Jordi Bertran » Regadius

El futur és possible que sigui prometedor

Jordi Bertran — Sun, 06 Feb 2011 20:51:29 +0000

Després d’unes setmanes de descans reprenc l’activitat al bloc amb un tema prou ampli i que mereixerà noves entrades.

D’ençà que el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural va publicar una nota de premsa que anunciava l’ inici de la campanya electoral a cambres agràries diversos mitjans de comunicació s’ han fet ressò de la disminució d’agricultors que pateix Catalunya.

Curiosament les organitzacions agràries que ara estan en campanya electoral totes demanen suport per la incorporació de joves agricultors i una Política Agrària Comú (PAC) que més enllà del 2013 disposi de bona dotació econòmica. Durant els darrers anys que he estat al Govern de la Generalitat una de les peticions mes habituals, especialment d’ Unió de Pagesos, era que els petits pagesos disposessin de major suport per hectàrea que els de major dimensió.

La reducció del cens agrari es lògic, en tots els sectors ha passat al llarg dels anys i segurament la pagesia és el darrer en patir l’adaptació, en els darrers 17 anys s’ha reduït un 60% fins els 29.817 actuals, també es cert que el numero d’afiliats a la seguretat social no descendeix, ja que les contractacions de les empreses agràries ha crescut de manera important els darrers anys.

I la teoria del abandonament de la terra? La Superfície Agrària Útil(SAU) no cau, es deixen de cultivar alguns terrenys en territoris amb especials dificultats i petites parcel•les en territoris en els que predomina de manera molt important un sector productiu que pateix una situació de crisi.

Catalunya té una propietat molt parcel•lada i molts propietaris que generalment prefereixen una gestió de manera precària de les seves finques que no pas una gestió professional i amb contractes de llarga durada.

Sobre la PAC mes enllà del 2013, siguem realistes, tindrem molts menys fons i caldrà repartir-los molt millor. De les 56.000 persones que van rebre ajuts l’any 2009, 40.000 van rebre menys de 2.500 € i només 5.000 persones amb drets van cobrar més de 10.000€. Els 40.000 amb menys import van percebre el 14% dels 195 milions d’euros que va rebre Catalunya.

El creixement de la població mundial i les necessitats alimentàries situen l’agricultura mundial com un sector estratègic i a Catalunya no serà menys, pensem que Catalunya nomes produeix el 30 % del que consumeix.

El preus percebuts pel productor milloraran i els mercats de futur seguiran alts, el inversors ja estan mirant el sector agroalimentari com un valor segur amb alces moderades i de recuperació encara una mica lenta, però un valor de futur molt interessant.

Ens queden pocs camins per recórrer, però cal que tots siguem seriosos i juguem el paper que ens toca si no volem perdre un tren de futur.

Les organitzacions agràries han de defensar la viabilitat del sector agrari i això passa per defensar que les empreses agràries siguin molt més grans i que les no viables tinguin el suport suficient per sortir-ne dignament, també els hi serà necessari reestructurar-se i ajustar les seves macro empreses de serveis que tenen.

Als responsables politics seguir amb les inversions en regadius, cal seguir amb el pla de regadius de Catalunya, una hectàrea de regadiu produeix 7 vegades més que una de secà i genera 13 vegades mes ocupació. També cal que mantinguin el suport a la modernització del sector i al cessament de l’activitat a les explotacions que no son o no seran viables a curt termini. Com que caldrà reduir pressupost fem-ho començant per aquells ajuts agroambientals, que són més socials que ambientals.

Les cooperatives agràries, les empreses agràries i agroalimentàries els caldrà acostar-se molt més a la producció primària, produir al camp pensant en el consumidor final i controlant molt més la cadena de valor, de la seva concentració i eficiència en la gestió de la cadena de valor dependrà la rendibilitat del conjunt d’explotacions i l’aposta dels inversors per agricultures com la catalana.

A tots plegats ens caldrà explicar que si volem fer del nostre territori un espai atractiu per la producció d’aliments, els ajuts europeus només poden ser per empreses dimensionades i viables i que ara, com a molt, entre 15 i 20.000 es el sostre màxim de productors a Catalunya, però en un futur no molt llunyà encara caldrà que siguin menys i més potents.

Seguirem parlant-ne!

