El camp català està patint una greu crisi i la situació econòmica no ens està ajudant per a poder crear les mesures adients, segurament ja fa molts anys que els nostres agricultors estan en crisi i ara ens caldria aplicar mesures molt i molt contundents. Si les apliquem també suposaran el descontent i la reivindicació d’uns sindicats que també estan en crisi. Durant les properes setmanes podrem avançar en aquestes mesures i segur que en parlaré al bloc.
Aquesta setmana s’inicia una segona ronda en el procés de participació dels plans de gestió de les zones Zepas; en dues setmanes farem totes les reunions i ja encararem la recta final en la definició, sens dubte pel agricultor i/o propietari es un moment molt important, vaja és el moment!
Els plans de gestió i la declaració d’impacte ambiental del Segarra- Garrigues definiran què es podrà cultivar i com es compatibilitzararà la producció d’aliments i la preservació de les aus. El passat divendres més de 100 persones es varen reunir a Belianes-Preixana i varen aprovar un document positiu, un document que anomenem de mínims i que té molt i molt sentit. Totes elles són persones coneixedores del camp, dels ocells, del món rural i ningú millor que ells per saber què es pot fer i fins on es pot arribar. Totes aquestes persones són conscients que cal protegir unes espècies d’aus i només demanen que també se’ls deixi viure i guanyar-se la vida a casa seva.
Espero poder aportar el meu gra de sorra per aconseguir que aquest document de mínims sigui suficient per garantir que tot i mantenint l’hàbitat de les aus, també creem un hàbitat apropiat pels pagesos i per les persones que ja fa molts anys que viuen i treballen en terres tant complexes com les del Segarra-Garrigues.
La situació ens porta a que cada dia sigui un repte, espero que els reptes del mes de febrer ens portin a millorar una situació complexa pel camp català i a aplicar la millor la solució a les zones de protecció d’aus
Ja fa molts dies que tinc al cap fer un post sobre el canvi climàtic i la producció d’aliments. El fracàs de la conferència de Copenhaguen va frenar-me i fins hi tot desanimar-me una mica i fins ahir dissabte no vaig tornar a veure-la llum, i, precisament en la foscor del cine.
Amb la Gemma vam anar a veure Avatar de James Cameron, al meu entendre una molt bona pel·lícula que conté de tot: una història d’amor, un potent discurs ecològic que genera reflexió i uns efectes especials extraordinaris.
Pandora és un planeta llunyà amb molta biodiversitat, que té una mineral molt cotitzat per explotar (el unobtainium) i que està habitat pels na’vi, uns essers blaus connectats neuronalment i emocionalment al seu planeta. Pandora em va fer pensar en la Catalunya rural, llunyana i diferent de les àrees metropolitanes, un món rural amb grans valors, amb grans possibilitats però desconegut per la resta de país i amb uns habitants molt connectats a la terra i els seus valors. També va fer-me pensar en la balança de pros i contres que aporta en molts casos la sobreexplotacio dels recursos naturals analitzant diferents sectors econòmics.
Despres de pensar-hi i recuperar velles notes estic molt convençut que és necessari fomentar formació i informació en favor del sector agroramader com un agent de participació activa en la lluita contra el canvi climàtic. També el món rural juga un paper clau, cap país es desenvolupa si no ho fan els seus entorns rurals i aquests no ho fan sense la valorització dels seus recursos i les seves persones, en definitiva generant equilibri territorial que també es un tret fonamental de la sostenibilitat
Actualment, l’agricultura té una tasca de multifuncionalitat i juga un paper estratègic dins del marc del canvi climàtic, evidentment la seva pròpia activitat genera efectes sobre el clima.
S’estima que l’agricultura i la ramaderia representen la font del 30% de les emissions de diòxid de carboni, el 40% de les emissions de metà i el 25% de les emissions d’òxid nitrós, tres importants gasos amb efecte d’hivernacle.
Com es generen:
Diòxid de Carboni:
Pel consum d’energies fòssils derivades del petroli en maquinària agrícola i a les Agroindústries.
