No és la primera vegada que visito un centre que promou la qualitat de vida i l’inserció sociolaboral de persones amb alguna discapacitat, tampoc és dels centres mes grans, però escric aquest post pel tarannà de la seva directora la Carme Sureda i per la seva visió de transformació de l’activitat en el moment just.
Aquests centres requereixen de tasques de manipulació senzilles i repetitives i pel que conec el sector industrial del automòbil ha estat un puntal laboral per molts d’ells. La Carme i la seva gent varen fer una aposta d’èxit ara fa quatre anys i varen iniciar un projecte per reorientar part de les seves activitats, varen crear HORTUS APRODISCAe, un projecte que te per objectiu el produir, transformar i comercialitzar una línia de productes i menjars ecològics, un projecte de molta qualitat amb una important inversió agroalimentària i que tancarà tota la cadena des de la producció fins la comercialització. Ara és una mica complicat poder accedir al seus serveis ja que només són presents a 5 mercats i a la seva botiga de Montblanc, però segur que en un futur milloraran la seva presència a internet i ens serà molt mes fàcil accedir a un gran projecte agroalimentari i sociolaboral.
Ja fa molts dies que tinc al cap fer un post sobre el canvi climàtic i la producció d’aliments. El fracàs de la conferència de Copenhaguen va frenar-me i fins hi tot desanimar-me una mica i fins ahir dissabte no vaig tornar a veure-la llum, i, precisament en la foscor del cine.
Amb la Gemma vam anar a veure Avatar de James Cameron, al meu entendre una molt bona pel·lícula que conté de tot: una història d’amor, un potent discurs ecològic que genera reflexió i uns efectes especials extraordinaris.
Pandora és un planeta llunyà amb molta biodiversitat, que té una mineral molt cotitzat per explotar (el unobtainium) i que està habitat pels na’vi, uns essers blaus connectats neuronalment i emocionalment al seu planeta. Pandora em va fer pensar en la Catalunya rural, llunyana i diferent de les àrees metropolitanes, un món rural amb grans valors, amb grans possibilitats però desconegut per la resta de país i amb uns habitants molt connectats a la terra i els seus valors. També va fer-me pensar en la balança de pros i contres que aporta en molts casos la sobreexplotacio dels recursos naturals analitzant diferents sectors econòmics.
Despres de pensar-hi i recuperar velles notes estic molt convençut que és necessari fomentar formació i informació en favor del sector agroramader com un agent de participació activa en la lluita contra el canvi climàtic. També el món rural juga un paper clau, cap país es desenvolupa si no ho fan els seus entorns rurals i aquests no ho fan sense la valorització dels seus recursos i les seves persones, en definitiva generant equilibri territorial que també es un tret fonamental de la sostenibilitat
Actualment, l’agricultura té una tasca de multifuncionalitat i juga un paper estratègic dins del marc del canvi climàtic, evidentment la seva pròpia activitat genera efectes sobre el clima.
S’estima que l’agricultura i la ramaderia representen la font del 30% de les emissions de diòxid de carboni, el 40% de les emissions de metà i el 25% de les emissions d’òxid nitrós, tres importants gasos amb efecte d’hivernacle.
Com es generen:
Diòxid de Carboni:
Pel consum d’energies fòssils derivades del petroli en maquinària agrícola i a les Agroindústries.
Metà:
Principalment es genera per la digestió de la cabana ramadera. Els remugants, pel tipus d’aparell digestiu que tenen són l’espècie amb majors taxes d’emissió.
Per la descomposició del les dejeccions ramaderes en condicions d’absència d’oxigen genera emissions de metà a l’atmosfera.
En els cultius d’arròs, la descomposició anaeròbica del material orgànic, al estar inundat, genera processos d’emissions de metà.
Òxid Nitrós:
La descomposició del les dejeccions ramaderes en condicions anaeròbiques (absència d’oxigen) produeix emissions d’aquest gas a l’atmosfera.
Per la incorporació de nitrogen per mitjà de fertilitzants o per la incorporació de residus vegetals, genera al descompondre’s emissions cap a l’atmosfera.
