Posts Tagged ‘Desenvolupament rural’

#debatagrari #parlament

dilluns, abril 12th, 2010

439982677_fe954036b0El proper dimecres, 14 d’abril, tindrà lloc al Parlament de Catalunya un debat monogràfic sobre el sector agrari català. És un gran moment pel sector agrari i agroindustrial, també pel món rural. La majoria de la societat catalana no ens coneix: el 95% de la població viu en el 30% del territori, li agrada el món rural i el mira amb carinyo; però amb això no en tenim prou per viure.

Aquest debat és una gran oportunitat per donar a conèixer el nostre món rural i els nostres productors d’aliments. Caldrà debatre sobre el futur, sobre el model, sobre el tipus de país que volem!

Jo estic molt convençut que si un país no promou el desenvolupament dels seus espais rurals, la seva capacitat és limitada.

No podem oblidar que es parlarà sobre la situació actual del primer sector industrial de Catalunya i Espanya per tal d’establir una diagnosi i conseqüentment, presentar propostes i iniciatives per garantir-ne la seva continuïtat i viabilitat de cara al futur.

L’últim debat agrari va tenir lloc l’any 1998, quan el conseller era Francesc Xavier Marimon. Els dos anteriors es van celebrar el 1992, amb Joan Vallvé al capdavant del departament, mentre que el primer debat d’aquestes característiques va tenir lloc el 1983, amb Agustí Carol com a màxim responsable de la política agrària. Ara és el torn de Joaquim Llena.

Al DAR s’ha treballat de valent fent tot un seguit de reunions amb organitzacions professionals agràries, associacions interprofessionals i grups parlamentaris per recollir les seves propostes.

El debat ha de servir per marcar el camí de futur del sector, i posar en valor la feina dels nostres professionals agraris, que estan mancats de notorietat i reconeixement a la societat actual.

Pla de Xoc per sector agrari i pesquer de Catalunya

dimarts, març 30th, 2010

grafico-economia-en-caidaL’economia mundial està passant per una important crisi des de fa ja més d’un any que afecta a tots els àmbits productius inclòs l’agroalimentari. El sector agrari ja fa un parell d’anys que esta vivint greus problemes econòmics, tot i que la collita d’aquest any ha estat molt bona en la majoria de sectors, els preus han estat extremadament baixos i la renda ha caigut de manera considerable. Els preus cauen per una conjuntura global de crisi ja que només l’augment de producció local no és significatiu a nivell de mercat.

De la mateixa manera que altres sectors, l’agrari té grans dificultats per accedir al crèdit bancari, això sumat a la difícil situació sectorial està dificultant de manera molt important la gestió financera de les explotacions frenant o gairebé parant les inversions en modernització.

Aquesta situació és molt preocupant, es pot produir l’abandonament d’explotacions, la reducció de la competitivitat, algunes explotacions que no podran afrontar noves inversions i en alguns casos es farà difícil la realització de les tasques mínimes de conreu a inici de la nova campanya.

Aquesta situació d’ofec i les bones perspectives de futur que té el sector fan que calgui recolzar-lo en la mesura, per evitar abandonaments i descapitalitzacions no desitjats, per la qual cosa cal implementar mesures de suport intentant donar resposta a les principals necessitats del sector, sent conscients que la crisi actual té incidència a nivell internacional i que les eines al nostre abast són limitades a causa del marc normatiu i de les disponibilitats pressupostàries.

El DAR ha recollit les propostes de les Organitzacions Professionals Agràries i altres representants del sector a Catalunya ja sigui a través de contactes bilaterals, de les taules sectorials, o de foment i concertació, així es presenta aquest Pla de Xoc per sector agrari i pesquer de Catalunya que engloba 25 mesures prioritàries per ajudar-los a superar l’actual conjuntura econòmica i que s’organitzen en 8 objectius.

Objectiu 1: Facilitar l’accés al circulant

S’establirà una línia de préstecs bonificats per a Agricultors Professionals i Explotacions Agràries Prioritàries, amb un termini d’amortització de fins a 5 anys, amb el primer de carència d’amortització de capital, posteriorment es previst bonificar els interessos.

En la mateixa línia de donar accés al circulant, el Ministeri subvencionarà els avals que siguin necessaris per accedir a préstecs sol·licitats pels agricultors, no nomes de circulant, si no també per les inversions fins a un import de 50.000€ de préstec avalat.

