Jordi Bertran

A primer cop d’ull tothom pensa que Catalunya no és rural i que juntament amb el País Basc som el motor econòmic d’una Espanya molt rural. Però la realitat no és ben bé així.

Les definicions de món rural o ruralitat són molt diverses i encara que puguin ser similars mai son coincidents en territoris. Durant el darrer any s’ha treballat molt en la classificació d’unes zones rurals homogènies a tota Espanya, en base a criteris com la densitat de població, la població agrària activa, la superfície agrària útil, el temps estimat per carretera per arribar a un nucli de 30.000 habitants, la població que viu dispersa pel terme municipal, el pendent mitjà, la renda disponible bruta de les llars o el creixement del padró municipal. Totes les dades s’han treballat municipi per municipi i posteriorment s’han unit en uns territoris amb dinàmiques similars i que la suma dels municipis generés una continuïtat territorial per tal de crear el que finalment han estat les zones rurals, unes zones que s’han classificat en tres tipus com deia el article 10 de la llei de desenvolupament sostenible del món rural.

Curiosament les zones rurals catalanes tenen una densitat de població inferior a la mitja de les zones rurals espanyoles i unes dades que en molts casos estan per sota de les mitjanes espanyoles.

El treball també ens permet visualitzar millor les dades de les dues Catalunyes, la rural i la urbana. La població agrària activa és del 2,13 % a Catalunya fins al 13,23%, els minuts de desplaçament fins un nucli de 30.000 habitants és el doble entre uns territoris i els altres, les diferències amb població dispersa van del 0,60% al 13,21% i en pendent mitjà del 17% al 22,02%.

La resposta a la pregunta és contundent: el 70% del territori català és rural, més rural que el 70% de Espanya.

Malaurament costa molt fer entendre a la gent que darrera d’un territori que és un gran motor d’activitat econòmica d’un país existeixen unes de les zones més rurals i amb més dificultats.

El passat dijous vàrem presentar amb el director general de Desenvolupament Rural del Ministeri de Medi Ambient, i Medi Rural i Marí (MARM), Jesús Casas, el Programa de Desenvolupament Rural Sostenible (2010-2014) que serà aprovat definitivament el primer semestre del 2010.

La política de desenvolupament rural ha estat basada principalment en l’aplicació de les polítiques europees. A finals del any 2007 el govern espanyol va aprovar la Llei 45/2007, a través de la qual s’estableix les bases d’una política rural estatal que complementi l’aplicació dels instruments de les polítiques europees: es pretén impulsar el desenvolupament a les zones rurals  millorant la situació socioeconòmica de la població de les zones rurals, i l’accés a uns serveis públics suficients i de qualitat.

El Programa de Desenvolupament Rural Sostenible (PDRS) és l’instrument base a partir del qual es portarà a la pràctica aquesta nova política rural, aquest programa preveu unes 140 mesures per donar cobertura a les mes de 200 zones rurals de tot Espanya. Cada comunitat autònoma i cada un dels territoris definiran l’estratègia, els objectius de desenvolupament rural i les mesures que es posaran en marxa a cada territori en funció de les seves especificitats i necessitats.

A Catalunya pretenem que el nou model de desenvolupament rural doni suport a una nova economia rural basada en la diversificació i en la multisectorialitat generant projectes de dinamització econòmica i que es desenvolupin les estructures que promoguin la cooperació i la creació de sinergies amb projectes Leader; tot invertint en les infraestructures dirigides a la millora de la qualitat de vida i potenciant la integració mediambiental en totes les actuacions que es desenvolupin. Catalunya comptarà amb un pressupost de 141,9M€ per al període 2010-2014 per a l’execució de les accions programades

En definitiva, el nou model de desenvolupament rural persegueix la competitivitat de les zones rurals, la valorització dels recursos locals a través d’inversions en els diferents sectors de l’economia rural i aprofitant tots els nivells de governança local. Les zones d’aplicació d’aquest nou model seran els àmbits territorials dels grups d’acció local Leader amb la finalitat de cohesionar les diverses actuacions en cadascun dels territoris.