Posts Tagged ‘Desenvolupament sostenible’

Un nou pas per compatibilitzar aus i pagesos a la plana de Lleida.

divendres, febrer 19th, 2010

Ahir es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) l’anunci d’informació pública de l’Estudi d’Impacte Ambiental (EIA) del regadiu del canal Segarra-Garrigues. Ara tothom que hi estigui interessat disposarà de 30 dies hàbils per fer al•legacions al document, posteriorment la ponència ambiental redactarà la corresponent Declaració d’Impacte Ambiental (DIA)

Què és el sistema Segarra Garrigues?

L’any 2002 ja es va aprovar una DIA que ara s’ha fet de nou per donar compliment a la sentència dictada pel Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees, que va declarar que amb l’aprovació d’ aquella DIA s’incomplia la directiva de conservació de les aus silvestres, també calia adaptar-la a l’ampliació de la superfície de les Zones d’Especial Protecció de les Aus (ZEPA).

Sens dubte el document aprovat el 2002 i el publicat ara no tenen res a veure, com es lògic s’analitza el projecte, tant a nivell d’execució de les obres com la posterior situació de posada en servei del regadiu. S’estudia el medi i les actuacions que poden provocar algun tipus d’impacte, així com les mesures que s’han d’impulsar i aplicar per evitar, reduir o compensar el mencionat impacte i també s’elabora un Pla de Vigilància Ambiental per fer el corresponent seguiment a les mesures. El pressupost estimat pels propers 10 anys de les mesures preventives, correctores i compensatòries s’eleva a 109 milions d’ €. Les mesures preventives són per minimitzar l’impacte global del projecte, les correctores, s’apliquen durant l’execució de les obres i les compensatòries, pretenen compensar els efectes negatius del projecte sobre l’hàbitat estepari i els efectes relacionats amb l’exclusió del reg a determinades zones.

Amb aquest estudi es pretén aconseguir compatibilitzar la protecció de les aus i el desenvolupament integral d’un territori amb moltes dificultats.

Amb aquestes darreres actuacions, s’encara la recta final del procés que ha de permetre tancar el segon procediment obert per Brussel·les, donat que el primer, relacionat amb l’ampliació de les zones ZEPA, està en vies de solució.

L’Estudi d’Impacte Ambiental analitza cada espai protegit  i les seves espècies per anar proposant les mesures a adoptar i les tipologies de reg compatibles així com els impactes de les obres. El document conclou que els impactes seran moderats-compatibles, sempre i quan s’apliquin les mesures preventives, correctores i compensatòries plantejades en l’Estudi.

En el bon camí

dimarts, febrer 16th, 2010

Avui es complirà la segona volta del procés de participació ciutadana dels plans de gestió de les zones de protecció de les aus, de les 6 reunions he pogut assistir a 4 i l’impressió que me n’he endut es prou favorable. Caldrà seguir treballant molt intensament els propers mesos o potser anys, però s’ha obert una línia que estic convençut es la de l’èxit.

Tots som conscients que ens toca protegir unes aus i que cal que millorem el seu habitat, cada cop som més capaços de definir plegats com ho farem sense oblidar que ens caldrà fer-ho compaginant-ho amb activitats econòmiques que aportin oportunitats i viabilitat econòmica a les persones que viuen i treballen en aquests territoris. Estem vivint un nou procés que per a cada territori és un xic diferent, anirem aplicant mesures i caldrà que siguem prou hàbils per adaptar-les segons els nostres nous coneixements i l’experiència que ens aportaran les proves i els estudis.

Imagen 063

La gent del territori clama poder viure de la terra i viure de la terra està molt vinculat a la disponibilitat d’aigua; encara tenim dubtes sobre que passarà amb algunes aus si reguem amb major o menor mesura, en una època del any o en altre i això fa que les organitzacions mediambientals s’instal·lin en el immobilisme davant el regadiu.

Molts ja som conscients que no podem modificar de manera substancial el mosaic de cultius existents, la nostra aspiració es basa en garantir collites rendibles cada any sense pertorbar gens ni mica el habitat de les aus protegides, però garantint l’existència d’agricultors professionals que gestionin aquestes terres.

Aquestes darreres setmanes tot hem pogut aportar les nostres propostes per garantir la viabilitat de les especies, els territoris i les persones i cal reconèixer els esforços per trobar punts de coincidència que estan fent la gent d’aquests territoris, aportant propostes molt i molt interessants i assumint que en molts casos no són les millors decisions des del seu punt de vista més personal o sectorial; però si les més òptimes per arribar a acords.