Conjuntament amb l’estat, es dóna una moratòria de dos anys als préstecs destinats a modernització, incorporació de joves i als crèdits ramaders de la crisi de preus del 2008

S’ha sol·licitat a la Comissió Europea l’avançament del pagament únic i els ajuts de closca amb el objectiu d’augmentar la disposició de liquiditat per part del sector d’entre 45 i 60 dies en referència a altres anys. Tenen dret a sol·licitar l’ajut un total de 64.157 sol·licitants, l’import global dels drets previstos de pagament únic pel 2010 ascendeix a 250M€.

També en aquesta línia es preveu avançar el pagament de diversos ajuts agroambientals entre un mes o mes i mig la dotació pressupostària serà d’uns 18M€.

Objectiu 2: Suport a la industria i a les cooperatives

El DAR té pressupostats per aquesta línia de suport a la indústria agroalimentària i les cooperatives 70M€, dels quals 37,5M€ corresponen a crèdits a interès zero. Així mateix, s’estan cercant nous tipus de garanties per a poder oferir als industrials i cooperativistes unes condicions menys costoses que les actuals.

Objectiu 3: facilitar el cessament anticipat

La convocatòria de l’ajut al cessament anticipat de l’activitat agrària té com objectiu facilitar el relleu generacional al sector agrari alhora que permet la consolidació de les explotacions existents i dóna una sortida a productors propers a l’edat de jubilació que per la seva edat no estan disposats a fer les inversions necessàries per fer més competitiva la seva explotació. Fins ara, aquesta mesura estava condicionada a la incorporació d’un jove, fet que s’eliminarà en aquesta convocatòria.

Objectiu 4: fomentar la millora de les estructures agràries

Crèdits a interès zero per la instal·lació de xarxes de protecció de cultius,  per la instal·lació d’estructures de reg a l’interior de les finques particulars, per les explotacions porcines i avícoles per tal d’adequar-se a les normatives europees de benestar animal i per l’adquisició de maquinària agrícola. Es tracta de diverses línies de crèdits bonificats a interès zero i per un import total de 27M€

Objectiu 5: impuls a la internacionalització

S’executaran plans sectorials per la internacionalització per a la reactivació del sector agroalimentari. Es realitzarà una campanya intensiva de promoció internacional pels sectors de la carn, a la fruita i el vi.

Objectiu 6: reducció de costos directes i indirectes per les explotacions agràries

La situació de crisi fa que el nivell d’assegurances baixi, per aixo s’augmentarà un 10% la subvenció de les línies que encara tenen oberta la contractació com els fruiters, l’arròs, els cítrics o el raïm de vinificació. El Ministeri, per la seva part, ha articulat una mesura complementaria, l’ordre de Materials Específics de Risc (MER)

S’està treballant per aconseguir l’emissió telemàtica de certificats sanitaris de moviments de bestiar per part dels ramaders. Dels més de 64.000 beneficiaris, un total de 13.833 podran enguany fer una Declaració Única (DUN) simplificada estalviant recursos i temps. Complementant aquestes mesures, el departament ha acordat impulsar una Oficina de Suport a l’Empresari Agrari a diferents punts del territori, després de l’èxit obtingut a Lleida amb la prova pilot que es va impulsar. Aquest nou sistema d’atenció a l’usuari s’aplicarà a Tarragona, Terres de l’Ebre, Girona i Catalunya Central, posant un especial esforç per orientar a les empreses en crisi, a l’ incorporació de joves i a la promoció de la recerca i la innovació.

Objectiu 7: fomentar la transparència i la interrelació entre els diferents actors de la cadena agroalimentària

Impuls al Observatori de Preus i de la Comissió Tècnica de Bones Pràctiques Comercials.

Objectiu 8: ajuts al sector de la pesca

Millora de l’eficiència, la sostenibilitat i el benefici de la flota pesquera d’arrossegament catalana i establiment d’una línia de préstecs bonificats al circulant per al sector de la pesca de fins a 40.000 euros cadascú.

Dia Mundial de l’aigua

dilluns, març 22nd, 2010

Avui, 22 de Març del 2010 és el dia mundial de l’aigua i aquest any l’ONU dedica el dia a la qualitat de les aigües. A Catalunya fa uns anys que s’està treballant molt intensament per millorar la qualitat i la quantitat de un recurs tan escàs i preuat com l’aigua.

