Posts Tagged ‘Alimentació’

Pla de xoc pel sector agrari

dimarts, setembre 21st, 2010

n296949568264_4892El passat 30 de març el Govern va aprovar el pla de xoc pel sector agrari i que recull fins a 25 mesures per donar suport al sector agrari, pesquer i a la indústria agroalimentària. Cinc mesos més tard totes les mesures estan executades i només resten pendent d’aplicació l’avançament dels ajuts de Pagament Únic, l’ordre de cessament anticipat i la mesura vinculada a la millora de l’eficiència, la sostenibilitat i el benefici de la flota pesquera d’arrossegament catalana. Totes elles estan pendents del procés d’autorització pertinent de Brussel•les o del departament d’Economia, o bé la data d’execució encara no ha arribat.
Algunes de les mesures del Pla de Xoc son:

Objectiu 1: Facilitar l’accés al circulant a les explotacions agràries

El DAR ha aportat liquiditat a les explotacions mitjançant crèdits bonificats a partir d’un any de carència i amb una amortització total de 5 anys. L’Institut Català del Crèdit Agrari (ICCA) ha obert una línia de préstecs per aportar liquiditat a les explotacions agràries. Els préstecs es destinen a explotacions agràries, els titulars de les quals siguin agricultors professionals (AP) o aquestes siguin explotacions agràries prioritàries (EAP) que disposin, en ambdós casos, com a mínim de 0,8 Unitats de Treball Agrícola (UTA). La UTA s’entén com el treball efectuat per una persona dedicada a temps complet durant un any d’activitat.
D’altra banda, el sector ha comptat amb la línia de préstec de l’ICCA per a explotacions agràries de fruita dolça que hagin sofert situacions extraordinàries de davallada de renda. La dotació inicial s’ha ampliat i finalment, s’ha habilitat la línia amb 18 milions d’euros.En ambdós casos, el DAR bonificarà els interessos de les dues línies de préstecs esmentades.
Augmentar en dos anys de carència els crèdits ja existents al sector ramader de l’any 2008.
El Govern de la Generalitat va autoritzar a l’Institut Català del Crèdit Agrari (ICCA) a incrementar en dos anys el període de devolució dels préstecs ramaders que es van formalitzar arran del fort augment dels costos de l’alimentació pels preus dels cereals dels anys 2007 i 2008.
Avançament del Pagament Únic, de l’ajut de closca i del pagament de les indemnitzacions compensatòries i determinades mesures agroambientals. Totes aquestes mesures estan planificades per executar-se durant el mes d’octubre d’enguany. Amb aquesta mesura s’avançarà la disposició de liquiditat per part del sector d’entre 60 dies i 120 dies en funció del tipus d’ajut. L’import global puja uns 270 milions d’euros

Objectiu 2: Suport a la indústria i a les cooperatives i millora de les condicions dels avals

Posar a disposició de la indústria agroalimentària i les cooperatives agràries 70 milions d’euros en concepte d’ajuts directes i préstecs a interès zero. D’aquests 70 milions d’euros, 37,5 milions d’euros corresponen a crèdits a interès zero; uns 8 milions al Pla de Modernització de Cooperatives i la resta a ajuts dels fons FEADER, que es complementarà amb altres 8 milions d’euros en préstecs a interès zero, compatibles amb els ajuts del propi Pla.

Objectiu 3: Facilitar el cessament anticipat

Convocatòria de l’ajut al cessament anticipat de l’activitat agrària. A partir d’aquest moment, no és necessari que s’incorpori un jove per acollir-se a l’ajut. Aquesta mesura està pendent de l’aprovació del plurianual corresponent i la posterior publicació de l’ordre. L’objectiu és facilitar el relleu generacional al sector agrari i permetre la consolidació de les explotacions existents i donar una sortida a productors propers a l’edat de jubilació que no estan disposats a fer les inversions necessàries per fer més competitiva la seva explotació.

Objectiu 4: Fomentar la millora de les estructures agràries

Crèdits a interès zero per la instal•lació de xarxes de protecció de cultius; per la instal•lació d’estructures de reg a l’interior de les finques particulars; per l’adquisició de maquinària agrícola; i convocatòria extraordinària de la línia d’ajut per a la renovació del parc de maquinària agrícola de Catalunya.

