Posts Tagged ‘Desenvolupament rural’

D’aquí i d’allà

dilluns, març 8th, 2010

Acabem d’arribar de passar un parell de dies pel sud de França i com ja és habitual quan fem una escapada arribem molt més carregats del que marxem.

Aquest cap de setmana hem estat a Collioure, el poble on va morir Antonio Machado, un petit poble turístic i on encara queden moltes famílies que viuen de la pesca. No coneixia els petits municipis de la costa entre la frontera i Perpinyà i torno gratament sorprès pel bon vi, el bon menjar i molta història d’exili al coll de Belitres.

P1000712És molt conegut per tots el bon fer que tenen els francesos amb la promoció, venda i posada en valor de les seves produccions locals. Com a fans dels mercats com som, avui diumenge hem pogut conèixer el mercat de Collioure (cada setmana intentem anar al de Vilafranca del Penedès i fins fa poc temps jo anava al mercat de Calaf, grans diferències sens dubte)

Els mercats de Calaf i de Vilafranca són de fruites i verdures principalment. Excepte en poques parades a Vilafranca, on encara queden pagesos però d’avançada edat, en aquests mercats les parades són de professionals de la comercialització.

P1000715

Al mercat de Collioure pots trobar de tot i de gran qualitat. Avui m’he quedat amb la sensació que allò si era mercat de proximitat: les mans de les persones que ens despatxaven no eren mans de comercials, majoristes o distribuïdors, eren les mans dels productors i productores de la zona, les mans de la dona del pescador o del ramader, la fornera del poble, el carnisser…

P1000718

El mercat feia goig, petit, amb gent del poble, els de les parades coneixen els clients, a primer cop d’ull m’ha semblat que és un d’aquells mercats en el que es ven molt i la gent hi compra a gust. M’he quedat una bona estona observant, el primer flaix que m’he endut es que aquí no seria possible un mercat amb tanta diversitat de productes: els francesos permeten vendre fins hi tot peix i marisc fresc sense neveres! Si! I no passa res, són tant o més europeus que nosaltres. Ells encara pensen que aporta més la compra de proximitat que el batibull de mesures de seguretat que apliquem aquí.

P1000699

També m’ha agrada molt que 2 dels 3 restaurants als que hem anat nomes tenien vi de la zona i que en les dues botigues de vi que hem visitat, la major part del producte era de la zona. I es podien visitar els cellers de la zona!

Són unes condicions molt i molt diferents i que dóna a comparar els productors d’aquí i d’allà, els mercats d’aquí i els d’allà.

Nacionalisme alimentari

diumenge, febrer 21st, 2010

Catalunya produeix menys del 40% dels aliments que consumeix i té una suficiència alimentaria 4 vegades inferior a França, Alemanya o Espanya entre molts altres. Es molt diversa productivament i tant sols dos o tres sectors poden ser netament exportadors.

Sens dubte molts dels nostres productors necessiten d’un mercat de proximitat per comercialitzar les seves produccions, aquest existeix i en quantitat és més que suficient.

Potser el principal problema del camp català és que la cadena de valor dels nostres aliments està totalment descompensada. Els productors són petits i vénen a grans distribuïdors i aquests, davant d’una producció atomitzada, els hi és més fàcil reduir el preu de compra que buscar més valor afegit a les seves vendes.

M’agrada molt l’autoestima, la força i l’esperit de la gent del món rural, però especialment dels que gestionant el 80% de Catalunya, també produeixen aliments.

n438943475017_8321Ahir dissabte es va dur a terme una manifestació a Barcelona, més de 3000 persones reclamàven un preus justos. Crec que és un encert: ara no és el moment de tallar carreteres, és el moment d’anar a casa dels grans consumidors i explicar quin és el nostre problema, què ens està succeint i com creiem que els acabarà afectant als propis consumidors

A l’entorn metropolità trobes moltes persones amb estima pel món rural, alguns se senten d’algun petit poble perquè hi va néixer el seu pare o el seu avi. Molt pocs coneixen i valoren el que fa l’agricultura per la biodiversitat o el pagès per la seva alimentació. Sembla com si el món rural i especialment el pagès els hi fos simpàtic, això si quan tornen al poble els molesta el fem dels camps o les granges i sempre hi ha la imatge estereotipada de què a pagès s’hi viu molt be.

S’estan fent importants esforços per valorar la tasca dels agricultors com productors d’aliments, gestor de patrimoni natural, empresaris de futur…..i tu, que fas per aquesta gent que et produeix aliments sans, segurs, propers? Vas al supermercat i no mires l’origen dels productes? Vas al restaurant i demanes qualsevol vi?

