Posts Tagged ‘Regadius’

Un nou pas per compatibilitzar aus i pagesos a la plana de Lleida.

divendres, febrer 19th, 2010

Ahir es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) l’anunci d’informació pública de l’Estudi d’Impacte Ambiental (EIA) del regadiu del canal Segarra-Garrigues. Ara tothom que hi estigui interessat disposarà de 30 dies hàbils per fer al•legacions al document, posteriorment la ponència ambiental redactarà la corresponent Declaració d’Impacte Ambiental (DIA)

Què és el sistema Segarra Garrigues?

L’any 2002 ja es va aprovar una DIA que ara s’ha fet de nou per donar compliment a la sentència dictada pel Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees, que va declarar que amb l’aprovació d’ aquella DIA s’incomplia la directiva de conservació de les aus silvestres, també calia adaptar-la a l’ampliació de la superfície de les Zones d’Especial Protecció de les Aus (ZEPA).

Sens dubte el document aprovat el 2002 i el publicat ara no tenen res a veure, com es lògic s’analitza el projecte, tant a nivell d’execució de les obres com la posterior situació de posada en servei del regadiu. S’estudia el medi i les actuacions que poden provocar algun tipus d’impacte, així com les mesures que s’han d’impulsar i aplicar per evitar, reduir o compensar el mencionat impacte i també s’elabora un Pla de Vigilància Ambiental per fer el corresponent seguiment a les mesures. El pressupost estimat pels propers 10 anys de les mesures preventives, correctores i compensatòries s’eleva a 109 milions d’ €. Les mesures preventives són per minimitzar l’impacte global del projecte, les correctores, s’apliquen durant l’execució de les obres i les compensatòries, pretenen compensar els efectes negatius del projecte sobre l’hàbitat estepari i els efectes relacionats amb l’exclusió del reg a determinades zones.

Amb aquest estudi es pretén aconseguir compatibilitzar la protecció de les aus i el desenvolupament integral d’un territori amb moltes dificultats.

Amb aquestes darreres actuacions, s’encara la recta final del procés que ha de permetre tancar el segon procediment obert per Brussel·les, donat que el primer, relacionat amb l’ampliació de les zones ZEPA, està en vies de solució.

L’Estudi d’Impacte Ambiental analitza cada espai protegit  i les seves espècies per anar proposant les mesures a adoptar i les tipologies de reg compatibles així com els impactes de les obres. El document conclou que els impactes seran moderats-compatibles, sempre i quan s’apliquin les mesures preventives, correctores i compensatòries plantejades en l’Estudi.

En el bon camí

dimarts, febrer 16th, 2010

Avui es complirà la segona volta del procés de participació ciutadana dels plans de gestió de les zones de protecció de les aus, de les 6 reunions he pogut assistir a 4 i l’impressió que me n’he endut es prou favorable. Caldrà seguir treballant molt intensament els propers mesos o potser anys, però s’ha obert una línia que estic convençut es la de l’èxit.

Tots som conscients que ens toca protegir unes aus i que cal que millorem el seu habitat, cada cop som més capaços de definir plegats com ho farem sense oblidar que ens caldrà fer-ho compaginant-ho amb activitats econòmiques que aportin oportunitats i viabilitat econòmica a les persones que viuen i treballen en aquests territoris. Estem vivint un nou procés que per a cada territori és un xic diferent, anirem aplicant mesures i caldrà que siguem prou hàbils per adaptar-les segons els nostres nous coneixements i l’experiència que ens aportaran les proves i els estudis.

Imagen 063

La gent del territori clama poder viure de la terra i viure de la terra està molt vinculat a la disponibilitat d’aigua; encara tenim dubtes sobre que passarà amb algunes aus si reguem amb major o menor mesura, en una època del any o en altre i això fa que les organitzacions mediambientals s’instal·lin en el immobilisme davant el regadiu.

Molts ja som conscients que no podem modificar de manera substancial el mosaic de cultius existents, la nostra aspiració es basa en garantir collites rendibles cada any sense pertorbar gens ni mica el habitat de les aus protegides, però garantint l’existència d’agricultors professionals que gestionin aquestes terres.

Aquestes darreres setmanes tot hem pogut aportar les nostres propostes per garantir la viabilitat de les especies, els territoris i les persones i cal reconèixer els esforços per trobar punts de coincidència que estan fent la gent d’aquests territoris, aportant propostes molt i molt interessants i assumint que en molts casos no són les millors decisions des del seu punt de vista més personal o sectorial; però si les més òptimes per arribar a acords.