La llarga historia del Segarra Garrigues

Jordi Bertran — Tue, 12 Oct 2010 18:02:38 +0000

El Regadiu Segarra-Garrigues ha estat una aspiració de la societat civil de les comarques lleidatanes durant molts anys. Ja en els anys 30, en el pla hidràulic de la Generalitat de Catalunya, apareixia pràcticament idèntic a com es planteja avui. Al llarg d’aquests més de 70 anys s’han formulat diferents estudis de viabilitat i projectes.
Si ens remetem als fets de la darrera etapa, l’impuls definitiu es produeix el 1980 quan es constitueix la Junta Promotora del Canal Segarra Garrigues. La Comunitat General de Regants es constitueix al 1992 encara que ja actua com expectant des de 1983.
A l’any 1994 es produeix la declaració d’interès general del projecte (Llei 42/1994, de 30 de desembre) i va ser inclòs en el Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre, aprovat pel Reial Decret 1664/1988, de 24 de juny.
El 2 de juliol de 1999 el consell de Ministres constitueix l’empresa estatal Canal Segarra Garrigues (CASEGA) amb el objecte social de contractar, construir i explotar el canal principal del Segarra Garrigues
Un any després, el 27 de setembre de l’any 1999, es va firmar el protocol de col·laboració entre l’Administració Estatal i la Generalitat de Catalunya, en virtut del qual es van distribuir les actuacions que assumiria cada Administració.
L’any 2000, finalitzen les obres de construcció de l’embassament de Rialb, amb l’objectiu de regular el riu Segre, millorar l’abastament de les poblacions aigües avall i contribuir a l’execució del regadiu del Segarra-Garrigues
El de 6 de novembre de 2002, es fa pública la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) del projecte de regadiu i de la concentració parcel·lària del Segarra-Garrigues, (DOGC 3757, de 8 de novembre de 2002), en el qual es transcriu l’acord de la Ponència Ambiental de 26 de setembre de 2002, referent a aquesta infraestructura i es formula la corresponent Declaració d’Impacte Ambiental amb caràcter favorable.
Al desembre de l’any 2002 s’adjudiquen les obres de la xarxa secundaria a l’empresa Aigües Segarra Garrigues (ASG) formada per FCC construcció S.A., Acsa Agbar construcció S.A., Copcisa S.A., Copisa S.A., Benito Arno S.A., Àrids Romà S.A., Constructora de Calaf S.A., M y J Grues S.A., Romero Pol S.A., Aqualia i Sorea S.A. per 1.069 Milions d’euros i al juliol del 2003 s’inicien les obres de la xarxa secundaria.

El 11 d’octubre del 2006 el President de CASEGA i el Conseller d’Agricultura Ramaderia i Pesca signen un conveni pel qual la Generalitat es farà càrrec de pagar el 50 % del cost del canal, (444.750.000 €) i que aquest es repercutirà mitjançant tarifa als usuaris.

Durant el mes de juliol del 2009 es reguen les primeres hectàrees.

En relació a les zones protegides aquestes han estat les dates clau:

A l’any 1979 s’aprova la directiva d’aus 79/409/CEE
Durant el any 1989 es presenta el primer inventari d’aus elaborat per la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO/Birdlife) on es delimiten les àrees importants pels ocells (IBAS)
A l’any 1992 s’aprova la directiva d’hàbitats 92/43/CEE
Es revisen i s’amplia el inventari d’aus per part de SEO/Birdlife durant el any 1998
El any 2000 i 2001 s’obren 2 expedients al regne d’Espanya arrel de la denuncia promoguda per SEO/Birdlife, Ipcena, Egrell i Depana per l’aplicació incorrecta de les directives europees.
L’any 2003 el govern de la Generalitat aprova una proposta que qualifica com a zona d’especial protecció de les aus 20.593 ha, la Comissió l’estima del tot insuficient i interposa un recurs davant del Tribunal de Justícia Europeu.
Un acord de Govern del setembre del 2006 designa 26.215 ha del àmbit regable com area ZEPA.
El 2007 el Tribunal de Justícia Europeu emet dues sentencies per incompliment de la directiva d’aus(C-186/06 i C-235/04). Una per insuficient declaració de zones Zepa i una segona per falta de garanties de protecció de les aus estepàries a la zona afectada pel projecte del Canal Segarra Garrigues.
El 2008 la Comissió envia la carta d’emplaçament per incompliment de les dues sentencies on es ratifica que la proposta del 2006 segueix sent insuficient.
Al juny del 2009 es designen 14.293 ha mes en compliment de la sentencia del TJCE per l’assumpte C-235/04.
El 24 de juny del 2010 el col•legi de comissaris tanca definitivament el cas per insuficient designació de zones Zepa.