PrecipitacionsCatalunya gaudeix d’un clima mediterrani amb èpoques de disponibilitat de recursos hídrics seguides d’altres escassetat. Malgrat això, no podem dir que, en el seu conjunt, Catalunya sigui un país sec. Una precipitació mitjana de 670 l/m²/any garanteix una disponibilitat efectiva de quelcom més de 1.700 m³ per habitant i any que, segons la FAO, representa una disponibilitat d’aigua satisfactòria. Ara bé, el nostre és un país heterogeni i irregular, pel que fa a la pluviometria, i en front els 1.000 l/m²/any d’algunes comarques gironines tenim els 250 l/m²/any, o menys, segons els anys, de les comarques de Ponent.

Per tot això resulta fonamental parlar d’estalvi d’aigua a Catalunya. La demanda global d’aigua a Catalunya se situa al voltant dels 3.000 hm3 (aquesta xifra oscil·la segons els exercicis, en un més/menys 10 %), corresponent als usos agrícoles un 73 %, convertint la producció d’aliments en el principal usuari. Així doncs, esdevé fonamental el grau d’eficiència amb què l’agricultura fa ús de l’aigua de reg ja que qualsevol petita millora en la distribució i utilització de l’aigua de reg tindrà un gran impacte.

Les polítiques d’estalvi d’aigua han de ser interioritzades pels diferents consumidors i usuaris i no es pot atribuir al sector agrícola la responsabilitat exclusiva sobre el ineficient ús de l’aigua quan el conjunt de la societat és corresponsable. Hem de pensar que pel que fa als usos urbans de l’aigua el consum directe mitjà representa uns 90 m³ d’aigua per persona i any, però el consum d’aigua virtual en forma d’aliments equival a 2.600 l/habitant/dia. Així tenim que petites  modificacions en els hàbits alimentaris es podrien traduir  en importants estalvis en els quantitats d’aigua necessàries per produir-los.

D’una altra banda cal indicar que l’estalvi d’aigua està directament relacionat amb el concepte eficiència en l’ús de la mateixa. En aquest sentit les obres de modernització dels regadius promouen l’estalvi d’aigua ja que fan possible obtenir collites de més qualitat amb menors aportacions d’aigua. Això s’aconsegueix aportant a les plantes l’aigua en el moment exacte en què la necessiten, cosa que és possible mitjançant la tecnologia que aporta la utilització dels programadors de reg. D’aquesta manera s’aconsegueix un doble objectiu, una menor despesa global d’aigua per al conjunt dels regadius de Catalunya i es fa possible també produir més kg de matèria seca d’aliments per m3 d’aigua utilitzada (En aquests moments l’agricultura catalana és capaç de produir 1 kg de préssecs amb només 140 litres d’aigua quan només fa pocs anys la xifra era un 25% superior).

canal urgellEn aquest context el Govern de la Generalitat ha impulsat el “Pla per l’eficiència en l’ús de l’aigua per al reg agrícola”, en el qual treballa activament el DAR, conjuntament amb l’Agència Catalana de l’Aigua. El Pla té com objectiu millorar l’eficiència productiva de l’aigua, fomentar l’ús racional d’aquest recurs i afavorir l’estalvi, alhora que garantir el subministrament de productes a la Xarxa Alimentaria. Hem de pensar que la millora de l’eficiència en l’ús de l’aigua per part de l’agricultura permetrà destinar l’aigua alliberada a usos tan importants com els mediambientals.

En la mateixa línia d’aconseguir les més altes cotes d’eficiència en l’ús d’aigua de reg es treballa intensament en l’anomenat  “Reg Deficitari Controlat”. Aquesta tecnologia es fonamenta en que el veritablement important pel productor és obtenir el màxim rendiment en euros per m3 i no la màxima producció per unitat de superficie (Kg/Ha). La recerca de la qualitat és la clau ja que menors rendiments unitaris per ha, però de més valor comercial, generen més ingressos en el compte de resultats de l’explotació. És clar que l’aplicació de les tecnologies exposades redundarà, tal i com actualment ja ve succeint, en un estalvi molt important en els volums d’utilització globals d’aigua.

