Posts Tagged ‘Política agrària comuna’

Desinformació

diumenge, gener 31st, 2010

Aquesta darrera setmana va aparèixer una “noticieta” (ho dic així per la poca repercussió que va tenir), on Unió de Pagesos denunciava una gestió negligent per part del departament d’Agricultura Alimentació i Acció Rural (DAR) en relació al Programa de Desenvolupament Rural (PDR) a Catalunya (2007-2013). Segons el sindicat, han disminuït els recursos destinats a donar suport al sector agrari català quan pateix una de les pitjors crisis dels darrers trenta anys. Llegida i rellegida tota la seva nota de premsa només estic d’acord en què l’agricultura està vivint la seva major crisis, però de la resta, res de res. I tenint en compte que allò que deien no era cert, els vaig respondre amb una altra nota de premsa: no té sentit comparar els tres primers anys d’un programa amb els tres últims de l’anterior ja que, com en tots els plans d’ajuts, la màxima execució i per tant, el màxim suport econòmic, s’aconsegueix en el darrer període de tota planificació, quan el programa està més rodat hi ha més sol·licituds i peticions d’ajudes, si fem comparatives com cal, el PDR va be.

El dijous tornem amb mes “noticietes”. Unió de Pagesos veu ‘manca de transparència’ en el procés participatiu que la Generalitat ha endegat amb el territori per definir la gestió de les zones d’especial protecció per les aus (ZEPA) de la plana de Lleida. Tornada ha repassar la nota de premsa, tampoc no estem d’acord, però decidim que ja no cal respondre.

294081_2Evidentment no entraré a qüestionar l’estratègia comunicativa del sindicat agrari, ni a valorar la seva situació interna o la percepció que en té el sector. En la nota de premsa només els hi vaig demanar que, davant la preocupant situació de crisi que està patint el sector, el més desitjable per a tots seria que col·laboressin amb l’administració com ho estan fent les altres organitzacions i ,si aquesta no es la seva intenció, que com a mínim no intoxiquin i ens deixin fer la feina.

D’altra banda, en molts mitjans de comunicació escrits, radiofònics, televisions, internet….es va publicar la noticia d’UP íntegrament, però en molt pocs es va recollir la nota de premsa del Govern com a resposta a unes declaracions esbiaxades del sindicat i, en aquells mitjans on es van recollir, es va fer de forma residual.

Per això, tant una cosa com l’altra, m’han fet reflexionar. No sóc un il·lús, fa temps que em dedico a la política (de forma no professional i professional en els darrers anys) i les situacions que podria explicar són molt diverses. Després de setmanes com aquesta es demostra que moltes de les decisions que he pres envers la comunicació son molt encertades, i us explicaré algunes:

- No llegeixo la premsa vinculada al sector agrari fins al migdia, algun dia no ho faig.

- Només parlo amb mitjans de comunicació quan realment tinc alguna cosa molt important que explicar.

- Intento explicar el què penso, com treballo, el que veig, el què em passa i les reflexions al voltant del món rural i l’agricultura en el meu bloc, sens filtres. Un espai, obert als comentaris, a les crítiques constructives, a les opinions; sempre amb respecte i consideració.

I a més tinc la percepció que la gent està cansada de tot aquest circ i que només vol feina i suport per ensortir-se’n. Per tant seguirem millorant l’eficàcia de la gestió i buscant fòrmules que millorin els resultats finals en les explotacions agràries catalanes, amb la participació de tots els que vulguin ser positius.

periodicos-a-flikr

Canvi climàtic, alimentació i avatar

diumenge, gener 10th, 2010

Ja fa molts dies que tinc al cap fer un post sobre el canvi climàtic i la producció d’aliments. El fracàs de la conferència de Copenhaguen va frenar-me i fins hi tot desanimar-me una mica i fins ahir dissabte no vaig tornar a veure-la llum,  i, precisament en la foscor del cine.

Amb la Gemma vam anar a veure Avatar de James Cameron, al meu entendre una molt bona pel·lícula que conté de tot: una història d’amor, un potent discurs ecològic que genera reflexió i uns efectes especials extraordinaris.