Us adjunto els documents propostes de la primera jornada per cada territori (Secans de la Noguera, Bellmunt-Almenara, Plans de Sió, Belianes- Preixana, Mas de Melons-Alfés i Segrià-Utxesa)

Blowing in the wind

diumenge, febrer 7th, 2010

El camp català està patint una greu crisi i la situació econòmica no ens està ajudant per a poder crear les mesures adients, segurament ja fa molts anys que els nostres agricultors estan en crisi i ara ens caldria aplicar mesures molt i molt contundents. Si les apliquem també suposaran el descontent i la reivindicació d’uns sindicats que també estan en crisi. Durant les properes setmanes podrem avançar en aquestes mesures i segur que en parlaré al bloc.

Aquesta setmana s’inicia una segona ronda en el procés de participació dels plans de gestió de les zones Zepas; en dues setmanes farem totes les reunions i ja encararem la recta final en la definició, sens dubte pel agricultor i/o propietari es un moment molt important, vaja és el moment!

Els plans de gestió i la declaració d’impacte ambiental del Segarra- Garrigues definiran què es podrà cultivar i com es compatibilitzararà la producció d’aliments i la preservació de les aus. El passat divendres més de 100 persones es varen reunir a Belianes-Preixana i varen aprovar un document positiu, un document que anomenem de mínims i que té molt i molt sentit. Totes elles són persones coneixedores del camp, dels ocells, del món rural i ningú millor que ells per saber què es pot fer i fins on es pot arribar. Totes aquestes persones són conscients que cal protegir unes espècies d’aus i només demanen que també se’ls deixi viure i guanyar-se la vida a casa seva.

Espero poder aportar el meu gra de sorra per aconseguir que aquest document de mínims sigui suficient per garantir que tot i mantenint l’hàbitat de les aus, també creem un hàbitat apropiat pels pagesos i per les persones que ja fa molts anys que viuen i treballen en terres tant complexes com les del Segarra-Garrigues.

La situació ens porta a que cada dia sigui un repte, espero que els reptes del mes de febrer ens portin a millorar una situació complexa pel camp català i a aplicar la millor la solució a les zones de protecció d’aus

Ocells i pagesos a la plana de Lleida

dijous, gener 21st, 2010

La plana de Lleida fa molts anys que viu amb un conflicte entre la protecció de les aus i els projectes d’economia productiva vinculats a l’agricultura. Ningú no dubta de l’importancia de la biodiversitat als secans de Lleida i de la necessitat de protegir i adequar hàbitats per millorar-los i garantir la recuperació de les especies estepiques. La majoria de les aus a protegir porten molts anys reduint el cens degut segurament a una no gestió i ara la situació ja és complexa.

_Z4G5251 copia

carles@photo-logistics.com

Segurament aquestes espècies no ho estan passant pitjor que els propis pagesos que gestionen aquestes terres: també s’està reduint el cens i també son una espècie en perill d’extinció, la gran diferencia es que els pagesos ni són migratoris ni poden anar al reg a menjar.

Segurament la intensificació que s’ha produït en els darrers 50 anys en les produccions agràries no ha estat bona per les aus, però al mateix temps, també estic segur que sense la gestió dels pagesos ara ja no quedarien ni espècies ni biodiversitat. La solució al conflicte fa mesos que està en marxa, es varen ampliar les zones de protecció, es realitzaran els plans de gestió de les Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), s’adaptarà la declaració d’impacte ambiental del projecte de regadiu del Segarra – Garrigues. S’està encarant la recta final per desencallar el conflicte i aquest no pot esdevenir un procés de mercadeig, cal que s’apliquin mesures que millorin l’estat de les aus i permetin la viabilitat de les explotacions agraries aplicant mesures desde la ciència, la tecnologia i el coneixement i no refugiant el nostre desconeixement en el principi de prudència i no deixar fer res.

La setmana passada es va iniciar el procés de participació ciutadana del pla de gestió de les Zepas de la plana de Lleida, que clourà a finals de març i en el que s’hauran realitzat més de 20 reunions. La coordinació de les actuacions s’efectua des del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, i s’ha constituït una mesa d’experts en temes de conservació de la biodiversitat i en ocells estèpics, agricultura, desenvolupament rural, gestió de conflictes i participació, planificació, economia i representants del món empresarial i cultural i que contribuiran a mediar i resoldre i definir el plans de gestió

La participació s’estructura a partir de sessions on es convida als principals agents socials de cada territori, també es pot participar a títol individual mitjançant la pagina web on podem trobar informació sobre aquest procés i un formulari per fer arribar suggeriments sobre el pla de gestió.

