Posts Tagged ‘Alimentació’

D’aquí i d’allà

dilluns, març 8th, 2010

Acabem d’arribar de passar un parell de dies pel sud de França i com ja és habitual quan fem una escapada arribem molt més carregats del que marxem.

Aquest cap de setmana hem estat a Collioure, el poble on va morir Antonio Machado, un petit poble turístic i on encara queden moltes famílies que viuen de la pesca. No coneixia els petits municipis de la costa entre la frontera i Perpinyà i torno gratament sorprès pel bon vi, el bon menjar i molta història d’exili al coll de Belitres.

P1000712És molt conegut per tots el bon fer que tenen els francesos amb la promoció, venda i posada en valor de les seves produccions locals. Com a fans dels mercats com som, avui diumenge hem pogut conèixer el mercat de Collioure (cada setmana intentem anar al de Vilafranca del Penedès i fins fa poc temps jo anava al mercat de Calaf, grans diferències sens dubte)

Els mercats de Calaf i de Vilafranca són de fruites i verdures principalment. Excepte en poques parades a Vilafranca, on encara queden pagesos però d’avançada edat, en aquests mercats les parades són de professionals de la comercialització.

P1000715

Al mercat de Collioure pots trobar de tot i de gran qualitat. Avui m’he quedat amb la sensació que allò si era mercat de proximitat: les mans de les persones que ens despatxaven no eren mans de comercials, majoristes o distribuïdors, eren les mans dels productors i productores de la zona, les mans de la dona del pescador o del ramader, la fornera del poble, el carnisser…

P1000718

El mercat feia goig, petit, amb gent del poble, els de les parades coneixen els clients, a primer cop d’ull m’ha semblat que és un d’aquells mercats en el que es ven molt i la gent hi compra a gust. M’he quedat una bona estona observant, el primer flaix que m’he endut es que aquí no seria possible un mercat amb tanta diversitat de productes: els francesos permeten vendre fins hi tot peix i marisc fresc sense neveres! Si! I no passa res, són tant o més europeus que nosaltres. Ells encara pensen que aporta més la compra de proximitat que el batibull de mesures de seguretat que apliquem aquí.

P1000699

També m’ha agrada molt que 2 dels 3 restaurants als que hem anat nomes tenien vi de la zona i que en les dues botigues de vi que hem visitat, la major part del producte era de la zona. I es podien visitar els cellers de la zona!

Són unes condicions molt i molt diferents i que dóna a comparar els productors d’aquí i d’allà, els mercats d’aquí i els d’allà.

HORTUS APRODISCAe

dissabte, gener 23rd, 2010

Aprodiscae1Ara fa uns dies vaig fer una visita a la Conca de Barbera i la gent de Concactiva van proposar-me visitar l’Associació Pro Persones amb Discapacitat Psíquica de la Conca de Barberà (APRODISCA).

No és la primera vegada que visito un centre que promou la qualitat de vida i l’inserció sociolaboral de persones amb alguna discapacitat, tampoc és dels centres mes grans, però escric aquest post pel tarannà de la seva directora la Carme Sureda i per la seva visió de transformació de l’activitat en el moment just.

Aquests centres requereixen de tasques de manipulació senzilles i repetitives i pel que conec el sector industrial del automòbil ha estat un puntal laboral per molts d’ells. La Carme i la seva gent varen fer una aposta d’èxit ara fa quatre anys i varen iniciar un projecte per reorientar part de les seves activitats, varen crear HORTUS APRODISCAe, un projecte que te per objectiu el produir, transformar i comercialitzar una línia de productes i menjars ecològics, un projecte de molta qualitat amb una important inversió agroalimentària i que tancarà tota la cadena des de la producció fins la comercialització. Ara és una mica complicat poder accedir al seus serveis ja que només són presents a 5 mercats i a la seva botiga de Montblanc, però segur que en un futur milloraran la seva presència a internet i ens serà molt mes fàcil accedir a un gran projecte agroalimentari i sociolaboral.

