqüentment, presentar propostes i iniciatives per garantir-ne la seva continuïtat i viabilitat de cara al futur.

L’últim debat agrari va tenir lloc l’any 1998, quan el conseller era Francesc Xavier Marimon. Els dos anteriors es van celebrar el 1992, amb Joan Vallvé al capdavant del departament, mentre que el primer debat d’aquestes característiques va tenir lloc el 1983, amb Agustí Carol com a màxim responsable de la política agrària. Ara és el torn de Joaquim Llena.

Al DAR s’ha treballat de valent fent tot un seguit de reunions amb organitzacions professionals agràries, associacions interprofessionals i grups parlamentaris per recollir les seves propostes.

El debat ha de servir per marcar el camí de futur del sector, i posar en valor la feina dels nostres professionals agraris, que estan mancats de notorietat i reconeixement a la societat actual.

De la mateixa manera que altres sectors, l’agrari té grans dificultats per accedir al crèdit bancari, això sumat a la difícil situació sectorial està dificultant de manera molt important la gestió financera de les explotacions frenant o gairebé parant les inversions en modernització.

Aquesta situació és molt preocupant, es pot produir l’abandonament d’explotacions, la reducció de la competitivitat, algunes explotacions que no podran afrontar noves inversions i en alguns casos es farà difícil la realització de les tasques mínimes de conreu a inici de la nova campanya.

Aquesta situació d’ofec i les bones perspectives de futur que té el sector fan que calgui recolzar-lo en la mesura, per evitar abandonaments i descapitalitzacions no desitjats, per la qual cosa cal implementar mesures de suport intentant donar resposta a les principals necessitats del sector, sent conscients que la crisi actual té incidència a nivell internacional i que les eines al nostre abast són limitades a causa del marc normatiu i de les disponibilitats pressupostàries.

El DAR ha recollit les propostes de les Organitzacions Professionals Agràries i altres representants del sector a Catalunya ja sigui a través de contactes bilaterals, de les taules sectorials, o de foment i concertació, així es presenta aquest Pla de Xoc per sector agrari i pesquer de Catalunya que engloba 25 mesures prioritàries per ajudar-los a superar l’actual conjuntura econòmica i que s’organitzen en 8 objectius.

Objectiu 1: Facilitar l’accés al circulant

S’establirà una línia de préstecs bonificats per a Agricultors Professionals i Explotacions Agràries Prioritàries, amb un termini d’amortització de fins a 5 anys, amb el primer de carència d’amortització de capital, posteriorment es previst bonificar els interessos.

En la mateixa línia de donar accés al circulant, el Ministeri subvencionarà els avals que siguin necessaris per accedir a préstecs sol·licitats pels agricultors, no nomes de circulant, si no també per les inversions fins a un import de 50.000€ de préstec avalat.

Conjuntament amb l’estat, es dóna una moratòria de dos anys als préstecs destinats a modernització, incorporació de joves i als crèdits ramaders de la crisi de preus del 2008

S’ha sol·licitat a la Comissió Europea l’avançament del pagament únic i els ajuts de closca amb el objectiu d’augmentar la disposició de liquiditat per part del sector d’entre 45 i 60 dies en referència a altres anys. Tenen dret a sol·licitar l’ajut un total de 64.157 sol·licitants, l’import global dels drets previstos de pagament únic pel 2010 ascendeix a 250M€.

També en aquesta línia es preveu avançar el pagament de diversos ajuts agroambientals entre un mes o mes i mig la dotació pressupostària serà d’uns 18M€.

Objectiu 2: Suport a la industria i a les cooperatives

El DAR té pressupostats per aquesta línia de suport a la indústria agroalimentària i les cooperatives 70M€, dels quals 37,5M€ corresponen a crèdits a interès zero. Així mateix, s’estan cercant nous tipus de garanties per a poder oferir als industrials i cooperativistes unes condicions menys costoses que les actuals.

Objectiu 3: facilitar el cessament anticipat

La convocatòria de l’ajut al cessament anticipat de l’activitat agrària té com objectiu facilitar el relleu generacional al sector agrari alhora que permet la consolidació de les explotacions existents i dóna una sortida a productors propers a l’edat de jubilació que per la seva edat no estan disposats a fer les inversions necessàries per fer més competitiva la seva explotació. Fins ara, aquesta mesura estava condicionada a la incorporació d’un jove, fet que s’eliminarà en aquesta convocatòria.

Objectiu 4: fomentar la millora de les estructures agràries

Crèdits a interès zero per la instal·lació de xarxes de protecció de cultius,  per la instal·lació d’estructures de reg a l’interior de les finques particulars, per les explotacions porcines i avícoles per tal d’adequar-se a les normatives europees de benestar animal i per l’adquisició de maquinària agrícola. Es tracta de diverses línies de crèdits bonificats a interès zero i per un import total de 27M€

Objectiu 5: impuls a la internacionalització

S’executaran plans sectorials per la internacionalització per a la reactivació del sector agroalimentari. Es realitzarà una campanya intensiva de promoció internacional pels sectors de la carn, a la fruita i el vi.