Objectiu 5: Impuls a la internacionalització

S’està fent una campanya intensiva de promoció que complementa les actuacions del Govern a través de l’empresa pública, PRODECA. Es preveu una inversió d’un milió i mig d’euros.

Objectiu 6: Reducció de costos directes i indirectes per les explotacions agràries

Ja s’ha augmentat un 10% la subvenció de les assegurances agràries en les línies com ara l’arròs, els cítrics o el raïm de vinificació.
La posta en marxa de l’Oficina de Suport a l’Empresari Agrari ja és una realitat a les demarcacions de Tarragona, Terres de l’Ebre, Girona i Catalunya Central. És un nou sistema d’atenció a l’usuari, que ja s’ha aplicat amb èxit a Lleida com a experiència pilot. Es posarà una especial atenció en orientar a les empreses en crisi, a l’ incorporació de joves i a la promoció de la recerca i la innovació.

Objectiu 7: Fomentar la transparència i la interrelació entre els diferents actors de la cadena agroalimentària

Tan l’observatori de preus com la Comissió Tècnica de Bones Pràctiques Comercials són ja operatius des del 17 de febrer de 2010 i 16 d’octubre de 2009, respectivament.

Objectiu 8: Línia d’ajuts al sector de la pesca

Millora de l’eficiència, la sostenibilitat i el benefici de la flota pesquera d’arrossegament catalana; establiment d’una línia de préstecs bonificats al circulant per al sector de la pesca de fins a 40.000 euros cadascú; potenciació de l’actuació del Grup d’Acció Local litoral costa de l’Ebre; i Pla de Veda a tot el litoral català.
Totes aquestes mesures ja estan operatives, a excepció de la mesura relacionada amb la millora de l’eficiència, la sostenibilitat i el benefici de la flota pesquera d’arrossegament catalana, que serà una realitat a l’octubre. En relació a aquesta primera mesura, cal tenir present que un vaixell d’arrossegament pot estalviar un 29% d’energia total al dia i un 41% de combustible durant la fase de la pesca, si apliquen un seguit de mesures tècniques. Per poder dur a terme aquestes mesures s’han establert línies d’ajut específiques per un valor d’un milió d’euros.

Sens dubte és necessari veure amb una mica més de perspectiva de la que ens permet el dia a dia per fer-nos una idea de la magnitud de les mesures que es posen al servei dels agricultors catalans i que malauradament pels menys competitius potser no seran suficients per poder sortir de la crisi.

Resolucions del #debatagrari

dimarts, setembre 7th, 2010

llenaEl 14 d’abril del 2010 es va dur a terme un debat monogràfic sobre el sector agrari català, en el que la majoria dels Diputats al Parlament de Catalunya varen aprovar un centenar de resolucions, 4 mesos mes tard, més de 70 ja estan en desenvolupament per part del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural.
Pel que fa a les resolucions prioritàries d’acord amb els criteris del DAR i de les organitzacions agràries, jo destacaria:
1. Control i sanció sobre les normes del mercat.
2. Prioritat i màxim ajut pels grups de professionals en transformació i comercialització.
3. Normes de venda directa e impuls de les xarxes de proximitat.
4. Marca de producte alimentari d’origen català de qualitat.
5. Recerca de mètodes alternatius a la reducció a la caiguda de fitosanitaris i medicaments veterinaris.
6. Sistema de pesatge i canals porcines.
7. Modificació del Programa de desenvolupament rural de Catalunya 2007–2013.
8. Pla estratègic agroalimentari d’R+D+i.
9. Formació continua dels professionals per compte propi.
10. Pla Estratègic Nacional de Suport a l’Agricultura i l’Alimentació (PENSAA).
Com ja sabeu vaig intentar aportar molta informació durant al entorn d’aquell debat monogràfic, 4 mesos més tard crec que cal que tots el valorem com molt positiu i que també cal que valorem com positiu l’impuls que està donant el DAR a les resolucions parlamentaries.

