Posts Tagged ‘Benestar’

Com va el Pla de desenvolupament Rural de Catalunya?

dimecres, agost 25th, 2010

El Pla de Desenvolupament Rural (PDR) té com a finalitat modernitzar l’estructura agrària, adaptar les produccions al mercat i fomentar que el valor afegit dels productes agroalimentaris beneficïi als agricultors. Al mateix temps, el programa també assegura una producció sana i de qualitat, manté la competitivitat de les produccions agroalimentàries optimitzant l’autorització de recursos i la incorporació de nova tecnologia.
El nivell d’execució del PDR supera la mitjana europea en 4 punts. Aquest fet demostra el bon comportament del programa així com la consecució progressiva dels objectius fixats en la programació del PDR. Els eixos amb un nivell d’execució més elevat són els relacionats amb la millora de la competitivitat dels recursos agrícoles i forestals, i la qualitat de vida de les zones rurals i la diversificació de l’economia rural.
El 31 de desembre de 2009, el FEADER executat a Catalunya es situa en un 25,42% del total programat pel període 2007-2013 mentre que la mitjana d’execució global a la Unió Europea sobre totes les mesures d’aplicació a tots els Estats membres es situa en un 20,92%. Per tant, en els tres anys d’aplicació del període de programació, el PDR català porta una ritme d’execució superior en 4 punts respecte al nivell d’execució europeu.
L’eix 1 relacionat amb la millora de la competitivitat de recursos agrícoles i forestals és el que manté el ritme d’execució més elevat. De fet, la diferència entre Catalunya i la mitjana europea és de 19,4 punts.
El mateix succeeix amb l’eix 3 del Programa dedicat a la qualitat de vida de les zones rurals i diversificació de l’economia rural. En aquest cas, l’execució de Catalunya es situa pràcticament 6,6 punts per sobre de la Unió Europea.

feader

Orientats pel bon camí, però encara amb molt per recórrer

dimecres, agost 11th, 2010

Aquest dies de festa aprofito per llegir allò que durant l’any no he pogut fer per manca de temps o allò en el que crec que cal aprofundir molt més. Avui, per exemple, ha estat el torn de l’enquesta de percepció del món rural i m’agradaria fer-vos cinc cèntims:
Mes del 60 % de la població de Catalunya considera que el sector agrari és molt important per conservar el territori, el paisatge i per la producció d’aliments i només el 52 % valora el sector agrícola com element per evitar el despoblament. Encara decau més quan es mesura la importància pel desenvolupament econòmic del país: és curiós com el mon urbà prefereix la protecció del medi al desenvolupament econòmic dels àmbits rural, l’etern error de protegir i no poder gestionar. Quan millor ha estat el medi rural ha estat quan tot ell s’ha gestionat.
Molts catalans només coneixen el mon rural bonic, tranquil, amable, relaxat…vaja un paradís sense activitat, sense problemes…. de fet desconeixen el veritable món rural que és aquell on es difícil trobar oportunitats, en el que els serveis, els amics, l’oci o la cultura, estan allunyats. Tot i que els darrers anys s’ha millorat en serveis tan importants com la sanitat i l’ensenyament, encara hi ha mancances tan importants com un bon transport públic.
Moltes vegades parlem de quin serà el futur del món rural, jo estic convençut que el futur és i serà bo, no podria ser d’altre manera: un país ric, dinàmic i treballador no pot oblidar mes del 80 % del seu territori o no pot produir només el 30 % del que consumeix. Per això és molt preocupant que el 53 % de la població li sembli que l’agricultura és un sector amb poc futur.
L’agricultura és un sector amb moltes dificultats, però que els propers anys serà estratègic i amb un bon futur, i crec que la situació pels productors d’aliments millorarà de manera important. Més complicat serà aconseguir una diversificació real de l’economia rural, però també s’aconseguirà.
El 88 % dels catalans percep que el principal motiu d’abandonament dels pobles per part dels joves són la feina i les oportunitats professionals. És evident que en 25 anys d’ajuts europeus a la diversificació es podria haver apostat per alguna cosa més que el turisme rural, ens calia donar més oportunitats als/les joves del món rural. Ara en tenen més i les seguiran tenint els propers anys. Segur que així aconseguirem una millor diversificació de l’activitat econòmica que ens portarà a un món rural més viu i actiu.