El Pla de Regadius de Catalunya 2008-2020 (PRC) preveu la modernització de 258.016 Ha, el 93% de la superfície ocupada pels regadius tradicionals, també preveu que l’any 2020 Catalunya disposi d’un total de 431.562 Ha de regadiu. En definitiva es tracta de millorar la conversió aigua utilitzada per aliment produït.

D’aquí i d’allà

dilluns, març 8th, 2010

Acabem d’arribar de passar un parell de dies pel sud de França i com ja és habitual quan fem una escapada arribem molt més carregats del que marxem.

Aquest cap de setmana hem estat a Collioure, el poble on va morir Antonio Machado, un petit poble turístic i on encara queden moltes famílies que viuen de la pesca. No coneixia els petits municipis de la costa entre la frontera i Perpinyà i torno gratament sorprès pel bon vi, el bon menjar i molta història d’exili al coll de Belitres.

P1000712És molt conegut per tots el bon fer que tenen els francesos amb la promoció, venda i posada en valor de les seves produccions locals. Com a fans dels mercats com som, avui diumenge hem pogut conèixer el mercat de Collioure (cada setmana intentem anar al de Vilafranca del Penedès i fins fa poc temps jo anava al mercat de Calaf, grans diferències sens dubte)

Els mercats de Calaf i de Vilafranca són de fruites i verdures principalment. Excepte en poques parades a Vilafranca, on encara queden pagesos però d’avançada edat, en aquests mercats les parades són de professionals de la comercialització.

P1000715

Al mercat de Collioure pots trobar de tot i de gran qualitat. Avui m’he quedat amb la sensació que allò si era mercat de proximitat: les mans de les persones que ens despatxaven no eren mans de comercials, majoristes o distribuïdors, eren les mans dels productors i productores de la zona, les mans de la dona del pescador o del ramader, la fornera del poble, el carnisser…

P1000718

El mercat feia goig, petit, amb gent del poble, els de les parades coneixen els clients, a primer cop d’ull m’ha semblat que és un d’aquells mercats en el que es ven molt i la gent hi compra a gust. M’he quedat una bona estona observant, el primer flaix que m’he endut es que aquí no seria possible un mercat amb tanta diversitat de productes: els francesos permeten vendre fins hi tot peix i marisc fresc sense neveres! Si! I no passa res, són tant o més europeus que nosaltres. Ells encara pensen que aporta més la compra de proximitat que el batibull de mesures de seguretat que apliquem aquí.

P1000699

També m’ha agrada molt que 2 dels 3 restaurants als que hem anat nomes tenien vi de la zona i que en les dues botigues de vi que hem visitat, la major part del producte era de la zona. I es podien visitar els cellers de la zona!

Són unes condicions molt i molt diferents i que dóna a comparar els productors d’aquí i d’allà, els mercats d’aquí i els d’allà.

Nacionalisme alimentari

diumenge, febrer 21st, 2010

Catalunya produeix menys del 40% dels aliments que consumeix i té una suficiència alimentaria 4 vegades inferior a França, Alemanya o Espanya entre molts altres. Es molt diversa productivament i tant sols dos o tres sectors poden ser netament exportadors.

Sens dubte molts dels nostres productors necessiten d’un mercat de proximitat per comercialitzar les seves produccions, aquest existeix i en quantitat és més que suficient.

Potser el principal problema del camp català és que la cadena de valor dels nostres aliments està totalment descompensada. Els productors són petits i vénen a grans distribuïdors i aquests, davant d’una producció atomitzada, els hi és més fàcil reduir el preu de compra que buscar més valor afegit a les seves vendes.

M’agrada molt l’autoestima, la força i l’esperit de la gent del món rural, però especialment dels que gestionant el 80% de Catalunya, també produeixen aliments.

n438943475017_8321Ahir dissabte es va dur a terme una manifestació a Barcelona, més de 3000 persones reclamàven un preus justos. Crec que és un encert: ara no és el moment de tallar carreteres, és el moment d’anar a casa dels grans consumidors i explicar quin és el nostre problema, què ens està succeint i com creiem que els acabarà afectant als propis consumidors

A l’entorn metropolità trobes moltes persones amb estima pel món rural, alguns se senten d’algun petit poble perquè hi va néixer el seu pare o el seu avi. Molt pocs coneixen i valoren el que fa l’agricultura per la biodiversitat o el pagès per la seva alimentació. Sembla com si el món rural i especialment el pagès els hi fos simpàtic, això si quan tornen al poble els molesta el fem dels camps o les granges i sempre hi ha la imatge estereotipada de què a pagès s’hi viu molt be.

