Avui, 22 de Març del 2010 és el dia mundial de l’aigua i aquest any l’ONU dedica el dia a la qualitat de les aigües. A Catalunya fa uns anys que s’està treballant molt intensament per millorar la qualitat i la quantitat de un recurs tan escàs i preuat com l’aigua.
Catalunya gaudeix d’un clima mediterrani amb èpoques de disponibilitat de recursos hídrics seguides d’altres escassetat. Malgrat això, no podem dir que, en el seu conjunt, Catalunya sigui un país sec. Una precipitació mitjana de 670 l/m²/any garanteix una disponibilitat efectiva de quelcom més de 1.700 m³ per habitant i any que, segons la FAO, representa una disponibilitat d’aigua satisfactòria. Ara bé, el nostre és un país heterogeni i irregular, pel que fa a la pluviometria, i en front els 1.000 l/m²/any d’algunes comarques gironines tenim els 250 l/m²/any, o menys, segons els anys, de les comarques de Ponent.
Per tot això resulta fonamental parlar d’estalvi d’aigua a Catalunya. La demanda global d’aigua a Catalunya se situa al voltant dels 3.000 hm3 (aquesta xifra oscil·la segons els exercicis, en un més/menys 10 %), corresponent als usos agrícoles un 73 %, convertint la producció d’aliments en el principal usuari. Així doncs, esdevé fonamental el grau d’eficiència amb què l’agricultura fa ús de l’aigua de reg ja que qualsevol petita millora en la distribució i utilització de l’aigua de reg tindrà un gran impacte.
Les polítiques d’estalvi d’aigua han de ser interioritzades pels diferents consumidors i usuaris i no es pot atribuir al sector agrícola la responsabilitat exclusiva sobre el ineficient ús de l’aigua quan el conjunt de la societat és corresponsable. Hem de pensar que pel que fa als usos urbans de l’aigua el consum directe mitjà representa uns 90 m³ d’aigua per persona i any, però el consum d’aigua virtual en forma d’aliments equival a 2.600 l/habitant/dia. Així tenim que petites modificacions en els hàbits alimentaris es podrien traduir en importants estalvis en els quantitats d’aigua necessàries per produir-los.
D’una altra banda cal indicar que l’estalvi d’aigua està directament relacionat amb el concepte eficiència en l’ús de la mateixa. En aquest sentit les obres de modernització dels regadius promouen l’estalvi d’aigua ja que fan possible obtenir collites de més qualitat amb menors aportacions d’aigua. Això s’aconsegueix aportant a les plantes l’aigua en el moment exacte en què la necessiten, cosa que és possible mitjançant la tecnologia que aporta la utilització dels programadors de reg. D’aquesta manera s’aconsegueix un doble objectiu, una menor despesa global d’aigua per al conjunt dels regadius de Catalunya i es fa possible també produir més kg de matèria seca d’aliments per m3 d’aigua utilitzada (En aquests moments l’agricultura catalana és capaç de produir 1 kg de préssecs amb només 140 litres d’aigua quan només fa pocs anys la xifra era un 25% superior).
En aquest context el Govern de la Generalitat ha impulsat el “Pla per l’eficiència en l’ús de l’aigua per al reg agrícola”, en el qual treballa activament el DAR, conjuntament amb l’Agència Catalana de l’Aigua. El Pla té com objectiu millorar l’eficiència productiva de l’aigua, fomentar l’ús racional d’aquest recurs i afavorir l’estalvi, alhora que garantir el subministrament de productes a la Xarxa Alimentaria. Hem de pensar que la millora de l’eficiència en l’ús de l’aigua per part de l’agricultura permetrà destinar l’aigua alliberada a usos tan importants com els mediambientals.
En la mateixa línia d’aconseguir les més altes cotes d’eficiència en l’ús d’aigua de reg es treballa intensament en l’anomenat “Reg Deficitari Controlat”. Aquesta tecnologia es fonamenta en que el veritablement important pel productor és obtenir el màxim rendiment en euros per m3 i no la màxima producció per unitat de superficie (Kg/Ha). La recerca de la qualitat és la clau ja que menors rendiments unitaris per ha, però de més valor comercial, generen més ingressos en el compte de resultats de l’explotació. És clar que l’aplicació de les tecnologies exposades redundarà, tal i com actualment ja ve succeint, en un estalvi molt important en els volums d’utilització globals d’aigua.
El Pla de Regadius de Catalunya 2008-2020 (PRC) preveu la modernització de 258.016 Ha, el 93% de la superfície ocupada pels regadius tradicionals, també preveu que l’any 2020 Catalunya disposi d’un total de 431.562 Ha de regadiu. En definitiva es tracta de millorar la conversió aigua utilitzada per aliment produït.
L’aigua per a l’agricultura és una matèria primera, igual que ho és l’energia elèctrica per a la indústria i els serveis. Les plantes per produir aliments necessiten aigua, llum, temperatura i nutrients del sòls. A Catalunya, la major part del territori cultivat té moltes hores de llum solar i uns sols amb disponibilitat de nutrients, però té manca d’aigua, hi ha dèficit hídric, és a dir les plantes podrien produir molt més si tinguéssin més aigua.
