Llegeixo la declaració que un grup d’economistes agrícoles han signat i sento una gran preocupació davant del debat que tenim obert, principalment perquè no estic segur que la societat conegui què li aporta l’agricultura
En aquesta declaració proposen una important reforma de la Política Agrària Comuna, l’abolició de la intervenció de mercats i el suport a la renda dels agricultors… i destinar els diners pel canvi climàtic i la biodiversitat, mesures que interessen a la societat i que, per tant, la pròpia societat legitimarà aquest suport.
Entrant més a fons del document, podem observar que aposten per eliminar els ajuts directes, apunten que el desenvolupament rural caldria que fos amb fons nacionals, parlen de seguretat alimentària, però no parlen d’alimentació….
Podem estar d’acord en moltes de les frases d’aquesta declaració, com per exemple que “el bon funcionament del mercat és molt millor que la intervenció per aconseguir una agricultura viable”. Sort que els darrers mesos tenim al famós Sala Martin entretingut amb el magnífic circ del futbol, si no fos així potser estaria donant un fort impuls al desmantellament de la política agrària comuna.
En el meu anterior post ja feia unes apostes clares per una reforma de la PAC, considerant que cal lligar els ajuts a la producció, cal igualar els ajuts dintre del mateix sector, … Sens dubte, els propers mesos ens caldrà definir molt què espera la societat del món rural i agrari i què podran aportar aquests als nous reptes de la societat. No podem oblidar que els grans valedors de la biodiversitat són els pagesos ja que la gestió del territori està en les seves mans i que també serà necessari continuar donant suport econòmic si no volem que l’abandonament de terres sigui un fet, especialment en zones desfavorides o de muntanya.
Senyors experts economistes agraris, aquesta declaració serà debatuda en una jornada que organitza el Centre Europeu per economia internacional en una reunió a Brussel·les el proper dia 18 i en la que assistiran diverses personalitats europees del àmbit econòmic i agrari, entre ells Paolo de Castro, president de la Comissió d’Agricultura del Parlament Europeu. Espero que en aquesra jornada es tingui una posició clara amb una visió des del punt de vista de la producció d’aliments i la gestió de territoris tan diversos entre si.
L’aigua per a l’agricultura és una matèria primera, igual que ho és l’energia elèctrica per a la indústria i els serveis. Les plantes per produir aliments necessiten aigua, llum, temperatura i nutrients del sòls. A Catalunya, la major part del territori cultivat té moltes hores de llum solar i uns sols amb disponibilitat de nutrients, però té manca d’aigua, hi ha dèficit hídric, és a dir les plantes podrien produir molt més si tinguéssin més aigua.