Jo, que em sento nacionalista, crec que mai anirem mes enllà d’on som si el conjunt dels catalans no som capaços de ser també nacionalistes alimentaris.

Desinformació

diumenge, gener 31st, 2010

Aquesta darrera setmana va aparèixer una “noticieta” (ho dic així per la poca repercussió que va tenir), on Unió de Pagesos denunciava una gestió negligent per part del departament d’Agricultura Alimentació i Acció Rural (DAR) en relació al Programa de Desenvolupament Rural (PDR) a Catalunya (2007-2013). Segons el sindicat, han disminuït els recursos destinats a donar suport al sector agrari català quan pateix una de les pitjors crisis dels darrers trenta anys. Llegida i rellegida tota la seva nota de premsa només estic d’acord en què l’agricultura està vivint la seva major crisis, però de la resta, res de res. I tenint en compte que allò que deien no era cert, els vaig respondre amb una altra nota de premsa: no té sentit comparar els tres primers anys d’un programa amb els tres últims de l’anterior ja que, com en tots els plans d’ajuts, la màxima execució i per tant, el màxim suport econòmic, s’aconsegueix en el darrer període de tota planificació, quan el programa està més rodat hi ha més sol·licituds i peticions d’ajudes, si fem comparatives com cal, el PDR va be.

El dijous tornem amb mes “noticietes”. Unió de Pagesos veu ‘manca de transparència’ en el procés participatiu que la Generalitat ha endegat amb el territori per definir la gestió de les zones d’especial protecció per les aus (ZEPA) de la plana de Lleida. Tornada ha repassar la nota de premsa, tampoc no estem d’acord, però decidim que ja no cal respondre.

294081_2Evidentment no entraré a qüestionar l’estratègia comunicativa del sindicat agrari, ni a valorar la seva situació interna o la percepció que en té el sector. En la nota de premsa només els hi vaig demanar que, davant la preocupant situació de crisi que està patint el sector, el més desitjable per a tots seria que col·laboressin amb l’administració com ho estan fent les altres organitzacions i ,si aquesta no es la seva intenció, que com a mínim no intoxiquin i ens deixin fer la feina.

D’altra banda, en molts mitjans de comunicació escrits, radiofònics, televisions, internet….es va publicar la noticia d’UP íntegrament, però en molt pocs es va recollir la nota de premsa del Govern com a resposta a unes declaracions esbiaxades del sindicat i, en aquells mitjans on es van recollir, es va fer de forma residual.

Per això, tant una cosa com l’altra, m’han fet reflexionar. No sóc un il·lús, fa temps que em dedico a la política (de forma no professional i professional en els darrers anys) i les situacions que podria explicar són molt diverses. Després de setmanes com aquesta es demostra que moltes de les decisions que he pres envers la comunicació son molt encertades, i us explicaré algunes:

- No llegeixo la premsa vinculada al sector agrari fins al migdia, algun dia no ho faig.

- Només parlo amb mitjans de comunicació quan realment tinc alguna cosa molt important que explicar.

- Intento explicar el què penso, com treballo, el que veig, el què em passa i les reflexions al voltant del món rural i l’agricultura en el meu bloc, sens filtres. Un espai, obert als comentaris, a les crítiques constructives, a les opinions; sempre amb respecte i consideració.

I a més tinc la percepció que la gent està cansada de tot aquest circ i que només vol feina i suport per ensortir-se’n. Per tant seguirem millorant l’eficàcia de la gestió i buscant fòrmules que millorin els resultats finals en les explotacions agràries catalanes, amb la participació de tots els que vulguin ser positius.

periodicos-a-flikr

HORTUS APRODISCAe

dissabte, gener 23rd, 2010

Aprodiscae1Ara fa uns dies vaig fer una visita a la Conca de Barbera i la gent de Concactiva van proposar-me visitar l’Associació Pro Persones amb Discapacitat Psíquica de la Conca de Barberà (APRODISCA).

No és la primera vegada que visito un centre que promou la qualitat de vida i l’inserció sociolaboral de persones amb alguna discapacitat, tampoc és dels centres mes grans, però escric aquest post pel tarannà de la seva directora la Carme Sureda i per la seva visió de transformació de l’activitat en el moment just.