En que està el sector treballant amb l’objectiu de reduir les emissions:
Diòxid de Carboni:
L’ús de biocarburants i/o energies alternatives amb menys emissions.
La modernització o reconversió a nous regadius que permetria que el sòl acumulés més matèria orgànica, això provocaria una major productivitat dels sòls.
L’ús de sistemes agrícoles de conservació, ja que també estimulen a una major fixació de la matèria orgànica al sòl.
Millores en la fertilització, minimitzant l’ús d’adobs de síntesi química fent un millor aprofitament de la biomassa.
Metà:
Reducció de les emissions utilitzant aquest gas per a la generació energètica de biogàs, i l’ús d’aquest en substitució de combustibles fòssils.
Òxid Nitrós:
Millores en la fertilització, minimitzant l’ús de adobs de síntesi química fent un millor aprofitament de la biomassa.
La modernització o reconversió a nous regadius ja que permetria que el sòl acumulés més matèria orgànica, això provocaria una major productivitat dels sòls.
Especialment el sector productor d’aliments rebrà els efectes del canvi climàtic, el clima és la principal causa de variabilitat interanual en la producció agrària i qualsevol canvi pot augmentar la incertesa sobre la producció d’aliments.
Sens dubte les amenaces del canvi climàtic a la producció d’aliments poden tenir una gran rellevància com:
Modificacions de les condicions de producció especialment en la temperatura i la disponibilitat d’aigua.
Canvis en la producció com a conseqüència de les altes temperatures o per l’allargament del període de gelades.
Reducció de la productivitat per la desertització de zones.
Reducció del creixement a causa de la disminució de l’agua o de nutrients.
Increment dels riscos de pèrdues de producció.
Augment de pèrdues de producció com a conseqüència de les pedregades, malalties i plagues.
Els efectes del canvi climàtic sobre l’agricultura són incerts, variats i complexos. Un possible canvi climàtic pot agreujar les conseqüències de l’abandonament de les activitats agrícoles i forestals i dels canvis en l’ús del sòl, processos que representen un factor de canvi afegit tant o més important que el canvi climàtic a Catalunya.
La Fundació Garrotxa Lider va posar en marxa un projecte de responsabilitat social empresarial en el passat període de programació europea del Leader, en l’àmbit territorial de la Garrotxa i Collsacabra, amb un important èxit de participació i de resultats. Sens dubte iniciar un projecte d’aquestes característiques en l’àmbit rural no ha estat gens senzill i menys amb l’alt nivell d’aquest.
En aquests nou període el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat de Catalunya ha incorporat el foment de la responsabilitat social en l’empresa (RSE) en els territoris rurals dins les línies estratègiques dels grups d’acció local en el programa Leader, i com no podia ser de cap altra manera s’aprofita l’experiència i el saber fer de la Fundació Garrotxa lider que serà el coordinador de tant important aposta.
El divendres se signarà el conveni per la posada en marxa del projecte Gestió Sostenible Rural, un projecte de cooperació en el que participen divuit grups d’acció local de Catalunya, Balears i Aragó. El seu objectiu és fomentar una nova cultura empresarial en el medi rural a través del desenvolupament d’una metodologia comú d’implantació de polítiques de Responsabilitat Social Empresarial (RSE) que garanteixi el desenvolupament sostenible de l’empresa i en conseqüència el territori i que s’avanci cap al la creació de territoris socialment responsables.
Esperem que aquests 18 territoris aconsegueixin fer grans avenços en la responsabilitat social, econòmica i mediambiental de les empreses allà ubicades i que aquests projecte d’assessorament i acompanyament sigui l’element de dinamització que tots esperem.
Els darrers mesos no han estat fàcils per cap govern, i crec que encara menys pel govern del Español. Cada anunci de mesures per pal·liar els efectes de la crisi ha estat altament criticat pels mitjans de comunicació; i l’oposició del Partit Popular ha preferit desgastar al govern que sumar esforços per sortir de la crisi.