S’estan fent importants esforços per valorar la tasca dels agricultors com productors d’aliments, gestor de patrimoni natural, empresaris de futur…..i tu, que fas per aquesta gent que et produeix aliments sans, segurs, propers? Vas al supermercat i no mires l’origen dels productes? Vas al restaurant i demanes qualsevol vi?

Jo, que em sento nacionalista, crec que mai anirem mes enllà d’on som si el conjunt dels catalans no som capaços de ser també nacionalistes alimentaris.

Desinformació

diumenge, gener 31st, 2010

Aquesta darrera setmana va aparèixer una “noticieta” (ho dic així per la poca repercussió que va tenir), on Unió de Pagesos denunciava una gestió negligent per part del departament d’Agricultura Alimentació i Acció Rural (DAR) en relació al Programa de Desenvolupament Rural (PDR) a Catalunya (2007-2013). Segons el sindicat, han disminuït els recursos destinats a donar suport al sector agrari català quan pateix una de les pitjors crisis dels darrers trenta anys. Llegida i rellegida tota la seva nota de premsa només estic d’acord en què l’agricultura està vivint la seva major crisis, però de la resta, res de res. I tenint en compte que allò que deien no era cert, els vaig respondre amb una altra nota de premsa: no té sentit comparar els tres primers anys d’un programa amb els tres últims de l’anterior ja que, com en tots els plans d’ajuts, la màxima execució i per tant, el màxim suport econòmic, s’aconsegueix en el darrer període de tota planificació, quan el programa està més rodat hi ha més sol·licituds i peticions d’ajudes, si fem comparatives com cal, el PDR va be.

El dijous tornem amb mes “noticietes”. Unió de Pagesos veu ‘manca de transparència’ en el procés participatiu que la Generalitat ha endegat amb el territori per definir la gestió de les zones d’especial protecció per les aus (ZEPA) de la plana de Lleida. Tornada ha repassar la nota de premsa, tampoc no estem d’acord, però decidim que ja no cal respondre.

294081_2Evidentment no entraré a qüestionar l’estratègia comunicativa del sindicat agrari, ni a valorar la seva situació interna o la percepció que en té el sector. En la nota de premsa només els hi vaig demanar que, davant la preocupant situació de crisi que està patint el sector, el més desitjable per a tots seria que col·laboressin amb l’administració com ho estan fent les altres organitzacions i ,si aquesta no es la seva intenció, que com a mínim no intoxiquin i ens deixin fer la feina.

D’altra banda, en molts mitjans de comunicació escrits, radiofònics, televisions, internet….es va publicar la noticia d’UP íntegrament, però en molt pocs es va recollir la nota de premsa del Govern com a resposta a unes declaracions esbiaxades del sindicat i, en aquells mitjans on es van recollir, es va fer de forma residual.

Per això, tant una cosa com l’altra, m’han fet reflexionar. No sóc un il·lús, fa temps que em dedico a la política (de forma no professional i professional en els darrers anys) i les situacions que podria explicar són molt diverses. Després de setmanes com aquesta es demostra que moltes de les decisions que he pres envers la comunicació son molt encertades, i us explicaré algunes:

- No llegeixo la premsa vinculada al sector agrari fins al migdia, algun dia no ho faig.

- Només parlo amb mitjans de comunicació quan realment tinc alguna cosa molt important que explicar.

- Intento explicar el què penso, com treballo, el que veig, el què em passa i les reflexions al voltant del món rural i l’agricultura en el meu bloc, sens filtres. Un espai, obert als comentaris, a les crítiques constructives, a les opinions; sempre amb respecte i consideració.

I a més tinc la percepció que la gent està cansada de tot aquest circ i que només vol feina i suport per ensortir-se’n. Per tant seguirem millorant l’eficàcia de la gestió i buscant fòrmules que millorin els resultats finals en les explotacions agràries catalanes, amb la participació de tots els que vulguin ser positius.

periodicos-a-flikr

HORTUS APRODISCAe

dissabte, gener 23rd, 2010

Aprodiscae1Ara fa uns dies vaig fer una visita a la Conca de Barbera i la gent de Concactiva van proposar-me visitar l’Associació Pro Persones amb Discapacitat Psíquica de la Conca de Barberà (APRODISCA).