Aquests centres requereixen de tasques de manipulació senzilles i repetitives i pel que conec el sector industrial del automòbil ha estat un puntal laboral per molts d’ells. La Carme i la seva gent varen fer una aposta d’èxit ara fa quatre anys i varen iniciar un projecte per reorientar part de les seves activitats, varen crear HORTUS APRODISCAe, un projecte que te per objectiu el produir, transformar i comercialitzar una línia de productes i menjars ecològics, un projecte de molta qualitat amb una important inversió agroalimentària i que tancarà tota la cadena des de la producció fins la comercialització. Ara és una mica complicat poder accedir al seus serveis ja que només són presents a 5 mercats i a la seva botiga de Montblanc, però segur que en un futur milloraran la seva presència a internet i ens serà molt mes fàcil accedir a un gran projecte agroalimentari i sociolaboral.

Canvi climàtic, alimentació i avatar

diumenge, gener 10th, 2010

Ja fa molts dies que tinc al cap fer un post sobre el canvi climàtic i la producció d’aliments. El fracàs de la conferència de Copenhaguen va frenar-me i fins hi tot desanimar-me una mica i fins ahir dissabte no vaig tornar a veure-la llum,  i, precisament en la foscor del cine.

Amb la Gemma vam anar a veure Avatar de James Cameron, al meu entendre una molt bona pel·lícula que conté de tot: una història d’amor, un potent discurs ecològic que genera reflexió i uns efectes especials extraordinaris.

Pandora és un planeta llunyà amb molta biodiversitat, que té una mineral molt cotitzat per explotar (el unobtainium) i que està habitat pels na’vi, uns essers blaus connectats neuronalment i emocionalment al seu planeta. Pandora em va fer pensar en la Catalunya rural, llunyana i diferent de les àrees metropolitanes, un món rural amb grans valors, amb grans possibilitats però desconegut per la resta de país i amb uns habitants molt connectats a la terra i els seus valors. També va fer-me pensar en la balança de pros i contres que aporta en molts casos la sobreexplotacio dels recursos naturals analitzant diferents sectors econòmics.

Despres de pensar-hi i recuperar velles notes estic molt convençut que és necessari fomentar  formació i informació en favor del sector agroramader com un agent de participació activa en la lluita contra el canvi climàtic. També el món rural juga un paper clau, cap país es desenvolupa si no ho fan els seus entorns rurals i aquests no ho fan sense la valorització dels seus recursos i les seves persones, en definitiva generant equilibri territorial que també es un tret fonamental de la sostenibilitat

Actualment, l’agricultura té una tasca de multifuncionalitat i juga un paper estratègic dins del marc del canvi climàtic, evidentment la seva pròpia activitat genera efectes sobre el clima.

S’estima que l’agricultura i la ramaderia representen la font del 30% de les emissions de diòxid de carboni, el 40% de les emissions de metà i el 25% de les emissions d’òxid nitrós, tres importants gasos amb efecte d’hivernacle.

Com es generen:

Diòxid de Carboni:

  • Pel consum d’energies fòssils derivades del petroli en maquinària agrícola i a les Agroindústries.

Metà:

  • Principalment es genera per la digestió de la cabana ramadera. Els remugants, pel tipus d’aparell digestiu que tenen són l’espècie amb majors taxes d’emissió.
  • Per la descomposició del les dejeccions ramaderes en condicions d’absència d’oxigen genera emissions de metà a l’atmosfera.
  • En els cultius d’arròs, la descomposició anaeròbica del material orgànic, al estar inundat, genera processos d’emissions de metà.

Òxid Nitrós:

  • La descomposició del les dejeccions ramaderes en condicions anaeròbiques (absència d’oxigen) produeix emissions d’aquest gas a l’atmosfera.
  • Per la incorporació de  nitrogen per mitjà de fertilitzants o per la incorporació de residus vegetals, genera al descompondre’s emissions cap a l’atmosfera.

En que està el sector treballant amb l’objectiu de reduir  les emissions:

Diòxid de Carboni:

  • L’ús de biocarburants i/o energies alternatives amb menys emissions.
  • La modernització o reconversió a nous regadius que permetria que el sòl acumulés més matèria orgànica, això provocaria una major productivitat dels sòls.
  • L’ús de sistemes agrícoles de conservació, ja que també estimulen a una major fixació de la matèria orgànica al sòl.
  • Millores en la fertilització, minimitzant l’ús d’adobs de síntesi química fent un millor aprofitament de la biomassa.

Metà:

  • Reducció de les emissions utilitzant aquest gas per a la generació energètica de biogàs, i l’ús d’aquest en substitució de combustibles fòssils.

