D’ençà que el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural va publicar una nota de premsa que anunciava l’ inici de la campanya electoral a cambres agràries diversos mitjans de comunicació s’ han fet ressò de la disminució d’agricultors que pateix Catalunya.

Curiosament les organitzacions agràries que ara estan en campanya electoral totes demanen suport per la incorporació de joves agricultors i una Política Agrària Comú (PAC) que més enllà del 2013 disposi de bona dotació econòmica. Durant els darrers anys que he estat al Govern de la Generalitat una de les peticions mes habituals, especialment d’ Unió de Pagesos, era que els petits pagesos disposessin de major suport per hectàrea que els de major dimensió.

La reducció del cens agrari es lògic, en tots els sectors ha passat al llarg dels anys i segurament la pagesia és el darrer en patir l’adaptació, en els darrers 17 anys s’ha reduït un 60% fins els 29.817 actuals, també es cert que el numero d’afiliats a la seguretat social no descendeix, ja que les contractacions de les empreses agràries ha crescut de manera important els darrers anys.

I la teoria del abandonament de la terra? La Superfície Agrària Útil(SAU) no cau, es deixen de cultivar alguns terrenys en territoris amb especials dificultats i petites parcel•les en territoris en els que predomina de manera molt important un sector productiu que pateix una situació de crisi.

Catalunya té una propietat molt parcel•lada i molts propietaris que generalment prefereixen una gestió de manera precària de les seves finques que no pas una gestió professional i amb contractes de llarga durada.

Sobre la PAC mes enllà del 2013, siguem realistes, tindrem molts menys fons i caldrà repartir-los molt millor. De les 56.000 persones que van rebre ajuts l’any 2009, 40.000 van rebre menys de 2.500 € i només 5.000 persones amb drets van cobrar més de 10.000€. Els 40.000 amb menys import van percebre el 14% dels 195 milions d’euros que va rebre Catalunya.

El creixement de la població mundial i les necessitats alimentàries situen l’agricultura mundial com un sector estratègic i a Catalunya no serà menys, pensem que Catalunya nomes produeix el 30 % del que consumeix.

El preus percebuts pel productor milloraran i els mercats de futur seguiran alts, el inversors ja estan mirant el sector agroalimentari com un valor segur amb alces moderades i de recuperació encara una mica lenta, però un valor de futur molt interessant.

Ens queden pocs camins per recórrer, però cal que tots siguem seriosos i juguem el paper que ens toca si no volem perdre un tren de futur.

Les organitzacions agràries han de defensar la viabilitat del sector agrari i això passa per defensar que les empreses agràries siguin molt més grans i que les no viables tinguin el suport suficient per sortir-ne dignament, també els hi serà necessari reestructurar-se i ajustar les seves macro empreses de serveis que tenen.

Als responsables politics seguir amb les inversions en regadius, cal seguir amb el pla de regadius de Catalunya, una hectàrea de regadiu produeix 7 vegades més que una de secà i genera 13 vegades mes ocupació. També cal que mantinguin el suport a la modernització del sector i al cessament de l’activitat a les explotacions que no son o no seran viables a curt termini. Com que caldrà reduir pressupost fem-ho començant per aquells ajuts agroambientals, que són més socials que ambientals.

Les cooperatives agràries, les empreses agràries i agroalimentàries els caldrà acostar-se molt més a la producció primària, produir al camp pensant en el consumidor final i controlant molt més la cadena de valor, de la seva concentració i eficiència en la gestió de la cadena de valor dependrà la rendibilitat del conjunt d’explotacions i l’aposta dels inversors per agricultures com la catalana.

A tots plegats ens caldrà explicar que si volem fer del nostre territori un espai atractiu per la producció d’aliments, els ajuts europeus només poden ser per empreses dimensionades i viables i que ara, com a molt, entre 15 i 20.000 es el sostre màxim de productors a Catalunya, però en un futur no molt llunyà encara caldrà que siguin menys i més potents.

Seguirem parlant-ne!