Eurofulla

diumenge, setembre 5th, 2010

b4e11e33-31ce-4474-a8d0-c37f852ab91cAl juliol va començar una nova etapa per a la identificació dels productes agroalimentaris ecològics a tot Europa: va néixer un nou logotip que serà obligatori i comú per tots els productes certificats als estats membres. La llàstima és que conviurà amb els logotips estatals i regionals; sens dubte és un important pas en la identificació dels productes ecològics, però la pregunta que hem faig es, cal que mantinguem el logotips estatals i regionals?
Tinc la sensació que abusem amb les identificacions dels productes fins confondre al consumidor i no tant sols en els productes ecològics, espero que aquest bon exemple de l’eurofulla ens serveixi per ampliar-ho a altres certificacions i poc a poc entenguem que al consumidor serà millor si li donem informació clara i concisa

Què és l’observatori de preus agroalimentaris de Catalunya?

diumenge, agost 29th, 2010

grafico 1L’Observatori Agroalimentari de Preus de Catalunya és un òrgan tècnic, consultiu i assessor del DAR, que se centra en els àmbits de la informació, l’estudi, la consulta i l’assessorament en matèria de preus dels aliments. El seu objectiu és aportar la màxima transparència informativa sobre la formació dels preus agraris al llarg de totes les etapes de la cadena alimentària, des de l’origen al consumidor. Així mateix, amb la seva creació es pretén afavorir el diàleg entre els diferents agents que intervenen en la cadena, a fi de flexibilitzar postures i cercar les possibles sinergies que puguin beneficiar al conjunt dels integrants de la mateixa.

Per primera vegada a la història, més de trenta persones representants de tots els graons de la cadena alimentària, des de la producció, distribució, transformació, mercats i consumidors, s’asseuen en una mateix taula per intercanviar informació i donar transparència a tota la cadena de valor, des de la sortida del producte del camp fins a l’arribada a taula.

Aquest observatori serà capaç de posar blanc sobre negre en com es va generant el preu del producte, i a més, al DAR també està treballant en la creació d’un Codi de Bones Pràctiques Comercials, i ja es disposa de observatoris sectorials com el de la llet, vinya i vi, fruita fresca, i porcí que s’articulen a l’entorn del observatori de Preus.

Estic segur que a mig termini eines com els observatoris ens ajudaran molt i molt en la formació de preus i en les estratègies per ser capaços de produir més i millors aliments, sans, segurs, de proximitat, a un preu raonable i en el que tota la cadena alimentària s’hagi guanyat la vida dignament.

Regadius el canvi real

divendres, agost 27th, 2010

Aquesta setmana s’ha fet pública la precampanya del PSC i que per mi, tant el contingut com el lema escollit, és d’allò més encertat: el canvi real. Ja el govern del president Maragall i ara el govern del president Montilla han aportat un canvi de ritme en les inversions, polítiques socials i econòmiques,.. però, d’altra banda s’ha oblidat les polítiques més mediàtiques. L’oposició que porta més de 4 anys en precampanya ha estat capaç de convertir les desavinences lògiques d’un govern format per tres partits en problemes d’estat, ha estat capaç de mediatitzar més els temes identitaris que els èxits del govern en les àrees socials. En altres països amb més tradició democràtica i un passat amb menys presidencialisme monocolor no els hauria estat possible. Segurament ja no existeix l’oasi català, ara som més democràtics, mes públics i certament encara ens queda molt per recórrer en aquests àmbits, ara ja tampoc utilitzem ja la política de peix al cove. En fi crec que som més madurs com país i encara ho serem molt mes en un futur.

inauguracio garrigues sud

Moment de la posada en marxa de noves hectàrees de regadiu al sistema Garrigues Sud el 23 08 2010 (foto: Cristina Diestro)

Sobre el canvi real m’agrada la campanya engegada i són destacables els 25 fets dels que parla el miquel Iceta i les 25 dades comparatives, per mi  especialment la que parla dels regadius, perquè és un tema que ha afectat els darrers anys de la meva tasca diària i la del departament on treballo. Però m’agradaria en aquest àmbit fer unes aportacions més complementant així la informació:

Durant el període 2000-2003 les inversions departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP) realitzades en regadius es xifren en 143,9 M€, amb 7.249 ha transformades i 2.215 ha modernitzades.
Del període 2004-2006 la inversió realitzada puja a 212,3 M€ amb 2.938 ha transformades i 16.940 ha millorades.
En el període 2007-2009 la inversió del departament d’Agricultura Alimentació i Acció Rural (DAR) ha estat de 594,7 M€, transformant-se de secà a regadiu 14.928 ha i modernitzant-se 30.699 ha.
A abril de 2010 les obres de regadius adjudicades i no finalitzades pugen 535 M€ quan el 31 de desembre del 2003 eren de 90 M€