Us adjunto els documents propostes de la primera jornada per cada territori (Secans de la Noguera, Bellmunt-Almenara, Plans de Sió, Belianes- Preixana, Mas de Melons-Alfés i Segrià-Utxesa)

Blowing in the wind

diumenge, febrer 7th, 2010

El camp català està patint una greu crisi i la situació econòmica no ens està ajudant per a poder crear les mesures adients, segurament ja fa molts anys que els nostres agricultors estan en crisi i ara ens caldria aplicar mesures molt i molt contundents. Si les apliquem també suposaran el descontent i la reivindicació d’uns sindicats que també estan en crisi. Durant les properes setmanes podrem avançar en aquestes mesures i segur que en parlaré al bloc.

Aquesta setmana s’inicia una segona ronda en el procés de participació dels plans de gestió de les zones Zepas; en dues setmanes farem totes les reunions i ja encararem la recta final en la definició, sens dubte pel agricultor i/o propietari es un moment molt important, vaja és el moment!

Els plans de gestió i la declaració d’impacte ambiental del Segarra- Garrigues definiran què es podrà cultivar i com es compatibilitzararà la producció d’aliments i la preservació de les aus. El passat divendres més de 100 persones es varen reunir a Belianes-Preixana i varen aprovar un document positiu, un document que anomenem de mínims i que té molt i molt sentit. Totes elles són persones coneixedores del camp, dels ocells, del món rural i ningú millor que ells per saber què es pot fer i fins on es pot arribar. Totes aquestes persones són conscients que cal protegir unes espècies d’aus i només demanen que també se’ls deixi viure i guanyar-se la vida a casa seva.

Espero poder aportar el meu gra de sorra per aconseguir que aquest document de mínims sigui suficient per garantir que tot i mantenint l’hàbitat de les aus, també creem un hàbitat apropiat pels pagesos i per les persones que ja fa molts anys que viuen i treballen en terres tant complexes com les del Segarra-Garrigues.

La situació ens porta a que cada dia sigui un repte, espero que els reptes del mes de febrer ens portin a millorar una situació complexa pel camp català i a aplicar la millor la solució a les zones de protecció d’aus

Canvi climàtic, alimentació i avatar

diumenge, gener 10th, 2010

Ja fa molts dies que tinc al cap fer un post sobre el canvi climàtic i la producció d’aliments. El fracàs de la conferència de Copenhaguen va frenar-me i fins hi tot desanimar-me una mica i fins ahir dissabte no vaig tornar a veure-la llum,  i, precisament en la foscor del cine.

Amb la Gemma vam anar a veure Avatar de James Cameron, al meu entendre una molt bona pel·lícula que conté de tot: una història d’amor, un potent discurs ecològic que genera reflexió i uns efectes especials extraordinaris.

Pandora és un planeta llunyà amb molta biodiversitat, que té una mineral molt cotitzat per explotar (el unobtainium) i que està habitat pels na’vi, uns essers blaus connectats neuronalment i emocionalment al seu planeta. Pandora em va fer pensar en la Catalunya rural, llunyana i diferent de les àrees metropolitanes, un món rural amb grans valors, amb grans possibilitats però desconegut per la resta de país i amb uns habitants molt connectats a la terra i els seus valors. També va fer-me pensar en la balança de pros i contres que aporta en molts casos la sobreexplotacio dels recursos naturals analitzant diferents sectors econòmics.

Despres de pensar-hi i recuperar velles notes estic molt convençut que és necessari fomentar  formació i informació en favor del sector agroramader com un agent de participació activa en la lluita contra el canvi climàtic. També el món rural juga un paper clau, cap país es desenvolupa si no ho fan els seus entorns rurals i aquests no ho fan sense la valorització dels seus recursos i les seves persones, en definitiva generant equilibri territorial que també es un tret fonamental de la sostenibilitat

Actualment, l’agricultura té una tasca de multifuncionalitat i juga un paper estratègic dins del marc del canvi climàtic, evidentment la seva pròpia activitat genera efectes sobre el clima.

S’estima que l’agricultura i la ramaderia representen la font del 30% de les emissions de diòxid de carboni, el 40% de les emissions de metà i el 25% de les emissions d’òxid nitrós, tres importants gasos amb efecte d’hivernacle.

