Jordi Bertran » Mon rural

Eurobaròmetre especial agricultura

Jordi Bertran — Wed, 08 Sep 2010 13:58:09 +0000

Segons l’últim Eurobaròmetre Especial d’Agricultura (EBEA), el 89 % dels ciutadans de l’Estat espanyol i el 83 % dels de la Unió Europea (UE) mostren un suport elevat a la Política Agrària Comuna (PAC) i al manteniment de les ajudes.
L’estudi ressalta que un 90% dels enquestats considera que l’agricultura i les àrees rurals són importants per al futur d’Europa, tant a la UE com a l’Estat. Destaca que les responsabilitats que la societat assigna als pagesos són la producció d’aliments sans i segurs, segons opina el 56% dels enquestats a la UE i el 50% a l’Estat, així com la protecció del medi ambient (el 34% dels ciutadans espanyols i el 25% dels europeus).
Respecte a altres qüestions, els ciutadans de l’Estat (un 30%) valoren més que els europeus (21%) el manteniment de l’economia a les àrees rurals, seguit de la diversitat i de la qualitat dels productes (20% a l’Estat, davant un 24% a Europa).
Quant a les prioritats de la PAC, tant a la UE (59%) com a l’Estat (49%) són la necessitat d’assegurar aliments sans i saludables i mantenir un nivell de vida adequat per als pagesos (el 41% dels europeus i el 54% dels enquestats a l’Estat), així com preus raonables en els productes agraris (el 49% a Europa i el 54% a l’Estat).

Aposta pels joves

Jordi Bertran — Wed, 01 Sep 2010 10:19:08 +0000

El Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) ha convocat ja 4 vegades els ajuts a la primera instal·lació de joves agricultors/es i els ajuts a la modernització d’explotacions agràries associats al Contracte Global d’Explotació (CGE) i inclosos en el marc del Pla de Desenvolupament Rural de Catalunya (PDR) 2007-2013

Els pagesos que van sol·licitar aquests ajuts en la campanya 2007 han pogut realitzar les inversions des de desembre de 2007 fins a juny de 2009. Un cop executats els projectes, ha estat prioritari pagar els 2,7 M€ d’ajuts pels joves i els 8,1 M€ d’ajuts per les millores d’explotacions.

Els sol·licitants de la campanya 2008 van disposar d’un termini similar per realitzar els seus projectes, entre febrer de 2008 i octubre de 2009. Que un cop executats, han suposat uns 7,3 M€ d’ajuts pels joves i 24,4 M€ d’ajuts pels agricultors que milloren les seves explotacions, i que el DAR ha fet efectiu a un 90% dels beneficiaris.

La convocatòria 2009 d’aquests ajuts també evoluciona favorablement. En el darrer trimestre, s’han aprovat 204 instal·lacions de joves i 908 projectes de modernització, amb uns volums d’ajuts de 6,4 i 26,8 M€ respectivament. Aquestes xifres indiquen que, malgrat els difícils moments de crisi, el sector segueix apostant per a la incorporació de joves i la millora de les explotacions.

A principis de febrer es va obrir una nova convocatòria 2010 d’ajuts associats al CGE, amb la que respecte qualsevol de les anteriors, s’aposta pels joves, flexibilitzant els requisits per a la seva instal·lació en l’activitat agrària i per la modernització de les explotacions, ampliant en més d’un 50% les possibilitats d’adquirir maquinària innovadora.

Sens dubte, unes bones dades que fan que estiguem satisfets de poder gestionar ajuts per més de 75 milions d’euros en tres anys per millorar la competitivitat de les explotacions agràries en el àmbit rural, però encara més content per poder ajudar a què més de 300 joves emprenedors puguin establir les seves noves activitats econòmiques en el món rural.