Metà:
Principalment es genera per la digestió de la cabana ramadera. Els remugants, pel tipus d’aparell digestiu que tenen són l’espècie amb majors taxes d’emissió.
Per la descomposició del les dejeccions ramaderes en condicions d’absència d’oxigen genera emissions de metà a l’atmosfera.
En els cultius d’arròs, la descomposició anaeròbica del material orgànic, al estar inundat, genera processos d’emissions de metà.
Òxid Nitrós:
La descomposició del les dejeccions ramaderes en condicions anaeròbiques (absència d’oxigen) produeix emissions d’aquest gas a l’atmosfera.
Per la incorporació de nitrogen per mitjà de fertilitzants o per la incorporació de residus vegetals, genera al descompondre’s emissions cap a l’atmosfera.
En que està el sector treballant amb l’objectiu de reduir les emissions:
Diòxid de Carboni:
L’ús de biocarburants i/o energies alternatives amb menys emissions.
La modernització o reconversió a nous regadius que permetria que el sòl acumulés més matèria orgànica, això provocaria una major productivitat dels sòls.
L’ús de sistemes agrícoles de conservació, ja que també estimulen a una major fixació de la matèria orgànica al sòl.
Millores en la fertilització, minimitzant l’ús d’adobs de síntesi química fent un millor aprofitament de la biomassa.
Metà:
Reducció de les emissions utilitzant aquest gas per a la generació energètica de biogàs, i l’ús d’aquest en substitució de combustibles fòssils.
Òxid Nitrós:
Millores en la fertilització, minimitzant l’ús de adobs de síntesi química fent un millor aprofitament de la biomassa.
La modernització o reconversió a nous regadius ja que permetria que el sòl acumulés més matèria orgànica, això provocaria una major productivitat dels sòls.
Especialment el sector productor d’aliments rebrà els efectes del canvi climàtic, el clima és la principal causa de variabilitat interanual en la producció agrària i qualsevol canvi pot augmentar la incertesa sobre la producció d’aliments.
Sens dubte les amenaces del canvi climàtic a la producció d’aliments poden tenir una gran rellevància com:
Modificacions de les condicions de producció especialment en la temperatura i la disponibilitat d’aigua.
Canvis en la producció com a conseqüència de les altes temperatures o per l’allargament del període de gelades.
Reducció de la productivitat per la desertització de zones.
Reducció del creixement a causa de la disminució de l’agua o de nutrients.
Increment dels riscos de pèrdues de producció.
Augment de pèrdues de producció com a conseqüència de les pedregades, malalties i plagues.
Els efectes del canvi climàtic sobre l’agricultura són incerts, variats i complexos. Un possible canvi climàtic pot agreujar les conseqüències de l’abandonament de les activitats agrícoles i forestals i dels canvis en l’ús del sòl, processos que representen un factor de canvi afegit tant o més important que el canvi climàtic a Catalunya.
En un altre aspecte el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció rural té en marxa és el Pla de Regadius de Catalunya 2008-2020 que pretén modernitzar 175.000 ha i crear-ne 125.000 de noves, 4.000 milions d’euros d’inversió que incrementarà en més de 300 M€ la producció total agrícola i generarà milers de llocs de treball. De les 350.000 que es regaran a Catalunya més de 200.000 estan a les terres de Lleida.
Totes les fires en el seu inici sén modestes algunes creixen i algunes desapareixen, estic molt convençut que aquesta , l’Aqua-Tech creixerà i de valent. La producció d’aliments és i serà estratègica i esta directament lligada a l’aigua i el futur de l’agricultura molt lligada a la tecnologia del regadiu.
Ja tenim en marxa una nova fira, ara apostem per l’alimentació i la sostenibilitat ambiental i la fira tindrà llarga vida
Fa unes setmanes el president Frances Sarkozy va anunciar que havia arribat l’hora de crear unafiscalitat ecològica. Doncs si senyor, els que ens dediquem al món de l’agricultura fa temps que fem una petita reflexió: si les empreses paguen per les seves emissions de CO2, els agricultors i els propietaris forestals que són els grans fixadors de CO2, els que netegen aquesta contaminació, cobrarien, no?
