D’ençà que el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural va publicar una nota de premsa que anunciava l’ inici de la campanya electoral a cambres agràries diversos mitjans de comunicació s’ han fet ressò de la disminució d’agricultors que pateix Catalunya.

Curiosament les organitzacions agràries que ara estan en campanya electoral totes demanen suport per la incorporació de joves agricultors i una Política Agrària Comú (PAC) que més enllà del 2013 disposi de bona dotació econòmica. Durant els darrers anys que he estat al Govern de la Generalitat una de les peticions mes habituals, especialment d’ Unió de Pagesos, era que els petits pagesos disposessin de major suport per hectàrea que els de major dimensió.

La reducció del cens agrari es lògic, en tots els sectors ha passat al llarg dels anys i segurament la pagesia és el darrer en patir l’adaptació, en els darrers 17 anys s’ha reduït un 60% fins els 29.817 actuals, també es cert que el numero d’afiliats a la seguretat social no descendeix, ja que les contractacions de les empreses agràries ha crescut de manera important els darrers anys.

I la teoria del abandonament de la terra? La Superfície Agrària Útil(SAU) no cau, es deixen de cultivar alguns terrenys en territoris amb especials dificultats i petites parcel•les en territoris en els que predomina de manera molt important un sector productiu que pateix una situació de crisi.

Catalunya té una propietat molt parcel•lada i molts propietaris que generalment prefereixen una gestió de manera precària de les seves finques que no pas una gestió professional i amb contractes de llarga durada.

Sobre la PAC mes enllà del 2013, siguem realistes, tindrem molts menys fons i caldrà repartir-los molt millor. De les 56.000 persones que van rebre ajuts l’any 2009, 40.000 van rebre menys de 2.500 € i només 5.000 persones amb drets van cobrar més de 10.000€. Els 40.000 amb menys import van percebre el 14% dels 195 milions d’euros que va rebre Catalunya.

El creixement de la població mundial i les necessitats alimentàries situen l’agricultura mundial com un sector estratègic i a Catalunya no serà menys, pensem que Catalunya nomes produeix el 30 % del que consumeix.

El preus percebuts pel productor milloraran i els mercats de futur seguiran alts, el inversors ja estan mirant el sector agroalimentari com un valor segur amb alces moderades i de recuperació encara una mica lenta, però un valor de futur molt interessant.

Ens queden pocs camins per recórrer, però cal que tots siguem seriosos i juguem el paper que ens toca si no volem perdre un tren de futur.

Les organitzacions agràries han de defensar la viabilitat del sector agrari i això passa per defensar que les empreses agràries siguin molt més grans i que les no viables tinguin el suport suficient per sortir-ne dignament, també els hi serà necessari reestructurar-se i ajustar les seves macro empreses de serveis que tenen.

Als responsables politics seguir amb les inversions en regadius, cal seguir amb el pla de regadius de Catalunya, una hectàrea de regadiu produeix 7 vegades més que una de secà i genera 13 vegades mes ocupació. També cal que mantinguin el suport a la modernització del sector i al cessament de l’activitat a les explotacions que no son o no seran viables a curt termini. Com que caldrà reduir pressupost fem-ho començant per aquells ajuts agroambientals, que són més socials que ambientals.

Les cooperatives agràries, les empreses agràries i agroalimentàries els caldrà acostar-se molt més a la producció primària, produir al camp pensant en el consumidor final i controlant molt més la cadena de valor, de la seva concentració i eficiència en la gestió de la cadena de valor dependrà la rendibilitat del conjunt d’explotacions i l’aposta dels inversors per agricultures com la catalana.

A tots plegats ens caldrà explicar que si volem fer del nostre territori un espai atractiu per la producció d’aliments, els ajuts europeus només poden ser per empreses dimensionades i viables i que ara, com a molt, entre 15 i 20.000 es el sostre màxim de productors a Catalunya, però en un futur no molt llunyà encara caldrà que siguin menys i més potents.

Seguirem parlant-ne!