Com es generen:

Diòxid de Carboni:

  • Pel consum d’energies fòssils derivades del petroli en maquinària agrícola i a les Agroindústries.

Metà:

  • Principalment es genera per la digestió de la cabana ramadera. Els remugants, pel tipus d’aparell digestiu que tenen són l’espècie amb majors taxes d’emissió.
  • Per la descomposició del les dejeccions ramaderes en condicions d’absència d’oxigen genera emissions de metà a l’atmosfera.
  • En els cultius d’arròs, la descomposició anaeròbica del material orgànic, al estar inundat, genera processos d’emissions de metà.

Òxid Nitrós:

  • La descomposició del les dejeccions ramaderes en condicions anaeròbiques (absència d’oxigen) produeix emissions d’aquest gas a l’atmosfera.
  • Per la incorporació de  nitrogen per mitjà de fertilitzants o per la incorporació de residus vegetals, genera al descompondre’s emissions cap a l’atmosfera.

En que està el sector treballant amb l’objectiu de reduir  les emissions:

Diòxid de Carboni:

  • L’ús de biocarburants i/o energies alternatives amb menys emissions.
  • La modernització o reconversió a nous regadius que permetria que el sòl acumulés més matèria orgànica, això provocaria una major productivitat dels sòls.
  • L’ús de sistemes agrícoles de conservació, ja que també estimulen a una major fixació de la matèria orgànica al sòl.
  • Millores en la fertilització, minimitzant l’ús d’adobs de síntesi química fent un millor aprofitament de la biomassa.

Metà:

  • Reducció de les emissions utilitzant aquest gas per a la generació energètica de biogàs, i l’ús d’aquest en substitució de combustibles fòssils.

Òxid Nitrós:

  • Millores en la fertilització, minimitzant l’ús de adobs de síntesi química fent un millor aprofitament de la biomassa.
  • La modernització o reconversió a nous regadius ja que permetria que el sòl acumulés més matèria orgànica, això provocaria una major productivitat dels sòls.

Especialment el sector productor d’aliments rebrà els efectes del canvi climàtic, el clima és la principal causa de variabilitat interanual en la producció agrària i qualsevol canvi pot augmentar la incertesa sobre la producció d’aliments.

Sens dubte les amenaces del canvi climàtic a la producció d’aliments poden tenir una gran rellevància com:

  • Modificacions de les condicions de producció especialment en la temperatura i la disponibilitat d’aigua.
  • Canvis en la producció com a conseqüència de les altes temperatures o per l’allargament del període de gelades.
  • Reducció de la productivitat per la desertització de zones.
  • Reducció del creixement a causa de la disminució de l’agua o de nutrients.
  • Increment dels riscos de pèrdues de producció.
  • Augment de pèrdues de producció com a conseqüència de les pedregades, malalties i plagues.

Els efectes del canvi climàtic sobre l’agricultura són incerts, variats i complexos. Un possible canvi climàtic pot agreujar les conseqüències de l’abandonament de les activitats agrícoles i forestals i dels canvis en l’ús del sòl, processos que representen un factor de canvi afegit tant o més important que el canvi climàtic a Catalunya.

Segur que parlaré de nou sobre el canvi climàtic.

Us deixo un trailer d’Avatar

Catalunya rural 2050!

dimecres, desembre 23rd, 2009

Aigua, tecnologia i reg

dimecres, novembre 25th, 2009

Lleida ha acollit entre el 18 i 21 de novembre la primera edició d’AQUA-TECH LLEIDA, aigua, tecnologia i reg. Les Terres de Ponent són emminentment agràries, l’agroindustria avança i es consolida i el parc agroalimentari de Gardeny és una realitat en creixement i Lleida pot complir el seu somni de ser la capital agroalimentària de l’euroregió.

En un altre aspecte el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció rural té en marxa és el Pla de Regadius de Catalunya 2008-2020 que pretén modernitzar 175.000 ha i crear-ne 125.000 de noves, 4.000 milions d’euros d’inversió que incrementarà en més de 300 M€ la producció total agrícola i generarà milers de llocs de treball. De les 350.000 que es regaran a Catalunya més de 200.000 estan a les terres de Lleida.