El govern Zapatero vol canviar el model de creixement; crec que és lícit i molt necessari. En el programa electoral del 2004 ja era un compromís i ara després de dos anys de crisi, s’aprova pel govern la llei d’economia sostenible i aviat començarà el termini de debat amb ponències, esmenes i transaccions al congres dels diputats que ajudarà a complementar-la.
Repassant una mica les propostes de la llei, trobo que la música sona be: proposa que canviem la base de la producció i l’activitat econòmica d’un país que durant molts anys ha viscut principalment de la construcció i que ens orientem més en la investigació, formació, transferència tecnològica, qualitat; tot això amb més respecte mediambiental i eficiència energètica per combatre el canvi climàtic. L’objectiu final és crear més i millor ocupació i sobretot amb més valor afegit.
El meu gran dubte és si tot això es pot fer només amb una llei que recull actuacions que evidentment totes elles sumen, però potser no seran suficient per tombar la balança. Segur que les mesures seran més fermes si neixen reforçades per una llei, però tinc la sensació que per canviar l’economia d’un país calen moltes més coses i més potents que aquesta llei no contempla.
En definitiva són moltes les actuacions que les empreses, sindicats, administracions i societat en general hem de fer millor per ser mes competitius, sostenibles i sobretot capaços de produir amb valor afegit. Segur que seguirem parlant d’aquesta llei i espero que puguem aportar propostes que ens ajudin a millorar-la o complementar-la, si no es així el govern haurà posat en marxa un objectiu de gran volada i no complirà amb els desitjos que molts esperem.
La setmana passada vaig assistir a la Jornada Món Rural i Joventut a les Borges Blanques, organitzada per la Secretaria de Joventut i amb la col·laboració de la Fundació del Món Rural on es va presentar l’estudi “món rural i joves” encarregat per l’Observatori Català de la Joventut i realitzat per la UB. L’estudi s’ha fet per tal d’analitzar la realitat dels joves catalans al món rural a partir dels eixos del Pla Nacional de Joventut, en el treball s’han buscat unes certes tipologies de ruralitats i s’han analitzat les característiques de la població juvenil i les necessitats en aquests territoris.
Els joves entre 15 i 30 anys a Catalunya són aproximadament el 20% de la població i en el món rural no arriben al 17%; el futur sempre està en mans de les persones joves i també el del món rural. Per això cal que apliquem mesures molt i molt contundents si volem aturar el èxode de joves a les ciutat.
El Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural prioritza en les seves politiques la incorporació de joves al camp català, però només amb l’agricultura i el turisme rural no aconseguirem motivar la joventut. A part d’això ens cal ocupació diversificada i de qualitat, habitatges, serveis, formació, educació propera, telecomunicacions….en definitiva ens cal un món rural viu i actiu per captivar i motivar al jovent a emprendre el seu futur en el mon rural.
Un país difícilment es desenvoluparà si no es desenvolupa el seu món rural i aquest segur que no ho farà sense gent jove.
L’Observatori del Paisatge és un ens dedicat a la transferència, l’assessorament i la conscienciació de la importància que té mantenir uns paisatges ordenats i endreçats. Es va crear al 2004 davant de la necessitat d’estudiar el paisatge i impulsar mesures de protecció, gestió i ordenació en el marc d’un desenvolupament sostenible.
La setmana passada vaig assistir al seu consell rector i ens varen presentar una nova imatge i nous continguts en el web, que em va agradar per la seva claredat i facilitat en la consulta i la projecció que de segur donarà de l’activitat de l’observatori.
Em va sorprendre que un observatori com aquest, amb escassos i reduïts ingressos, està esdevenint un centre important per tot Europa, amb un pla de treball pel 2010 molt ambiciós. Si us interessen els temes paisatgístics tant rurals com urbans, no deixeu de visitar el seu web i la seva agenda del paisatge.
Sovint el govern aprova iniciatives molt interessants que passen del tot desapercebudes per l’opinió pública. Ara ja fa uns dies el govern va aprovar el Pla comarcal de muntanya 2009-2012 una pla molt important per territoris amb moltes dificultats; que ha estat molt treballat i molt debatut.