Objectiu 1: Facilitar l’accés al circulant a les explotacions agràries

El DAR ha aportat liquiditat a les explotacions mitjançant crèdits bonificats a partir d’un any de carència i amb una amortització total de 5 anys. L’Institut Català del Crèdit Agrari (ICCA) ha obert una línia de préstecs per aportar liquiditat a les explotacions agràries. Els préstecs es destinen a explotacions agràries, els titulars de les quals siguin agricultors professionals (AP) o aquestes siguin explotacions agràries prioritàries (EAP) que disposin, en ambdós casos, com a mínim de 0,8 Unitats de Treball Agrícola (UTA). La UTA s’entén com el treball efectuat per una persona dedicada a temps complet durant un any d’activitat.
D’altra banda, el sector ha comptat amb la línia de préstec de l’ICCA per a explotacions agràries de fruita dolça que hagin sofert situacions extraordinàries de davallada de renda. La dotació inicial s’ha ampliat i finalment, s’ha habilitat la línia amb 18 milions d’euros.En ambdós casos, el DAR bonificarà els interessos de les dues línies de préstecs esmentades.
Augmentar en dos anys de carència els crèdits ja existents al sector ramader de l’any 2008.
El Govern de la Generalitat va autoritzar a l’Institut Català del Crèdit Agrari (ICCA) a incrementar en dos anys el període de devolució dels préstecs ramaders que es van formalitzar arran del fort augment dels costos de l’alimentació pels preus dels cereals dels anys 2007 i 2008.
Avançament del Pagament Únic, de l’ajut de closca i del pagament de les indemnitzacions compensatòries i determinades mesures agroambientals. Totes aquestes mesures estan planificades per executar-se durant el mes d’octubre d’enguany. Amb aquesta mesura s’avançarà la disposició de liquiditat per part del sector d’entre 60 dies i 120 dies en funció del tipus d’ajut. L’import global puja uns 270 milions d’euros

Objectiu 2: Suport a la indústria i a les cooperatives i millora de les condicions dels avals

Posar a disposició de la indústria agroalimentària i les cooperatives agràries 70 milions d’euros en concepte d’ajuts directes i préstecs a interès zero. D’aquests 70 milions d’euros, 37,5 milions d’euros corresponen a crèdits a interès zero; uns 8 milions al Pla de Modernització de Cooperatives i la resta a ajuts dels fons FEADER, que es complementarà amb altres 8 milions d’euros en préstecs a interès zero, compatibles amb els ajuts del propi Pla.

Objectiu 3: Facilitar el cessament anticipat

Convocatòria de l’ajut al cessament anticipat de l’activitat agrària. A partir d’aquest moment, no és necessari que s’incorpori un jove per acollir-se a l’ajut. Aquesta mesura està pendent de l’aprovació del plurianual corresponent i la posterior publicació de l’ordre. L’objectiu és facilitar el relleu generacional al sector agrari i permetre la consolidació de les explotacions existents i donar una sortida a productors propers a l’edat de jubilació que no estan disposats a fer les inversions necessàries per fer més competitiva la seva explotació.

Objectiu 4: Fomentar la millora de les estructures agràries

Crèdits a interès zero per la instal•lació de xarxes de protecció de cultius; per la instal•lació d’estructures de reg a l’interior de les finques particulars; per l’adquisició de maquinària agrícola; i convocatòria extraordinària de la línia d’ajut per a la renovació del parc de maquinària agrícola de Catalunya.

Objectiu 5: Impuls a la internacionalització

S’està fent una campanya intensiva de promoció que complementa les actuacions del Govern a través de l’empresa pública, PRODECA. Es preveu una inversió d’un milió i mig d’euros.

Objectiu 6: Reducció de costos directes i indirectes per les explotacions agràries

Ja s’ha augmentat un 10% la subvenció de les assegurances agràries en les línies com ara l’arròs, els cítrics o el raïm de vinificació.
La posta en marxa de l’Oficina de Suport a l’Empresari Agrari ja és una realitat a les demarcacions de Tarragona, Terres de l’Ebre, Girona i Catalunya Central. És un nou sistema d’atenció a l’usuari, que ja s’ha aplicat amb èxit a Lleida com a experiència pilot. Es posarà una especial atenció en orientar a les empreses en crisi, a l’ incorporació de joves i a la promoció de la recerca i la innovació.