Pandora és un planeta llunyà amb molta biodiversitat, que té una mineral molt cotitzat per explotar (el unobtainium) i que està habitat pels na’vi, uns essers blaus connectats neuronalment i emocionalment al seu planeta. Pandora em va fer pensar en la Catalunya rural, llunyana i diferent de les àrees metropolitanes, un món rural amb grans valors, amb grans possibilitats però desconegut per la resta de país i amb uns habitants molt connectats a la terra i els seus valors. També va fer-me pensar en la balança de pros i contres que aporta en molts casos la sobreexplotacio dels recursos naturals analitzant diferents sectors econòmics.

Despres de pensar-hi i recuperar velles notes estic molt convençut que és necessari fomentar  formació i informació en favor del sector agroramader com un agent de participació activa en la lluita contra el canvi climàtic. També el món rural juga un paper clau, cap país es desenvolupa si no ho fan els seus entorns rurals i aquests no ho fan sense la valorització dels seus recursos i les seves persones, en definitiva generant equilibri territorial que també es un tret fonamental de la sostenibilitat

Actualment, l’agricultura té una tasca de multifuncionalitat i juga un paper estratègic dins del marc del canvi climàtic, evidentment la seva pròpia activitat genera efectes sobre el clima.

S’estima que l’agricultura i la ramaderia representen la font del 30% de les emissions de diòxid de carboni, el 40% de les emissions de metà i el 25% de les emissions d’òxid nitrós, tres importants gasos amb efecte d’hivernacle.

Com es generen:

Diòxid de Carboni:

  • Pel consum d’energies fòssils derivades del petroli en maquinària agrícola i a les Agroindústries.

Metà:

  • Principalment es genera per la digestió de la cabana ramadera. Els remugants, pel tipus d’aparell digestiu que tenen són l’espècie amb majors taxes d’emissió.
  • Per la descomposició del les dejeccions ramaderes en condicions d’absència d’oxigen genera emissions de metà a l’atmosfera.
  • En els cultius d’arròs, la descomposició anaeròbica del material orgànic, al estar inundat, genera processos d’emissions de metà.

Òxid Nitrós:

  • La descomposició del les dejeccions ramaderes en condicions anaeròbiques (absència d’oxigen) produeix emissions d’aquest gas a l’atmosfera.
  • Per la incorporació de  nitrogen per mitjà de fertilitzants o per la incorporació de residus vegetals, genera al descompondre’s emissions cap a l’atmosfera.

En que està el sector treballant amb l’objectiu de reduir  les emissions:

Diòxid de Carboni:

  • L’ús de biocarburants i/o energies alternatives amb menys emissions.
  • La modernització o reconversió a nous regadius que permetria que el sòl acumulés més matèria orgànica, això provocaria una major productivitat dels sòls.
  • L’ús de sistemes agrícoles de conservació, ja que també estimulen a una major fixació de la matèria orgànica al sòl.
  • Millores en la fertilització, minimitzant l’ús d’adobs de síntesi química fent un millor aprofitament de la biomassa.

Metà:

  • Reducció de les emissions utilitzant aquest gas per a la generació energètica de biogàs, i l’ús d’aquest en substitució de combustibles fòssils.

Òxid Nitrós:

  • Millores en la fertilització, minimitzant l’ús de adobs de síntesi química fent un millor aprofitament de la biomassa.
  • La modernització o reconversió a nous regadius ja que permetria que el sòl acumulés més matèria orgànica, això provocaria una major productivitat dels sòls.

Especialment el sector productor d’aliments rebrà els efectes del canvi climàtic, el clima és la principal causa de variabilitat interanual en la producció agrària i qualsevol canvi pot augmentar la incertesa sobre la producció d’aliments.

Sens dubte les amenaces del canvi climàtic a la producció d’aliments poden tenir una gran rellevància com:

  • Modificacions de les condicions de producció especialment en la temperatura i la disponibilitat d’aigua.
  • Canvis en la producció com a conseqüència de les altes temperatures o per l’allargament del període de gelades.
  • Reducció de la productivitat per la desertització de zones.
  • Reducció del creixement a causa de la disminució de l’agua o de nutrients.
  • Increment dels riscos de pèrdues de producció.
  • Augment de pèrdues de producció com a conseqüència de les pedregades, malalties i plagues.

Els efectes del canvi climàtic sobre l’agricultura són incerts, variats i complexos. Un possible canvi climàtic pot agreujar les conseqüències de l’abandonament de les activitats agrícoles i forestals i dels canvis en l’ús del sòl, processos que representen un factor de canvi afegit tant o més important que el canvi climàtic a Catalunya.

Segur que parlaré de nou sobre el canvi climàtic.