Les comarques de muntanya (en són 10) ocupen el 30% de Catalunya i nomes apleguen al 3% de la població. Per primera vegada compten amb un pla que té un enfocament integral quan, fins la darrera aprovació, cada comarca feia el seu pla independent de la realitat global.
Per altra banda, ara està en exposició publica el pla de desenvolupament rural sostenible i molt aviat treballarem en les estratègies per la Catalunya rural i ho farem amb coordinació amb tots els plans que ara mateix tenim aprovats i que afectaran d’una manera o altra al 65% del territori de Catalunya i 8% dels catalans.
Cal que planifiquem, ja que les apostes són poques i les necessitats del món rural moltes.
El pla comarcal de muntanya 2009-2012 té un pressupost de 2821 milions d’euros, molt per sobre que el darrer (1362 milions d’euros) i està estructurat en 600 actuacions que sens dubte ajudaran a millorar infraestructures, equipaments, serveis, paisatges, ocupació…
Sens dubte plans con aquests ens ajudaran a situar el món rural i la seva gent allà on es mereixen!!!
L’objecte de la llei el podríem centrar en tres grans temes; economia, benestar i mediambient. Els principals objectius són:
Ampliar la base econòmica del medi rural sobretot amb activitats competitives, però sense oblidar la diversificació de l’economia.
Millorar el nivell de la població del medi rural i elevar el grau de benestar, serveis públics així com garantir igualtat i no discriminació.
Conservar i recuperar el patrimoni i els recursos naturals i culturals.
El dimecres presentem a Madrid el principal instrument d’actuació és el Programa de Desenvolupament Rural Sostenible (PDRS), que s’ha elaborat en coordinació amb les Comunitats Autònomes i es desenvoluparà durant els propers 5 anys. En aquests moments el programa de desenvolupament rural està a exposició publica i en breu serà aprovat pel govern espanyol. L’execució dels PDRS la duran a terme les Comunitat Autònomes en col·laboració amb les administracions locals
També s’han creat dos espais d’interlocució: el consell pel medi rural, que serà un òrgan de coordinació entre les diferents administracions.(Estatal, Autonòmica i Local), i la Mesa d’associacions de desenvolupament rural que és un òrgan de consulta de les entitats associatives on hi participen representants de les organitzacions agràries, empresarials, ecologistes i sindicals més representatives.
Àmbit d’aplicació de la LDSMR
L’àmbit d’aplicació serà al 65% del territori català i en serà beneficiada el 8% de la població catalana. Les àrees rurals s’han qualificat en funció de molts paràmetres com població, densitat, temps de distancia a poblacions amb major dimensió, la dispersió poblacional, el pendent mitjà, població agrària activa o la renda entre altres, sens dubte una gran tasca per tal d’arribar a poder classificar unes zones en tres tipus: a revitalitzar, intermèdies o periurbanes.
Ara ens caldrà redactar un pla de zona per cadascuna de les 16 zones que s’han classificat, aquests plans definiran les actuacions i inversions a cada una de les zones segons l’anàlisi de les seves necessitats i de les propostes de millora que faran els agents de cada territori que plegats formaran el grups d’acció local de cada territori. Actualment estem ja treballant en una xarxa de relació que ens permeti a tots els agents del món rural compartir i aportar propostes de millora a les estratègies de cada un dels territoris, la participació de tots ens ajudarà a millorar els recursos i la gestió de gairebé el 70 % de Catalunya.
Espai per compartir idees i projectes que giren al voltant de la ruralitat i la política local. En aquesta era d'internet, de la societat del coneixement, de la web 2.0 que facilita nous marcs d'idees i projectes ciutadans, la cita “think globally act local” té més sentit que mai.
Ara fa uns dies vaig fer una visita a la Conca de Barbera i la gent de Concactiva van proposar-me visitar l’Associació Pro Persones amb Discapacitat Psíquica de la Conca de Barberà (APRODISCA).
La
Repassant una mica les 
La setmana passada vaig assistir a la 
![Comarques[1]_tcm32-16549](http://www.jordibertran.net/wp-content/uploads/2009/11/Comarques1_tcm32-165491-300x289.jpg "Comarques[1]_tcm32-16549")