Cereals

dimarts, agost 17th, 2010

CerealsLes darreres setmanes corren rumors sobre els possibles encariments dels aliments a causa de la suspensió d’exportacions de cereals de Rússia. Aquesta setmana el Ministeri ha fet publica una nota de premsa en la que posa sobre la taula una sèrie de dades que posen de manifest que la situació actual res té a veure amb la viscuda la campanya 2007-2008.
Sembla poc problable que l’augment del preu dels cereals en les darreres setmanes tingui un efecte directe sobre el preu dels aliments. Segons l’Institut Internacional d’Investigació de Política Alimentària, el rang de volatilitat d’aquests preus està dins de la normalitat, i el subministrament de blat està assegurat per existir a escala mundial un excés d’oferta que es compensarà amb el menor potencial exportador rus.
Les estimacions de producció mundial de cereals son de 1.778,62 milions de tones, amb existències inicials de 381,80 milions de tones permeten una quantitat disponible de cereals de 2.160,42 milions de tones per a unes necessitats estimades de consum de 1.793,19 milions de tones. Tot i això semblaria oportú que la Unió Europea intervingués i poses en circulació les seves reserves tal i com demana Unió de Pagesos, per frenar una pujada de preus especulativa que perjudicaria molt als nostres ramaders.
Esperem doncs que els preus de les matèries primeres pugin, però de forma ordenada, sense una volatilitat excessiva i a un ritme constant. Caldrà que tota la cadena alimentària i els consumidors siguin conscients que els preus dels aliments hauran de que pujar moderament per assumir un millor preu pels productors.

Desenvolupament rural sostenible

dijous, juliol 1st, 2010

terra globus vist per satèlitLa crisi que patim en els darrers temps és sens dubte una manifestació que el model econòmic actual ha de ser redissenyat. L’ètica financera es basa en gran mesura en la moderació de les rendibilitats dels agents econòmics en benefici d’una explotació del sistema a llarg termini. Es tracta de no esgotar la gallina dels ous d’or i permetre que segueixi sent productiva durant molts més anys. Es tracta en definitiva d’una aposta decidida per la sostenibilitat productiva.
L’any 1987, l’Informe Brundtland defineix el desenvolupament sostenible com “aquell que satisfà les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les generacions futures per satisfer les seves pròpies necessitats”. Doncs bé, cap altre sector millor que l’agrari comprèn la importància de la conservació del medi ambient donat que la seva activitat es desenvolupa immersa en l’entorn natural.
L’any 1999 la Unió Europea estableix a Berlín que el segon pilar de la política agrària comunitària és el desenvolupament rural. Es pretén a partir d’aquest moment reforçar el teixit econòmic i social de les zones rurals a través de la creació de noves oportunitats laborals, afavorint una agricultura més respectuosa amb el medi ambient i millorant la competitivitat del sector agrari.
Malauradament  quan  s’ha pensat en diversificació econòmica, nomes s’ha fet amb projectes destinats al turisme rural, durant els últims anys és una evidència que el ciutadà de les grans poblacions vol tornar a la natura. Però el gran èxit d’aquesta nova forma de turisme recau en la professionalitat amb què l’economia rural ha sabut satisfer la demanda. Ara ja sembla que estem preparats per pensar en noves diversificacions econòmiques en la gestió del món rural, retornarem als vells treballs gairebé oblidats com la neteja de boscos i caldrà que es combini amb qualsevol de les ocupacions que semblaven reservades pels àmbits mes metropolitans.
El sector agrari també està cridat a tenir una gran importància dins del sector energètic, superat en gran mesura el debat mundial sobre el destí per energia de productes alimentaris bàsics es consolida en l’horitzó la visió industrial en la gestió dels residus ramaders (biogàs). D’altra banda, la disminució de la rendibilitat dels boscos per fusta catalans va acompanyada de les noves possibilitats econòmiques que ofereixen les masses forestals capaces de generar grans quantitats de la matèria prima necessària per produir energia i capaces, per tant de crear nombrosos llocs de treball dins del sector, sens dubte es un pas difícil, cal deixar de pensar que els boscos son per protegir-los i tornar a pensar que son un recurs que cal gestionar.
Pel que fa a l’eficiència en el consum d’aigua el món urbà ha sabut adaptar-se, la forta sequera patida per Catalunya fins l’any passat ha implantat en la societat catalana la cultura de l’estalvi de l’aigua i en aquests moments el consum es situa a Barcelona ciutat en 107 litres per persona i dia, molt a prop dels 80 litres per persona i dia per sota dels quals l’Organització Mundial de la Salut considera que el consum ja no és òptim. El sector agrari comparteix la importància de l’estalvi de l’aigua arribant-se a obtenir en els darrers anys eficiències altíssimes en la producció dels aliments. En aquests moments l’agricultura catalana és capaç de produir 1 kg de préssecs amb només 140 litres d’aigua quan només fa pocs anys la xifra era un 25% superior. La millora de l’eficiència en l’ús de l’aigua per part de l’agricultura permetrà produir mes aliments amb menys recurs i destinar l’aigua alliberada a altres usos, com els mediambientals.
L’efecte hivernacle és un altre exemple que il·lustra la importància del sector primari respecte de les demandes socials actuals, una hectàrea de bosc mediterrani és capaç de fixar unes 20 tones de CO2 per any.Però tan important com l’ús forestal de determinades superfícies és l’ús agrícola de les terres amb capacitat productiva. Catalunya és deficitària en la producció d’aliments per a la seva població. La solució a aquest problema estructural no és nomes la importació sistemàtica dels productes necessaris, el transport comporta el consum de combustibles fòssils i l’agreujament de l’efecte hivernacle (importar 1 kg de pomes des de Xile necessita consumir ni més ni menys que 88 grams de gasoil). Per tot això Catalunya ha de desenvolupar i consolidar un sistema agrari i agroalimentari potent, de qualitat i de proximitat, que garanteixi millorar l’autosuficiència alimentària, entesa des de la sostenibilitat ambiental i no des del proteccionisme.
El desenvolupament rural i la conseqüent millora de les rendes agràries és responsabilitat de tots ja que tots som beneficiaris dels seus efectes. No concebre’l aquesta manera no correspon a una societat integradora, evolucionada i moderna com és la catalana. Però no es tracta de cap mena de caritat. Es tracta senzillament d’entendre que Catalunya no només està formada per unes bombolles de població que tan sol ocupen el 10% del territori.

