Amb la Gemma vam anar a veure Avatar de James Cameron, al meu entendre una molt bona pel·lícula que conté de tot: una història d’amor, un potent discurs ecològic que genera reflexió i uns efectes especials extraordinaris.

Pandora és un planeta llunyà amb molta biodiversitat, que té una mineral molt cotitzat per explotar (el unobtainium) i que està habitat pels na’vi, uns essers blaus connectats neuronalment i emocionalment al seu planeta. Pandora em va fer pensar en la Catalunya rural, llunyana i diferent de les àrees metropolitanes, un món rural amb grans valors, amb grans possibilitats però desconegut per la resta de país i amb uns habitants molt connectats a la terra i els seus valors. També va fer-me pensar en la balança de pros i contres que aporta en molts casos la sobreexplotacio dels recursos naturals analitzant diferents sectors econòmics.

Despres de pensar-hi i recuperar velles notes estic molt convençut que és necessari fomentar  formació i informació en favor del sector agroramader com un agent de participació activa en la lluita contra el canvi climàtic. També el món rural juga un paper clau, cap país es desenvolupa si no ho fan els seus entorns rurals i aquests no ho fan sense la valorització dels seus recursos i les seves persones, en definitiva generant equilibri territorial que també es un tret fonamental de la sostenibilitat

Actualment, l’agricultura té una tasca de multifuncionalitat i juga un paper estratègic dins del marc del canvi climàtic, evidentment la seva pròpia activitat genera efectes sobre el clima.

S’estima que l’agricultura i la ramaderia representen la font del 30% de les emissions de diòxid de carboni, el 40% de les emissions de metà i el 25% de les emissions d’òxid nitrós, tres importants gasos amb efecte d’hivernacle.

Com es generen:

Diòxid de Carboni:

• Pel consum d’energies fòssils derivades del petroli en maquinària agrícola i a les Agroindústries.

Metà:

• Principalment es genera per la digestió de la cabana ramadera. Els remugants, pel tipus d’aparell digestiu que tenen són l’espècie amb majors taxes d’emissió.
• Per la descomposició del les dejeccions ramaderes en condicions d’absència d’oxigen genera emissions de metà a l’atmosfera.
• En els cultius d’arròs, la descomposició anaeròbica del material orgànic, al estar inundat, genera processos d’emissions de metà.

Òxid Nitrós:

• La descomposició del les dejeccions ramaderes en condicions anaeròbiques (absència d’oxigen) produeix emissions d’aquest gas a l’atmosfera.
• Per la incorporació de  nitrogen per mitjà de fertilitzants o per la incorporació de residus vegetals, genera al descompondre’s emissions cap a l’atmosfera.

En que està el sector treballant amb l’objectiu de reduir  les emissions:

Diòxid de Carboni:

• L’ús de biocarburants i/o energies alternatives amb menys emissions.
• La modernització o reconversió a nous regadius que permetria que el sòl acumulés més matèria orgànica, això provocaria una major productivitat dels sòls.
• L’ús de sistemes agrícoles de conservació, ja que també estimulen a una major fixació de la matèria orgànica al sòl.
• Millores en la fertilització, minimitzant l’ús d’adobs de síntesi química fent un millor aprofitament de la biomassa.

Metà:

• Reducció de les emissions utilitzant aquest gas per a la generació energètica de biogàs, i l’ús d’aquest en substitució de combustibles fòssils.

Òxid Nitrós:

• Millores en la fertilització, minimitzant l’ús de adobs de síntesi química fent un millor aprofitament de la biomassa.
• La modernització o reconversió a nous regadius ja que permetria que el sòl acumulés més matèria orgànica, això provocaria una major productivitat dels sòls.

Especialment el sector productor d’aliments rebrà els efectes del canvi climàtic, el clima és la principal causa de variabilitat interanual en la producció agrària i qualsevol canvi pot augmentar la incertesa sobre la producció d’aliments.

Sens dubte les amenaces del canvi climàtic a la producció d’aliments poden tenir una gran rellevància com:

• Modificacions de les condicions de producció especialment en la temperatura i la disponibilitat d’aigua.
• Canvis en la producció com a conseqüència de les altes temperatures o per l’allargament del període de gelades.
• Reducció de la productivitat per la desertització de zones.
• Reducció del creixement a causa de la disminució de l’agua o de nutrients.
• Increment dels riscos de pèrdues de producció.
• Augment de pèrdues de producció com a conseqüència de les pedregades, malalties i plagues.

Els efectes del canvi climàtic sobre l’agricultura són incerts, variats i complexos. Un possible canvi climàtic pot agreujar les conseqüències de l’abandonament de les activitats agrícoles i forestals i dels canvis en l’ús del sòl, processos que representen un factor de canvi afegit tant o més important que el canvi climàtic a Catalunya.

Segur que parlaré de nou sobre el canvi climàtic.

Us deixo un trailer d’Avatar

Llegeixo que França, a partir de l’any 2010, ha establert una ecotaxa a les emissions: 17 euros per cada tona de CO2. Per tant, uns 9000 milions d’euros any i que si així es repartiran entre les ha de bosc i de cultiu tocarien 168 /ha. Be els números ni son tan fàcils ni son tan clars i potser tampoc són tant alts, per alguna cosa de veritat tenen.

Penso que l’anterior no és un bon plantejament; sóc contrari a ajudar per no fer res; per estic molt a favor de cooperar per un bé que va molt més enllà que fixar CO2.

La Política Agrària Comuna pot patir alguns canvis l’any 2013 i no ens podem permetre uns boscos més abandonats i una agricultura més precària i menys professional. Cal que els gestors del món rural i, al mateix temps, productors dels nostres aliments ens garanteixin la qualitat i la seguretat alimentària i gaudeixin d’unes rendes que els permeti viure dignament.