Canvi climàtic, alimentació i avatar

diumenge, gener 10th, 2010

Ja fa molts dies que tinc al cap fer un post sobre el canvi climàtic i la producció d’aliments. El fracàs de la conferència de Copenhaguen va frenar-me i fins hi tot desanimar-me una mica i fins ahir dissabte no vaig tornar a veure-la llum,  i, precisament en la foscor del cine.

Amb la Gemma vam anar a veure Avatar de James Cameron, al meu entendre una molt bona pel·lícula que conté de tot: una història d’amor, un potent discurs ecològic que genera reflexió i uns efectes especials extraordinaris.

Pandora és un planeta llunyà amb molta biodiversitat, que té una mineral molt cotitzat per explotar (el unobtainium) i que està habitat pels na’vi, uns essers blaus connectats neuronalment i emocionalment al seu planeta. Pandora em va fer pensar en la Catalunya rural, llunyana i diferent de les àrees metropolitanes, un món rural amb grans valors, amb grans possibilitats però desconegut per la resta de país i amb uns habitants molt connectats a la terra i els seus valors. També va fer-me pensar en la balança de pros i contres que aporta en molts casos la sobreexplotacio dels recursos naturals analitzant diferents sectors econòmics.

Despres de pensar-hi i recuperar velles notes estic molt convençut que és necessari fomentar  formació i informació en favor del sector agroramader com un agent de participació activa en la lluita contra el canvi climàtic. També el món rural juga un paper clau, cap país es desenvolupa si no ho fan els seus entorns rurals i aquests no ho fan sense la valorització dels seus recursos i les seves persones, en definitiva generant equilibri territorial que també es un tret fonamental de la sostenibilitat

Actualment, l’agricultura té una tasca de multifuncionalitat i juga un paper estratègic dins del marc del canvi climàtic, evidentment la seva pròpia activitat genera efectes sobre el clima.

S’estima que l’agricultura i la ramaderia representen la font del 30% de les emissions de diòxid de carboni, el 40% de les emissions de metà i el 25% de les emissions d’òxid nitrós, tres importants gasos amb efecte d’hivernacle.

Com es generen:

Diòxid de Carboni:

  • Pel consum d’energies fòssils derivades del petroli en maquinària agrícola i a les Agroindústries.

Metà:

  • Principalment es genera per la digestió de la cabana ramadera. Els remugants, pel tipus d’aparell digestiu que tenen són l’espècie amb majors taxes d’emissió.
  • Per la descomposició del les dejeccions ramaderes en condicions d’absència d’oxigen genera emissions de metà a l’atmosfera.
  • En els cultius d’arròs, la descomposició anaeròbica del material orgànic, al estar inundat, genera processos d’emissions de metà.

Òxid Nitrós:

  • La descomposició del les dejeccions ramaderes en condicions anaeròbiques (absència d’oxigen) produeix emissions d’aquest gas a l’atmosfera.
  • Per la incorporació de  nitrogen per mitjà de fertilitzants o per la incorporació de residus vegetals, genera al descompondre’s emissions cap a l’atmosfera.

En que està el sector treballant amb l’objectiu de reduir  les emissions:

Diòxid de Carboni:

  • L’ús de biocarburants i/o energies alternatives amb menys emissions.
  • La modernització o reconversió a nous regadius que permetria que el sòl acumulés més matèria orgànica, això provocaria una major productivitat dels sòls.
  • L’ús de sistemes agrícoles de conservació, ja que també estimulen a una major fixació de la matèria orgànica al sòl.
  • Millores en la fertilització, minimitzant l’ús d’adobs de síntesi química fent un millor aprofitament de la biomassa.

Metà:

  • Reducció de les emissions utilitzant aquest gas per a la generació energètica de biogàs, i l’ús d’aquest en substitució de combustibles fòssils.

Òxid Nitrós:

  • Millores en la fertilització, minimitzant l’ús de adobs de síntesi química fent un millor aprofitament de la biomassa.
  • La modernització o reconversió a nous regadius ja que permetria que el sòl acumulés més matèria orgànica, això provocaria una major productivitat dels sòls.

Especialment el sector productor d’aliments rebrà els efectes del canvi climàtic, el clima és la principal causa de variabilitat interanual en la producció agrària i qualsevol canvi pot augmentar la incertesa sobre la producció d’aliments.

