Sobre la base dels productes bàsics Brasil té el més ràpid creixement del sector agrícola, creixent un 40% entre el 2010 i el 2019. Rússia i Ucraïna es projecta que creixerà un 26% i 29%, sempre que els plans i mesures d’ajuda dels seus governs es compleixin. Xina i l’Índia també poden créixer significativament en un 26% i 21%, respectivament. Austràlia es preveu que creixi un 17%, EUA i Canadà entre un 10-15%. En canvi, durant el mateix període, la producció agrícola neta a la UE-27 es preveu que creixi menys del 4%.

El creixement del consum a Europa s’haurà de cobrir per les importacions. Durant la dècada que va fins al 2019 la producció mundial de cultius augmentarà un 13% de mitjana i el preus mitjos de les matèries primeres seran més alts, entre un 16 i un 40% al 2019 comparat amb el període 2007-2009, i el preu que pujarà mes serà el de la llet i els seus derivats.

Sens dubte una apassionant dècada pel sector productor d’aliments a nivell mundial amb un repte en el horitzó: ser capaços d’alimentar la previsió de població del any 2050, i sembla que això serà possible tot i l’alentiment del creixement de producció en la propera dècada.

Els pagesos que van sol·licitar aquests ajuts en la campanya 2007 han pogut realitzar les inversions des de desembre de 2007 fins a juny de 2009. Un cop executats els projectes, ha estat prioritari pagar els 2,7 M€ d’ajuts pels joves i els 8,1 M€ d’ajuts per les millores d’explotacions.

Els sol·licitants de la campanya 2008 van disposar d’un termini similar per realitzar els seus projectes, entre febrer de 2008 i octubre de 2009. Que un cop executats, han suposat uns 7,3 M€ d’ajuts pels joves i 24,4 M€ d’ajuts pels agricultors que milloren les seves explotacions, i que el DAR ha fet efectiu a un 90% dels beneficiaris.

La convocatòria 2009 d’aquests ajuts també evoluciona favorablement. En el darrer trimestre, s’han aprovat 204 instal·lacions de joves i 908 projectes de modernització, amb uns volums d’ajuts de 6,4 i 26,8 M€ respectivament. Aquestes xifres indiquen que, malgrat els difícils moments de crisi, el sector segueix apostant per a la incorporació de joves i la millora de les explotacions.

A principis de febrer es va obrir una nova convocatòria 2010 d’ajuts associats al CGE, amb la que respecte qualsevol de les anteriors, s’aposta pels joves, flexibilitzant els requisits  per a la seva instal·lació en l’activitat agrària i per la modernització de les explotacions, ampliant en més d’un 50% les possibilitats d’adquirir maquinària innovadora.

Sens dubte, unes bones dades que fan que estiguem satisfets de poder gestionar ajuts per més de 75 milions d’euros en tres anys per millorar la competitivitat de les explotacions agràries en el àmbit rural, però encara més content per poder ajudar a què més de 300 joves emprenedors puguin establir les seves noves activitats econòmiques en el món rural.

Catalunya té un repte molt important amb el seu món rural. Cal un món rural més viu i actiu amb un sector agrari fort, estructurat, que percebi el suport de la seva societat i que trobi l’equilibri entre la producció d’aliments i la gestió de la biodiversitat. Caldrà esforç i suport per trobar noves ocupacions no només lligades a la conservació dels valors naturals i del patrimoni cultural, cal que els/les joves puguin tornar al món rural amb aquelles ocupacions que ara només es troben en els àmbits metropolitans, un món rural viu i actiu necessita de l’ocupació qualificada dels/les joves. La resta anirà venint sol.

Dacia Ciolos

• Per què necessitem una política agrícola comuna europea?
• Quins són els objectius de la societat per a l’agricultura?
• Per què hem de reformar la PAC actual?
• Quines eines es necessiten per a la PAC del futur?