Desenvolupament rural sostenible

dijous, juliol 1st, 2010

terra globus vist per satèlitLa crisi que patim en els darrers temps és sens dubte una manifestació que el model econòmic actual ha de ser redissenyat. L’ètica financera es basa en gran mesura en la moderació de les rendibilitats dels agents econòmics en benefici d’una explotació del sistema a llarg termini. Es tracta de no esgotar la gallina dels ous d’or i permetre que segueixi sent productiva durant molts més anys. Es tracta en definitiva d’una aposta decidida per la sostenibilitat productiva.
L’any 1987, l’Informe Brundtland defineix el desenvolupament sostenible com “aquell que satisfà les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les generacions futures per satisfer les seves pròpies necessitats”. Doncs bé, cap altre sector millor que l’agrari comprèn la importància de la conservació del medi ambient donat que la seva activitat es desenvolupa immersa en l’entorn natural.
L’any 1999 la Unió Europea estableix a Berlín que el segon pilar de la política agrària comunitària és el desenvolupament rural. Es pretén a partir d’aquest moment reforçar el teixit econòmic i social de les zones rurals a través de la creació de noves oportunitats laborals, afavorint una agricultura més respectuosa amb el medi ambient i millorant la competitivitat del sector agrari.
Malauradament  quan  s’ha pensat en diversificació econòmica, nomes s’ha fet amb projectes destinats al turisme rural, durant els últims anys és una evidència que el ciutadà de les grans poblacions vol tornar a la natura. Però el gran èxit d’aquesta nova forma de turisme recau en la professionalitat amb què l’economia rural ha sabut satisfer la demanda. Ara ja sembla que estem preparats per pensar en noves diversificacions econòmiques en la gestió del món rural, retornarem als vells treballs gairebé oblidats com la neteja de boscos i caldrà que es combini amb qualsevol de les ocupacions que semblaven reservades pels àmbits mes metropolitans.
El sector agrari també està cridat a tenir una gran importància dins del sector energètic, superat en gran mesura el debat mundial sobre el destí per energia de productes alimentaris bàsics es consolida en l’horitzó la visió industrial en la gestió dels residus ramaders (biogàs). D’altra banda, la disminució de la rendibilitat dels boscos per fusta catalans va acompanyada de les noves possibilitats econòmiques que ofereixen les masses forestals capaces de generar grans quantitats de la matèria prima necessària per produir energia i capaces, per tant de crear nombrosos llocs de treball dins del sector, sens dubte es un pas difícil, cal deixar de pensar que els boscos son per protegir-los i tornar a pensar que son un recurs que cal gestionar.
Pel que fa a l’eficiència en el consum d’aigua el món urbà ha sabut adaptar-se, la forta sequera patida per Catalunya fins l’any passat ha implantat en la societat catalana la cultura de l’estalvi de l’aigua i en aquests moments el consum es situa a Barcelona ciutat en 107 litres per persona i dia, molt a prop dels 80 litres per persona i dia per sota dels quals l’Organització Mundial de la Salut considera que el consum ja no és òptim. El sector agrari comparteix la importància de l’estalvi de l’aigua arribant-se a obtenir en els darrers anys eficiències altíssimes en la producció dels aliments. En aquests moments l’agricultura catalana és capaç de produir 1 kg de préssecs amb només 140 litres d’aigua quan només fa pocs anys la xifra era un 25% superior. La millora de l’eficiència en l’ús de l’aigua per part de l’agricultura permetrà produir mes aliments amb menys recurs i destinar l’aigua alliberada a altres usos, com els mediambientals.
L’efecte hivernacle és un altre exemple que il·lustra la importància del sector primari respecte de les demandes socials actuals, una hectàrea de bosc mediterrani és capaç de fixar unes 20 tones de CO2 per any.Però tan important com l’ús forestal de determinades superfícies és l’ús agrícola de les terres amb capacitat productiva. Catalunya és deficitària en la producció d’aliments per a la seva població. La solució a aquest problema estructural no és nomes la importació sistemàtica dels productes necessaris, el transport comporta el consum de combustibles fòssils i l’agreujament de l’efecte hivernacle (importar 1 kg de pomes des de Xile necessita consumir ni més ni menys que 88 grams de gasoil). Per tot això Catalunya ha de desenvolupar i consolidar un sistema agrari i agroalimentari potent, de qualitat i de proximitat, que garanteixi millorar l’autosuficiència alimentària, entesa des de la sostenibilitat ambiental i no des del proteccionisme.
El desenvolupament rural i la conseqüent millora de les rendes agràries és responsabilitat de tots ja que tots som beneficiaris dels seus efectes. No concebre’l aquesta manera no correspon a una societat integradora, evolucionada i moderna com és la catalana. Però no es tracta de cap mena de caritat. Es tracta senzillament d’entendre que Catalunya no només està formada per unes bombolles de població que tan sol ocupen el 10% del territori.

