Acabo de rellegir el pròleg que va fer l’Ernest Lluch al llibre de la Dra. Assumpta Muset, “Catalunya i el mercat espanyol al segle XVIII: Els Traginers i Negociants de Calaf i Copons”.
Cada 21 de Novembre recordo com vaig plorar la mort de Lluch ara fa 10 anys.
Aproximadament entre el 1995 i el 1996 vaig tenir la sort de poder-lo conèixer i que m’expliqués una part de la història de Copons que molts coponencs desconeixíem. Vaig tenir l’ocasió de parlar amb ell no més de 8 o 10 vegades, però us puc assegurar que en totes vaig aprendre molt i no tant sols de Copons i de la seva història.
Segur que moltes coses serien diferents si en Lluch estigués entre nosaltres.

Diversos han estat els articles més llegits, són molts els articles que han significat molt per mi, sobretot professionalment. Però si n’hagués de destacar alguns en concret ho faria pel serial del les Aus i el Segarra Garrigues, els del #debatagrari, els d’aigua o els de desenvolupament rural. Temes cabdals també per mi en aquest darrer any.

Sens dubte, moltes gràcies a tots els que llegiu aquestes reflexions i espero que d’alguna manera us serveixi per alguna cosa.

No és la primera vegada que visito un centre que promou la qualitat de vida i l’inserció sociolaboral de persones amb alguna discapacitat, tampoc és dels centres mes grans, però escric aquest post pel tarannà de la seva directora la Carme Sureda i per la seva visió de transformació de l’activitat en el moment just.

Aquests centres requereixen de tasques de manipulació senzilles i repetitives i pel que conec el sector industrial del automòbil ha estat un puntal laboral per molts d’ells. La Carme i la seva gent varen fer una aposta d’èxit ara fa quatre anys i varen iniciar un projecte per reorientar part de les seves activitats, varen crear HORTUS APRODISCAe, un projecte que te per objectiu el produir, transformar i comercialitzar una línia de productes i menjars ecològics, un projecte de molta qualitat amb una important inversió agroalimentària i que tancarà tota la cadena des de la producció fins la comercialització. Ara és una mica complicat poder accedir al seus serveis ja que només són presents a 5 mercats i a la seva botiga de Montblanc, però segur que en un futur milloraran la seva presència a internet i ens serà molt mes fàcil accedir a un gran projecte agroalimentari i sociolaboral.

En l’àmbit personal ha estat un any positiu un any de molta feina, molts canvis, decisions, contradiccions, apostes, .. crec que ha estat un any de confirmació en tot allò personal, ara estic molt segur de mi mateix i la sensació de seguretat m’ajuda en els moments més difícils.

Aquest ha estat un any de confirmacions personals, la primera és que ja tinc bloc, sempre amb els dubtes de si serè capaç de donar-li continuïtat. El millor de l’any ha estat anar a viure a Vilafranca amb la Gemma i la relació amb els meus fills. Evidentment, alguns objectius no aconseguits: com cada any, un intent fracassat de deixar de fumar, encara que avui, en el segon intent, ja porto 8 dies sense fumar… veurem què passa! Tampoc he perdut els 6 kg, ni he fet regularment esport. Ja tinc reptes pel 2010 recupero els no aconseguits i afegeixo el tema del anglès i la resta que es quedi com està!!

En l’àmbit professional el 2009 ha estat un any molt complicat pels productors d’aliments, veniem d’una crisi sectorial i s’ha enganxat una de global; els resultats no són bons, l’endeutament és alt i les necessitats de liquiditat apreten molt. En fi una situació que provocarà una purga d’actors, segurament com tota crisi.

Pel que fa a mi estic molt satisfet amb el resultat final, ha estat un any de consolidació i confirmació de la tasca que vàrem iniciar al 2008, ara la màquina funciona i prestem un molt millor i més eficient servei, això seria del tot impossible sense el magnífic grup de persones que formen part de l’equip. Crec que ara ja estem engrassats i no tenim qui ens pari, moltes gràcies a tots!

El 2010 serà un any difícil, encara estarem en crisi i les eines de les que disposarem per fer-hi front no seran totes les que caldria, però calen bons propòsits i molta planificació.

5 dies a Berlín sense pensar en res vinculat a la feina i un parell a casa pensant, treballant i planificant serveixen per veure amb mes optimisme els propers mesos, escoltarem, compartirem, reflexionarem, decidirem i amb molt de treball lluitarem fins al final per aconseguir millorar la situació de moltes persones vinculades a la producció d’aliments i al món rural català. Espero que tots poguem estar satisfets a final del 2010.

Us deixo amb The Rolling Stones i el tema Satisfaction i despres a treballar!!