La dona es el gran pal de paller del món rural, difícilment el món rural estaria on està sense la magnifica aportació que han fet les dones. Tot i això han aguantat la precarietat laboral, les desigualtats que tant arraigades tenia la societat, d’uns anys ençà anem millorant, però ens queda un llarg camí per recorre. Les polítiques de gènere, la conquesta dels drets socials i l’estat del benestar van arribant, però la situació demogràfica al món rural no es gens bona, tenim un gran envelliment femení i una masculinització dels joves.
Només un 26 % de dones són titulars d’explotacions agràries, el repte de l’estratègia de Lisboa era arribar a una taxa d’ocupació femení del 60% al 2010 i no serà possible. Per mi es clau que generem ocupació per les joves i dones del món rural, ens cal un món rural viu i actiu i cal que la gent que està disposada a viure en les zones rurals pugui disposar de bones condicions laborals, amb ocupacions diversificades i de valor. No podem pensar només en incidir en l’agricultura al món rural sinó que cal pensar en les noves ocupacions que garantiran la viabilitat del món rural.
Ara fa unes setmanes al Museu de la Vida Rural vaig presentar juntament amb la Marta Selva i el Carles Duarte el llibre A PAGÈS, un llibre que neix de la sèrie de TV3 i que edicions Saloria, del amic Marcel·lí Pascual, posa sobre paper reflectint el mateix criteri i rigor que la sèrie ens va oferir. Aquestes dones són emprenedores i valentes que fan possible que cada dia el món rural tingui menys tòpics i s’acosti més al que creiem que serà en un futur.
Uns dies mes tard vaig anar a Cáceres al foro europeo “Las mujeres en el desarrollo sostenible del medio rural” i vaig poder veure i participar en algun dels molts actes que contenia el foro i el seminari tècnic, allà es va aprovar la declaració de Càceres que donarà el suport necessari per defensar un major suport en les polítiques d’igualtat en els àmbits rurals.
