La setmana passada vaig estar parlant amb bastants companys sobre la situació del camp català, espanyol i europeu, els comentaris varen ser molts i diversos, tots varen ser derrotistes i pessimistes i, fins i tot en alguns d’ells vaig sentir la desesperació, la resignació.
És cert, la situació és difícil venim d’uns anys anteriors complicats pel sector i estem en una crisi global on la sensació és que el sector agrícola “són quatre i es queixen molt” i que els sectors productius potents son altres.
El camp espanyol no té el reconeixement que es mereix, no està en l’agenda política amb el pes que mereix, ni en l’agenda mediàtica. Sense anar mes lluny, també aquesta setmana he fet un parell de llegides al discurs (Francès Català) que va fer el president de la Republica Francesa sobre l’agricultura, (i encara que em pesi) no tant sols valoro les mesures que vol aplicar que poden encaixar més o menys en els agricultors francesos, si no que també valoro la importància que dóna als seus agricultors i a la seva agricultura, i en definitiva la seva producció d’aliments.
Aquí a Catalunya, així com a l’estat espanyol, tampoc estem ni hem estat mai en l’agenda política. Sense anar més lluny, aquesta setmana es va dur a terme per primera vegada (si no recordo malament) una pregunta en seu parlamentaria al President Montilla (Vídeo Transcripció) sobre el Pla de Desenvolupament Rural a Catalunya.
Durant els propers mesos podrem anar fent boca ja que està previst fer un debat monogràfic sobre l’agricultura al Parlament de Catalunya. Però a part d’aquesta, calen moltes més mesures de caràcter polític i de comunicació perquè realment aconseguim donar més relleu a l’agricultura i allò que representa.
Tags: Agricultura, Alimentació, Desenvolupament rural, Medi rural, Mon rural, Política agrària comuna, Regadius