Catalunya té un repte molt important amb el seu món rural. Cal un món rural més viu i actiu amb un sector agrari fort, estructurat, que percebi el suport de la seva societat i que trobi l’equilibri entre la producció d’aliments i la gestió de la biodiversitat. Caldrà esforç i suport per trobar noves ocupacions no només lligades a la conservació dels valors naturals i del patrimoni cultural, cal que els/les joves puguin tornar al món rural amb aquelles ocupacions que ara només es troben en els àmbits metropolitans, un món rural viu i actiu necessita de l’ocupació qualificada dels/les joves. La resta anirà venint sol.

Reflexió #debatagrari

dissabte, abril 17th, 2010
Foto de familia

Foto de familia

Tres dies després del debat agrari al Parlament de Catalunya crec que ja és prou temps per fer una anàlisi i no caure en la rauxa del èxit de les votacions. La meva conclusió desprès de pensar, escoltar, llegir i reflexionar és que ha estat un gran debat que pot marcar un abans i un desprès. El debat ha deixat unes resolucions aprovades amb una gran majoria que marcaran el full de ruta per als propers anys, el proper govern socialista ja té la ruta marcada ;-)

La satisfacció va ser molt alta, després de mesos de treball intens i de 14 hores tancats al Parlament, tenim sobre la taula 100 mesures a favor del sector agrari amb un alt consens. Llàstima, però, que el grau de seguiment  dels mitjans de comunicació no va ser tot el bo ja que l’ocasió ho requeria per així poder posar en valor el sector agroalimentari i que la societat visualitzés el seu paper estratègic. Crec que el nostre sector mereix més, espero que el acord i consens hagi estat el que faci augmentar l’interès mediatic.

És impossible en un sol post parlar del centenar de resolucions aprovades, però m’agradaria destacar temes tan importants com el Pla Nacional Pla Estratègic Nacional de Suport a l’Agricultura i l’Alimentació (PENSAA), de caire interdepartamental i orientat a impulsar la competitivitat, la formació, la innovació, la internacionalització, la comercialització i la conscienciació dels ciutadans.

També s’ha d’impulsar a partir d’ara un centre de recerca de regadius a Tàrrega, la llei d’espais agraris, la llei del Desenvolupament Rural català que promogui la diversificació econòmica de l’economia rural., el Pla de Regadius 2008-2020, un pla de camins 2011-2017, a més, es modificarà el decret llei que regula el finançament dels regadius

D’altra banda, es modificarà el PDR 2007-2013 per adequar els imports de les indemnitzacions compensatòries, treballar per a què el sistema d’assegurances agràries sigui una veritable eina de garantia i seguretat per les explotacions agràries.

El llistat de temes podria ser molt extens però crec que el més important és el consens i la satisfacció de totes les parts. Ara cal que els mitjans de comunicació ens permetin arribar al dia a dia de la gent per posar en valor les nostres produccions alimentaries i els nostres productors

Documents complementaris:

Discurs inicial Conseller

Video complert de totes les intervencions

notes de premsa DAR relacionades

Info #debatagrari

dilluns, abril 12th, 2010

Mostrar.Icono.de.Conexiones.de.Red.en.la.Barra.de.Tareas_WindowsXP_MentePrincipiante.Lyrhosting.peM’agradaria aportar molta informació per poder-la facilitar a tots els que vulgueu participar en el debat agrari del proper dimecres al Parlament de Catalunya, intentaré anar escrivint algun post però, de moment us faig arribar uns quants enllaços que espero que siguin del vostre interès.