Orientats pel bon camí, però encara amb molt per recórrer

Jordi Bertran — Wed, 11 Aug 2010 14:59:19 +0000

Aquest dies de festa aprofito per llegir allò que durant l’any no he pogut fer per manca de temps o allò en el que crec que cal aprofundir molt més. Avui, per exemple, ha estat el torn de l’enquesta de percepció del món rural i m’agradaria fer-vos cinc cèntims:
Mes del 60 % de la població de Catalunya considera que el sector agrari és molt important per conservar el territori, el paisatge i per la producció d’aliments i només el 52 % valora el sector agrícola com element per evitar el despoblament. Encara decau més quan es mesura la importància pel desenvolupament econòmic del país: és curiós com el mon urbà prefereix la protecció del medi al desenvolupament econòmic dels àmbits rural, l’etern error de protegir i no poder gestionar. Quan millor ha estat el medi rural ha estat quan tot ell s’ha gestionat.
Molts catalans només coneixen el mon rural bonic, tranquil, amable, relaxat…vaja un paradís sense activitat, sense problemes…. de fet desconeixen el veritable món rural que és aquell on es difícil trobar oportunitats, en el que els serveis, els amics, l’oci o la cultura, estan allunyats. Tot i que els darrers anys s’ha millorat en serveis tan importants com la sanitat i l’ensenyament, encara hi ha mancances tan importants com un bon transport públic.
Moltes vegades parlem de quin serà el futur del món rural, jo estic convençut que el futur és i serà bo, no podria ser d’altre manera: un país ric, dinàmic i treballador no pot oblidar mes del 80 % del seu territori o no pot produir només el 30 % del que consumeix. Per això és molt preocupant que el 53 % de la població li sembli que l’agricultura és un sector amb poc futur.
L’agricultura és un sector amb moltes dificultats, però que els propers anys serà estratègic i amb un bon futur, i crec que la situació pels productors d’aliments millorarà de manera important. Més complicat serà aconseguir una diversificació real de l’economia rural, però també s’aconseguirà.
El 88 % dels catalans percep que el principal motiu d’abandonament dels pobles per part dels joves són la feina i les oportunitats professionals. És evident que en 25 anys d’ajuts europeus a la diversificació es podria haver apostat per alguna cosa més que el turisme rural, ens calia donar més oportunitats als/les joves del món rural. Ara en tenen més i les seguiran tenint els propers anys. Segur que així aconseguirem una millor diversificació de l’activitat econòmica que ens portarà a un món rural més viu i actiu.

Desenvolupament rural sostenible

Jordi Bertran — Thu, 01 Jul 2010 14:27:29 +0000

La crisi que patim en els darrers temps és sens dubte una manifestació que el model econòmic actual ha de ser redissenyat. L’ètica financera es basa en gran mesura en la moderació de les rendibilitats dels agents econòmics en benefici d’una explotació del sistema a llarg termini. Es tracta de no esgotar la gallina dels ous d’or i permetre que segueixi sent productiva durant molts més anys. Es tracta en definitiva d’una aposta decidida per la sostenibilitat productiva.
L’any 1987, l’Informe Brundtland defineix el desenvolupament sostenible com “aquell que satisfà les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les generacions futures per satisfer les seves pròpies necessitats”. Doncs bé, cap altre sector millor que l’agrari comprèn la importància de la conservació del medi ambient donat que la seva activitat es desenvolupa immersa en l’entorn natural.
L’any 1999 la Unió Europea estableix a Berlín que el segon pilar de la política agrària comunitària és el desenvolupament rural. Es pretén a partir d’aquest moment reforçar el teixit econòmic i social de les zones rurals a través de la creació de noves oportunitats laborals, afavorint una agricultura més respectuosa amb el medi ambient i millorant la competitivitat del sector agrari.
Malauradament quan s’ha pensat en diversificació econòmica, nomes s’ha fet amb projectes destinats al turisme rural, durant els últims anys és una evidència que el ciutadà de les grans poblacions vol tornar a la natura. Però el gran èxit d’aquesta nova forma de turisme recau en la professionalitat amb què l’economia rural ha sabut satisfer la demanda. Ara ja sembla que estem preparats per pensar en noves diversificacions econòmiques en la gestió del món rural, retornarem als vells treballs gairebé oblidats com la neteja de boscos i caldrà que es combini amb qualsevol de les ocupacions que semblaven reservades pels àmbits mes metropolitans.
El sector agrari també està cridat a tenir una gran importància dins del sector energètic, superat en gran mesura el debat mundial sobre el destí per energia de productes alimentaris bàsics es consolida en l’horitzó la visió industrial en la gestió dels residus ramaders (biogàs). D’altra banda, la disminució de la rendibilitat dels boscos per fusta catalans va acompanyada de les noves possibilitats econòmiques que ofereixen les masses forestals capaces de generar grans quantitats de la matèria prima necessària per produir energia i capaces, per tant de crear nombrosos llocs de treball dins del sector, sens dubte es un pas difícil, cal deixar de pensar que els boscos son per protegir-los i tornar a pensar que son un recurs que cal gestionar.
Pel que fa a l’eficiència en el consum d’aigua el món urbà ha sabut adaptar-se, la forta sequera patida per Catalunya fins l’any passat ha implantat en la societat catalana la cultura de l’estalvi de l’aigua i en aquests moments el consum es situa a Barcelona ciutat en 107 litres per persona i dia, molt a prop dels 80 litres per persona i dia per sota dels quals l’Organització Mundial de la Salut considera que el consum ja no és òptim. El sector agrari comparteix la importància de l’estalvi de l’aigua arribant-se a obtenir en els darrers anys eficiències altíssimes en la producció dels aliments. En aquests moments l’agricultura catalana és capaç de produir 1 kg de préssecs amb només 140 litres d’aigua quan només fa pocs anys la xifra era un 25% superior. La millora de l’eficiència en l’ús de l’aigua per part de l’agricultura permetrà produir mes aliments amb menys recurs i destinar l’aigua alliberada a altres usos, com els mediambientals.
L’efecte hivernacle és un altre exemple que il·lustra la importància del sector primari respecte de les demandes socials actuals, una hectàrea de bosc mediterrani és capaç de fixar unes 20 tones de CO2 per any.Però tan important com l’ús forestal de determinades superfícies és l’ús agrícola de les terres amb capacitat productiva. Catalunya és deficitària en la producció d’aliments per a la seva població. La solució a aquest problema estructural no és nomes la importació sistemàtica dels productes necessaris, el transport comporta el consum de combustibles fòssils i l’agreujament de l’efecte hivernacle (importar 1 kg de pomes des de Xile necessita consumir ni més ni menys que 88 grams de gasoil). Per tot això Catalunya ha de desenvolupar i consolidar un sistema agrari i agroalimentari potent, de qualitat i de proximitat, que garanteixi millorar l’autosuficiència alimentària, entesa des de la sostenibilitat ambiental i no des del proteccionisme.
El desenvolupament rural i la conseqüent millora de les rendes agràries és responsabilitat de tots ja que tots som beneficiaris dels seus efectes. No concebre’l aquesta manera no correspon a una societat integradora, evolucionada i moderna com és la catalana. Però no es tracta de cap mena de caritat. Es tracta senzillament d’entendre que Catalunya no només està formada per unes bombolles de població que tan sol ocupen el 10% del territori.