El projecte de regadiu del Segarra-Garrigues s’ha sotmès a una adaptació de la seva Declaració d’Impacte Ambiental, atès les diverses ampliacions de la Xarxa Natura 2000, per tal d’adaptar el projecte als nous requeriments ambientals, especialment pel que fa a la protecció de les aus estèpiques.
L’adaptació de la nova Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) es va aprovar el passat 8 d’octubre de 2010 es formula amb caràcter favorable per a les següents actuacions previstes al projecte, sempre que s’hi apliquin les mesures i condicions contemplades a l’Estudi d’Impacte Ambiental i les que determina aquesta mateixa Declaració d’impacte ambiental:

Transformació per concentració parcel•lària i aplicació de reg d’alta eficiència fora dels espais protegits de la Xarxa Natura 2000 i que no suposi l’afecció directa a les zones de major potencialitat de l’hàbitat per a acollir espècies estepàries.
Aplicació de reg d’alta eficiència als espais de Granyena i Valls de Sió.
Reg de suport a l’arbrat fora de ZEPA i en ZEPA, en les finques existents en el moment de declaració de l’espai, dins de les delimitacions acotades per l’estudi d’impacte ambiental.
Projectes d’infraestructures associades a la implantació del regadiu i la concentració parcel•lària.
Prova pilot per al reg de suport al cereal si es realitza amb les condicions especificades, i reg de suport al cereal d’hivern, si aquest prova és positiva.

La DIA preveu uns impactes crítics que requereixen de mesures compensatòries no previstes en l’Estudi d’Impacte Ambiental (EIA), per la qual cosa es formula amb caràcter desfavorable per a les actuacions següents:

Reg d’alta eficiència fora dels espais ZEPA amb pèrdua d’hàbitat a les zones de major potencialitat de l’hàbitat per a acollir espècies estepàries, afeccions que s’incrementen per l’efecte vora i la pèrdua de connectivitat.
Reg de suport al cereal en la ZEPA de Mas de Melons-Alfés per la seva afecció a l’hàbitat potencial de la terrerola.
Modernització dels regs històrics a la ZEPA de Secans de Belianes- Preixana i Plans de Sió.

Un cop exposades aquestes incompatibilitats el Govern, el dilluns 11 d’octubre, va aprovar el Pla de Gestió i el Pla Especial dels Espais Naturals Protegits de la Plana de Lleida, també va estar informat sobre la Declaració d’Impacte Ambiental aprovada per la ponència ambiental l’anterior divendres i com a conseqüència va resoldre aprovar la declaració d’interès públic de primer ordre pel desenvolupament del Projecte de regadiu del canal Segarra Garrigues. També s’han aprovat les mesures compensatòries necessàries per la compatibilitat del desenvolupament d’aquest projecte amb l’obligat compliment de les Directives comunitàries en matèria de conservació del Medi Ambient.
Amb aquests acords el Govern satisfà definitivament les demandes de la Comissió Europea arran de la sentència condemnatòria pel cas Segarra-Garrigues. Ara ens caldrà que tots plegats continuem treballant per seguir fent possible el creixement econòmic d’aquests territoris i la conservació i millora de la seva biodiversitat i així complir amb les aspiracions i reivindicacions de la societat lleidatana.
Sens dubte un premi per tots aquells que aquest darrers anys han fet grans esforços per aconseguir que aquest projecte vagi endavant!!