Catalunya té un repte molt important amb el seu món rural. Cal un món rural més viu i actiu amb un sector agrari fort, estructurat, que percebi el suport de la seva societat i que trobi l’equilibri entre la producció d’aliments i la gestió de la biodiversitat. Caldrà esforç i suport per trobar noves ocupacions no només lligades a la conservació dels valors naturals i del patrimoni cultural, cal que els/les joves puguin tornar al món rural amb aquelles ocupacions que ara només es troben en els àmbits metropolitans, un món rural viu i actiu necessita de l’ocupació qualificada dels/les joves. La resta anirà venint sol.

Aigua i/o aliments

dimarts, maig 18th, 2010

El dissabte el diari de Tarragona va publicar-me l’article que trobareu transcrit a continuació.

Aquesta setmana s’ha celebrat a Tarragona i a les Terres de l’Ebre el XII Congrés Nacional de Comunitats de Regants d’Espanya que està organitzat per la Federació Nacional de Comunitats de Regants de Espanya (FENACORE). Més de 800 assistents que debaten temes tan importants com la modernització dels regadius, l’impacte dels costos energètics, la supressió de les tarifes elèctriques especials per al regadiu, el Pla Nacional de Regadiu Horitzó 2015, les conseqüències del principi d’unitat de gestió de conca, i els cada vegades més freqüents períodes d’escassetat i la manera de fer-los front. Llegit d’aquesta manera, res sembla que afecti a tots els ciutadans, i resulta que estem molt i molt equivocats. A Catalunya produïm el 30 % dels aliments que consumim, el nostre índex de suficiència alimentària és molt baix. Els nostres pagesos estan passant moltes dificultats i la societat està poc compromesa amb els nostres productors. Encara que ara no sembli possible, la tasca del productor té molt futur, sobretot si disposa d’aigua per transformar-la en aliments. L’agricultura juga un paper estratègic en el desenvolupament del país i cal que tots la valorem i li donem el suport que mereix.