Catalunya té un repte molt important amb el seu món rural. Cal un món rural més viu i actiu amb un sector agrari fort, estructurat, que percebi el suport de la seva societat i que trobi l’equilibri entre la producció d’aliments i la gestió de la biodiversitat. Caldrà esforç i suport per trobar noves ocupacions no només lligades a la conservació dels valors naturals i del patrimoni cultural, cal que els/les joves puguin tornar al món rural amb aquelles ocupacions que ara només es troben en els àmbits metropolitans, un món rural viu i actiu necessita de l’ocupació qualificada dels/les joves. La resta anirà venint sol.

Un nou pas per compatibilitzar aus i pagesos a la plana de Lleida 2

Jordi Bertran — Mon, 28 Jun 2010 07:36:30 +0000

Aquesta setmana la Comissió Europea ha anunciat que arxiva definitivament l’expedient que tenia obert contra l’estat espanyol per l’incompliment de la normativa de protecció de les aus a Catalunya. La sentència del 2007 obligava a ampliar les zones de protecció de les aus a la plana de Lleida, fet que afectava especialment al zona del regadiu del Segarra Garrigues. Sens dubte una gran noticia que confirma la bona línia adoptada pel Govern de la Generalitat.
Ara ens queda pendent l’aprovació definitiva del pla especial de protecció i el pla de gestió d’aquests espais que estan a consulta publica fins el proper dia 7 de Juliol i que segurament el Departament de Medi Ambient rebrà diverses al•legacions que ajudaran a millorar el document. M’agradaria destacar que aquest pla de gestió es prou ampli com per fer possible i viable l’Estudi d’Impacte Ambiental (EIA) que REGSEGA va lliurar al òrgan ambiental i que serà la base per l’aprovació de les modificacions de la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) que ens durà a tancar amb la Comissió Europea l’altre expedient que té obert contra el estat espanyol i que aquest si afecta directament al Segarra garrigues.

Igualtat també en el món rural

Jordi Bertran — Thu, 13 May 2010 10:16:20 +0000

La dona es el gran pal de paller del món rural, difícilment el món rural estaria on està sense la magnifica aportació que han fet les dones. Tot i això han aguantat la precarietat laboral, les desigualtats que tant arraigades tenia la societat, d’uns anys ençà anem millorant, però ens queda un llarg camí per recorre. Les polítiques de gènere, la conquesta dels drets socials i l’estat del benestar van arribant, però la situació demogràfica al món rural no es gens bona, tenim un gran envelliment femení i una masculinització dels joves.