Desenvolupament rural sostenible

Jordi Bertran — Thu, 01 Jul 2010 14:27:29 +0000

La crisi que patim en els darrers temps és sens dubte una manifestació que el model econòmic actual ha de ser redissenyat. L’ètica financera es basa en gran mesura en la moderació de les rendibilitats dels agents econòmics en benefici d’una explotació del sistema a llarg termini. Es tracta de no esgotar la gallina dels ous d’or i permetre que segueixi sent productiva durant molts més anys. Es tracta en definitiva d’una aposta decidida per la sostenibilitat productiva.
L’any 1987, l’Informe Brundtland defineix el desenvolupament sostenible com “aquell que satisfà les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les generacions futures per satisfer les seves pròpies necessitats”. Doncs bé, cap altre sector millor que l’agrari comprèn la importància de la conservació del medi ambient donat que la seva activitat es desenvolupa immersa en l’entorn natural.
L’any 1999 la Unió Europea estableix a Berlín que el segon pilar de la política agrària comunitària és el desenvolupament rural. Es pretén a partir d’aquest moment reforçar el teixit econòmic i social de les zones rurals a través de la creació de noves oportunitats laborals, afavorint una agricultura més respectuosa amb el medi ambient i millorant la competitivitat del sector agrari.
Malauradament quan s’ha pensat en diversificació econòmica, nomes s’ha fet amb projectes destinats al turisme rural, durant els últims anys és una evidència que el ciutadà de les grans poblacions vol tornar a la natura. Però el gran èxit d’aquesta nova forma de turisme recau en la professionalitat amb què l’economia rural ha sabut satisfer la demanda. Ara ja sembla que estem preparats per pensar en noves diversificacions econòmiques en la gestió del món rural, retornarem als vells treballs gairebé oblidats com la neteja de boscos i caldrà que es combini amb qualsevol de les ocupacions que semblaven reservades pels àmbits mes metropolitans.
El sector agrari també està cridat a tenir una gran importància dins del sector energètic, superat en gran mesura el debat mundial sobre el destí per energia de productes alimentaris bàsics es consolida en l’horitzó la visió industrial en la gestió dels residus ramaders (biogàs). D’altra banda, la disminució de la rendibilitat dels boscos per fusta catalans va acompanyada de les noves possibilitats econòmiques que ofereixen les masses forestals capaces de generar grans quantitats de la matèria prima necessària per produir energia i capaces, per tant de crear nombrosos llocs de treball dins del sector, sens dubte es un pas difícil, cal deixar de pensar que els boscos son per protegir-los i tornar a pensar que son un recurs que cal gestionar.
Pel que fa a l’eficiència en el consum d’aigua el món urbà ha sabut adaptar-se, la forta sequera patida per Catalunya fins l’any passat ha implantat en la societat catalana la cultura de l’estalvi de l’aigua i en aquests moments el consum es situa a Barcelona ciutat en 107 litres per persona i dia, molt a prop dels 80 litres per persona i dia per sota dels quals l’Organització Mundial de la Salut considera que el consum ja no és òptim. El sector agrari comparteix la importància de l’estalvi de l’aigua arribant-se a obtenir en els darrers anys eficiències altíssimes en la producció dels aliments. En aquests moments l’agricultura catalana és capaç de produir 1 kg de préssecs amb només 140 litres d’aigua quan només fa pocs anys la xifra era un 25% superior. La millora de l’eficiència en l’ús de l’aigua per part de l’agricultura permetrà produir mes aliments amb menys recurs i destinar l’aigua alliberada a altres usos, com els mediambientals.
L’efecte hivernacle és un altre exemple que il·lustra la importància del sector primari respecte de les demandes socials actuals, una hectàrea de bosc mediterrani és capaç de fixar unes 20 tones de CO2 per any.Però tan important com l’ús forestal de determinades superfícies és l’ús agrícola de les terres amb capacitat productiva. Catalunya és deficitària en la producció d’aliments per a la seva població. La solució a aquest problema estructural no és nomes la importació sistemàtica dels productes necessaris, el transport comporta el consum de combustibles fòssils i l’agreujament de l’efecte hivernacle (importar 1 kg de pomes des de Xile necessita consumir ni més ni menys que 88 grams de gasoil). Per tot això Catalunya ha de desenvolupar i consolidar un sistema agrari i agroalimentari potent, de qualitat i de proximitat, que garanteixi millorar l’autosuficiència alimentària, entesa des de la sostenibilitat ambiental i no des del proteccionisme.
El desenvolupament rural i la conseqüent millora de les rendes agràries és responsabilitat de tots ja que tots som beneficiaris dels seus efectes. No concebre’l aquesta manera no correspon a una societat integradora, evolucionada i moderna com és la catalana. Però no es tracta de cap mena de caritat. Es tracta senzillament d’entendre que Catalunya no només està formada per unes bombolles de població que tan sol ocupen el 10% del territori.