Aquí podeu trobar les pagines de l’administració Catalana, Espanyola i Europea, també  Ruralcat, la comunitat agrària mes virtual, la pagina web dels regadius de Catalunya, de les dues empreses que presideixo Regsa i Regsega, del centre de referència en investigació (IRTA), Prodeca, Incavi, l’Agencia Catalana de l’Aigua, la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, consum de la Generalitat, l’Agencia Catalana de Seguretat Alimentaria i el Institut Català de Crèdit Agrari.

També us proposo que consulteu espais com els del Rural Fòrum, Rudona, Cedricat, Centre Tecnològic Forestal de Catalunya o la Fundació del Mon Rural així com el col·legis d’enginyers tècnics agrícoles o el d’agrònoms.

Com es lògic cal visitar les Cambres i les organitzacions agràries (JARC, Unió de Pagesos, UPA, ASAJA) o la Xarxa de Pageses i els joves d’UP.

No podem deixar altres webs o blocs que també ens poden aportar molt com el Observatori  del Cooperativisme a Catalunya, la Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), Agricultura de Catalunya, Pirene Lab, la Fundació Triptolemos, la Fundació Alimentació i Ciència (Alicia) o l’ Associació interuniversitària europea per a la ciència agrària.

Evidentment la premsa del sector com Agrodigital, Agroline, Agroinformacion, productes del camp, iagua i la revista rural.

Espero que us sigui d’utilitat a la vegada que us demano que si creieu que podeu aportar webs amb mes informació sobre el sector les aneu incorporant als comentaris, per ara us deixo amb els Pets.

#debatagrari #parlament

dilluns, abril 12th, 2010

439982677_fe954036b0El proper dimecres, 14 d’abril, tindrà lloc al Parlament de Catalunya un debat monogràfic sobre el sector agrari català. És un gran moment pel sector agrari i agroindustrial, també pel món rural. La majoria de la societat catalana no ens coneix: el 95% de la població viu en el 30% del territori, li agrada el món rural i el mira amb carinyo; però amb això no en tenim prou per viure.

Aquest debat és una gran oportunitat per donar a conèixer el nostre món rural i els nostres productors d’aliments. Caldrà debatre sobre el futur, sobre el model, sobre el tipus de país que volem!

Jo estic molt convençut que si un país no promou el desenvolupament dels seus espais rurals, la seva capacitat és limitada.

No podem oblidar que es parlarà sobre la situació actual del primer sector industrial de Catalunya i Espanya per tal d’establir una diagnosi i conseqüentment, presentar propostes i iniciatives per garantir-ne la seva continuïtat i viabilitat de cara al futur.

L’últim debat agrari va tenir lloc l’any 1998, quan el conseller era Francesc Xavier Marimon. Els dos anteriors es van celebrar el 1992, amb Joan Vallvé al capdavant del departament, mentre que el primer debat d’aquestes característiques va tenir lloc el 1983, amb Agustí Carol com a màxim responsable de la política agrària. Ara és el torn de Joaquim Llena.

Al DAR s’ha treballat de valent fent tot un seguit de reunions amb organitzacions professionals agràries, associacions interprofessionals i grups parlamentaris per recollir les seves propostes.

El debat ha de servir per marcar el camí de futur del sector, i posar en valor la feina dels nostres professionals agraris, que estan mancats de notorietat i reconeixement a la societat actual.

Pla de Xoc per sector agrari i pesquer de Catalunya

dimarts, març 30th, 2010

grafico-economia-en-caidaL’economia mundial està passant per una important crisi des de fa ja més d’un any que afecta a tots els àmbits productius inclòs l’agroalimentari. El sector agrari ja fa un parell d’anys que esta vivint greus problemes econòmics, tot i que la collita d’aquest any ha estat molt bona en la majoria de sectors, els preus han estat extremadament baixos i la renda ha caigut de manera considerable. Els preus cauen per una conjuntura global de crisi ja que només l’augment de producció local no és significatiu a nivell de mercat.

De la mateixa manera que altres sectors, l’agrari té grans dificultats per accedir al crèdit bancari, això sumat a la difícil situació sectorial està dificultant de manera molt important la gestió financera de les explotacions frenant o gairebé parant les inversions en modernització.

