Catalunya gaudeix d’un clima mediterrani amb èpoques de disponibilitat de recursos hídrics seguides d’altres escassetat. Malgrat això, no podem dir que, en el seu conjunt, Catalunya sigui un país sec. Una precipitació mitjana de 670 l/m²/any garanteix una disponibilitat efectiva de quelcom més de 1.700 m³ per habitant i any que, segons la FAO, representa una disponibilitat d’aigua satisfactòria. Ara bé, el nostre és un país heterogeni i irregular, pel que fa a la pluviometria, i en front els 1.000 l/m²/any d’algunes comarques gironines tenim els 250 l/m²/any, o menys, segons els anys, de les comarques de Ponent.

Per tot això resulta fonamental parlar d’estalvi d’aigua a Catalunya. La demanda global d’aigua a Catalunya se situa al voltant dels 3.000 hm3 (aquesta xifra oscil·la segons els exercicis, en un més/menys 10 %), corresponent als usos agrícoles un 73 %, convertint la producció d’aliments en el principal usuari. Així doncs, esdevé fonamental el grau d’eficiència amb què l’agricultura fa ús de l’aigua de reg ja que qualsevol petita millora en la distribució i utilització de l’aigua de reg tindrà un gran impacte.

Les polítiques d’estalvi d’aigua han de ser interioritzades pels diferents consumidors i usuaris i no es pot atribuir al sector agrícola la responsabilitat exclusiva sobre el ineficient ús de l’aigua quan el conjunt de la societat és corresponsable. Hem de pensar que pel que fa als usos urbans de l’aigua el consum directe mitjà representa uns 90 m³ d’aigua per persona i any, però el consum d’aigua virtual en forma d’aliments equival a 2.600 l/habitant/dia. Així tenim que petites  modificacions en els hàbits alimentaris es podrien traduir  en importants estalvis en els quantitats d’aigua necessàries per produir-los.

D’una altra banda cal indicar que l’estalvi d’aigua està directament relacionat amb el concepte eficiència en l’ús de la mateixa. En aquest sentit les obres de modernització dels regadius promouen l’estalvi d’aigua ja que fan possible obtenir collites de més qualitat amb menors aportacions d’aigua. Això s’aconsegueix aportant a les plantes l’aigua en el moment exacte en què la necessiten, cosa que és possible mitjançant la tecnologia que aporta la utilització dels programadors de reg. D’aquesta manera s’aconsegueix un doble objectiu, una menor despesa global d’aigua per al conjunt dels regadius de Catalunya i es fa possible també produir més kg de matèria seca d’aliments per m3 d’aigua utilitzada (En aquests moments l’agricultura catalana és capaç de produir 1 kg de préssecs amb només 140 litres d’aigua quan només fa pocs anys la xifra era un 25% superior).

En aquest context el Govern de la Generalitat ha impulsat el “Pla per l’eficiència en l’ús de l’aigua per al reg agrícola”, en el qual treballa activament el DAR, conjuntament amb l’Agència Catalana de l’Aigua. El Pla té com objectiu millorar l’eficiència productiva de l’aigua, fomentar l’ús racional d’aquest recurs i afavorir l’estalvi, alhora que garantir el subministrament de productes a la Xarxa Alimentaria. Hem de pensar que la millora de l’eficiència en l’ús de l’aigua per part de l’agricultura permetrà destinar l’aigua alliberada a usos tan importants com els mediambientals.

En la mateixa línia d’aconseguir les més altes cotes d’eficiència en l’ús d’aigua de reg es treballa intensament en l’anomenat  “Reg Deficitari Controlat”. Aquesta tecnologia es fonamenta en que el veritablement important pel productor és obtenir el màxim rendiment en euros per m3 i no la màxima producció per unitat de superficie (Kg/Ha). La recerca de la qualitat és la clau ja que menors rendiments unitaris per ha, però de més valor comercial, generen més ingressos en el compte de resultats de l’explotació. És clar que l’aplicació de les tecnologies exposades redundarà, tal i com actualment ja ve succeint, en un estalvi molt important en els volums d’utilització globals d’aigua.

El Pla de Regadius de Catalunya 2008-2020 (PRC) preveu la modernització de 258.016 Ha, el 93% de la superfície ocupada pels regadius tradicionals, també preveu que l’any 2020 Catalunya disposi d’un total de 431.562 Ha de regadiu. En definitiva es tracta de millorar la conversió aigua utilitzada per aliment produït.