Catalunya té un repte molt important amb el seu món rural. Cal un món rural més viu i actiu amb un sector agrari fort, estructurat, que percebi el suport de la seva societat i que trobi l’equilibri entre la producció d’aliments i la gestió de la biodiversitat. Caldrà esforç i suport per trobar noves ocupacions no només lligades a la conservació dels valors naturals i del patrimoni cultural, cal que els/les joves puguin tornar al món rural amb aquelles ocupacions que ara només es troben en els àmbits metropolitans, un món rural viu i actiu necessita de l’ocupació qualificada dels/les joves. La resta anirà venint sol.

Un nou pas per compatibilitzar aus i pagesos a la plana de Lleida 2

Jordi Bertran — Mon, 28 Jun 2010 07:36:30 +0000

Aquesta setmana la Comissió Europea ha anunciat que arxiva definitivament l’expedient que tenia obert contra l’estat espanyol per l’incompliment de la normativa de protecció de les aus a Catalunya. La sentència del 2007 obligava a ampliar les zones de protecció de les aus a la plana de Lleida, fet que afectava especialment al zona del regadiu del Segarra Garrigues. Sens dubte una gran noticia que confirma la bona línia adoptada pel Govern de la Generalitat.
Ara ens queda pendent l’aprovació definitiva del pla especial de protecció i el pla de gestió d’aquests espais que estan a consulta publica fins el proper dia 7 de Juliol i que segurament el Departament de Medi Ambient rebrà diverses al•legacions que ajudaran a millorar el document. M’agradaria destacar que aquest pla de gestió es prou ampli com per fer possible i viable l’Estudi d’Impacte Ambiental (EIA) que REGSEGA va lliurar al òrgan ambiental i que serà la base per l’aprovació de les modificacions de la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) que ens durà a tancar amb la Comissió Europea l’altre expedient que té obert contra el estat espanyol i que aquest si afecta directament al Segarra garrigues.

Aigua i/o aliments

Jordi Bertran — Tue, 18 May 2010 18:44:24 +0000

El dissabte el diari de Tarragona va publicar-me l’article que trobareu transcrit a continuació.

Aquesta setmana s’ha celebrat a Tarragona i a les Terres de l’Ebre el XII Congrés Nacional de Comunitats de Regants d’Espanya que està organitzat per la Federació Nacional de Comunitats de Regants de Espanya (FENACORE). Més de 800 assistents que debaten temes tan importants com la modernització dels regadius, l’impacte dels costos energètics, la supressió de les tarifes elèctriques especials per al regadiu, el Pla Nacional de Regadiu Horitzó 2015, les conseqüències del principi d’unitat de gestió de conca, i els cada vegades més freqüents períodes d’escassetat i la manera de fer-los front. Llegit d’aquesta manera, res sembla que afecti a tots els ciutadans, i resulta que estem molt i molt equivocats. A Catalunya produïm el 30 % dels aliments que consumim, el nostre índex de suficiència alimentària és molt baix. Els nostres pagesos estan passant moltes dificultats i la societat està poc compromesa amb els nostres productors. Encara que ara no sembli possible, la tasca del productor té molt futur, sobretot si disposa d’aigua per transformar-la en aliments. L’agricultura juga un paper estratègic en el desenvolupament del país i cal que tots la valorem i li donem el suport que mereix.