Us deixo un trailer d’Avatar

L’agricultura a l’agenda política

dilluns, novembre 23rd, 2009

La setmana passada vaig estar parlant amb bastants companys sobre la situació del camp català, espanyol i europeu, els comentaris varen ser molts i diversos, tots varen ser derrotistes i pessimistes i, fins i tot en alguns d’ells vaig sentir la desesperació, la resignació.

És cert, la situació és difícil venim d’uns anys anteriors complicats pel sector i estem en una crisi global on la sensació és que el sector agrícola “són quatre i es queixen molt” i que els sectors productius potents son altres.

El camp espanyol no té el reconeixement que es mereix, no està en l’agenda política amb el pes que mereix, ni en l’agenda mediàtica. Sense anar mes lluny, també aquesta setmana he fet un parell de llegides al discurs (Francès Català) que va fer el president de la Republica Francesa sobre l’agricultura, (i encara que em pesi) no tant sols valoro les mesures que vol aplicar que poden encaixar més o menys en els agricultors francesos, si no que també valoro la importància que dóna als seus agricultors i a la seva agricultura, i en definitiva la seva producció d’aliments.

Aquí a Catalunya, així com a l’estat espanyol, tampoc estem ni hem estat mai en l’agenda política. Sense anar més lluny, aquesta setmana es va dur a terme per primera vegada (si no recordo malament) una pregunta en seu parlamentaria al President Montilla (Vídeo Transcripció) sobre el Pla de Desenvolupament Rural a Catalunya.

Durant els propers mesos podrem anar fent boca ja que està previst fer un debat monogràfic sobre l’agricultura al Parlament de Catalunya. Però a part d’aquesta, calen moltes més mesures de caràcter polític i de comunicació perquè realment aconseguim donar més relleu a l’agricultura i allò que representa.

Diners o alimentació i territori

dissabte, novembre 14th, 2009

eurosLlegeixo la declaració que un grup d’economistes agrícoles han signat i sento una gran preocupació davant del debat que tenim obert, principalment perquè no estic segur que la societat conegui què li aporta l’agricultura

En aquesta declaració proposen una important reforma de la Política Agrària Comuna, l’abolició de la intervenció de mercats i el suport a la renda dels agricultors… i destinar els diners pel canvi climàtic i la biodiversitat, mesures que interessen a la societat i que, per tant, la pròpia societat legitimarà aquest suport.

Entrant més a fons del document, podem observar que aposten per eliminar els ajuts directes, apunten que el desenvolupament rural caldria que fos amb fons nacionals, parlen de seguretat alimentària, però no parlen d’alimentació….

Podem estar d’acord en moltes de les frases d’aquesta declaració, com per exemple que “el bon funcionament del mercat és molt millor que la intervenció per aconseguir una agricultura viable”. Sort que els darrers mesos tenim al famós Sala Martin entretingut amb el magnífic circ del futbol, si no fos així potser estaria donant un fort impuls al desmantellament de la política agrària comuna.

En el meu anterior post ja feia unes apostes clares per una reforma de la PAC, considerant que cal lligar els ajuts a la producció, cal igualar els ajuts dintre del mateix sector, … Sens dubte, els propers mesos ens caldrà definir molt què espera la societat del món rural i agrari i què podran aportar aquests als nous reptes de la societat. No podem oblidar que els grans valedors de la biodiversitat són els pagesos ja que la gestió del territori està en les seves mans i que també serà necessari continuar donant suport econòmic si no volem que l’abandonament de terres sigui un fet, especialment en zones desfavorides o de muntanya.

Senyors experts economistes agraris, aquesta declaració serà debatuda en una jornada que organitza el Centre Europeu per  economia internacional en una reunió a Brussel·les el proper dia 18 i en la que assistiran diverses personalitats europees del àmbit econòmic i agrari, entre ells Paolo de Castro, president de la Comissió d’Agricultura del Parlament Europeu. Espero que en aquesra jornada es tingui una posició clara amb una visió des del punt de vista de la producció d’aliments i la gestió de territoris tan diversos entre si.