Acabo de rellegir el pròleg que va fer l’Ernest Lluch al llibre de la Dra. Assumpta Muset, “Catalunya i el mercat espanyol al segle XVIII: Els Traginers i Negociants de Calaf i Copons”.
Cada 21 de Novembre recordo com vaig plorar la mort de Lluch ara fa 10 anys.
Aproximadament entre el 1995 i el 1996 vaig tenir la sort de poder-lo conèixer i que m’expliqués una part de la història de Copons que molts coponencs desconeixíem. Vaig tenir l’ocasió de parlar amb ell no més de 8 o 10 vegades, però us puc assegurar que en totes vaig aprendre molt i no tant sols de Copons i de la seva història.
Segur que moltes coses serien diferents si en Lluch estigués entre nosaltres.

Diversos han estat els articles més llegits, són molts els articles que han significat molt per mi, sobretot professionalment. Però si n’hagués de destacar alguns en concret ho faria pel serial del les Aus i el Segarra Garrigues, els del #debatagrari, els d’aigua o els de desenvolupament rural. Temes cabdals també per mi en aquest darrer any.

Sens dubte, moltes gràcies a tots els que llegiu aquestes reflexions i espero que d’alguna manera us serveixi per alguna cosa.

El 11 d’octubre del 2006 el President de CASEGA i el Conseller d’Agricultura Ramaderia i Pesca signen un conveni pel qual la Generalitat es farà càrrec de pagar el 50 % del cost del canal, (444.750.000 €) i que aquest es repercutirà mitjançant tarifa als usuaris.

Durant el mes de juliol del 2009 es reguen les primeres hectàrees.

En relació a les zones protegides aquestes han estat les dates clau:

• A l’any 1979 s’aprova la directiva d’aus 79/409/CEE
• Durant el any 1989 es presenta el primer inventari d’aus elaborat per la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO/Birdlife) on es delimiten les àrees importants pels ocells (IBAS)
• A l’any 1992 s’aprova la directiva d’hàbitats 92/43/CEE
• Es revisen i s’amplia el inventari d’aus per part de SEO/Birdlife durant el any 1998
• El any 2000 i 2001 s’obren 2 expedients al regne d’Espanya arrel de la denuncia promoguda per SEO/Birdlife, Ipcena, Egrell i Depana per l’aplicació incorrecta de les directives europees.
• L’any 2003 el govern de la Generalitat aprova una proposta que qualifica com a zona d’especial protecció de les aus 20.593 ha, la Comissió l’estima del tot insuficient i interposa un recurs davant del Tribunal de Justícia Europeu.
• Un acord de Govern del setembre del 2006 designa 26.215 ha del àmbit regable com area ZEPA.
• El 2007 el Tribunal de Justícia Europeu emet dues sentencies per incompliment de la directiva d’aus(C-186/06 i C-235/04). Una per insuficient declaració de zones Zepa i una segona per falta de garanties de protecció de les aus estepàries a la zona afectada pel projecte del Canal Segarra Garrigues.
• El 2008 la Comissió envia la carta d’emplaçament per incompliment de les dues sentencies on es ratifica que la proposta del 2006 segueix sent insuficient.
• Al juny del 2009 es designen 14.293 ha mes en compliment de la sentencia del TJCE per l’assumpte C-235/04.
• El 24 de juny del 2010 el col•legi de comissaris tanca definitivament el cas per insuficient designació de zones Zepa.

El projecte de regadiu del Segarra-Garrigues s’ha sotmès a una adaptació de la seva Declaració d’Impacte Ambiental, atès les diverses ampliacions de la Xarxa Natura 2000, per tal d’adaptar el projecte als nous requeriments ambientals, especialment pel que fa a la protecció de les aus estèpiques.
L’adaptació de la nova Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) es va aprovar el passat 8 d’octubre de 2010 es formula amb caràcter favorable per a les següents actuacions previstes al projecte, sempre que s’hi apliquin les mesures i condicions contemplades a l’Estudi d’Impacte Ambiental i les que determina aquesta mateixa Declaració d’impacte ambiental:

• Transformació per concentració parcel•lària i aplicació de reg d’alta eficiència fora dels espais protegits de la Xarxa Natura 2000 i que no suposi l’afecció directa a les zones de major potencialitat de l’hàbitat per a acollir espècies estepàries.
• Aplicació de reg d’alta eficiència als espais de Granyena i Valls de Sió.
• Reg de suport a l’arbrat fora de ZEPA i en ZEPA, en les finques existents en el moment de declaració de l’espai, dins de les delimitacions acotades per l’estudi d’impacte ambiental.
• Projectes d’infraestructures associades a la implantació del regadiu i la concentració parcel•lària.
• Prova pilot per al reg de suport al cereal si es realitza amb les condicions especificades, i reg de suport al cereal d’hivern, si aquest prova és positiva.