El Govern de la Generalitat aposta decididament per un ús eficient del aigua de regadiu, no estalviant recursos, ni tècnics ni econòmics. L’any 2020, l’actual Pla de Regadius de Catalunya (PRC) estarà executat íntegrament. Serà quan Catalunya disposarà d’un potent instrument per garantir la major producció possible d’aliments, i el major estalvi en episodis de sequera. El Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) invertirà uns 4.000 milions d’euros en el PRC, equivalents a més del doble del valor de la producció agrícola anual catalana l’any 2008. L’increment de la producció agrícola que s’obtindrà representarà el 50% respecte del total de l’esmentat any 2008. Però algú pot pensar que la nostra climatologia mediterrània no es pot permetre el dispendi d’aigua que preveu passar de les 300.000 hectàrees de regadiu actuals a les 440.000 hectàrees futures. Doncs bé, el PRC 2010-2020, lluny de preveure un major consum d’aigua permetrà alliberar-la per altres usos. Així, tenim que la superfície actual de regadiu utilitza 2.675 hm³ de aigua. Una vegada executat el PRC, en l’any 2020, s’haurà incrementar la superfície regable en un 43% però en aquell moment el consum habitual d’aigua de reg serà de 2.618 hm³, un 2% menys que l’actual, i a la vegada hi haurà molta més elasticitat en el seu ús en moments de sequera. Vull traslladar als regants que des del DAR restem al seu costat i estem oberts als suggeriments i les iniciatives que d’aquest congrés se’n derivin. I disposats a treballar conjuntament per donar a conèixer a la societat la tasca que realitzen produint els aliments sans, segurs i de proximitat per la nostra societat.

Els mitjans de comunicació i el #debatagrari

Jordi Bertran — Sun, 18 Apr 2010 21:22:27 +0000

Els mitjans de comunicació tenen la possibilitat d’ajudar molt al món agrari, necessitem que el catalans siguin més nacionalistes alimentaris i ens cal que el suport del mitjans. El debat va ser plàcid i sense molt conflicte potser això va restar interès. Personalment, desprès del treball de l’equip de premsa i comunicació del DAR esperava molt més dels mitjans en aquest debat monogràfic sobre l’agricultura.
Us deixo amb el resum del dia desprès del mitjans nacionals:

El País: Gobierno y oposición se unen en apoyo a la agricultura
El Periódico: El Parlament promou un pacte nacional d’agricultura
La Vanguardia: Cuando pocos son mucho
La Vanguardia: La agricultura, doce años después
Avui: El Parlament aprova un pla estratègic agrari per a 8 anys
El Punt: El Parlament en ple s’avé a un pla agrari estratègic més enllà de la legislatura
El Mundo: Govern i CiU acuerdan un pacto agrario sin concretar medidas
ABC: CiU y ERC libran su primera batalla por el voto agrícola en el Pleno
Público: La crisis de la agricultura une a Govern y oposición
Expansión: llena apuesta por un plan estratégico para el sector agrario

TV3: Llena aposta per un pla estratègic

El twitter al #debatagrari

Jordi Bertran — Sun, 18 Apr 2010 21:12:29 +0000

El twitter també ha tingut un paper destacat en aquest debat monogràfic sobre el sector agrari dies abans ja varem començar a piular amb el hashtag #debatagrari. Us deixo amb una selecció de les piulades que crec que varen aportar més informació:

