Foto de familia

Tres dies després del debat agrari al Parlament de Catalunya crec que ja és prou temps per fer una anàlisi i no caure en la rauxa del èxit de les votacions. La meva conclusió desprès de pensar, escoltar, llegir i reflexionar és que ha estat un gran debat que pot marcar un abans i un desprès. El debat ha deixat unes resolucions aprovades amb una gran majoria que marcaran el full de ruta per als propers anys, el proper govern socialista ja té la ruta marcada

La satisfacció va ser molt alta, després de mesos de treball intens i de 14 hores tancats al Parlament, tenim sobre la taula 100 mesures a favor del sector agrari amb un alt consens. Llàstima, però, que el grau de seguiment  dels mitjans de comunicació no va ser tot el bo ja que l’ocasió ho requeria per així poder posar en valor el sector agroalimentari i que la societat visualitzés el seu paper estratègic. Crec que el nostre sector mereix més, espero que el acord i consens hagi estat el que faci augmentar l’interès mediatic.

És impossible en un sol post parlar del centenar de resolucions aprovades, però m’agradaria destacar temes tan importants com el Pla Nacional Pla Estratègic Nacional de Suport a l’Agricultura i l’Alimentació (PENSAA), de caire interdepartamental i orientat a impulsar la competitivitat, la formació, la innovació, la internacionalització, la comercialització i la conscienciació dels ciutadans.

També s’ha d’impulsar a partir d’ara un centre de recerca de regadius a Tàrrega, la llei d’espais agraris, la llei del Desenvolupament Rural català que promogui la diversificació econòmica de l’economia rural., el Pla de Regadius 2008-2020, un pla de camins 2011-2017, a més, es modificarà el decret llei que regula el finançament dels regadius

D’altra banda, es modificarà el PDR 2007-2013 per adequar els imports de les indemnitzacions compensatòries, treballar per a què el sistema d’assegurances agràries sigui una veritable eina de garantia i seguretat per les explotacions agràries.

El llistat de temes podria ser molt extens però crec que el més important és el consens i la satisfacció de totes les parts. Ara cal que els mitjans de comunicació ens permetin arribar al dia a dia de la gent per posar en valor les nostres produccions alimentaries i els nostres productors

Documents complementaris:

Discurs inicial Conseller

Video complert de totes les intervencions

notes de premsa DAR relacionades

Aquest debat és una gran oportunitat per donar a conèixer el nostre món rural i els nostres productors d’aliments. Caldrà debatre sobre el futur, sobre el model, sobre el tipus de país que volem!

Jo estic molt convençut que si un país no promou el desenvolupament dels seus espais rurals, la seva capacitat és limitada.

No podem oblidar que es parlarà sobre la situació actual del primer sector industrial de Catalunya i Espanya per tal d’establir una diagnosi i conseqüentment, presentar propostes i iniciatives per garantir-ne la seva continuïtat i viabilitat de cara al futur.

L’últim debat agrari va tenir lloc l’any 1998, quan el conseller era Francesc Xavier Marimon. Els dos anteriors es van celebrar el 1992, amb Joan Vallvé al capdavant del departament, mentre que el primer debat d’aquestes característiques va tenir lloc el 1983, amb Agustí Carol com a màxim responsable de la política agrària. Ara és el torn de Joaquim Llena.

Al DAR s’ha treballat de valent fent tot un seguit de reunions amb organitzacions professionals agràries, associacions interprofessionals i grups parlamentaris per recollir les seves propostes.

El debat ha de servir per marcar el camí de futur del sector, i posar en valor la feina dels nostres professionals agraris, que estan mancats de notorietat i reconeixement a la societat actual.

Què és el sistema Segarra Garrigues?

L’any 2002 ja es va aprovar una DIA que ara s’ha fet de nou per donar compliment a la sentència dictada pel Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees, que va declarar que amb l’aprovació d’ aquella DIA s’incomplia la directiva de conservació de les aus silvestres, també calia adaptar-la a l’ampliació de la superfície de les Zones d’Especial Protecció de les Aus (ZEPA).

Sens dubte el document aprovat el 2002 i el publicat ara no tenen res a veure, com es lògic s’analitza el projecte, tant a nivell d’execució de les obres com la posterior situació de posada en servei del regadiu. S’estudia el medi i les actuacions que poden provocar algun tipus d’impacte, així com les mesures que s’han d’impulsar i aplicar per evitar, reduir o compensar el mencionat impacte i també s’elabora un Pla de Vigilància Ambiental per fer el corresponent seguiment a les mesures. El pressupost estimat pels propers 10 anys de les mesures preventives, correctores i compensatòries s’eleva a 109 milions d’ €. Les mesures preventives són per minimitzar l’impacte global del projecte, les correctores, s’apliquen durant l’execució de les obres i les compensatòries, pretenen compensar els efectes negatius del projecte sobre l’hàbitat estepari i els efectes relacionats amb l’exclusió del reg a determinades zones.

Amb aquest estudi es pretén aconseguir compatibilitzar la protecció de les aus i el desenvolupament integral d’un territori amb moltes dificultats.

Amb aquestes darreres actuacions, s’encara la recta final del procés que ha de permetre tancar el segon procediment obert per Brussel·les, donat que el primer, relacionat amb l’ampliació de les zones ZEPA, està en vies de solució.

L’Estudi d’Impacte Ambiental analitza cada espai protegit  i les seves espècies per anar proposant les mesures a adoptar i les tipologies de reg compatibles així com els impactes de les obres. El document conclou que els impactes seran moderats-compatibles, sempre i quan s’apliquin les mesures preventives, correctores i compensatòries plantejades en l’Estudi.