Òxid Nitrós:

  • Millores en la fertilització, minimitzant l’ús de adobs de síntesi química fent un millor aprofitament de la biomassa.
  • La modernització o reconversió a nous regadius ja que permetria que el sòl acumulés més matèria orgànica, això provocaria una major productivitat dels sòls.

Especialment el sector productor d’aliments rebrà els efectes del canvi climàtic, el clima és la principal causa de variabilitat interanual en la producció agrària i qualsevol canvi pot augmentar la incertesa sobre la producció d’aliments.

Sens dubte les amenaces del canvi climàtic a la producció d’aliments poden tenir una gran rellevància com:

  • Modificacions de les condicions de producció especialment en la temperatura i la disponibilitat d’aigua.
  • Canvis en la producció com a conseqüència de les altes temperatures o per l’allargament del període de gelades.
  • Reducció de la productivitat per la desertització de zones.
  • Reducció del creixement a causa de la disminució de l’agua o de nutrients.
  • Increment dels riscos de pèrdues de producció.
  • Augment de pèrdues de producció com a conseqüència de les pedregades, malalties i plagues.

Els efectes del canvi climàtic sobre l’agricultura són incerts, variats i complexos. Un possible canvi climàtic pot agreujar les conseqüències de l’abandonament de les activitats agrícoles i forestals i dels canvis en l’ús del sòl, processos que representen un factor de canvi afegit tant o més important que el canvi climàtic a Catalunya.

Segur que parlaré de nou sobre el canvi climàtic.

Us deixo un trailer d’Avatar

Catalunya rural 2050!

dimecres, desembre 23rd, 2009

És rural Catalunya?

dimecres, desembre 16th, 2009

A primer cop d’ull tothom pensa que Catalunya no és rural i que juntament amb el País Basc som el motor econòmic d’una Espanya molt rural. Però la realitat no és ben bé així.

Les definicions de món rural o ruralitat són molt diverses i encara que puguin ser similars mai son coincidents en territoris. Durant el darrer any s’ha treballat molt en la classificació d’unes zones rurals homogènies a tota Espanya, en base a criteris com la densitat de població, la població agrària activa, la superfície agrària útil, el temps estimat per carretera per arribar a un nucli de 30.000 habitants, la població que viu dispersa pel terme municipal, el pendent mitjà, la renda disponible bruta de les llars o el creixement del padró municipal. Totes les dades s’han treballat municipi per municipi i posteriorment s’han unit en uns territoris amb dinàmiques similars i que la suma dels municipis generés una continuïtat territorial per tal de crear el que finalment han estat les zones rurals, unes zones que s’han classificat en tres tipus com deia el article 10 de la llei de desenvolupament sostenible del món rural.

Zonas rurales

Curiosament les zones rurals catalanes tenen una densitat de població inferior a la mitja de les zones rurals espanyoles i unes dades que en molts casos estan per sota de les mitjanes espanyoles.

El treball també ens permet visualitzar millor les dades de les dues Catalunyes, la rural i la urbana. La població agrària activa és del 2,13 % a Catalunya fins al 13,23%, els minuts de desplaçament fins un nucli de 30.000 habitants és el doble entre uns territoris i els altres, les diferències amb població dispersa van del 0,60% al 13,21% i en pendent mitjà del 17% al 22,02%.

La resposta a la pregunta és contundent: el 70% del territori català és rural, més rural que el 70% de Espanya.

Malaurament costa molt fer entendre a la gent que darrera d’un territori que és un gran motor d’activitat econòmica d’un país existeixen unes de les zones més rurals i amb més dificultats.

Més desenvolupament rural

diumenge, desembre 13th, 2009

10DES PDR Sostenible 004-1El passat dijous vàrem presentar amb el director general de Desenvolupament Rural del Ministeri de Medi Ambient, i Medi Rural i Marí (MARM), Jesús Casas, el Programa de Desenvolupament Rural Sostenible (2010-2014) que serà aprovat definitivament el primer semestre del 2010.

La política de desenvolupament rural ha estat basada principalment en l’aplicació de les polítiques europees. A finals del any 2007 el govern espanyol va aprovar la Llei 45/2007, a través de la qual s’estableix les bases d’una política rural estatal que complementi l’aplicació dels instruments de les polítiques europees: es pretén impulsar el desenvolupament a les zones rurals  millorant la situació socioeconòmica de la població de les zones rurals, i l’accés a uns serveis públics suficients i de qualitat.