Sens dubte les amenaces del canvi climàtic a la producció d’aliments poden tenir una gran rellevància com:

  • Modificacions de les condicions de producció especialment en la temperatura i la disponibilitat d’aigua.
  • Canvis en la producció com a conseqüència de les altes temperatures o per l’allargament del període de gelades.
  • Reducció de la productivitat per la desertització de zones.
  • Reducció del creixement a causa de la disminució de l’agua o de nutrients.
  • Increment dels riscos de pèrdues de producció.
  • Augment de pèrdues de producció com a conseqüència de les pedregades, malalties i plagues.

Els efectes del canvi climàtic sobre l’agricultura són incerts, variats i complexos. Un possible canvi climàtic pot agreujar les conseqüències de l’abandonament de les activitats agrícoles i forestals i dels canvis en l’ús del sòl, processos que representen un factor de canvi afegit tant o més important que el canvi climàtic a Catalunya.

Segur que parlaré de nou sobre el canvi climàtic.

Us deixo un trailer d’Avatar

Catalunya rural 2050!

dimecres, desembre 23rd, 2009

Aigua, tecnologia i reg

dimecres, novembre 25th, 2009

Lleida ha acollit entre el 18 i 21 de novembre la primera edició d’AQUA-TECH LLEIDA, aigua, tecnologia i reg. Les Terres de Ponent són emminentment agràries, l’agroindustria avança i es consolida i el parc agroalimentari de Gardeny és una realitat en creixement i Lleida pot complir el seu somni de ser la capital agroalimentària de l’euroregió.

En un altre aspecte el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció rural té en marxa és el Pla de Regadius de Catalunya 2008-2020 que pretén modernitzar 175.000 ha i crear-ne 125.000 de noves, 4.000 milions d’euros d’inversió que incrementarà en més de 300 M€ la producció total agrícola i generarà milers de llocs de treball. De les 350.000 que es regaran a Catalunya més de 200.000 estan a les terres de Lleida.

Totes les fires en el seu inici sén modestes algunes creixen i algunes desapareixen, estic molt convençut que aquesta , l’Aqua-Tech creixerà i de valent. La producció d’aliments és i serà estratègica i esta directament lligada a l’aigua i el futur de l’agricultura molt lligada a la tecnologia del regadiu.

Ja tenim en marxa una nova fira, ara apostem per l’alimentació i la sostenibilitat ambiental i la fira tindrà llarga vida

regadius de lleida

L’agricultura a l’agenda política

dilluns, novembre 23rd, 2009

La setmana passada vaig estar parlant amb bastants companys sobre la situació del camp català, espanyol i europeu, els comentaris varen ser molts i diversos, tots varen ser derrotistes i pessimistes i, fins i tot en alguns d’ells vaig sentir la desesperació, la resignació.

És cert, la situació és difícil venim d’uns anys anteriors complicats pel sector i estem en una crisi global on la sensació és que el sector agrícola “són quatre i es queixen molt” i que els sectors productius potents son altres.

El camp espanyol no té el reconeixement que es mereix, no està en l’agenda política amb el pes que mereix, ni en l’agenda mediàtica. Sense anar mes lluny, també aquesta setmana he fet un parell de llegides al discurs (Francès Català) que va fer el president de la Republica Francesa sobre l’agricultura, (i encara que em pesi) no tant sols valoro les mesures que vol aplicar que poden encaixar més o menys en els agricultors francesos, si no que també valoro la importància que dóna als seus agricultors i a la seva agricultura, i en definitiva la seva producció d’aliments.

Aquí a Catalunya, així com a l’estat espanyol, tampoc estem ni hem estat mai en l’agenda política. Sense anar més lluny, aquesta setmana es va dur a terme per primera vegada (si no recordo malament) una pregunta en seu parlamentaria al President Montilla (Vídeo Transcripció) sobre el Pla de Desenvolupament Rural a Catalunya.

Durant els propers mesos podrem anar fent boca ja que està previst fer un debat monogràfic sobre l’agricultura al Parlament de Catalunya. Però a part d’aquesta, calen moltes més mesures de caràcter polític i de comunicació perquè realment aconseguim donar més relleu a l’agricultura i allò que representa.