Aquesta setmana s’inicia una segona ronda en el procés de participació dels plans de gestió de les zones Zepas; en dues setmanes farem totes les reunions i ja encararem la recta final en la definició, sens dubte pel agricultor i/o propietari es un moment molt important, vaja és el moment!

Els plans de gestió i la declaració d’impacte ambiental del Segarra- Garrigues definiran què es podrà cultivar i com es compatibilitzararà la producció d’aliments i la preservació de les aus. El passat divendres més de 100 persones es varen reunir a Belianes-Preixana i varen aprovar un document positiu, un document que anomenem de mínims i que té molt i molt sentit. Totes elles són persones coneixedores del camp, dels ocells, del món rural i ningú millor que ells per saber què es pot fer i fins on es pot arribar. Totes aquestes persones són conscients que cal protegir unes espècies d’aus i només demanen que també se’ls deixi viure i guanyar-se la vida a casa seva.

Espero poder aportar el meu gra de sorra per aconseguir que aquest document de mínims sigui suficient per garantir que tot i mantenint l’hàbitat de les aus, també creem un hàbitat apropiat pels pagesos i per les persones que ja fa molts anys que viuen i treballen en terres tant complexes com les del Segarra-Garrigues.

La situació ens porta a que cada dia sigui un repte, espero que els reptes del mes de febrer ens portin a millorar una situació complexa pel camp català i a aplicar la millor la solució a les zones de protecció d’aus

No és la primera vegada que visito un centre que promou la qualitat de vida i l’inserció sociolaboral de persones amb alguna discapacitat, tampoc és dels centres mes grans, però escric aquest post pel tarannà de la seva directora la Carme Sureda i per la seva visió de transformació de l’activitat en el moment just.

Aquests centres requereixen de tasques de manipulació senzilles i repetitives i pel que conec el sector industrial del automòbil ha estat un puntal laboral per molts d’ells. La Carme i la seva gent varen fer una aposta d’èxit ara fa quatre anys i varen iniciar un projecte per reorientar part de les seves activitats, varen crear HORTUS APRODISCAe, un projecte que te per objectiu el produir, transformar i comercialitzar una línia de productes i menjars ecològics, un projecte de molta qualitat amb una important inversió agroalimentària i que tancarà tota la cadena des de la producció fins la comercialització. Ara és una mica complicat poder accedir al seus serveis ja que només són presents a 5 mercats i a la seva botiga de Montblanc, però segur que en un futur milloraran la seva presència a internet i ens serà molt mes fàcil accedir a un gran projecte agroalimentari i sociolaboral.

En aquests nou període el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat de Catalunya ha incorporat el foment de la responsabilitat social en l’empresa (RSE) en els territoris rurals dins les línies estratègiques dels grups d’acció local en el programa Leader, i com no podia ser de cap altra manera s’aprofita l’experiència i el saber fer de la Fundació Garrotxa lider que serà el coordinador de tant important aposta.

El divendres se signarà el conveni per la posada en marxa del projecte Gestió Sostenible Rural, un projecte de cooperació en el que participen divuit grups d’acció local de Catalunya, Balears i Aragó. El seu objectiu és fomentar una nova cultura empresarial en el medi rural a través del desenvolupament d’una metodologia comú d’implantació de polítiques de Responsabilitat Social Empresarial (RSE) que garanteixi el desenvolupament sostenible de l’empresa i en conseqüència el territori i que s’avanci cap al la creació de territoris socialment responsables.

Esperem que aquests 18 territoris aconsegueixin fer grans avenços en la responsabilitat social, econòmica i mediambiental de les empreses allà ubicades i que aquests projecte d’assessorament i acompanyament sigui l’element de dinamització que tots esperem.

La setmana passada vaig assistir al seu consell rector i ens varen presentar una nova imatge i nous continguts en el web, que em va agradar per la seva claredat i facilitat en la consulta i la projecció que de segur donarà de l’activitat de l’observatori.

Em va sorprendre que un observatori com aquest, amb escassos i reduïts ingressos, està esdevenint un centre important per tot Europa, amb un pla de treball pel 2010 molt ambiciós. Si us interessen els temes paisatgístics tant rurals com urbans, no deixeu de visitar el seu web i la seva agenda del paisatge.