Objectiu 7: Fomentar la transparència i la interrelació entre els diferents actors de la cadena agroalimentària

Tan l’observatori de preus com la Comissió Tècnica de Bones Pràctiques Comercials són ja operatius des del 17 de febrer de 2010 i 16 d’octubre de 2009, respectivament.

Objectiu 8: Línia d’ajuts al sector de la pesca

Millora de l’eficiència, la sostenibilitat i el benefici de la flota pesquera d’arrossegament catalana; establiment d’una línia de préstecs bonificats al circulant per al sector de la pesca de fins a 40.000 euros cadascú; potenciació de l’actuació del Grup d’Acció Local litoral costa de l’Ebre; i Pla de Veda a tot el litoral català.
Totes aquestes mesures ja estan operatives, a excepció de la mesura relacionada amb la millora de l’eficiència, la sostenibilitat i el benefici de la flota pesquera d’arrossegament catalana, que serà una realitat a l’octubre. En relació a aquesta primera mesura, cal tenir present que un vaixell d’arrossegament pot estalviar un 29% d’energia total al dia i un 41% de combustible durant la fase de la pesca, si apliquen un seguit de mesures tècniques. Per poder dur a terme aquestes mesures s’han establert línies d’ajut específiques per un valor d’un milió d’euros.

Sens dubte és necessari veure amb una mica més de perspectiva de la que ens permet el dia a dia per fer-nos una idea de la magnitud de les mesures que es posen al servei dels agricultors catalans i que malauradament pels menys competitius potser no seran suficients per poder sortir de la crisi.

Els pagesos que van sol·licitar aquests ajuts en la campanya 2007 han pogut realitzar les inversions des de desembre de 2007 fins a juny de 2009. Un cop executats els projectes, ha estat prioritari pagar els 2,7 M€ d’ajuts pels joves i els 8,1 M€ d’ajuts per les millores d’explotacions.

Els sol·licitants de la campanya 2008 van disposar d’un termini similar per realitzar els seus projectes, entre febrer de 2008 i octubre de 2009. Que un cop executats, han suposat uns 7,3 M€ d’ajuts pels joves i 24,4 M€ d’ajuts pels agricultors que milloren les seves explotacions, i que el DAR ha fet efectiu a un 90% dels beneficiaris.

La convocatòria 2009 d’aquests ajuts també evoluciona favorablement. En el darrer trimestre, s’han aprovat 204 instal·lacions de joves i 908 projectes de modernització, amb uns volums d’ajuts de 6,4 i 26,8 M€ respectivament. Aquestes xifres indiquen que, malgrat els difícils moments de crisi, el sector segueix apostant per a la incorporació de joves i la millora de les explotacions.

A principis de febrer es va obrir una nova convocatòria 2010 d’ajuts associats al CGE, amb la que respecte qualsevol de les anteriors, s’aposta pels joves, flexibilitzant els requisits  per a la seva instal·lació en l’activitat agrària i per la modernització de les explotacions, ampliant en més d’un 50% les possibilitats d’adquirir maquinària innovadora.

Sens dubte, unes bones dades que fan que estiguem satisfets de poder gestionar ajuts per més de 75 milions d’euros en tres anys per millorar la competitivitat de les explotacions agràries en el àmbit rural, però encara més content per poder ajudar a què més de 300 joves emprenedors puguin establir les seves noves activitats econòmiques en el món rural.

Aquesta setmana s’ha celebrat a Tarragona i a les Terres de l’Ebre el XII Congrés Nacional de Comunitats de Regants d’Espanya que està organitzat per la Federació Nacional de Comunitats de Regants de Espanya (FENACORE). Més de 800 assistents que debaten temes tan importants com la modernització dels regadius, l’impacte dels costos energètics, la supressió de les tarifes elèctriques especials per al regadiu, el Pla Nacional de Regadiu Horitzó 2015, les conseqüències del principi d’unitat de gestió de conca, i els cada vegades més freqüents períodes d’escassetat i la manera de fer-los front. Llegit d’aquesta manera, res sembla que afecti a tots els ciutadans, i resulta que estem molt i molt equivocats. A Catalunya produïm el 30 % dels aliments que consumim, el nostre índex de suficiència alimentària és molt baix. Els nostres pagesos estan passant moltes dificultats i la societat està poc compromesa amb els nostres productors. Encara que ara no sembli possible, la tasca del productor té molt futur, sobretot si disposa d’aigua per transformar-la en aliments. L’agricultura juga un paper estratègic en el desenvolupament del país i cal que tots la valorem i li donem el suport que mereix.