El Programa de Desenvolupament Rural Sostenible (PDRS) és l’instrument base a partir del qual es portarà a la pràctica aquesta nova política rural, aquest programa preveu unes 140 mesures per donar cobertura a les mes de 200 zones rurals de tot Espanya. Cada comunitat autònoma i cada un dels territoris definiran l’estratègia, els objectius de desenvolupament rural i les mesures que es posaran en marxa a cada territori en funció de les seves especificitats i necessitats.

A Catalunya pretenem que el nou model de desenvolupament rural doni suport a una nova economia rural basada en la diversificació i en la multisectorialitat generant projectes de dinamització econòmica i que es desenvolupin les estructures que promoguin la cooperació i la creació de sinergies amb projectes Leader; tot invertint en les infraestructures dirigides a la millora de la qualitat de vida i potenciant la integració mediambiental en totes les actuacions que es desenvolupin. Catalunya comptarà amb un pressupost de 141,9M€ per al període 2010-2014 per a l’execució de les accions programades

En definitiva, el nou model de desenvolupament rural persegueix la competitivitat de les zones rurals, la valorització dels recursos locals a través d’inversions en els diferents sectors de l’economia rural i aprofitant tots els nivells de governança local. Les zones d’aplicació d’aquest nou model seran els àmbits territorials dels grups d’acció local Leader amb la finalitat de cohesionar les diverses actuacions en cadascun dels territoris.

Un món rural més responsable socialment

dijous, desembre 3rd, 2009

gsLa Fundació Garrotxa Lider va posar en marxa un projecte de responsabilitat social empresarial en el passat període de programació europea del Leader, en l’àmbit territorial de la Garrotxa i Collsacabra, amb un important èxit de participació i de resultats. Sens dubte iniciar un projecte d’aquestes característiques en l’àmbit rural no ha estat gens senzill i menys amb l’alt nivell d’aquest.

En aquests nou període el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat de Catalunya ha incorporat el foment de la responsabilitat social en l’empresa (RSE) en els territoris rurals dins les línies estratègiques dels grups d’acció local en el programa Leader, i com no podia ser de cap altra manera s’aprofita l’experiència i el saber fer de la Fundació Garrotxa lider que serà el coordinador de tant important aposta.

El divendres se signarà el conveni per la posada en marxa del projecte Gestió Sostenible Rural, un projecte de cooperació en el que participen divuit grups d’acció local de Catalunya, Balears i Aragó. El seu objectiu és fomentar una nova cultura empresarial en el medi rural a través del desenvolupament d’una metodologia comú d’implantació de polítiques de Responsabilitat Social Empresarial (RSE) que garanteixi el desenvolupament sostenible de l’empresa i en conseqüència el territori i que s’avanci cap al la creació de territoris socialment responsables.

Esperem que aquests 18 territoris aconsegueixin fer grans avenços en la responsabilitat social, econòmica i mediambiental de les empreses allà ubicades i que aquests projecte d’assessorament i acompanyament sigui l’element de dinamització que tots esperem.

2009-09-10_queeslaResponsabilidadSoc

Els/les joves

dijous, novembre 26th, 2009

juventudLa setmana passada vaig assistir a la Jornada Món Rural i Joventut a les Borges Blanques, organitzada per la Secretaria de Joventut i amb la col·laboració de la Fundació del Món Rural on es va presentar l’estudi “món rural i joves” encarregat per l’Observatori Català de la Joventut i realitzat per la UB. L’estudi s’ha fet per tal d’analitzar la realitat dels joves catalans al món rural a partir dels eixos del Pla Nacional de Joventut, en el treball s’han buscat unes certes tipologies de ruralitats i s’han analitzat les característiques de la població juvenil i les necessitats en aquests territoris.

Els joves entre 15 i 30 anys a Catalunya són aproximadament el 20% de la població i en el món rural no arriben al 17%; el futur sempre està en mans de les persones joves i també el del món rural. Per això cal que apliquem mesures molt i molt contundents si volem aturar el èxode de joves a les ciutat.

El Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural prioritza en les seves politiques la incorporació de joves al camp català, però només amb l’agricultura i el turisme rural no aconseguirem motivar la joventut. A part d’això ens cal ocupació diversificada i de qualitat, habitatges, serveis, formació, educació propera, telecomunicacions….en definitiva ens cal un món rural viu i actiu per captivar i motivar al jovent a emprendre el seu futur en el mon rural.

Un país difícilment es desenvoluparà si no es desenvolupa el seu món rural i aquest segur que no ho farà sense gent jove.