A continuació us deixo un interesant power point que va servir per presentar els plans de gestió i el procés de participació ciutadana.

Com tota la participació ciutadana el objectiu d’aquest procés és que els plans de gestió de les ZEPA de la plana de Lleida tinguin en compte les necessitats i els punts de vista de la ciutadania i de les persones afectades, segurament totes les aportacions ajudaran molt a compartir el coneixement i a suavitzar la situació, però ens quedarà molt per investigar, descobrir, resoldre i aplicar.

Canvi climàtic, alimentació i avatar

diumenge, gener 10th, 2010

Ja fa molts dies que tinc al cap fer un post sobre el canvi climàtic i la producció d’aliments. El fracàs de la conferència de Copenhaguen va frenar-me i fins hi tot desanimar-me una mica i fins ahir dissabte no vaig tornar a veure-la llum,  i, precisament en la foscor del cine.

Amb la Gemma vam anar a veure Avatar de James Cameron, al meu entendre una molt bona pel·lícula que conté de tot: una història d’amor, un potent discurs ecològic que genera reflexió i uns efectes especials extraordinaris.

Pandora és un planeta llunyà amb molta biodiversitat, que té una mineral molt cotitzat per explotar (el unobtainium) i que està habitat pels na’vi, uns essers blaus connectats neuronalment i emocionalment al seu planeta. Pandora em va fer pensar en la Catalunya rural, llunyana i diferent de les àrees metropolitanes, un món rural amb grans valors, amb grans possibilitats però desconegut per la resta de país i amb uns habitants molt connectats a la terra i els seus valors. També va fer-me pensar en la balança de pros i contres que aporta en molts casos la sobreexplotacio dels recursos naturals analitzant diferents sectors econòmics.

Despres de pensar-hi i recuperar velles notes estic molt convençut que és necessari fomentar  formació i informació en favor del sector agroramader com un agent de participació activa en la lluita contra el canvi climàtic. També el món rural juga un paper clau, cap país es desenvolupa si no ho fan els seus entorns rurals i aquests no ho fan sense la valorització dels seus recursos i les seves persones, en definitiva generant equilibri territorial que també es un tret fonamental de la sostenibilitat

Actualment, l’agricultura té una tasca de multifuncionalitat i juga un paper estratègic dins del marc del canvi climàtic, evidentment la seva pròpia activitat genera efectes sobre el clima.

S’estima que l’agricultura i la ramaderia representen la font del 30% de les emissions de diòxid de carboni, el 40% de les emissions de metà i el 25% de les emissions d’òxid nitrós, tres importants gasos amb efecte d’hivernacle.

Com es generen:

Diòxid de Carboni:

  • Pel consum d’energies fòssils derivades del petroli en maquinària agrícola i a les Agroindústries.

Metà:

  • Principalment es genera per la digestió de la cabana ramadera. Els remugants, pel tipus d’aparell digestiu que tenen són l’espècie amb majors taxes d’emissió.
  • Per la descomposició del les dejeccions ramaderes en condicions d’absència d’oxigen genera emissions de metà a l’atmosfera.
  • En els cultius d’arròs, la descomposició anaeròbica del material orgànic, al estar inundat, genera processos d’emissions de metà.

Òxid Nitrós:

  • La descomposició del les dejeccions ramaderes en condicions anaeròbiques (absència d’oxigen) produeix emissions d’aquest gas a l’atmosfera.
  • Per la incorporació de  nitrogen per mitjà de fertilitzants o per la incorporació de residus vegetals, genera al descompondre’s emissions cap a l’atmosfera.

En que està el sector treballant amb l’objectiu de reduir  les emissions:

Diòxid de Carboni:

  • L’ús de biocarburants i/o energies alternatives amb menys emissions.
  • La modernització o reconversió a nous regadius que permetria que el sòl acumulés més matèria orgànica, això provocaria una major productivitat dels sòls.
  • L’ús de sistemes agrícoles de conservació, ja que també estimulen a una major fixació de la matèria orgànica al sòl.
  • Millores en la fertilització, minimitzant l’ús d’adobs de síntesi química fent un millor aprofitament de la biomassa.

Metà:

  • Reducció de les emissions utilitzant aquest gas per a la generació energètica de biogàs, i l’ús d’aquest en substitució de combustibles fòssils.

Òxid Nitrós:

  • Millores en la fertilització, minimitzant l’ús de adobs de síntesi química fent un millor aprofitament de la biomassa.
  • La modernització o reconversió a nous regadius ja que permetria que el sòl acumulés més matèria orgànica, això provocaria una major productivitat dels sòls.