Totes les fires en el seu inici sén modestes algunes creixen i algunes desapareixen, estic molt convençut que aquesta , l’Aqua-Tech creixerà i de valent. La producció d’aliments és i serà estratègica i esta directament lligada a l’aigua i el futur de l’agricultura molt lligada a la tecnologia del regadiu.

Ja tenim en marxa una nova fira, ara apostem per l’alimentació i la sostenibilitat ambiental i la fira tindrà llarga vida

regadius de lleida

L’agricultura a l’agenda política

dilluns, novembre 23rd, 2009

La setmana passada vaig estar parlant amb bastants companys sobre la situació del camp català, espanyol i europeu, els comentaris varen ser molts i diversos, tots varen ser derrotistes i pessimistes i, fins i tot en alguns d’ells vaig sentir la desesperació, la resignació.

És cert, la situació és difícil venim d’uns anys anteriors complicats pel sector i estem en una crisi global on la sensació és que el sector agrícola “són quatre i es queixen molt” i que els sectors productius potents son altres.

El camp espanyol no té el reconeixement que es mereix, no està en l’agenda política amb el pes que mereix, ni en l’agenda mediàtica. Sense anar mes lluny, també aquesta setmana he fet un parell de llegides al discurs (Francès Català) que va fer el president de la Republica Francesa sobre l’agricultura, (i encara que em pesi) no tant sols valoro les mesures que vol aplicar que poden encaixar més o menys en els agricultors francesos, si no que també valoro la importància que dóna als seus agricultors i a la seva agricultura, i en definitiva la seva producció d’aliments.

Aquí a Catalunya, així com a l’estat espanyol, tampoc estem ni hem estat mai en l’agenda política. Sense anar més lluny, aquesta setmana es va dur a terme per primera vegada (si no recordo malament) una pregunta en seu parlamentaria al President Montilla (Vídeo Transcripció) sobre el Pla de Desenvolupament Rural a Catalunya.

Durant els propers mesos podrem anar fent boca ja que està previst fer un debat monogràfic sobre l’agricultura al Parlament de Catalunya. Però a part d’aquesta, calen moltes més mesures de caràcter polític i de comunicació perquè realment aconseguim donar més relleu a l’agricultura i allò que representa.

Aigua o aliments

dimarts, octubre 20th, 2009

propiedades-de-la-manzanaL’aigua per a l’agricultura és una matèria primera, igual que ho és l’energia elèctrica per a la indústria i els serveis. Les plantes per produir aliments necessiten aigua, llum, temperatura i nutrients del sòls. A Catalunya, la major part del territori cultivat té moltes hores de llum solar i uns sols amb disponibilitat de nutrients, però té manca d’aigua, hi ha dèficit hídric, és a dir les plantes podrien produir molt més si tinguéssin més aigua.

En els climes mediterranis sempre lluitem per disminuir aquest dèficit o per reordenar la situació del recurs, és a dir tenim aigua però no la disposem en totes les zones productives, i, com en altres activitats productives, l’home ha anat utilitzant els recursos naturals d’acord amb la tecnologia disponible en el seu moment.

Catalunya està bàsicament dividida en dues conques hidrogràfiques que ocupen la major part del territori, la Conca de l’Ebre i les Conques internes.

En les conques internes de Catalunya hi viu el 92% de la població i la demanda agrícola és del 30% front al 70 % de demanda urbana i industrial, amb una important vulnerabilitat al consum de boca en èpoques d’escassetat. En la Conca Hidrogràfica de l’Ebre la situació s’inverteix radicalment, el 70 % del consum per l’agricultura i el 30 % per a l’aigua urbana. Ens trobem en una zona amb molta superfície agrària, amb dèficit hídric que ha d’utilitzar l’aigua per garantir les produccions i la rendibilitat de les explotacions i la producció dels aliments que precisa la societat.

Tenim molts reptes al davant en relació a l’aigua; cal solucionar el problema de la vulnerabilitat del sistema d’abastament de les conques internes de Catalunya, modernitzar els regadius per fer un ús més eficient d’un recurs natural i ser capaços d’explicar a la societat que l’agricultura no consumeix aigua només transforma aquest recurs en aliments per la població

Però cal que els catalans consumim productes de proximitat i que entenguem que els regants no malbaraten un recurs escàs, si no que el transformen en aliments.

Una reflexió: per produir una poma ens calen 70 litres d’aigua, una banyera plena són uns 250 litres.