A Catalunya demà tenim el quart debat agrari, i avui en una entrevista a Catalunya Ràdio, el conseller Llena ha posat en valor la discussió oberta en el si de la Unió Europea per definir la política agrària comunitària desprès del 2013. Un fet, ha destacat, que permetrà als consumidors poder comprar els aliments a un preu ‘raonablement estable’ i amb garanties de qualitat i seguretat alimentària. Evidentment caldrà treballar també en mecanismes de regulació del mercat, així com també en la reciprocitat. És a dir, cal que els requisits ambientals i de salut pública en el món agrari s’exigeixin amb la mateixa duresa a tots els països de la Unió Europea, perquè hi hagi igualtat de condicions.
El conseller està convençut que els diferents grups parlamentaris podran assumir un ‘acord de mínims’ en el debat monogràfic sobre el món agrari aquest debat parlamentari permetrà posar les bases del que ha de ser el nou model agrícola. Ja que l’agricultura, és un factor clau per a la gestió del territori i l’economia del país i el desenvolupament territorial. Esperem que demà s’aconsegueixi el consens que el sector mereix.

Què és el sistema Segarra Garrigues?

L’any 2002 ja es va aprovar una DIA que ara s’ha fet de nou per donar compliment a la sentència dictada pel Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees, que va declarar que amb l’aprovació d’ aquella DIA s’incomplia la directiva de conservació de les aus silvestres, també calia adaptar-la a l’ampliació de la superfície de les Zones d’Especial Protecció de les Aus (ZEPA).

Sens dubte el document aprovat el 2002 i el publicat ara no tenen res a veure, com es lògic s’analitza el projecte, tant a nivell d’execució de les obres com la posterior situació de posada en servei del regadiu. S’estudia el medi i les actuacions que poden provocar algun tipus d’impacte, així com les mesures que s’han d’impulsar i aplicar per evitar, reduir o compensar el mencionat impacte i també s’elabora un Pla de Vigilància Ambiental per fer el corresponent seguiment a les mesures. El pressupost estimat pels propers 10 anys de les mesures preventives, correctores i compensatòries s’eleva a 109 milions d’ €. Les mesures preventives són per minimitzar l’impacte global del projecte, les correctores, s’apliquen durant l’execució de les obres i les compensatòries, pretenen compensar els efectes negatius del projecte sobre l’hàbitat estepari i els efectes relacionats amb l’exclusió del reg a determinades zones.

Amb aquest estudi es pretén aconseguir compatibilitzar la protecció de les aus i el desenvolupament integral d’un territori amb moltes dificultats.

Amb aquestes darreres actuacions, s’encara la recta final del procés que ha de permetre tancar el segon procediment obert per Brussel·les, donat que el primer, relacionat amb l’ampliació de les zones ZEPA, està en vies de solució.

L’Estudi d’Impacte Ambiental analitza cada espai protegit  i les seves espècies per anar proposant les mesures a adoptar i les tipologies de reg compatibles així com els impactes de les obres. El document conclou que els impactes seran moderats-compatibles, sempre i quan s’apliquin les mesures preventives, correctores i compensatòries plantejades en l’Estudi.

Tots som conscients que ens toca protegir unes aus i que cal que millorem el seu habitat, cada cop som més capaços de definir plegats com ho farem sense oblidar que ens caldrà fer-ho compaginant-ho amb activitats econòmiques que aportin oportunitats i viabilitat econòmica a les persones que viuen i treballen en aquests territoris. Estem vivint un nou procés que per a cada territori és un xic diferent, anirem aplicant mesures i caldrà que siguem prou hàbils per adaptar-les segons els nostres nous coneixements i l’experiència que ens aportaran les proves i els estudis.

La gent del territori clama poder viure de la terra i viure de la terra està molt vinculat a la disponibilitat d’aigua; encara tenim dubtes sobre que passarà amb algunes aus si reguem amb major o menor mesura, en una època del any o en altre i això fa que les organitzacions mediambientals s’instal·lin en el immobilisme davant el regadiu.

Molts ja som conscients que no podem modificar de manera substancial el mosaic de cultius existents, la nostra aspiració es basa en garantir collites rendibles cada any sense pertorbar gens ni mica el habitat de les aus protegides, però garantint l’existència d’agricultors professionals que gestionin aquestes terres.

Aquestes darreres setmanes tot hem pogut aportar les nostres propostes per garantir la viabilitat de les especies, els territoris i les persones i cal reconèixer els esforços per trobar punts de coincidència que estan fent la gent d’aquests territoris, aportant propostes molt i molt interessants i assumint que en molts casos no són les millors decisions des del seu punt de vista més personal o sectorial; però si les més òptimes per arribar a acords.