20100416 211El Govern de la Generalitat aposta decididament per un ús eficient del aigua de regadiu, no estalviant recursos, ni tècnics ni econòmics. L’any 2020, l’actual Pla de Regadius de Catalunya (PRC) estarà executat íntegrament. Serà quan Catalunya disposarà d’un potent instrument per garantir la major producció possible d’aliments, i el major estalvi en episodis de sequera. El Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) invertirà uns 4.000 milions d’euros en el PRC, equivalents a més del doble del valor de la producció agrícola anual catalana l’any 2008. L’increment de la producció agrícola que s’obtindrà representarà el 50% respecte del total de l’esmentat any 2008. Però algú pot pensar que la nostra climatologia mediterrània no es pot permetre el dispendi d’aigua que preveu passar de les 300.000 hectàrees de regadiu actuals a les 440.000 hectàrees futures. Doncs bé, el PRC 2010-2020, lluny de preveure un major consum d’aigua permetrà alliberar-la per altres usos. Així, tenim que la superfície actual de regadiu utilitza 2.675 hm³ de aigua. Una vegada executat el PRC, en l’any 2020, s’haurà incrementar la superfície regable en un 43% però en aquell moment el consum habitual d’aigua de reg serà de 2.618 hm³, un 2% menys que l’actual, i a la vegada hi haurà molta més elasticitat en el seu ús en moments de sequera. Vull traslladar als regants que des del DAR restem al seu costat i estem oberts als suggeriments i les iniciatives que d’aquest congrés se’n derivin. I disposats a treballar conjuntament per donar a conèixer a la societat la tasca que realitzen produint els aliments sans, segurs i de proximitat per la nostra societat.

El twitter al #debatagrari

diumenge, abril 18th, 2010

images
El twitter també ha tingut un paper destacat en aquest debat monogràfic sobre el sector agrari dies abans ja varem començar a piular amb el hashtag #debatagrari. Us deixo amb una selecció de les piulades que crec que varen aportar més informació:

  • @MuseuVidaRural: Unió de Pagesos veu amb bons ulls els compromisos adquirits pel govern al  http://bit.ly/cn8Zaj
  • @socialistes_cat: José Montilla aposta per un sector agroalimentari “estructurat, fort i competitiu” http://bit.ly/bGlvBu
  • @ginapol: Per Llena, el debat ha marcat un camí de futur del sector, més enllà d’ideologies polítiques http://bit.ly/c5JkET
  • @josepjc: El deseo TED de Jamie Oliver. Enseñarle a todos los niños acerca d la comida.Video on TED.com http://bit.ly/98tk3I
  • @ciu: “L’agricultura, un sector estratègic de la nostra economia? Clar que sí” de Jordi Baiget http://ow.ly/1yJMt
  • @jordi_bertran: Ampli acord en el #debatagrari del #parlament http://bit.ly/cYBjOb
  • @guapugracies: “Rebel.lió pagesa: Que CiU no té memòria?” http://www.youtube.com/watch?v=yO1eXrmEgms
  • @ginapol: Llena afirma que el model de cooperativisme català és un exemple a seguir: El conseller d’Agricultura,… http://bit.ly/9zyPaT
  • @socialistes_cat: Voleu llegir discurs del president http://www.bit.ly/aV2Vmg
  • @ginapol: Resum d les propostes d’Unió d Pagesos x debat sobre el sector agrari http://bit.ly/9UDrr6
  • @ginapol: Joaquim Llena agraeix a Artur Mas la voluntat de col·laborar junts per encarar el futur del sector: El… http://bit.ly/a72gaD
  • @jordi_bertran: La cat rural ocupa el 67% del territori i esta habitada pel 5,8% de la població
  • @jordi_bertran: La cat rural te una densitat de 19,80 hab./Km2 la urbana 657 i la mitja de cat es 229
  • @jordi_bertran: Els ajuts a l’agricultura es varen crear orientats als Consumidors (aliments sans, segurs i a preu assequible)
  • @jordi_bertran: Amb CIU els joves que s’incorporaven a l’agricultura cobraven 39.000€ ara fins a 70.000
  • @jordi_bertran: El 27% de la superfície agrària es de regadiu i produeix el 70% del total Català
  • @jordi_bertran: La Política Agrària Comuna mes enllà del 2013 ha de seguir assegurant la producció d’aliments i l’abastament a la població
  • @jordi_bertran: La PAC cal que garanteixi una agricultura socialment acceptable, mediambientalment sostenible i econòmicament viable
  • @jordi_bertran: La FAO alerta que l’any 2030 caldrà produir el doble d’aliments que es produeix actualment
  • @jordi_bertran: L’any 2000 es varen pagar 199 M€ en ajuts directes el 2009 mes de 275 M€
  • @jordi_bertran: De mitja 1 hectàrea de regadiu produeix 7 vegades mes que una de seca
  • @jordi_bertran: De mitja 1 hectàrea de regadiu genera fins a 12 vegades mes d’ocupació que una de seca
  • @jordi_bertran: El grau d’abastament de productes alimentaris no transformats a Catalunya es nomes del 35 %
  • @jordi_bertran: Inversions en regadius 2000-2003 149M€ 2004-2006 212M€ 2007-2009 594M€  les xifres ho diuen tot
  • @jordi_bertran: El pla de regadius (2009-2020) preveu invertir 4070M€ per arribar a regar de manera eficient el 13,4% del territori català
  • @jordi_bertran: Inversions en camins 2000-2003 26M€ 2004-2006 57 M€ 2007-2009 70 M€
  • @jordi_bertran: La facturació de l’agroindustria es de 18000M€ un 16% de les vendes industrials catalanes
  • @jordi_bertran: 75.000 llocs de treball en mes de 2000 establiments agroindustrials, això no es deslocalitza!
  • @jordi_bertran: Més de 200000 llocs de treball directes i indirectes: 67.000 a l’agricultura, 77.000 a la indústria, 60.000 llocs de treball més ind. auxiliar
  • @jordi_bertran: 249 cooperatives agràries 71000 socis, mes de 1300M€ de facturació i mes de 4000 ocupats