Només un 26 % de dones són titulars d’explotacions agràries, el repte de l’estratègia de Lisboa era arribar a una taxa d’ocupació femení del 60% al 2010 i no serà possible. Per mi es clau que generem ocupació per les joves i dones del món rural, ens cal un món rural viu i actiu i cal que la gent que està disposada a viure en les zones rurals pugui disposar de bones condicions laborals, amb ocupacions diversificades i de valor. No podem pensar només en incidir en l’agricultura al món rural sinó que cal pensar en les noves ocupacions que garantiran la viabilitat del món rural.

Ara fa unes setmanes al Museu de la Vida Rural vaig presentar juntament amb la Marta Selva i el Carles Duarte el llibre A PAGÈS, un llibre que neix de la sèrie de TV3 i que edicions Saloria, del amic Marcel·lí Pascual, posa sobre paper reflectint el mateix criteri i rigor que la sèrie ens va oferir. Aquestes dones són emprenedores i valentes que fan possible que cada dia el món rural tingui menys tòpics i s’acosti més al que creiem que serà en un futur.

Uns dies mes tard vaig anar a Cáceres al foro europeo “Las mujeres en el desarrollo sostenible del medio rural” i vaig poder veure i participar en algun dels molts actes que contenia el foro i el seminari tècnic, allà es va aprovar la declaració de Càceres que donarà el suport necessari per defensar un major suport en les polítiques d’igualtat en els àmbits rurals.

Els mitjans de comunicació i el #debatagrari

Jordi Bertran — Sun, 18 Apr 2010 21:22:27 +0000

Els mitjans de comunicació tenen la possibilitat d’ajudar molt al món agrari, necessitem que el catalans siguin més nacionalistes alimentaris i ens cal que el suport del mitjans. El debat va ser plàcid i sense molt conflicte potser això va restar interès. Personalment, desprès del treball de l’equip de premsa i comunicació del DAR esperava molt més dels mitjans en aquest debat monogràfic sobre l’agricultura.
Us deixo amb el resum del dia desprès del mitjans nacionals:

El País: Gobierno y oposición se unen en apoyo a la agricultura
El Periódico: El Parlament promou un pacte nacional d’agricultura
La Vanguardia: Cuando pocos son mucho
La Vanguardia: La agricultura, doce años después
Avui: El Parlament aprova un pla estratègic agrari per a 8 anys
El Punt: El Parlament en ple s’avé a un pla agrari estratègic més enllà de la legislatura
El Mundo: Govern i CiU acuerdan un pacto agrario sin concretar medidas
ABC: CiU y ERC libran su primera batalla por el voto agrícola en el Pleno
Público: La crisis de la agricultura une a Govern y oposición
Expansión: llena apuesta por un plan estratégico para el sector agrario

TV3: Llena aposta per un pla estratègic

Reflexió #debatagrari

Jordi Bertran — Sat, 17 Apr 2010 15:08:58 +0000

Foto de familia

Tres dies després del debat agrari al Parlament de Catalunya crec que ja és prou temps per fer una anàlisi i no caure en la rauxa del èxit de les votacions. La meva conclusió desprès de pensar, escoltar, llegir i reflexionar és que ha estat un gran debat que pot marcar un abans i un desprès. El debat ha deixat unes resolucions aprovades amb una gran majoria que marcaran el full de ruta per als propers anys, el proper govern socialista ja té la ruta marcada

La satisfacció va ser molt alta, després de mesos de treball intens i de 14 hores tancats al Parlament, tenim sobre la taula 100 mesures a favor del sector agrari amb un alt consens. Llàstima, però, que el grau de seguiment dels mitjans de comunicació no va ser tot el bo ja que l’ocasió ho requeria per així poder posar en valor el sector agroalimentari i que la societat visualitzés el seu paper estratègic. Crec que el nostre sector mereix més, espero que el acord i consens hagi estat el que faci augmentar l’interès mediatic.

És impossible en un sol post parlar del centenar de resolucions aprovades, però m’agradaria destacar temes tan importants com el Pla Nacional Pla Estratègic Nacional de Suport a l’Agricultura i l’Alimentació (PENSAA), de caire interdepartamental i orientat a impulsar la competitivitat, la formació, la innovació, la internacionalització, la comercialització i la conscienciació dels ciutadans.

També s’ha d’impulsar a partir d’ara un centre de recerca de regadius a Tàrrega, la llei d’espais agraris, la llei del Desenvolupament Rural català que promogui la diversificació econòmica de l’economia rural., el Pla de Regadius 2008-2020, un pla de camins 2011-2017, a més, es modificarà el decret llei que regula el finançament dels regadius

D’altra banda, es modificarà el PDR 2007-2013 per adequar els imports de les indemnitzacions compensatòries, treballar per a què el sistema d’assegurances agràries sigui una veritable eina de garantia i seguretat per les explotacions agràries.

