Catalunya produeix menys del 40% dels aliments que consumeix i té una suficiència alimentaria 4 vegades inferior a França, Alemanya o Espanya entre molts altres. Es molt diversa productivament i tant sols dos o tres sectors poden ser netament exportadors.
Sens dubte molts dels nostres productors necessiten d’un mercat de proximitat per comercialitzar les seves produccions, aquest existeix i en quantitat és més que suficient.
Potser el principal problema del camp català és que la cadena de valor dels nostres aliments està totalment descompensada. Els productors són petits i vénen a grans distribuïdors i aquests, davant d’una producció atomitzada, els hi és més fàcil reduir el preu de compra que buscar més valor afegit a les seves vendes.
M’agrada molt l’autoestima, la força i l’esperit de la gent del món rural, però especialment dels que gestionant el 80% de Catalunya, també produeixen aliments.
Ahir dissabte es va dur a terme una manifestació a Barcelona, més de 3000 persones reclamàven un preus justos. Crec que és un encert: ara no és el moment de tallar carreteres, és el moment d’anar a casa dels grans consumidors i explicar quin és el nostre problema, què ens està succeint i com creiem que els acabarà afectant als propis consumidors
A l’entorn metropolità trobes moltes persones amb estima pel món rural, alguns se senten d’algun petit poble perquè hi va néixer el seu pare o el seu avi. Molt pocs coneixen i valoren el que fa l’agricultura per la biodiversitat o el pagès per la seva alimentació. Sembla com si el món rural i especialment el pagès els hi fos simpàtic, això si quan tornen al poble els molesta el fem dels camps o les granges i sempre hi ha la imatge estereotipada de què a pagès s’hi viu molt be.
S’estan fent importants esforços per valorar la tasca dels agricultors com productors d’aliments, gestor de patrimoni natural, empresaris de futur…..i tu, que fas per aquesta gent que et produeix aliments sans, segurs, propers? Vas al supermercat i no mires l’origen dels productes? Vas al restaurant i demanes qualsevol vi?
Jo, que em sento nacionalista, crec que mai anirem mes enllà d’on som si el conjunt dels catalans no som capaços de ser també nacionalistes alimentaris.
Tags: Agricultura, Desenvolupament rural, Mobilitzacions, Mon rural, Política agrària comuna
Totalment d’acord amb el plantejament Jordi. I crec que està molt bé fer manifestacions positives com aquesta, sense perjudicar als conductors
Jordi! m’ha encantat el post… comparteixo tant el què dius… és veritat, ser pagès és una feina molt dura (i sacrificat) i ningú ho valora. Potser si que cal recordar que què millor que apostar per la nostra gent, i pels nostres aliments… en definitiva: per nosaltres.
Que bé que un blog com aquest pugui donar veu al què ens passa a les zones més rurals!
Moltes gràcies a tots dos!!!!
Hola Jordi!
Em sento lluny d’aquest optimisme que desprens en aquest blog, m’agradaria compartir-lo, però considero que està lluny de realitat….
La manifestació de dissabte no anava solament encarada als consumidors i a fer-los veure que han de consumir productes del país, anava encarada cap a l’Administració. La sensació que tinc, és una opinió personal, és que l’Adminsitració per aturar les queixes del sector només sap parlar de les ajudes que es donen, de les subvencions que es cobren… El sector no vol ajudes!!! vol viure d’allò que produeix.
Segons les teves dades “Catalunya produeix menys del 40% dels aliments que consumeix”, tan de bo m’equivoqui, però d’aquí a poc potser no s’arribarà ni al 40 %… molta gent deixarà la ramaderia i l’agricultura, són tantes les coses que s’ajunten: la crisi actual i general, la crisi que ja arrossegava el sector i a més a més, cada dia més burocracia, més controls, més vacunacions que no estan controlades, estic parlar a dia d’avui de la vacuna de la llengua blava que no ha estat comprovada suficientment i moltes explotacions (parlo del sector oví) veuen com se’ls moren les ovelles després d’administrar-los la vacuna, què farà ara l’Administració, indemnitzar econòmicament aquestes pèrdues? ja hi tornem a ser … tot es solventa pagant subvencions!
Arreveure
Eva Serra
Hola Eva,
D’entrada soc optimista sempre!!
La mani de dissabte era feta per demanar mesures de mercat a l’administració, jo faig un post en el que provoco a la ciutadania a que consumeixi productes catalans.
Nosaltres mai parlem d’ajuts, la majoria de la gent pensa equivocadament que aquest es un sector molt subvencionat.
Fa 10 anys produíem mes del 40 %, ara tot i que produïm mes, estem a menys del 40 ja som molts mes habitants.
Llengua blava, tuta absoluta i molts altres temes com aquest existeixen des de fa molts i molts anys, ara els veus diferents per la crisi i la situació moral…. mai s’ha escrit en el meu blog que això sigui fàcil, el que si que crec que ho s’afronta amb valentia i optimisme o la situació t’arrastra.
Properament a Catalunya es plantejaran noves mesures per superar la crisi agrària i segur que nomes seran pels optimistes que vulguin seguir endavant.
Salutacions
Hola Jordi,
Amb la teva reposta encara veig més clar la distància que hi ha entre la realitat que viu el sector i els responsables de l’Administració. Ara sembla que la solució sigui consumir productes del país?????
La vacuna de la llengua blava no havia existit fins ara, i no sé de quines malalties parles, però de fa deu anys cap aquí no havia passat mai que per culpa d’una vacuna s’hagi produït un nombre tant alt de baixes, pensa que hi ha explotacions de 400 caps de bestiar que se’ls han mort 140 (en poc temps).Amb quin optimisme ho afrontem això??? Saps què suposa per una persona que porta 30 anys treballant sense descans, dia rere dia, lluintant, amb ganes de tirar endavant, innovant, millorant la maquinària i el rendiment del negoci, entrar cada matí a la seva explotació i veure com el bestiar agonitza?
O sigui que a part de la crisi general actual, a part de la crisi que el sector arrossega des de fa tants anys, ara ens hem d’enfrontar a unes pèrdues i a unes baixes causades per a la imposició obligatòria d’una vacuna que ha estat poc contrastada… això ja és l’últim que la ramaderia poc aguantar!!
Espero que les mesures que posi en marxa Catalunya siguin per a tothom encara que tinguem un índex d’optimisme per sota zero.
Em sap greu Jordi ser tan “seca”.La situació és la que és, i no la veig diferent per la crisi ni per la meva moral. Espero que no ens acabi arrastrant, com dius tu, encara que no tinguem el teu optimisme, tot i que sempre hem tingut i tindrem valentia!!!! Mai ens hem deixat arrastrar.
Fins una altra estona
Eva Serra