Reflexió #debatagrari

dissabte, abril 17th, 2010
Foto de familia

Foto de familia

Tres dies després del debat agrari al Parlament de Catalunya crec que ja és prou temps per fer una anàlisi i no caure en la rauxa del èxit de les votacions. La meva conclusió desprès de pensar, escoltar, llegir i reflexionar és que ha estat un gran debat que pot marcar un abans i un desprès. El debat ha deixat unes resolucions aprovades amb una gran majoria que marcaran el full de ruta per als propers anys, el proper govern socialista ja té la ruta marcada ;-)

La satisfacció va ser molt alta, després de mesos de treball intens i de 14 hores tancats al Parlament, tenim sobre la taula 100 mesures a favor del sector agrari amb un alt consens. Llàstima, però, que el grau de seguiment  dels mitjans de comunicació no va ser tot el bo ja que l’ocasió ho requeria per així poder posar en valor el sector agroalimentari i que la societat visualitzés el seu paper estratègic. Crec que el nostre sector mereix més, espero que el acord i consens hagi estat el que faci augmentar l’interès mediatic.

És impossible en un sol post parlar del centenar de resolucions aprovades, però m’agradaria destacar temes tan importants com el Pla Nacional Pla Estratègic Nacional de Suport a l’Agricultura i l’Alimentació (PENSAA), de caire interdepartamental i orientat a impulsar la competitivitat, la formació, la innovació, la internacionalització, la comercialització i la conscienciació dels ciutadans.

També s’ha d’impulsar a partir d’ara un centre de recerca de regadius a Tàrrega, la llei d’espais agraris, la llei del Desenvolupament Rural català que promogui la diversificació econòmica de l’economia rural., el Pla de Regadius 2008-2020, un pla de camins 2011-2017, a més, es modificarà el decret llei que regula el finançament dels regadius

D’altra banda, es modificarà el PDR 2007-2013 per adequar els imports de les indemnitzacions compensatòries, treballar per a què el sistema d’assegurances agràries sigui una veritable eina de garantia i seguretat per les explotacions agràries.

El llistat de temes podria ser molt extens però crec que el més important és el consens i la satisfacció de totes les parts. Ara cal que els mitjans de comunicació ens permetin arribar al dia a dia de la gent per posar en valor les nostres produccions alimentaries i els nostres productors

Documents complementaris:

Discurs inicial Conseller

Video complert de totes les intervencions

notes de premsa DAR relacionades