El Govern de la Generalitat aposta decididament per un ús eficient del aigua de regadiu, no estalviant recursos, ni tècnics ni econòmics. L’any 2020, l’actual Pla de Regadius de Catalunya (PRC) estarà executat íntegrament. Serà quan Catalunya disposarà d’un potent instrument per garantir la major producció possible d’aliments, i el major estalvi en episodis de sequera. El Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) invertirà uns 4.000 milions d’euros en el PRC, equivalents a més del doble del valor de la producció agrícola anual catalana l’any 2008. L’increment de la producció agrícola que s’obtindrà representarà el 50% respecte del total de l’esmentat any 2008. Però algú pot pensar que la nostra climatologia mediterrània no es pot permetre el dispendi d’aigua que preveu passar de les 300.000 hectàrees de regadiu actuals a les 440.000 hectàrees futures. Doncs bé, el PRC 2010-2020, lluny de preveure un major consum d’aigua permetrà alliberar-la per altres usos. Així, tenim que la superfície actual de regadiu utilitza 2.675 hm³ de aigua. Una vegada executat el PRC, en l’any 2020, s’haurà incrementar la superfície regable en un 43% però en aquell moment el consum habitual d’aigua de reg serà de 2.618 hm³, un 2% menys que l’actual, i a la vegada hi haurà molta més elasticitat en el seu ús en moments de sequera. Vull traslladar als regants que des del DAR restem al seu costat i estem oberts als suggeriments i les iniciatives que d’aquest congrés se’n derivin. I disposats a treballar conjuntament per donar a conèixer a la societat la tasca que realitzen produint els aliments sans, segurs i de proximitat per la nostra societat.

Només un 26 % de dones són titulars d’explotacions agràries, el repte de l’estratègia de Lisboa era arribar a una taxa d’ocupació femení del 60% al 2010 i no serà possible. Per mi es clau que generem ocupació per les joves i dones del món rural, ens cal un món rural viu i actiu i cal que la gent que està disposada a viure en les zones rurals pugui disposar de bones condicions laborals, amb ocupacions diversificades i de valor. No podem pensar només en incidir en l’agricultura al món rural sinó que cal pensar en les noves ocupacions que garantiran la viabilitat del món rural.

Ara fa unes setmanes al Museu de la Vida Rural vaig presentar juntament amb la Marta Selva i el Carles Duarte el llibre A PAGÈS, un llibre que neix de la sèrie de TV3 i que edicions Saloria, del amic Marcel·lí Pascual, posa sobre paper reflectint el mateix criteri i rigor que la sèrie ens va oferir. Aquestes dones són emprenedores i valentes que fan possible que cada dia el món rural tingui menys tòpics i s’acosti més al que creiem que serà en un futur.

Uns dies mes tard vaig anar a Cáceres al foro europeo “Las mujeres en el desarrollo sostenible del medio rural” i vaig poder veure i participar en algun dels molts actes que contenia el foro i el seminari tècnic, allà es va aprovar la declaració de Càceres que  donarà el suport necessari per defensar un major suport en les polítiques d’igualtat en els àmbits rurals.

El País: Gobierno y oposición se unen en apoyo a la agricultura
El Periódico: El Parlament promou un pacte nacional d’agricultura
La Vanguardia: Cuando pocos son mucho
La Vanguardia: La agricultura, doce años después
Avui: El Parlament aprova un pla estratègic agrari per a 8 anys
El Punt: El Parlament en ple s’avé a un pla agrari estratègic més enllà de la legislatura
El Mundo: Govern i CiU acuerdan un pacto agrario sin concretar medidas
ABC: CiU y ERC libran su primera batalla por el voto agrícola en el Pleno
Público: La crisis de la agricultura une a Govern y oposición
Expansión: llena apuesta por un plan estratégico para el sector agrario