Aquesta situació és molt preocupant, es pot produir l’abandonament d’explotacions, la reducció de la competitivitat, algunes explotacions que no podran afrontar noves inversions i en alguns casos es farà difícil la realització de les tasques mínimes de conreu a inici de la nova campanya.

Aquesta situació d’ofec i les bones perspectives de futur que té el sector fan que calgui recolzar-lo en la mesura, per evitar abandonaments i descapitalitzacions no desitjats, per la qual cosa cal implementar mesures de suport intentant donar resposta a les principals necessitats del sector, sent conscients que la crisi actual té incidència a nivell internacional i que les eines al nostre abast són limitades a causa del marc normatiu i de les disponibilitats pressupostàries.

El DAR ha recollit les propostes de les Organitzacions Professionals Agràries i altres representants del sector a Catalunya ja sigui a través de contactes bilaterals, de les taules sectorials, o de foment i concertació, així es presenta aquest Pla de Xoc per sector agrari i pesquer de Catalunya que engloba 25 mesures prioritàries per ajudar-los a superar l’actual conjuntura econòmica i que s’organitzen en 8 objectius.

Objectiu 1: Facilitar l’accés al circulant

S’establirà una línia de préstecs bonificats per a Agricultors Professionals i Explotacions Agràries Prioritàries, amb un termini d’amortització de fins a 5 anys, amb el primer de carència d’amortització de capital, posteriorment es previst bonificar els interessos.

En la mateixa línia de donar accés al circulant, el Ministeri subvencionarà els avals que siguin necessaris per accedir a préstecs sol·licitats pels agricultors, no nomes de circulant, si no també per les inversions fins a un import de 50.000€ de préstec avalat.

Conjuntament amb l’estat, es dóna una moratòria de dos anys als préstecs destinats a modernització, incorporació de joves i als crèdits ramaders de la crisi de preus del 2008

S’ha sol·licitat a la Comissió Europea l’avançament del pagament únic i els ajuts de closca amb el objectiu d’augmentar la disposició de liquiditat per part del sector d’entre 45 i 60 dies en referència a altres anys. Tenen dret a sol·licitar l’ajut un total de 64.157 sol·licitants, l’import global dels drets previstos de pagament únic pel 2010 ascendeix a 250M€.

També en aquesta línia es preveu avançar el pagament de diversos ajuts agroambientals entre un mes o mes i mig la dotació pressupostària serà d’uns 18M€.

Objectiu 2: Suport a la industria i a les cooperatives

El DAR té pressupostats per aquesta línia de suport a la indústria agroalimentària i les cooperatives 70M€, dels quals 37,5M€ corresponen a crèdits a interès zero. Així mateix, s’estan cercant nous tipus de garanties per a poder oferir als industrials i cooperativistes unes condicions menys costoses que les actuals.

Objectiu 3: facilitar el cessament anticipat

La convocatòria de l’ajut al cessament anticipat de l’activitat agrària té com objectiu facilitar el relleu generacional al sector agrari alhora que permet la consolidació de les explotacions existents i dóna una sortida a productors propers a l’edat de jubilació que per la seva edat no estan disposats a fer les inversions necessàries per fer més competitiva la seva explotació. Fins ara, aquesta mesura estava condicionada a la incorporació d’un jove, fet que s’eliminarà en aquesta convocatòria.

Objectiu 4: fomentar la millora de les estructures agràries

Crèdits a interès zero per la instal·lació de xarxes de protecció de cultius,  per la instal·lació d’estructures de reg a l’interior de les finques particulars, per les explotacions porcines i avícoles per tal d’adequar-se a les normatives europees de benestar animal i per l’adquisició de maquinària agrícola. Es tracta de diverses línies de crèdits bonificats a interès zero i per un import total de 27M€

Objectiu 5: impuls a la internacionalització

S’executaran plans sectorials per la internacionalització per a la reactivació del sector agroalimentari. Es realitzarà una campanya intensiva de promoció internacional pels sectors de la carn, a la fruita i el vi.