Objectiu 6: reducció de costos directes i indirectes per les explotacions agràries

La situació de crisi fa que el nivell d’assegurances baixi, per aixo s’augmentarà un 10% la subvenció de les línies que encara tenen oberta la contractació com els fruiters, l’arròs, els cítrics o el raïm de vinificació. El Ministeri, per la seva part, ha articulat una mesura complementaria, l’ordre de Materials Específics de Risc (MER)

S’està treballant per aconseguir l’emissió telemàtica de certificats sanitaris de moviments de bestiar per part dels ramaders. Dels més de 64.000 beneficiaris, un total de 13.833 podran enguany fer una Declaració Única (DUN) simplificada estalviant recursos i temps. Complementant aquestes mesures, el departament ha acordat impulsar una Oficina de Suport a l’Empresari Agrari a diferents punts del territori, després de l’èxit obtingut a Lleida amb la prova pilot que es va impulsar. Aquest nou sistema d’atenció a l’usuari s’aplicarà a Tarragona, Terres de l’Ebre, Girona i Catalunya Central, posant un especial esforç per orientar a les empreses en crisi, a l’ incorporació de joves i a la promoció de la recerca i la innovació.

Objectiu 7: fomentar la transparència i la interrelació entre els diferents actors de la cadena agroalimentària

Impuls al Observatori de Preus i de la Comissió Tècnica de Bones Pràctiques Comercials.

Objectiu 8: ajuts al sector de la pesca

Millora de l’eficiència, la sostenibilitat i el benefici de la flota pesquera d’arrossegament catalana i establiment d’una línia de préstecs bonificats al circulant per al sector de la pesca de fins a 40.000 euros cadascú.

Catalunya gaudeix d’un clima mediterrani amb èpoques de disponibilitat de recursos hídrics seguides d’altres escassetat. Malgrat això, no podem dir que, en el seu conjunt, Catalunya sigui un país sec. Una precipitació mitjana de 670 l/m²/any garanteix una disponibilitat efectiva de quelcom més de 1.700 m³ per habitant i any que, segons la FAO, representa una disponibilitat d’aigua satisfactòria. Ara bé, el nostre és un país heterogeni i irregular, pel que fa a la pluviometria, i en front els 1.000 l/m²/any d’algunes comarques gironines tenim els 250 l/m²/any, o menys, segons els anys, de les comarques de Ponent.

Per tot això resulta fonamental parlar d’estalvi d’aigua a Catalunya. La demanda global d’aigua a Catalunya se situa al voltant dels 3.000 hm3 (aquesta xifra oscil·la segons els exercicis, en un més/menys 10 %), corresponent als usos agrícoles un 73 %, convertint la producció d’aliments en el principal usuari. Així doncs, esdevé fonamental el grau d’eficiència amb què l’agricultura fa ús de l’aigua de reg ja que qualsevol petita millora en la distribució i utilització de l’aigua de reg tindrà un gran impacte.

Les polítiques d’estalvi d’aigua han de ser interioritzades pels diferents consumidors i usuaris i no es pot atribuir al sector agrícola la responsabilitat exclusiva sobre el ineficient ús de l’aigua quan el conjunt de la societat és corresponsable. Hem de pensar que pel que fa als usos urbans de l’aigua el consum directe mitjà representa uns 90 m³ d’aigua per persona i any, però el consum d’aigua virtual en forma d’aliments equival a 2.600 l/habitant/dia. Així tenim que petites  modificacions en els hàbits alimentaris es podrien traduir  en importants estalvis en els quantitats d’aigua necessàries per produir-los.

D’una altra banda cal indicar que l’estalvi d’aigua està directament relacionat amb el concepte eficiència en l’ús de la mateixa. En aquest sentit les obres de modernització dels regadius promouen l’estalvi d’aigua ja que fan possible obtenir collites de més qualitat amb menors aportacions d’aigua. Això s’aconsegueix aportant a les plantes l’aigua en el moment exacte en què la necessiten, cosa que és possible mitjançant la tecnologia que aporta la utilització dels programadors de reg. D’aquesta manera s’aconsegueix un doble objectiu, una menor despesa global d’aigua per al conjunt dels regadius de Catalunya i es fa possible també produir més kg de matèria seca d’aliments per m3 d’aigua utilitzada (En aquests moments l’agricultura catalana és capaç de produir 1 kg de préssecs amb només 140 litres d’aigua quan només fa pocs anys la xifra era un 25% superior).

En aquest context el Govern de la Generalitat ha impulsat el “Pla per l’eficiència en l’ús de l’aigua per al reg agrícola”, en el qual treballa activament el DAR, conjuntament amb l’Agència Catalana de l’Aigua. El Pla té com objectiu millorar l’eficiència productiva de l’aigua, fomentar l’ús racional d’aquest recurs i afavorir l’estalvi, alhora que garantir el subministrament de productes a la Xarxa Alimentaria. Hem de pensar que la millora de l’eficiència en l’ús de l’aigua per part de l’agricultura permetrà destinar l’aigua alliberada a usos tan importants com els mediambientals.

En la mateixa línia d’aconseguir les més altes cotes d’eficiència en l’ús d’aigua de reg es treballa intensament en l’anomenat  “Reg Deficitari Controlat”. Aquesta tecnologia es fonamenta en que el veritablement important pel productor és obtenir el màxim rendiment en euros per m3 i no la màxima producció per unitat de superficie (Kg/Ha). La recerca de la qualitat és la clau ja que menors rendiments unitaris per ha, però de més valor comercial, generen més ingressos en el compte de resultats de l’explotació. És clar que l’aplicació de les tecnologies exposades redundarà, tal i com actualment ja ve succeint, en un estalvi molt important en els volums d’utilització globals d’aigua.

El Pla de Regadius de Catalunya 2008-2020 (PRC) preveu la modernització de 258.016 Ha, el 93% de la superfície ocupada pels regadius tradicionals, també preveu que l’any 2020 Catalunya disposi d’un total de 431.562 Ha de regadiu. En definitiva es tracta de millorar la conversió aigua utilitzada per aliment produït.