No és la primera vegada que visito un centre que promou la qualitat de vida i l’inserció sociolaboral de persones amb alguna discapacitat, tampoc és dels centres mes grans, però escric aquest post pel tarannà de la seva directora la Carme Sureda i per la seva visió de transformació de l’activitat en el moment just.

Aquests centres requereixen de tasques de manipulació senzilles i repetitives i pel que conec el sector industrial del automòbil ha estat un puntal laboral per molts d’ells. La Carme i la seva gent varen fer una aposta d’èxit ara fa quatre anys i varen iniciar un projecte per reorientar part de les seves activitats, varen crear HORTUS APRODISCAe, un projecte que te per objectiu el produir, transformar i comercialitzar una línia de productes i menjars ecològics, un projecte de molta qualitat amb una important inversió agroalimentària i que tancarà tota la cadena des de la producció fins la comercialització. Ara és una mica complicat poder accedir al seus serveis ja que només són presents a 5 mercats i a la seva botiga de Montblanc, però segur que en un futur milloraran la seva presència a internet i ens serà molt mes fàcil accedir a un gran projecte agroalimentari i sociolaboral.

Canvi climàtic, alimentació i avatar

diumenge, gener 10th, 2010

Ja fa molts dies que tinc al cap fer un post sobre el canvi climàtic i la producció d’aliments. El fracàs de la conferència de Copenhaguen va frenar-me i fins hi tot desanimar-me una mica i fins ahir dissabte no vaig tornar a veure-la llum,  i, precisament en la foscor del cine.

Amb la Gemma vam anar a veure Avatar de James Cameron, al meu entendre una molt bona pel·lícula que conté de tot: una història d’amor, un potent discurs ecològic que genera reflexió i uns efectes especials extraordinaris.

Pandora és un planeta llunyà amb molta biodiversitat, que té una mineral molt cotitzat per explotar (el unobtainium) i que està habitat pels na’vi, uns essers blaus connectats neuronalment i emocionalment al seu planeta. Pandora em va fer pensar en la Catalunya rural, llunyana i diferent de les àrees metropolitanes, un món rural amb grans valors, amb grans possibilitats però desconegut per la resta de país i amb uns habitants molt connectats a la terra i els seus valors. També va fer-me pensar en la balança de pros i contres que aporta en molts casos la sobreexplotacio dels recursos naturals analitzant diferents sectors econòmics.

Despres de pensar-hi i recuperar velles notes estic molt convençut que és necessari fomentar  formació i informació en favor del sector agroramader com un agent de participació activa en la lluita contra el canvi climàtic. També el món rural juga un paper clau, cap país es desenvolupa si no ho fan els seus entorns rurals i aquests no ho fan sense la valorització dels seus recursos i les seves persones, en definitiva generant equilibri territorial que també es un tret fonamental de la sostenibilitat

Actualment, l’agricultura té una tasca de multifuncionalitat i juga un paper estratègic dins del marc del canvi climàtic, evidentment la seva pròpia activitat genera efectes sobre el clima.

S’estima que l’agricultura i la ramaderia representen la font del 30% de les emissions de diòxid de carboni, el 40% de les emissions de metà i el 25% de les emissions d’òxid nitrós, tres importants gasos amb efecte d’hivernacle.

Com es generen:

Diòxid de Carboni:

  • Pel consum d’energies fòssils derivades del petroli en maquinària agrícola i a les Agroindústries.

Metà:

  • Principalment es genera per la digestió de la cabana ramadera. Els remugants, pel tipus d’aparell digestiu que tenen són l’espècie amb majors taxes d’emissió.
  • Per la descomposició del les dejeccions ramaderes en condicions d’absència d’oxigen genera emissions de metà a l’atmosfera.
  • En els cultius d’arròs, la descomposició anaeròbica del material orgànic, al estar inundat, genera processos d’emissions de metà.

Òxid Nitrós:

  • La descomposició del les dejeccions ramaderes en condicions anaeròbiques (absència d’oxigen) produeix emissions d’aquest gas a l’atmosfera.
  • Per la incorporació de  nitrogen per mitjà de fertilitzants o per la incorporació de residus vegetals, genera al descompondre’s emissions cap a l’atmosfera.