La DIA preveu uns impactes crítics que requereixen de mesures compensatòries no previstes en l’Estudi d’Impacte Ambiental (EIA), per la qual cosa es formula amb caràcter desfavorable per a les actuacions següents:

• Reg d’alta eficiència fora dels espais ZEPA amb pèrdua d’hàbitat a les zones de major potencialitat de l’hàbitat per a acollir espècies estepàries, afeccions que s’incrementen per l’efecte vora i la pèrdua de connectivitat.
• Reg de suport al cereal en la ZEPA de Mas de Melons-Alfés per la seva afecció a l’hàbitat potencial de la terrerola.
• Modernització dels regs històrics a la ZEPA de Secans de Belianes- Preixana i Plans de Sió.

Un cop exposades aquestes incompatibilitats el Govern, el dilluns 11 d’octubre, va aprovar el Pla de Gestió i el Pla Especial dels Espais Naturals Protegits de la Plana de Lleida, també va estar informat sobre la Declaració d’Impacte Ambiental aprovada per la ponència ambiental l’anterior divendres i com a conseqüència va resoldre aprovar la declaració d’interès públic de primer ordre pel desenvolupament del Projecte de regadiu del canal Segarra Garrigues. També s’han aprovat les mesures compensatòries necessàries per la compatibilitat del desenvolupament d’aquest projecte amb l’obligat compliment de les Directives comunitàries en matèria de conservació del Medi Ambient.
Amb aquests acords el Govern satisfà definitivament les demandes de la Comissió Europea arran de la sentència condemnatòria pel cas Segarra-Garrigues. Ara ens caldrà que tots plegats continuem treballant per seguir fent possible el creixement econòmic d’aquests territoris i la conservació i millora de la seva biodiversitat i així complir amb les aspiracions i reivindicacions de la societat lleidatana.
Sens dubte un premi per tots aquells que aquest darrers anys han fet grans esforços per aconseguir que aquest projecte vagi endavant!!

Objectiu 1: Facilitar l’accés al circulant a les explotacions agràries

El DAR ha aportat liquiditat a les explotacions mitjançant crèdits bonificats a partir d’un any de carència i amb una amortització total de 5 anys. L’Institut Català del Crèdit Agrari (ICCA) ha obert una línia de préstecs per aportar liquiditat a les explotacions agràries. Els préstecs es destinen a explotacions agràries, els titulars de les quals siguin agricultors professionals (AP) o aquestes siguin explotacions agràries prioritàries (EAP) que disposin, en ambdós casos, com a mínim de 0,8 Unitats de Treball Agrícola (UTA). La UTA s’entén com el treball efectuat per una persona dedicada a temps complet durant un any d’activitat.
D’altra banda, el sector ha comptat amb la línia de préstec de l’ICCA per a explotacions agràries de fruita dolça que hagin sofert situacions extraordinàries de davallada de renda. La dotació inicial s’ha ampliat i finalment, s’ha habilitat la línia amb 18 milions d’euros.En ambdós casos, el DAR bonificarà els interessos de les dues línies de préstecs esmentades.
Augmentar en dos anys de carència els crèdits ja existents al sector ramader de l’any 2008.
El Govern de la Generalitat va autoritzar a l’Institut Català del Crèdit Agrari (ICCA) a incrementar en dos anys el període de devolució dels préstecs ramaders que es van formalitzar arran del fort augment dels costos de l’alimentació pels preus dels cereals dels anys 2007 i 2008.
Avançament del Pagament Únic, de l’ajut de closca i del pagament de les indemnitzacions compensatòries i determinades mesures agroambientals. Totes aquestes mesures estan planificades per executar-se durant el mes d’octubre d’enguany. Amb aquesta mesura s’avançarà la disposició de liquiditat per part del sector d’entre 60 dies i 120 dies en funció del tipus d’ajut. L’import global puja uns 270 milions d’euros

