Crec en la necessitat de la política i dels partits però també sento la necessitat de la seva regeneració, adaptació a la societat i creació d’un projecte engrescador.
El projecte de país liderat pel Pasqual Maragall va engrescar-me a treballar, col·laborar, implicar-me i participar en la política, em va portar a afiliar-me al Partit dels Socialistes de Catalunya desprès de conèixer i participar a Ciutadans pel Canvi.
12 anys de dedicació a la política, 6 anys de plena dedicació, m’ha permès conèixer moltes persones amb ideologies semblants i oposades amb les quals hem compartit esforços per millorar el país i on ha quedat clar que en molts moments el projecte de país ha estat per damunt de la ideologia i, per tant, hem treballat colze a colze. Malauradament també he tingut l’ocasió de conèixer els vividors, trepes professionals, enganxats a la cadira, aquells anomenats companys que si creuen que els pots fer ombra només treballen per desmerèixer la teva tasca. És trist, però sempre reps mes punyalades dels companys que dels suposats adversaris.
El temps et dóna visió i perspectiva. Ara, dos anys després de deixar la política activa, penso en que pobres dels que els hi toca gestionar el present amb la tempesta actual, tant als partits com als governs, la maquinària és lenta i feixuga, la societat és exigent i àgil i per tant les decisions són desenfocades i fora de lloc. Els projectes no són ferms i estructurats i cada cop les organitzacions s’allunyen més de la gent.
Fa un parell d’anys que no em sento representat pel projecte de país del PSC, de fet, en les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, no els vaig votar. També es cert que tot i l’allunyament no he deixat de ser-ne militant; esperant no sé ben bé què!
Avui i després de molts esdeveniments he decidit que deixo de militar-hi. Al PSC hi tinc amics, bona gent i bons professionals. Espero que siguin capaços de crear un projecte catalanista que engresqui a la societat i que retorni a molta gent aquella il·lusió que ens va transmetre el Pasqual. Ara per ara, però, el que transmeten portes en fora n’està molt lluny.
Caram, Jordi, contundent i sincer. A part de totes les consideracions que es puguin fer, es una llàstima veure el PSC d’aquesta manera. I un luxe que nos ens podem permetre.
Ànims Jordi, cal reordenar i repensar l’esquerra catalana
Encara sort que els de la Puta i la Ramoneta eren elsvde CiU…
Suposo que quan s’ha dedicat molt de temps a una idea, costa haver de renunciar a ella i estic segur que ha estat difícil per tu.
Jo només et puc dir que falta gent a treballar per un nou estat dins d’Europa i que hi ha molts partits que treballen per això.
Salut
[...] part dels partidaris de la declaració. En el cas de Bertran, la contundència del seu missatge i l’escrit al seu bloc també ha tingut ressò en mitjans d’abast nacional [...]
Sóc de la generació del 68, aquella que havia de fer la revolució. I he vist com personatges com Narcís Serra i altres, suposats progressistes, s´enriquien de maneres vergonyoses. Maragall va ser defenestrat. I l´actual PSC vota contra el dret de sobirania de Catalunya. Sempre lluitaré per la llibertat del meu país i per la justícia social. I el felicito per haver abandonat un partit que ja no és d´esquerres ni català.
Hola Jordi
Després de militar 10 anys al PSC (Gràcia) jo també he renunciat a continuar al Partit. El PSC ja no em representava. Només volia agrair-te aquest post perquè expliques clarament com ens sentim molts. Salut i a continuar treballant des d’on calgui!
Se’t felicita. El gran error del PSC és presentar-se a la campanya (a l’últim moment i per traïdoria) com el defensor del “No” a la consulta. Què s’ha cregut aquesta cúpula? Ni tan sols CiU es presenta com a defensor del SÍ. Un partit transversal no té perquè definir-se, sobretot si hi ha un referèndum a l’horitzó. La feina del PSC era la de millorar el producte del NO de cara al referèndum. Sense definir-se pel NO a priori, sinó abanderant l’”això es pot canviar”. Hi ha molta feina per fer, i els que sempre hem estat independentistes no podem arribar a determinats sectors que lògicament no ens escoltaran. Confio que els “nouvinguts” sabreu explicar la colla de raons que us porten a la vosta reflexió personal. Força!!
Tens tot el meu suport. I crec que és el millor que podies haver fet en aquest moment. No en entés res del que els catalans volem i necesitem. Espero que s’enfonsin tan com sigui possible i que un nou Psc amb gent que senti i estimi aquesta terra torni estar al capdevant.
Us aconsello veure el programa Singulars del dia 09/01/2012 amb Agustí Bordas.
Gràcies Jordi pels anys de dedicació i esperem que tornim millors temps.
Moltes gràcies a tots pel vostre suport