Especialment el sector productor d’aliments rebrà els efectes del canvi climàtic, el clima és la principal causa de variabilitat interanual en la producció agrària i qualsevol canvi pot augmentar la incertesa sobre la producció d’aliments.

Sens dubte les amenaces del canvi climàtic a la producció d’aliments poden tenir una gran rellevància com:

  • Modificacions de les condicions de producció especialment en la temperatura i la disponibilitat d’aigua.
  • Canvis en la producció com a conseqüència de les altes temperatures o per l’allargament del període de gelades.
  • Reducció de la productivitat per la desertització de zones.
  • Reducció del creixement a causa de la disminució de l’agua o de nutrients.
  • Increment dels riscos de pèrdues de producció.
  • Augment de pèrdues de producció com a conseqüència de les pedregades, malalties i plagues.

Els efectes del canvi climàtic sobre l’agricultura són incerts, variats i complexos. Un possible canvi climàtic pot agreujar les conseqüències de l’abandonament de les activitats agrícoles i forestals i dels canvis en l’ús del sòl, processos que representen un factor de canvi afegit tant o més important que el canvi climàtic a Catalunya.

Segur que parlaré de nou sobre el canvi climàtic.

Us deixo un trailer d’Avatar

Catalunya rural 2050!

dimecres, desembre 23rd, 2009

És rural Catalunya?

dimecres, desembre 16th, 2009

A primer cop d’ull tothom pensa que Catalunya no és rural i que juntament amb el País Basc som el motor econòmic d’una Espanya molt rural. Però la realitat no és ben bé així.

Les definicions de món rural o ruralitat són molt diverses i encara que puguin ser similars mai son coincidents en territoris. Durant el darrer any s’ha treballat molt en la classificació d’unes zones rurals homogènies a tota Espanya, en base a criteris com la densitat de població, la població agrària activa, la superfície agrària útil, el temps estimat per carretera per arribar a un nucli de 30.000 habitants, la població que viu dispersa pel terme municipal, el pendent mitjà, la renda disponible bruta de les llars o el creixement del padró municipal. Totes les dades s’han treballat municipi per municipi i posteriorment s’han unit en uns territoris amb dinàmiques similars i que la suma dels municipis generés una continuïtat territorial per tal de crear el que finalment han estat les zones rurals, unes zones que s’han classificat en tres tipus com deia el article 10 de la llei de desenvolupament sostenible del món rural.

Zonas rurales

Curiosament les zones rurals catalanes tenen una densitat de població inferior a la mitja de les zones rurals espanyoles i unes dades que en molts casos estan per sota de les mitjanes espanyoles.

El treball també ens permet visualitzar millor les dades de les dues Catalunyes, la rural i la urbana. La població agrària activa és del 2,13 % a Catalunya fins al 13,23%, els minuts de desplaçament fins un nucli de 30.000 habitants és el doble entre uns territoris i els altres, les diferències amb població dispersa van del 0,60% al 13,21% i en pendent mitjà del 17% al 22,02%.

La resposta a la pregunta és contundent: el 70% del territori català és rural, més rural que el 70% de Espanya.

Malaurament costa molt fer entendre a la gent que darrera d’un territori que és un gran motor d’activitat econòmica d’un país existeixen unes de les zones més rurals i amb més dificultats.

Més desenvolupament rural

diumenge, desembre 13th, 2009

10DES PDR Sostenible 004-1El passat dijous vàrem presentar amb el director general de Desenvolupament Rural del Ministeri de Medi Ambient, i Medi Rural i Marí (MARM), Jesús Casas, el Programa de Desenvolupament Rural Sostenible (2010-2014) que serà aprovat definitivament el primer semestre del 2010.

La política de desenvolupament rural ha estat basada principalment en l’aplicació de les polítiques europees. A finals del any 2007 el govern espanyol va aprovar la Llei 45/2007, a través de la qual s’estableix les bases d’una política rural estatal que complementi l’aplicació dels instruments de les polítiques europees: es pretén impulsar el desenvolupament a les zones rurals  millorant la situació socioeconòmica de la població de les zones rurals, i l’accés a uns serveis públics suficients i de qualitat.

El Programa de Desenvolupament Rural Sostenible (PDRS) és l’instrument base a partir del qual es portarà a la pràctica aquesta nova política rural, aquest programa preveu unes 140 mesures per donar cobertura a les mes de 200 zones rurals de tot Espanya. Cada comunitat autònoma i cada un dels territoris definiran l’estratègia, els objectius de desenvolupament rural i les mesures que es posaran en marxa a cada territori en funció de les seves especificitats i necessitats.