TV3: Llena aposta per un pla estratègic

• @MuseuVidaRural: Unió de Pagesos veu amb bons ulls els compromisos adquirits pel govern al  http://bit.ly/cn8Zaj
• @socialistes_cat: José Montilla aposta per un sector agroalimentari “estructurat, fort i competitiu” http://bit.ly/bGlvBu
• @ginapol: Per Llena, el debat ha marcat un camí de futur del sector, més enllà d’ideologies polítiques http://bit.ly/c5JkET
• @josepjc: El deseo TED de Jamie Oliver. Enseñarle a todos los niños acerca d la comida.Video on TED.com http://bit.ly/98tk3I
• @ciu: “L’agricultura, un sector estratègic de la nostra economia? Clar que sí” de Jordi Baiget http://ow.ly/1yJMt
• @jordi_bertran: Ampli acord en el #debatagrari del #parlament http://bit.ly/cYBjOb
• @guapugracies: “Rebel.lió pagesa: Que CiU no té memòria?” http://www.youtube.com/watch?v=yO1eXrmEgms
• @ginapol: Llena afirma que el model de cooperativisme català és un exemple a seguir: El conseller d’Agricultura,… http://bit.ly/9zyPaT
• @socialistes_cat: Voleu llegir discurs del president http://www.bit.ly/aV2Vmg
• @ginapol: Resum d les propostes d’Unió d Pagesos x debat sobre el sector agrari http://bit.ly/9UDrr6
• @ginapol: Joaquim Llena agraeix a Artur Mas la voluntat de col·laborar junts per encarar el futur del sector: El… http://bit.ly/a72gaD
• @jordi_bertran: La cat rural ocupa el 67% del territori i esta habitada pel 5,8% de la població
• @jordi_bertran: La cat rural te una densitat de 19,80 hab./Km2 la urbana 657 i la mitja de cat es 229
• @jordi_bertran: Els ajuts a l’agricultura es varen crear orientats als Consumidors (aliments sans, segurs i a preu assequible)
• @jordi_bertran: Amb CIU els joves que s’incorporaven a l’agricultura cobraven 39.000€ ara fins a 70.000
• @jordi_bertran: El 27% de la superfície agrària es de regadiu i produeix el 70% del total Català
• @jordi_bertran: La Política Agrària Comuna mes enllà del 2013 ha de seguir assegurant la producció d’aliments i l’abastament a la població
• @jordi_bertran: La PAC cal que garanteixi una agricultura socialment acceptable, mediambientalment sostenible i econòmicament viable
• @jordi_bertran: La FAO alerta que l’any 2030 caldrà produir el doble d’aliments que es produeix actualment
• @jordi_bertran: L’any 2000 es varen pagar 199 M€ en ajuts directes el 2009 mes de 275 M€
• @jordi_bertran: De mitja 1 hectàrea de regadiu produeix 7 vegades mes que una de seca
• @jordi_bertran: De mitja 1 hectàrea de regadiu genera fins a 12 vegades mes d’ocupació que una de seca
• @jordi_bertran: El grau d’abastament de productes alimentaris no transformats a Catalunya es nomes del 35 %
• @jordi_bertran: Inversions en regadius 2000-2003 149M€ 2004-2006 212M€ 2007-2009 594M€  les xifres ho diuen tot
• @jordi_bertran: El pla de regadius (2009-2020) preveu invertir 4070M€ per arribar a regar de manera eficient el 13,4% del territori català
• @jordi_bertran: Inversions en camins 2000-2003 26M€ 2004-2006 57 M€ 2007-2009 70 M€
• @jordi_bertran: La facturació de l’agroindustria es de 18000M€ un 16% de les vendes industrials catalanes
• @jordi_bertran: 75.000 llocs de treball en mes de 2000 establiments agroindustrials, això no es deslocalitza!
• @jordi_bertran: Més de 200000 llocs de treball directes i indirectes: 67.000 a l’agricultura, 77.000 a la indústria, 60.000 llocs de treball més ind. auxiliar
• @jordi_bertran: 249 cooperatives agràries 71000 socis, mes de 1300M€ de facturació i mes de 4000 ocupats