@MuseuVidaRural: Unió de Pagesos veu amb bons ulls els compromisos adquirits pel govern al http://bit.ly/cn8Zaj
@socialistes_cat: José Montilla aposta per un sector agroalimentari “estructurat, fort i competitiu” http://bit.ly/bGlvBu
@ginapol: Per Llena, el debat ha marcat un camí de futur del sector, més enllà d’ideologies polítiques http://bit.ly/c5JkET
@josepjc: El deseo TED de Jamie Oliver. Enseñarle a todos los niños acerca d la comida.Video on TED.com http://bit.ly/98tk3I
@ciu: “L’agricultura, un sector estratègic de la nostra economia? Clar que sí” de Jordi Baiget http://ow.ly/1yJMt
@jordi_bertran: Ampli acord en el #debatagrari del #parlament http://bit.ly/cYBjOb
@guapugracies: “Rebel.lió pagesa: Que CiU no té memòria?” http://www.youtube.com/watch?v=yO1eXrmEgms
@ginapol: Llena afirma que el model de cooperativisme català és un exemple a seguir: El conseller d’Agricultura,… http://bit.ly/9zyPaT
@socialistes_cat: Voleu llegir discurs del president http://www.bit.ly/aV2Vmg
@ginapol: Resum d les propostes d’Unió d Pagesos x debat sobre el sector agrari http://bit.ly/9UDrr6
@ginapol: Joaquim Llena agraeix a Artur Mas la voluntat de col·laborar junts per encarar el futur del sector: El… http://bit.ly/a72gaD
@jordi_bertran: La cat rural ocupa el 67% del territori i esta habitada pel 5,8% de la població
@jordi_bertran: La cat rural te una densitat de 19,80 hab./Km2 la urbana 657 i la mitja de cat es 229
@jordi_bertran: Els ajuts a l’agricultura es varen crear orientats als Consumidors (aliments sans, segurs i a preu assequible)
@jordi_bertran: Amb CIU els joves que s’incorporaven a l’agricultura cobraven 39.000€ ara fins a 70.000
@jordi_bertran: El 27% de la superfície agrària es de regadiu i produeix el 70% del total Català
@jordi_bertran: La Política Agrària Comuna mes enllà del 2013 ha de seguir assegurant la producció d’aliments i l’abastament a la població
@jordi_bertran: La PAC cal que garanteixi una agricultura socialment acceptable, mediambientalment sostenible i econòmicament viable
@jordi_bertran: La FAO alerta que l’any 2030 caldrà produir el doble d’aliments que es produeix actualment
@jordi_bertran: L’any 2000 es varen pagar 199 M€ en ajuts directes el 2009 mes de 275 M€
@jordi_bertran: De mitja 1 hectàrea de regadiu produeix 7 vegades mes que una de seca
@jordi_bertran: De mitja 1 hectàrea de regadiu genera fins a 12 vegades mes d’ocupació que una de seca
@jordi_bertran: El grau d’abastament de productes alimentaris no transformats a Catalunya es nomes del 35 %
@jordi_bertran: Inversions en regadius 2000-2003 149M€ 2004-2006 212M€ 2007-2009 594M€ les xifres ho diuen tot
@jordi_bertran: El pla de regadius (2009-2020) preveu invertir 4070M€ per arribar a regar de manera eficient el 13,4% del territori català
@jordi_bertran: Inversions en camins 2000-2003 26M€ 2004-2006 57 M€ 2007-2009 70 M€
@jordi_bertran: La facturació de l’agroindustria es de 18000M€ un 16% de les vendes industrials catalanes
@jordi_bertran: 75.000 llocs de treball en mes de 2000 establiments agroindustrials, això no es deslocalitza!
@jordi_bertran: Més de 200000 llocs de treball directes i indirectes: 67.000 a l’agricultura, 77.000 a la indústria, 60.000 llocs de treball més ind. auxiliar
@jordi_bertran: 249 cooperatives agràries 71000 socis, mes de 1300M€ de facturació i mes de 4000 ocupats

Reflexió #debatagrari

Jordi Bertran — Sat, 17 Apr 2010 15:08:58 +0000

Foto de familia

Tres dies després del debat agrari al Parlament de Catalunya crec que ja és prou temps per fer una anàlisi i no caure en la rauxa del èxit de les votacions. La meva conclusió desprès de pensar, escoltar, llegir i reflexionar és que ha estat un gran debat que pot marcar un abans i un desprès. El debat ha deixat unes resolucions aprovades amb una gran majoria que marcaran el full de ruta per als propers anys, el proper govern socialista ja té la ruta marcada

La satisfacció va ser molt alta, després de mesos de treball intens i de 14 hores tancats al Parlament, tenim sobre la taula 100 mesures a favor del sector agrari amb un alt consens. Llàstima, però, que el grau de seguiment dels mitjans de comunicació no va ser tot el bo ja que l’ocasió ho requeria per així poder posar en valor el sector agroalimentari i que la societat visualitzés el seu paper estratègic. Crec que el nostre sector mereix més, espero que el acord i consens hagi estat el que faci augmentar l’interès mediatic.

És impossible en un sol post parlar del centenar de resolucions aprovades, però m’agradaria destacar temes tan importants com el Pla Nacional Pla Estratègic Nacional de Suport a l’Agricultura i l’Alimentació (PENSAA), de caire interdepartamental i orientat a impulsar la competitivitat, la formació, la innovació, la internacionalització, la comercialització i la conscienciació dels ciutadans.

També s’ha d’impulsar a partir d’ara un centre de recerca de regadius a Tàrrega, la llei d’espais agraris, la llei del Desenvolupament Rural català que promogui la diversificació econòmica de l’economia rural., el Pla de Regadius 2008-2020, un pla de camins 2011-2017, a més, es modificarà el decret llei que regula el finançament dels regadius

D’altra banda, es modificarà el PDR 2007-2013 per adequar els imports de les indemnitzacions compensatòries, treballar per a què el sistema d’assegurances agràries sigui una veritable eina de garantia i seguretat per les explotacions agràries.