Llegeixo que França, a partir de l’any 2010, ha establert una ecotaxa a les emissions: 17 euros per cada tona de CO2. Per tant, uns 9000 milions d’euros any i que si així es repartiran entre les ha de bosc i de cultiu tocarien 168 /ha. Be els números ni son tan fàcils ni son tan clars i potser tampoc són tant alts, per alguna cosa de veritat tenen.
Penso que l’anterior no és un bon plantejament; sóc contrari a ajudar per no fer res; per estic molt a favor de cooperar per un bé que va molt més enllà que fixar CO2.
La Política Agrària Comuna pot patir alguns canvis l’any 2013 i no ens podem permetre uns boscos més abandonats i una agricultura més precària i menys professional. Cal que els gestors del món rural i, al mateix temps, productors dels nostres aliments ens garanteixin la qualitat i la seguretat alimentària i gaudeixin d’unes rendes que els permeti viure dignament.
L’aigua per a l’agricultura és una matèria primera, igual que ho és l’energia elèctrica per a la indústria i els serveis. Les plantes per produir aliments necessiten aigua, llum, temperatura i nutrients del sòls. A Catalunya, la major part del territori cultivat té moltes hores de llum solar i uns sols amb disponibilitat de nutrients, però té manca d’aigua, hi ha dèficit hídric, és a dir les plantes podrien produir molt més si tinguéssin més aigua.
En els climes mediterranis sempre lluitem per disminuir aquest dèficit o per reordenar la situació del recurs, és a dir tenim aigua però no la disposem en totes les zones productives, i, com en altres activitats productives, l’home ha anat utilitzant els recursos naturals d’acord amb la tecnologia disponible en el seu moment.
Catalunya està bàsicament dividida en dues conques hidrogràfiques que ocupen la major part del territori, la Conca de l’Ebre i les Conques internes.
En les conques internes de Catalunya hi viu el 92% de la població i la demanda agrícola és del 30% front al 70 % de demanda urbana i industrial, amb una important vulnerabilitat al consum de boca en èpoques d’escassetat. En la Conca Hidrogràfica de l’Ebre la situació s’inverteix radicalment, el 70 % del consum per l’agricultura i el 30 % per a l’aigua urbana. Ens trobem en una zona amb molta superfície agrària, amb dèficit hídric que ha d’utilitzar l’aigua per garantir les produccions i la rendibilitat de les explotacions i la producció dels aliments que precisa la societat.
Tenim molts reptes al davant en relació a l’aigua; cal solucionar el problema de la vulnerabilitat del sistema d’abastament de les conques internes de Catalunya, modernitzar els regadius per fer un ús més eficient d’un recurs natural i ser capaços d’explicar a la societat que l’agricultura no consumeix aigua només transforma aquest recurs en aliments per la població
Però cal que els catalans consumim productes de proximitat i que entenguem que els regants no malbaraten un recurs escàs, si no que el transformen en aliments.
Una reflexió: per produir una poma ens calen 70 litres d’aigua, una banyera plena són uns 250 litres.
Espai per compartir idees i projectes que giren al voltant de la ruralitat i la política local. En aquesta era d'internet, de la societat del coneixement, de la web 2.0 que facilita nous marcs d'idees i projectes ciutadans, la cita “think globally act local” té més sentit que mai.
Fa unes setmanes el president Frances Sarkozy va anunciar que havia arribat l’hora de crear una
La
L’aigua per a l’agricultura és una matèria primera, igual que ho és l’energia elèctrica per a la indústria i els serveis. Les plantes per produir aliments necessiten aigua, llum, temperatura i nutrients del sòls. A Catalunya, la major part del territori cultivat té moltes hores de llum solar i uns sols amb disponibilitat de nutrients, però té manca d’aigua, hi ha dèficit hídric, és a dir les plantes podrien produir molt més si tinguéssin més aigua.