En que està el sector treballant amb l’objectiu de reduir  les emissions:

Diòxid de Carboni:

  • L’ús de biocarburants i/o energies alternatives amb menys emissions.
  • La modernització o reconversió a nous regadius que permetria que el sòl acumulés més matèria orgànica, això provocaria una major productivitat dels sòls.
  • L’ús de sistemes agrícoles de conservació, ja que també estimulen a una major fixació de la matèria orgànica al sòl.
  • Millores en la fertilització, minimitzant l’ús d’adobs de síntesi química fent un millor aprofitament de la biomassa.

Metà:

  • Reducció de les emissions utilitzant aquest gas per a la generació energètica de biogàs, i l’ús d’aquest en substitució de combustibles fòssils.

Òxid Nitrós:

  • Millores en la fertilització, minimitzant l’ús de adobs de síntesi química fent un millor aprofitament de la biomassa.
  • La modernització o reconversió a nous regadius ja que permetria que el sòl acumulés més matèria orgànica, això provocaria una major productivitat dels sòls.

Especialment el sector productor d’aliments rebrà els efectes del canvi climàtic, el clima és la principal causa de variabilitat interanual en la producció agrària i qualsevol canvi pot augmentar la incertesa sobre la producció d’aliments.

Sens dubte les amenaces del canvi climàtic a la producció d’aliments poden tenir una gran rellevància com:

  • Modificacions de les condicions de producció especialment en la temperatura i la disponibilitat d’aigua.
  • Canvis en la producció com a conseqüència de les altes temperatures o per l’allargament del període de gelades.
  • Reducció de la productivitat per la desertització de zones.
  • Reducció del creixement a causa de la disminució de l’agua o de nutrients.
  • Increment dels riscos de pèrdues de producció.
  • Augment de pèrdues de producció com a conseqüència de les pedregades, malalties i plagues.

Els efectes del canvi climàtic sobre l’agricultura són incerts, variats i complexos. Un possible canvi climàtic pot agreujar les conseqüències de l’abandonament de les activitats agrícoles i forestals i dels canvis en l’ús del sòl, processos que representen un factor de canvi afegit tant o més important que el canvi climàtic a Catalunya.

Segur que parlaré de nou sobre el canvi climàtic.

Us deixo un trailer d’Avatar

Catalunya rural 2050!

dimecres, desembre 23rd, 2009

És rural Catalunya?

dimecres, desembre 16th, 2009

A primer cop d’ull tothom pensa que Catalunya no és rural i que juntament amb el País Basc som el motor econòmic d’una Espanya molt rural. Però la realitat no és ben bé així.

Les definicions de món rural o ruralitat són molt diverses i encara que puguin ser similars mai son coincidents en territoris. Durant el darrer any s’ha treballat molt en la classificació d’unes zones rurals homogènies a tota Espanya, en base a criteris com la densitat de població, la població agrària activa, la superfície agrària útil, el temps estimat per carretera per arribar a un nucli de 30.000 habitants, la població que viu dispersa pel terme municipal, el pendent mitjà, la renda disponible bruta de les llars o el creixement del padró municipal. Totes les dades s’han treballat municipi per municipi i posteriorment s’han unit en uns territoris amb dinàmiques similars i que la suma dels municipis generés una continuïtat territorial per tal de crear el que finalment han estat les zones rurals, unes zones que s’han classificat en tres tipus com deia el article 10 de la llei de desenvolupament sostenible del món rural.

Zonas rurales

Curiosament les zones rurals catalanes tenen una densitat de població inferior a la mitja de les zones rurals espanyoles i unes dades que en molts casos estan per sota de les mitjanes espanyoles.

El treball també ens permet visualitzar millor les dades de les dues Catalunyes, la rural i la urbana. La població agrària activa és del 2,13 % a Catalunya fins al 13,23%, els minuts de desplaçament fins un nucli de 30.000 habitants és el doble entre uns territoris i els altres, les diferències amb població dispersa van del 0,60% al 13,21% i en pendent mitjà del 17% al 22,02%.

La resposta a la pregunta és contundent: el 70% del territori català és rural, més rural que el 70% de Espanya.

Malaurament costa molt fer entendre a la gent que darrera d’un territori que és un gran motor d’activitat econòmica d’un país existeixen unes de les zones més rurals i amb més dificultats.