El llistat de temes podria ser molt extens però crec que el més important és el consens i la satisfacció de totes les parts. Ara cal que els mitjans de comunicació ens permetin arribar al dia a dia de la gent per posar en valor les nostres produccions alimentaries i els nostres productors

Documents complementaris:

Discurs inicial Conseller

Video complert de totes les intervencions

notes de premsa DAR relacionades

Info #debatagrari

Jordi Bertran — Mon, 12 Apr 2010 12:46:27 +0000

M’agradaria aportar molta informació per poder-la facilitar a tots els que vulgueu participar en el debat agrari del proper dimecres al Parlament de Catalunya, intentaré anar escrivint algun post però, de moment us faig arribar uns quants enllaços que espero que siguin del vostre interès.

Aquí podeu trobar les pagines de l’administració Catalana, Espanyola i Europea, també Ruralcat, la comunitat agrària mes virtual, la pagina web dels regadius de Catalunya, de les dues empreses que presideixo Regsa i Regsega, del centre de referència en investigació (IRTA), Prodeca, Incavi, l’Agencia Catalana de l’Aigua, la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, consum de la Generalitat, l’Agencia Catalana de Seguretat Alimentaria i el Institut Català de Crèdit Agrari.

També us proposo que consulteu espais com els del Rural Fòrum, Rudona, Cedricat, Centre Tecnològic Forestal de Catalunya o la Fundació del Mon Rural així com el col·legis d’enginyers tècnics agrícoles o el d’agrònoms.

Com es lògic cal visitar les Cambres i les organitzacions agràries (JARC, Unió de Pagesos, UPA, ASAJA) o la Xarxa de Pageses i els joves d’UP.

No podem deixar altres webs o blocs que també ens poden aportar molt com el Observatori del Cooperativisme a Catalunya, la Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), Agricultura de Catalunya, Pirene Lab, la Fundació Triptolemos, la Fundació Alimentació i Ciència (Alicia) o l’ Associació interuniversitària europea per a la ciència agrària.

Evidentment la premsa del sector com Agrodigital, Agroline, Agroinformacion, productes del camp, iagua i la revista rural.

Espero que us sigui d’utilitat a la vegada que us demano que si creieu que podeu aportar webs amb mes informació sobre el sector les aneu incorporant als comentaris, per ara us deixo amb els Pets.

#debatagrari #parlament

Jordi Bertran — Mon, 12 Apr 2010 05:56:53 +0000

El proper dimecres, 14 d’abril, tindrà lloc al Parlament de Catalunya un debat monogràfic sobre el sector agrari català. És un gran moment pel sector agrari i agroindustrial, també pel món rural. La majoria de la societat catalana no ens coneix: el 95% de la població viu en el 30% del territori, li agrada el món rural i el mira amb carinyo; però amb això no en tenim prou per viure.

Aquest debat és una gran oportunitat per donar a conèixer el nostre món rural i els nostres productors d’aliments. Caldrà debatre sobre el futur, sobre el model, sobre el tipus de país que volem!

Jo estic molt convençut que si un país no promou el desenvolupament dels seus espais rurals, la seva capacitat és limitada.

No podem oblidar que es parlarà sobre la situació actual del primer sector industrial de Catalunya i Espanya per tal d’establir una diagnosi i conseqüentment, presentar propostes i iniciatives per garantir-ne la seva continuïtat i viabilitat de cara al futur.

L’últim debat agrari va tenir lloc l’any 1998, quan el conseller era Francesc Xavier Marimon. Els dos anteriors es van celebrar el 1992, amb Joan Vallvé al capdavant del departament, mentre que el primer debat d’aquestes característiques va tenir lloc el 1983, amb Agustí Carol com a màxim responsable de la política agrària. Ara és el torn de Joaquim Llena.

Al DAR s’ha treballat de valent fent tot un seguit de reunions amb organitzacions professionals agràries, associacions interprofessionals i grups parlamentaris per recollir les seves propostes.

El debat ha de servir per marcar el camí de futur del sector, i posar en valor la feina dels nostres professionals agraris, que estan mancats de notorietat i reconeixement a la societat actual.