Diners o alimentació i territori

dissabte, novembre 14th, 2009

eurosLlegeixo la declaració que un grup d’economistes agrícoles han signat i sento una gran preocupació davant del debat que tenim obert, principalment perquè no estic segur que la societat conegui què li aporta l’agricultura

En aquesta declaració proposen una important reforma de la Política Agrària Comuna, l’abolició de la intervenció de mercats i el suport a la renda dels agricultors… i destinar els diners pel canvi climàtic i la biodiversitat, mesures que interessen a la societat i que, per tant, la pròpia societat legitimarà aquest suport.

Entrant més a fons del document, podem observar que aposten per eliminar els ajuts directes, apunten que el desenvolupament rural caldria que fos amb fons nacionals, parlen de seguretat alimentària, però no parlen d’alimentació….

Podem estar d’acord en moltes de les frases d’aquesta declaració, com per exemple que “el bon funcionament del mercat és molt millor que la intervenció per aconseguir una agricultura viable”. Sort que els darrers mesos tenim al famós Sala Martin entretingut amb el magnífic circ del futbol, si no fos així potser estaria donant un fort impuls al desmantellament de la política agrària comuna.

En el meu anterior post ja feia unes apostes clares per una reforma de la PAC, considerant que cal lligar els ajuts a la producció, cal igualar els ajuts dintre del mateix sector, … Sens dubte, els propers mesos ens caldrà definir molt què espera la societat del món rural i agrari i què podran aportar aquests als nous reptes de la societat. No podem oblidar que els grans valedors de la biodiversitat són els pagesos ja que la gestió del territori està en les seves mans i que també serà necessari continuar donant suport econòmic si no volem que l’abandonament de terres sigui un fet, especialment en zones desfavorides o de muntanya.

Senyors experts economistes agraris, aquesta declaració serà debatuda en una jornada que organitza el Centre Europeu per  economia internacional en una reunió a Brussel·les el proper dia 18 i en la que assistiran diverses personalitats europees del àmbit econòmic i agrari, entre ells Paolo de Castro, president de la Comissió d’Agricultura del Parlament Europeu. Espero que en aquesra jornada es tingui una posició clara amb una visió des del punt de vista de la producció d’aliments i la gestió de territoris tan diversos entre si.

Tàstum

dilluns, octubre 26th, 2009
2009_figura_guardo_tastum2009

Guardó dels premis Tàstum 2009

Avui a les 17h al Teatre Nacional de Catalunya es posa en marxa el Tàstum 2009, el II Fòrum Agroalimentari de Catalunya. Tàstum, és el punt de trobada dels productors, els transformadors, els distribuïdors i els cuiners, es a dir tot el sector agroalimentari català i també es fa entrega de diversos guardons que lliura el Departament d’Agricultura Alimentació i Acció Rural per tal de posar en valor la tasca que realitzen persones o empreses vinculades al món de l’alimentació

Aquest any també hi haurà  ponències i taules rodones sobre la situació i les potencialitats del sector. És un cartell molt interessant que compta amb la participació de Josep Maria Bonmatí, director general AECOC, Georges Chetochine, fundador de Georges Chetochine Conseil, Gerard Costa, professor titular del Departament de Direcció de Marquèting d’ESADE, Joan Carles San José, director general d’Arcadie, Jordi Dolcet, president de Fruits de Ponent, i Ricard Parés, director de l’Associació Catalana de Productors de Porcí.

Sens dubte fòrums com aquest ajuden a difondre les potencialitats del sector agrari i agroalimentari de Catalunya.

Reus no és el camí

diumenge, octubre 25th, 2009

Estic cansat de sentir parlar de la situació de l’agricultura per part dels pagesos i dels ajuts que aquests reben per part de la societat. És moment de refer aquesta situació. Crec que avui una part important del problema real de l’agricultura el pot solucionar la societat catalana. Intentaré explicar-me.