I tu, què en penses de l’agricultura?

dilluns, novembre 9th, 2009

Ja fa temps que estem parlant sobre el futur de la política agrària comuna , sobre el seu pressupost i sobre les postures dels diferents països.

europeaAra desprès d’unes eleccions i amb canvis a la vista és complicat, si més no perillós deixar prendre decisions a Comissaries i equips que no repetiran; com l’actual Comissió d’Agricultura. Sense anar més lluny, la darrera setmana la Comissió va autoritzar augmentar els ajuts de mínimis fins a 15.000 € per agricultor. Què vol dir això? En essència decisions com aquesta dinamiten la política agrària comuna. Els ajuts de mínimis són ajuts que aplica cada estat amb els seus fons propis i sense justificar-los davant de la Comissió Europea. Podríem pensar que en una situació de crisi pot ésser positiu liberalitzar els ajuts; però de cap manera, ara més que mai ens calen politiques comunes, caldrien propostes per aportar fons per reestructurar el sector que permeti facilitar l’abandonament d’explotacions no viables, el redimensionament o refinançament d’altres més competitives ja que alguns sector agrícoles ja fa mes de 30 mesos que pateixen una forta crisi.

Ara davant d’aquesta crisi ens calen mesures a curt, però també seguir pensant en la Política Agrària Comuna (PAC) més enllà del 2013. La PAC (anomenat primer pilar) ha de seguir garantint la producció d’aliments, la seva qualitat i garantia sanitària, però també cal que reconegui que els nostres empresaris agraris han de jugar un paper important en altres camps com en la mitigació del canvi climàtic o en la multifuncionalitat agrària.

Ara més que mai ens cal una PAC lligada a les produccions, pagar si però pagar per cultivar. Les produccions agràries són bones, segures i respecten les bones pràctiques agràries, per tant ara cal que paguem per produir més i millor. No entenc els arguments que diuen que  els ajuts a l’agricultura  no permeten créixer als països en vies de desenvolupament; quan el consum mundial en alimentació creix i creixerà molt de la mateixa forma que ho fa la població mundial.

El segon pilar de la política agrària europea és el desenvolupament rural, el principal objectiu es el manteniment de la població en les zones rurals i la millora dels serveis,  les condicions de vida i les oportunitats per a les persones que viuen al món rural. Estem davant d’un gran repte, entendre que cal desenvolupar un suport a la ruralitat per la seva multifuncionalitat i, paral·lelament mantenir el suport al desenvolupament rural de la pròpia activitat agrària.

vaca49-293x300En l’àmbit agrari la principal aposta cal que continui sent la modernització i millora de les explotacions agràries, l’aposta per a la comercialització de les seves produccions i el suport a l’agroindustria per garantir el màxim valor afegit. Aquestes i altres mesures estructurals han d’anar acompanyades de mesures que compensin el sobrecost que comporta cultivar les zones desafavorides, de muntanya o d’alt valor ambiental o dur a terme processos en el cultiu que generaran un cost addicional amb algun avantatge mediambiental. Ens caldrà generar noves politiques de suport per garantir la correcta extensió de les assegurances agràries o el suport estatal a la prevenció i/o actuació per a crisis sanitàries, vaja teixir una xarxa de seguretat a l’entorn d’aquestes explotacions.

En l’àmbit de desenvolupament rural agrícola caldrà garantir el suport necessari per fer que les explotacions siguin viables econòmicament i els hi puguem garantir suport, sent conscients del seu compromís en favor de les produccions en quantitat i qualitat i de la seva aportació al medi ambient i, les explotacions que no són viables cal que puguin abandonar l’activitat de manera digna.

El desenvolupament rural pensant en territoris es la gran assignatura pendent en la gran majoria de territoris espanyols, com apuntava en la darrera entrada, ara tenim una bona eina per garantir una bona cohesió territorial, és a dir, la cohesió de les persones i els territoris rurals. La posada en marxa de la llei de desenvolupament sostenible el corresponent primer pla de desenvolupament rural sostenible farà que s’iniciï un bon camí en la millora de la prestació de serveis, en la creació d’activitat econòmica, en la igualtat d’oportunitats….Amb aquesta llei s’aplicaran nous criteris de governança amb la participació de totes les administracions i de tots els actors, amb una posada en marxa basada en principis com la sostenibilitat, el desenvolupament endògen i sense deixar de pensar en la competitivitat dels territoris.