Objectiu 6: reducció de costos directes i indirectes per les explotacions agràries

La situació de crisi fa que el nivell d’assegurances baixi, per aixo s’augmentarà un 10% la subvenció de les línies que encara tenen oberta la contractació com els fruiters, l’arròs, els cítrics o el raïm de vinificació. El Ministeri, per la seva part, ha articulat una mesura complementaria, l’ordre de Materials Específics de Risc (MER)

S’està treballant per aconseguir l’emissió telemàtica de certificats sanitaris de moviments de bestiar per part dels ramaders. Dels més de 64.000 beneficiaris, un total de 13.833 podran enguany fer una Declaració Única (DUN) simplificada estalviant recursos i temps. Complementant aquestes mesures, el departament ha acordat impulsar una Oficina de Suport a l’Empresari Agrari a diferents punts del territori, després de l’èxit obtingut a Lleida amb la prova pilot que es va impulsar. Aquest nou sistema d’atenció a l’usuari s’aplicarà a Tarragona, Terres de l’Ebre, Girona i Catalunya Central, posant un especial esforç per orientar a les empreses en crisi, a l’ incorporació de joves i a la promoció de la recerca i la innovació.

Objectiu 7: fomentar la transparència i la interrelació entre els diferents actors de la cadena agroalimentària

Impuls al Observatori de Preus i de la Comissió Tècnica de Bones Pràctiques Comercials.

Objectiu 8: ajuts al sector de la pesca

Millora de l’eficiència, la sostenibilitat i el benefici de la flota pesquera d’arrossegament catalana i establiment d’una línia de préstecs bonificats al circulant per al sector de la pesca de fins a 40.000 euros cadascú.

HORTUS APRODISCAe

dissabte, gener 23rd, 2010

Aprodiscae1Ara fa uns dies vaig fer una visita a la Conca de Barbera i la gent de Concactiva van proposar-me visitar l’Associació Pro Persones amb Discapacitat Psíquica de la Conca de Barberà (APRODISCA).

No és la primera vegada que visito un centre que promou la qualitat de vida i l’inserció sociolaboral de persones amb alguna discapacitat, tampoc és dels centres mes grans, però escric aquest post pel tarannà de la seva directora la Carme Sureda i per la seva visió de transformació de l’activitat en el moment just.

Aquests centres requereixen de tasques de manipulació senzilles i repetitives i pel que conec el sector industrial del automòbil ha estat un puntal laboral per molts d’ells. La Carme i la seva gent varen fer una aposta d’èxit ara fa quatre anys i varen iniciar un projecte per reorientar part de les seves activitats, varen crear HORTUS APRODISCAe, un projecte que te per objectiu el produir, transformar i comercialitzar una línia de productes i menjars ecològics, un projecte de molta qualitat amb una important inversió agroalimentària i que tancarà tota la cadena des de la producció fins la comercialització. Ara és una mica complicat poder accedir al seus serveis ja que només són presents a 5 mercats i a la seva botiga de Montblanc, però segur que en un futur milloraran la seva presència a internet i ens serà molt mes fàcil accedir a un gran projecte agroalimentari i sociolaboral.

Canvi climàtic, alimentació i avatar

diumenge, gener 10th, 2010

Ja fa molts dies que tinc al cap fer un post sobre el canvi climàtic i la producció d’aliments. El fracàs de la conferència de Copenhaguen va frenar-me i fins hi tot desanimar-me una mica i fins ahir dissabte no vaig tornar a veure-la llum,  i, precisament en la foscor del cine.

Amb la Gemma vam anar a veure Avatar de James Cameron, al meu entendre una molt bona pel·lícula que conté de tot: una història d’amor, un potent discurs ecològic que genera reflexió i uns efectes especials extraordinaris.

Pandora és un planeta llunyà amb molta biodiversitat, que té una mineral molt cotitzat per explotar (el unobtainium) i que està habitat pels na’vi, uns essers blaus connectats neuronalment i emocionalment al seu planeta. Pandora em va fer pensar en la Catalunya rural, llunyana i diferent de les àrees metropolitanes, un món rural amb grans valors, amb grans possibilitats però desconegut per la resta de país i amb uns habitants molt connectats a la terra i els seus valors. També va fer-me pensar en la balança de pros i contres que aporta en molts casos la sobreexplotacio dels recursos naturals analitzant diferents sectors econòmics.