Tots som conscients que ens toca protegir unes aus i que cal que millorem el seu habitat, cada cop som més capaços de definir plegats com ho farem sense oblidar que ens caldrà fer-ho compaginant-ho amb activitats econòmiques que aportin oportunitats i viabilitat econòmica a les persones que viuen i treballen en aquests territoris. Estem vivint un nou procés que per a cada territori és un xic diferent, anirem aplicant mesures i caldrà que siguem prou hàbils per adaptar-les segons els nostres nous coneixements i l’experiència que ens aportaran les proves i els estudis.

La gent del territori clama poder viure de la terra i viure de la terra està molt vinculat a la disponibilitat d’aigua; encara tenim dubtes sobre que passarà amb algunes aus si reguem amb major o menor mesura, en una època del any o en altre i això fa que les organitzacions mediambientals s’instal·lin en el immobilisme davant el regadiu.

Molts ja som conscients que no podem modificar de manera substancial el mosaic de cultius existents, la nostra aspiració es basa en garantir collites rendibles cada any sense pertorbar gens ni mica el habitat de les aus protegides, però garantint l’existència d’agricultors professionals que gestionin aquestes terres.

Aquestes darreres setmanes tot hem pogut aportar les nostres propostes per garantir la viabilitat de les especies, els territoris i les persones i cal reconèixer els esforços per trobar punts de coincidència que estan fent la gent d’aquests territoris, aportant propostes molt i molt interessants i assumint que en molts casos no són les millors decisions des del seu punt de vista més personal o sectorial; però si les més òptimes per arribar a acords.

Us adjunto els documents propostes de la primera jornada per cada territori (Secans de la Noguera, Bellmunt-Almenara, Plans de Sió, Belianes- Preixana, Mas de Melons-Alfés i Segrià-Utxesa)

Aquesta setmana s’inicia una segona ronda en el procés de participació dels plans de gestió de les zones Zepas; en dues setmanes farem totes les reunions i ja encararem la recta final en la definició, sens dubte pel agricultor i/o propietari es un moment molt important, vaja és el moment!

Els plans de gestió i la declaració d’impacte ambiental del Segarra- Garrigues definiran què es podrà cultivar i com es compatibilitzararà la producció d’aliments i la preservació de les aus. El passat divendres més de 100 persones es varen reunir a Belianes-Preixana i varen aprovar un document positiu, un document que anomenem de mínims i que té molt i molt sentit. Totes elles són persones coneixedores del camp, dels ocells, del món rural i ningú millor que ells per saber què es pot fer i fins on es pot arribar. Totes aquestes persones són conscients que cal protegir unes espècies d’aus i només demanen que també se’ls deixi viure i guanyar-se la vida a casa seva.

Espero poder aportar el meu gra de sorra per aconseguir que aquest document de mínims sigui suficient per garantir que tot i mantenint l’hàbitat de les aus, també creem un hàbitat apropiat pels pagesos i per les persones que ja fa molts anys que viuen i treballen en terres tant complexes com les del Segarra-Garrigues.

La situació ens porta a que cada dia sigui un repte, espero que els reptes del mes de febrer ens portin a millorar una situació complexa pel camp català i a aplicar la millor la solució a les zones de protecció d’aus

carles@photo-logistics.com

Segurament aquestes espècies no ho estan passant pitjor que els propis pagesos que gestionen aquestes terres: també s’està reduint el cens i també son una espècie en perill d’extinció, la gran diferencia es que els pagesos ni són migratoris ni poden anar al reg a menjar.

Segurament la intensificació que s’ha produït en els darrers 50 anys en les produccions agràries no ha estat bona per les aus, però al mateix temps, també estic segur que sense la gestió dels pagesos ara ja no quedarien ni espècies ni biodiversitat. La solució al conflicte fa mesos que està en marxa, es varen ampliar les zones de protecció, es realitzaran els plans de gestió de les Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), s’adaptarà la declaració d’impacte ambiental del projecte de regadiu del Segarra – Garrigues. S’està encarant la recta final per desencallar el conflicte i aquest no pot esdevenir un procés de mercadeig, cal que s’apliquin mesures que millorin l’estat de les aus i permetin la viabilitat de les explotacions agraries aplicant mesures desde la ciència, la tecnologia i el coneixement i no refugiant el nostre desconeixement en el principi de prudència i no deixar fer res.

La setmana passada es va iniciar el procés de participació ciutadana del pla de gestió de les Zepas de la plana de Lleida, que clourà a finals de març i en el que s’hauran realitzat més de 20 reunions. La coordinació de les actuacions s’efectua des del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, i s’ha constituït una mesa d’experts en temes de conservació de la biodiversitat i en ocells estèpics, agricultura, desenvolupament rural, gestió de conflictes i participació, planificació, economia i representants del món empresarial i cultural i que contribuiran a mediar i resoldre i definir el plans de gestió

La participació s’estructura a partir de sessions on es convida als principals agents socials de cada territori, també es pot participar a títol individual mitjançant la pagina web on podem trobar informació sobre aquest procés i un formulari per fer arribar suggeriments sobre el pla de gestió.

A continuació us deixo un interesant power point que va servir per presentar els plans de gestió i el procés de participació ciutadana.

Com tota la participació ciutadana el objectiu d’aquest procés és que els plans de gestió de les ZEPA de la plana de Lleida tinguin en compte les necessitats i els punts de vista de la ciutadania i de les persones afectades, segurament totes les aportacions ajudaran molt a compartir el coneixement i a suavitzar la situació, però ens quedarà molt per investigar, descobrir, resoldre i aplicar.