Cal que siguem molt estrictes l’àmbit econòmic i això passa per:

  • els ajuts directes cal que segueixin finançant-se amb fons exclusius de la UE i a tots els països  s’hauria d’aplicar el mateix nivell d’ajut per a la mateixa activitat, això ens portaria a una política única real, enfront de polítiques nacionals que desequilibren.
  • els ajuts al desenvolupament rural en l’àmbit agrícola cal que es financin amb aportacions de la modulació de l’ajut directe i dels propis estats membres.
  • el desenvolupament rural com eina de vertebració i cohesió territorial cal que es financi amb les aportacions d’estats membres en exclusiva, cal ser conscients que el pressupost a l’agricultura seguirà perdent quota sobre el total de recursos, com també es lògic que si un fons és per l’agricultura es destini al desenvolupament rural agrari.

I si també cobrèssim pel que fem?

dijous, octubre 29th, 2009

Sarkozy 1Fa unes setmanes el president Frances Sarkozy va anunciar que havia arribat l’hora de crear una fiscalitat ecològica. Doncs si senyor, els que ens dediquem al món de l’agricultura fa temps que fem una petita reflexió: si les empreses paguen per les seves emissions de CO2, els agricultors i els propietaris forestals que són els grans fixadors de CO2, els que netegen aquesta contaminació, cobrarien, no?

Llegeixo que França, a partir de l’any 2010, ha establert una ecotaxa a les emissions: 17 euros per cada tona de CO2. Per tant, uns 9000 milions d’euros any i que si així es repartiran entre les ha de bosc i de cultiu tocarien 168 /ha. Be els números ni son tan fàcils ni son tan clars i potser tampoc són tant alts, per alguna cosa de veritat tenen.

Penso que l’anterior no és un bon plantejament; sóc contrari a ajudar per no fer res; per estic molt a favor de cooperar per un bé que va molt més enllà que fixar CO2.

Greenhouse_Gas_by_SectorLa Política Agrària Comuna pot patir alguns canvis l’any 2013 i no ens podem permetre uns boscos més abandonats i una agricultura més precària i menys professional. Cal que els gestors del món rural i, al mateix temps, productors dels nostres aliments ens garanteixin la qualitat i la seguretat alimentària i gaudeixin d’unes rendes que els permeti viure dignament.

Reus no és el camí

diumenge, octubre 25th, 2009

Estic cansat de sentir parlar de la situació de l’agricultura per part dels pagesos i dels ajuts que aquests reben per part de la societat. És moment de refer aquesta situació. Crec que avui una part important del problema real de l’agricultura el pot solucionar la societat catalana. Intentaré explicar-me.

El sector agrari català fa molts anys que viu una difícil situació, però en els darrers tres anys està passant per moltes dificultats,  que ens poden dur a situacions difícilment recuperables. La inestabilitat dels preus i l’alça i volatilitat dels costos fan que els marges sigui molt baixos i fins hi tot negatius. La situació és molt greu, hi ha empreses agrícoles modernes amb potents inversions que estan en passant moments molt delicats. Alguns sindicats agraris demanen la intervenció de l’Administració en els preus i els marges i aquesta no es la via; és culpa de moltes coses a la distribució, però la distribució ven el que el consumidor demana i els seus marges sempre son positius però tampoc estan per moltes alegries.

La societat no fa cas de les manifestacions sectorials, està cansada de retencions a les carreteres; de neumàtics cremats i de productes alimentaris llençats per terra i malauradament només pensa i diu “que volen mes ajuts?”. Segurament són molts i molts anys de reivindicació amb missatges similars i amb resultats poc satisfactoris o nuls.

L’Administració impulsa tants observatoris de preus com pot, ajuda a la millora de la comercialització, intenta explicar que representa l’agricultura i la gestió dels agricultors pel país. Segurament s’estan fent moltes coses però evidentment, en calen fer més i més.  El món rural està tocat i la seva activitat es bàsica pel país: gestionen molt país, però sobretot produeixen aliments per la població.

No pot ser que els principals actors en un fet tant estratègic com l’alimentació no es guanyin la vida dignament. Tots podem fer molt pel nostre país i pels nostres sectors productors: ens cal exigir productes de proximitat en la nostra dieta diària, als bars, restaurants, botigues, centres comercials han de començar a sentir la pressió dels catalans: “volem consumir productes de proximitat i no demanem res més que en altres territoris no estiguin fent”.

Llegint la premsa d’avui veig amb molta tristesa els fets ocorreguts ahir a Reus, no és el camí. Ens podem manifestar, organitzar mercats a les ciutats, però no podem utilitzar la violència. Una possible solució de la situació dels agricultors està també a les mans dels catalans i cal que siguem més nacionalistes en la nostra alimentacióMANIFESTACIONagricultores_zafarraya01