El llistat de temes podria ser molt extens però crec que el més important és el consens i la satisfacció de totes les parts. Ara cal que els mitjans de comunicació ens permetin arribar al dia a dia de la gent per posar en valor les nostres produccions alimentaries i els nostres productors

Documents complementaris:

Discurs inicial Conseller

Video complert de totes les intervencions

notes de premsa DAR relacionades

L’agricultura del futur #debatagrari

Jordi Bertran — Tue, 13 Apr 2010 21:28:02 +0000

Dacia Ciolos, el comissari d’agricultura i desenvolupament rural de la Comissió Europea, ahir va comparèixer davant de la comissió d’agricultura del parlament europeu i va anunciar un debat públic sobre el futur de la política agrària europea.
Des de la seva creació la PAC s’ha adaptat per complir amb les exigències del moment, així darrerament tenim les reformes del 2003 i 2008 com les mes significatives intentant modernitzar el sector i orientant-lo a criteris de mercat. Ahir Ciolos deia que l’estratègia 2020 obre una nova perspectiva, que la PAC potser una gran aportació per aconseguir un creixement sostenible i respondre als nous reptes de la societat tant de caràcter social, econòmic, mediambiental, climàtic i tecnològic. Ja veurem si aquesta unió de 27 es capaç d’arribar a acords que no siguin de mínims, pel moment el inici es ambiciós.
El debat està servit i s’estructurarà a l’entorn de quatre temes estratègics:

Per què necessitem una política agrícola comuna europea?
Quins són els objectius de la societat per a l’agricultura?
Per què hem de reformar la PAC actual?
Quines eines es necessiten per a la PAC del futur?

A Catalunya demà tenim el quart debat agrari, i avui en una entrevista a Catalunya Ràdio, el conseller Llena ha posat en valor la discussió oberta en el si de la Unió Europea per definir la política agrària comunitària desprès del 2013. Un fet, ha destacat, que permetrà als consumidors poder comprar els aliments a un preu ‘raonablement estable’ i amb garanties de qualitat i seguretat alimentària. Evidentment caldrà treballar també en mecanismes de regulació del mercat, així com també en la reciprocitat. És a dir, cal que els requisits ambientals i de salut pública en el món agrari s’exigeixin amb la mateixa duresa a tots els països de la Unió Europea, perquè hi hagi igualtat de condicions.
El conseller està convençut que els diferents grups parlamentaris podran assumir un ‘acord de mínims’ en el debat monogràfic sobre el món agrari aquest debat parlamentari permetrà posar les bases del que ha de ser el nou model agrícola. Ja que l’agricultura, és un factor clau per a la gestió del territori i l’economia del país i el desenvolupament territorial. Esperem que demà s’aconsegueixi el consens que el sector mereix.

#debatagrari #parlament

Jordi Bertran — Mon, 12 Apr 2010 05:56:53 +0000

El proper dimecres, 14 d’abril, tindrà lloc al Parlament de Catalunya un debat monogràfic sobre el sector agrari català. És un gran moment pel sector agrari i agroindustrial, també pel món rural. La majoria de la societat catalana no ens coneix: el 95% de la població viu en el 30% del territori, li agrada el món rural i el mira amb carinyo; però amb això no en tenim prou per viure.

Aquest debat és una gran oportunitat per donar a conèixer el nostre món rural i els nostres productors d’aliments. Caldrà debatre sobre el futur, sobre el model, sobre el tipus de país que volem!

Jo estic molt convençut que si un país no promou el desenvolupament dels seus espais rurals, la seva capacitat és limitada.

No podem oblidar que es parlarà sobre la situació actual del primer sector industrial de Catalunya i Espanya per tal d’establir una diagnosi i conseqüentment, presentar propostes i iniciatives per garantir-ne la seva continuïtat i viabilitat de cara al futur.

L’últim debat agrari va tenir lloc l’any 1998, quan el conseller era Francesc Xavier Marimon. Els dos anteriors es van celebrar el 1992, amb Joan Vallvé al capdavant del departament, mentre que el primer debat d’aquestes característiques va tenir lloc el 1983, amb Agustí Carol com a màxim responsable de la política agrària. Ara és el torn de Joaquim Llena.

Al DAR s’ha treballat de valent fent tot un seguit de reunions amb organitzacions professionals agràries, associacions interprofessionals i grups parlamentaris per recollir les seves propostes.

El debat ha de servir per marcar el camí de futur del sector, i posar en valor la feina dels nostres professionals agraris, que estan mancats de notorietat i reconeixement a la societat actual.