A Catalunya pretenem que el nou model de desenvolupament rural doni suport a una nova economia rural basada en la diversificació i en la multisectorialitat generant projectes de dinamització econòmica i que es desenvolupin les estructures que promoguin la cooperació i la creació de sinergies amb projectes Leader; tot invertint en les infraestructures dirigides a la millora de la qualitat de vida i potenciant la integració mediambiental en totes les actuacions que es desenvolupin. Catalunya comptarà amb un pressupost de 141,9M€ per al període 2010-2014 per a l’execució de les accions programades

En definitiva, el nou model de desenvolupament rural persegueix la competitivitat de les zones rurals, la valorització dels recursos locals a través d’inversions en els diferents sectors de l’economia rural i aprofitant tots els nivells de governança local. Les zones d’aplicació d’aquest nou model seran els àmbits territorials dels grups d’acció local Leader amb la finalitat de cohesionar les diverses actuacions en cadascun dels territoris.

Un món rural més responsable socialment

dijous, desembre 3rd, 2009

gsLa Fundació Garrotxa Lider va posar en marxa un projecte de responsabilitat social empresarial en el passat període de programació europea del Leader, en l’àmbit territorial de la Garrotxa i Collsacabra, amb un important èxit de participació i de resultats. Sens dubte iniciar un projecte d’aquestes característiques en l’àmbit rural no ha estat gens senzill i menys amb l’alt nivell d’aquest.

En aquests nou període el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat de Catalunya ha incorporat el foment de la responsabilitat social en l’empresa (RSE) en els territoris rurals dins les línies estratègiques dels grups d’acció local en el programa Leader, i com no podia ser de cap altra manera s’aprofita l’experiència i el saber fer de la Fundació Garrotxa lider que serà el coordinador de tant important aposta.

El divendres se signarà el conveni per la posada en marxa del projecte Gestió Sostenible Rural, un projecte de cooperació en el que participen divuit grups d’acció local de Catalunya, Balears i Aragó. El seu objectiu és fomentar una nova cultura empresarial en el medi rural a través del desenvolupament d’una metodologia comú d’implantació de polítiques de Responsabilitat Social Empresarial (RSE) que garanteixi el desenvolupament sostenible de l’empresa i en conseqüència el territori i que s’avanci cap al la creació de territoris socialment responsables.

Esperem que aquests 18 territoris aconsegueixin fer grans avenços en la responsabilitat social, econòmica i mediambiental de les empreses allà ubicades i que aquests projecte d’assessorament i acompanyament sigui l’element de dinamització que tots esperem.

2009-09-10_queeslaResponsabilidadSoc

Ley de Economía Sostenible

dilluns, novembre 30th, 2009

Els darrers mesos no han estat fàcils per cap govern, i crec que encara menys pel govern del Español. Cada anunci de mesures per pal·liar els efectes de la crisi ha estat   altament criticat pels mitjans de comunicació; i l’oposició del Partit Popular ha preferit    desgastar al govern que sumar esforços per sortir de la crisi.

El govern Zapatero vol canviar el model de creixement; crec que és lícit i molt necessari. En el programa electoral del 2004 ja era un compromís i ara després de dos anys de crisi, s’aprova pel govern la llei d’economia sostenible i aviat començarà el termini de debat amb ponències, esmenes i transaccions al congres dels diputats que ajudarà a complementar-la.

urbanismo-gruasRepassant una mica les propostes de la llei, trobo que la música sona be: proposa que canviem la base de la producció i l’activitat econòmica d’un país que durant molts anys ha viscut principalment de la construcció i que ens orientem més en la investigació, formació, transferència tecnològica, qualitat; tot això amb més respecte mediambiental i eficiència energètica per combatre el canvi climàtic. L’objectiu final és crear més i millor ocupació i sobretot amb més valor afegit.

El meu gran dubte és si tot això es pot fer només amb una llei que recull  actuacions que evidentment totes elles sumen, però potser no seran suficient per tombar la balança. Segur que les mesures seran més fermes si neixen reforçades per una llei, però tinc la sensació que per canviar l’economia d’un país calen moltes més coses i més potents que aquesta llei no contempla.

En definitiva són moltes les actuacions que les empreses, sindicats, administracions i societat en general hem de fer millor per ser mes competitius, sostenibles i sobretot capaços de produir amb valor afegit. Segur que seguirem parlant d’aquesta llei i espero que puguem aportar propostes que ens ajudin a millorar-la o complementar-la, si no es així el govern haurà posat en marxa un objectiu de gran volada i no complirà amb els desitjos que molts esperem.