Despres de pensar-hi i recuperar velles notes estic molt convençut que és necessari fomentar  formació i informació en favor del sector agroramader com un agent de participació activa en la lluita contra el canvi climàtic. També el món rural juga un paper clau, cap país es desenvolupa si no ho fan els seus entorns rurals i aquests no ho fan sense la valorització dels seus recursos i les seves persones, en definitiva generant equilibri territorial que també es un tret fonamental de la sostenibilitat

Actualment, l’agricultura té una tasca de multifuncionalitat i juga un paper estratègic dins del marc del canvi climàtic, evidentment la seva pròpia activitat genera efectes sobre el clima.

S’estima que l’agricultura i la ramaderia representen la font del 30% de les emissions de diòxid de carboni, el 40% de les emissions de metà i el 25% de les emissions d’òxid nitrós, tres importants gasos amb efecte d’hivernacle.

Com es generen:

Diòxid de Carboni:

  • Pel consum d’energies fòssils derivades del petroli en maquinària agrícola i a les Agroindústries.

Metà:

  • Principalment es genera per la digestió de la cabana ramadera. Els remugants, pel tipus d’aparell digestiu que tenen són l’espècie amb majors taxes d’emissió.
  • Per la descomposició del les dejeccions ramaderes en condicions d’absència d’oxigen genera emissions de metà a l’atmosfera.
  • En els cultius d’arròs, la descomposició anaeròbica del material orgànic, al estar inundat, genera processos d’emissions de metà.

Òxid Nitrós:

  • La descomposició del les dejeccions ramaderes en condicions anaeròbiques (absència d’oxigen) produeix emissions d’aquest gas a l’atmosfera.
  • Per la incorporació de  nitrogen per mitjà de fertilitzants o per la incorporació de residus vegetals, genera al descompondre’s emissions cap a l’atmosfera.

En que està el sector treballant amb l’objectiu de reduir  les emissions:

Diòxid de Carboni:

  • L’ús de biocarburants i/o energies alternatives amb menys emissions.
  • La modernització o reconversió a nous regadius que permetria que el sòl acumulés més matèria orgànica, això provocaria una major productivitat dels sòls.
  • L’ús de sistemes agrícoles de conservació, ja que també estimulen a una major fixació de la matèria orgànica al sòl.
  • Millores en la fertilització, minimitzant l’ús d’adobs de síntesi química fent un millor aprofitament de la biomassa.

Metà:

  • Reducció de les emissions utilitzant aquest gas per a la generació energètica de biogàs, i l’ús d’aquest en substitució de combustibles fòssils.

Òxid Nitrós:

  • Millores en la fertilització, minimitzant l’ús de adobs de síntesi química fent un millor aprofitament de la biomassa.
  • La modernització o reconversió a nous regadius ja que permetria que el sòl acumulés més matèria orgànica, això provocaria una major productivitat dels sòls.

Especialment el sector productor d’aliments rebrà els efectes del canvi climàtic, el clima és la principal causa de variabilitat interanual en la producció agrària i qualsevol canvi pot augmentar la incertesa sobre la producció d’aliments.

Sens dubte les amenaces del canvi climàtic a la producció d’aliments poden tenir una gran rellevància com:

  • Modificacions de les condicions de producció especialment en la temperatura i la disponibilitat d’aigua.
  • Canvis en la producció com a conseqüència de les altes temperatures o per l’allargament del període de gelades.
  • Reducció de la productivitat per la desertització de zones.
  • Reducció del creixement a causa de la disminució de l’agua o de nutrients.
  • Increment dels riscos de pèrdues de producció.
  • Augment de pèrdues de producció com a conseqüència de les pedregades, malalties i plagues.

Els efectes del canvi climàtic sobre l’agricultura són incerts, variats i complexos. Un possible canvi climàtic pot agreujar les conseqüències de l’abandonament de les activitats agrícoles i forestals i dels canvis en l’ús del sòl, processos que representen un factor de canvi afegit tant o més important que el canvi climàtic a Catalunya.

Segur que parlaré de nou sobre el canvi climàtic.

Us deixo un trailer d’Avatar

Catalunya rural 2050!

dimecres, desembre 23rd, 2009