Us adjunto els documents propostes de la primera jornada per cada territori (Secans de la Noguera, Bellmunt-Almenara, Plans de Sió, Belianes- Preixana, Mas de Melons-Alfés i Segrià-Utxesa)

Aquesta setmana s’inicia una segona ronda en el procés de participació dels plans de gestió de les zones Zepas; en dues setmanes farem totes les reunions i ja encararem la recta final en la definició, sens dubte pel agricultor i/o propietari es un moment molt important, vaja és el moment!

Els plans de gestió i la declaració d’impacte ambiental del Segarra- Garrigues definiran què es podrà cultivar i com es compatibilitzararà la producció d’aliments i la preservació de les aus. El passat divendres més de 100 persones es varen reunir a Belianes-Preixana i varen aprovar un document positiu, un document que anomenem de mínims i que té molt i molt sentit. Totes elles són persones coneixedores del camp, dels ocells, del món rural i ningú millor que ells per saber què es pot fer i fins on es pot arribar. Totes aquestes persones són conscients que cal protegir unes espècies d’aus i només demanen que també se’ls deixi viure i guanyar-se la vida a casa seva.

Espero poder aportar el meu gra de sorra per aconseguir que aquest document de mínims sigui suficient per garantir que tot i mantenint l’hàbitat de les aus, també creem un hàbitat apropiat pels pagesos i per les persones que ja fa molts anys que viuen i treballen en terres tant complexes com les del Segarra-Garrigues.

La situació ens porta a que cada dia sigui un repte, espero que els reptes del mes de febrer ens portin a millorar una situació complexa pel camp català i a aplicar la millor la solució a les zones de protecció d’aus

carles@photo-logistics.com

Segurament aquestes espècies no ho estan passant pitjor que els propis pagesos que gestionen aquestes terres: també s’està reduint el cens i també son una espècie en perill d’extinció, la gran diferencia es que els pagesos ni són migratoris ni poden anar al reg a menjar.

Segurament la intensificació que s’ha produït en els darrers 50 anys en les produccions agràries no ha estat bona per les aus, però al mateix temps, també estic segur que sense la gestió dels pagesos ara ja no quedarien ni espècies ni biodiversitat. La solució al conflicte fa mesos que està en marxa, es varen ampliar les zones de protecció, es realitzaran els plans de gestió de les Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), s’adaptarà la declaració d’impacte ambiental del projecte de regadiu del Segarra – Garrigues. S’està encarant la recta final per desencallar el conflicte i aquest no pot esdevenir un procés de mercadeig, cal que s’apliquin mesures que millorin l’estat de les aus i permetin la viabilitat de les explotacions agraries aplicant mesures desde la ciència, la tecnologia i el coneixement i no refugiant el nostre desconeixement en el principi de prudència i no deixar fer res.

La setmana passada es va iniciar el procés de participació ciutadana del pla de gestió de les Zepas de la plana de Lleida, que clourà a finals de març i en el que s’hauran realitzat més de 20 reunions. La coordinació de les actuacions s’efectua des del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, i s’ha constituït una mesa d’experts en temes de conservació de la biodiversitat i en ocells estèpics, agricultura, desenvolupament rural, gestió de conflictes i participació, planificació, economia i representants del món empresarial i cultural i que contribuiran a mediar i resoldre i definir el plans de gestió

La participació s’estructura a partir de sessions on es convida als principals agents socials de cada territori, també es pot participar a títol individual mitjançant la pagina web on podem trobar informació sobre aquest procés i un formulari per fer arribar suggeriments sobre el pla de gestió.

A continuació us deixo un interesant power point que va servir per presentar els plans de gestió i el procés de participació ciutadana.

Com tota la participació ciutadana el objectiu d’aquest procés és que els plans de gestió de les ZEPA de la plana de Lleida tinguin en compte les necessitats i els punts de vista de la ciutadania i de les persones afectades, segurament totes les aportacions ajudaran molt a compartir el coneixement i a suavitzar la situació, però ens quedarà molt per investigar, descobrir, resoldre i aplicar.