El sector agrari català fa molts anys que viu una difícil situació, però en els darrers tres anys està passant per moltes dificultats,  que ens poden dur a situacions difícilment recuperables. La inestabilitat dels preus i l’alça i volatilitat dels costos fan que els marges sigui molt baixos i fins hi tot negatius. La situació és molt greu, hi ha empreses agrícoles modernes amb potents inversions que estan en passant moments molt delicats. Alguns sindicats agraris demanen la intervenció de l’Administració en els preus i els marges i aquesta no es la via; és culpa de moltes coses a la distribució, però la distribució ven el que el consumidor demana i els seus marges sempre son positius però tampoc estan per moltes alegries.

La societat no fa cas de les manifestacions sectorials, està cansada de retencions a les carreteres; de neumàtics cremats i de productes alimentaris llençats per terra i malauradament només pensa i diu “que volen mes ajuts?”. Segurament són molts i molts anys de reivindicació amb missatges similars i amb resultats poc satisfactoris o nuls.

L’Administració impulsa tants observatoris de preus com pot, ajuda a la millora de la comercialització, intenta explicar que representa l’agricultura i la gestió dels agricultors pel país. Segurament s’estan fent moltes coses però evidentment, en calen fer més i més.  El món rural està tocat i la seva activitat es bàsica pel país: gestionen molt país, però sobretot produeixen aliments per la població.

No pot ser que els principals actors en un fet tant estratègic com l’alimentació no es guanyin la vida dignament. Tots podem fer molt pel nostre país i pels nostres sectors productors: ens cal exigir productes de proximitat en la nostra dieta diària, als bars, restaurants, botigues, centres comercials han de començar a sentir la pressió dels catalans: “volem consumir productes de proximitat i no demanem res més que en altres territoris no estiguin fent”.

Llegint la premsa d’avui veig amb molta tristesa els fets ocorreguts ahir a Reus, no és el camí. Ens podem manifestar, organitzar mercats a les ciutats, però no podem utilitzar la violència. Una possible solució de la situació dels agricultors està també a les mans dels catalans i cal que siguem més nacionalistes en la nostra alimentacióMANIFESTACIONagricultores_zafarraya01

Aigua o aliments

dimarts, octubre 20th, 2009

propiedades-de-la-manzanaL’aigua per a l’agricultura és una matèria primera, igual que ho és l’energia elèctrica per a la indústria i els serveis. Les plantes per produir aliments necessiten aigua, llum, temperatura i nutrients del sòls. A Catalunya, la major part del territori cultivat té moltes hores de llum solar i uns sols amb disponibilitat de nutrients, però té manca d’aigua, hi ha dèficit hídric, és a dir les plantes podrien produir molt més si tinguéssin més aigua.

En els climes mediterranis sempre lluitem per disminuir aquest dèficit o per reordenar la situació del recurs, és a dir tenim aigua però no la disposem en totes les zones productives, i, com en altres activitats productives, l’home ha anat utilitzant els recursos naturals d’acord amb la tecnologia disponible en el seu moment.

Catalunya està bàsicament dividida en dues conques hidrogràfiques que ocupen la major part del territori, la Conca de l’Ebre i les Conques internes.

En les conques internes de Catalunya hi viu el 92% de la població i la demanda agrícola és del 30% front al 70 % de demanda urbana i industrial, amb una important vulnerabilitat al consum de boca en èpoques d’escassetat. En la Conca Hidrogràfica de l’Ebre la situació s’inverteix radicalment, el 70 % del consum per l’agricultura i el 30 % per a l’aigua urbana. Ens trobem en una zona amb molta superfície agrària, amb dèficit hídric que ha d’utilitzar l’aigua per garantir les produccions i la rendibilitat de les explotacions i la producció dels aliments que precisa la societat.

Tenim molts reptes al davant en relació a l’aigua; cal solucionar el problema de la vulnerabilitat del sistema d’abastament de les conques internes de Catalunya, modernitzar els regadius per fer un ús més eficient d’un recurs natural i ser capaços d’explicar a la societat que l’agricultura no consumeix aigua només transforma aquest recurs en aliments per la població

Però cal que els catalans consumim productes de proximitat i que entenguem que els regants no malbaraten un recurs escàs, si no que el transformen en aliments.

Una reflexió: per produir una poma ens calen 70 litres d’aigua, una banyera plena són uns 250 litres.