Objectiu 2: Suport a la indústria i a les cooperatives i millora de les condicions dels avals

Posar a disposició de la indústria agroalimentària i les cooperatives agràries 70 milions d’euros en concepte d’ajuts directes i préstecs a interès zero. D’aquests 70 milions d’euros, 37,5 milions d’euros corresponen a crèdits a interès zero; uns 8 milions al Pla de Modernització de Cooperatives i la resta a ajuts dels fons FEADER, que es complementarà amb altres 8 milions d’euros en préstecs a interès zero, compatibles amb els ajuts del propi Pla.

Objectiu 3: Facilitar el cessament anticipat

Convocatòria de l’ajut al cessament anticipat de l’activitat agrària. A partir d’aquest moment, no és necessari que s’incorpori un jove per acollir-se a l’ajut. Aquesta mesura està pendent de l’aprovació del plurianual corresponent i la posterior publicació de l’ordre. L’objectiu és facilitar el relleu generacional al sector agrari i permetre la consolidació de les explotacions existents i donar una sortida a productors propers a l’edat de jubilació que no estan disposats a fer les inversions necessàries per fer més competitiva la seva explotació.

Objectiu 4: Fomentar la millora de les estructures agràries

Crèdits a interès zero per la instal•lació de xarxes de protecció de cultius; per la instal•lació d’estructures de reg a l’interior de les finques particulars; per l’adquisició de maquinària agrícola; i convocatòria extraordinària de la línia d’ajut per a la renovació del parc de maquinària agrícola de Catalunya.

Objectiu 5: Impuls a la internacionalització

S’està fent una campanya intensiva de promoció que complementa les actuacions del Govern a través de l’empresa pública, PRODECA. Es preveu una inversió d’un milió i mig d’euros.

Objectiu 6: Reducció de costos directes i indirectes per les explotacions agràries

Ja s’ha augmentat un 10% la subvenció de les assegurances agràries en les línies com ara l’arròs, els cítrics o el raïm de vinificació.
La posta en marxa de l’Oficina de Suport a l’Empresari Agrari ja és una realitat a les demarcacions de Tarragona, Terres de l’Ebre, Girona i Catalunya Central. És un nou sistema d’atenció a l’usuari, que ja s’ha aplicat amb èxit a Lleida com a experiència pilot. Es posarà una especial atenció en orientar a les empreses en crisi, a l’ incorporació de joves i a la promoció de la recerca i la innovació.

Objectiu 7: Fomentar la transparència i la interrelació entre els diferents actors de la cadena agroalimentària

Tan l’observatori de preus com la Comissió Tècnica de Bones Pràctiques Comercials són ja operatius des del 17 de febrer de 2010 i 16 d’octubre de 2009, respectivament.

Objectiu 8: Línia d’ajuts al sector de la pesca

Millora de l’eficiència, la sostenibilitat i el benefici de la flota pesquera d’arrossegament catalana; establiment d’una línia de préstecs bonificats al circulant per al sector de la pesca de fins a 40.000 euros cadascú; potenciació de l’actuació del Grup d’Acció Local litoral costa de l’Ebre; i Pla de Veda a tot el litoral català.
Totes aquestes mesures ja estan operatives, a excepció de la mesura relacionada amb la millora de l’eficiència, la sostenibilitat i el benefici de la flota pesquera d’arrossegament catalana, que serà una realitat a l’octubre. En relació a aquesta primera mesura, cal tenir present que un vaixell d’arrossegament pot estalviar un 29% d’energia total al dia i un 41% de combustible durant la fase de la pesca, si apliquen un seguit de mesures tècniques. Per poder dur a terme aquestes mesures s’han establert línies d’ajut específiques per un valor d’un milió d’euros.

Sens dubte és necessari veure amb una mica més de perspectiva de la que ens permet el dia a dia per fer-nos una idea de la magnitud de les mesures que es posen al servei dels agricultors catalans i que malauradament pels menys competitius potser no seran suficients per poder sortir de la crisi.

Conyes a part, des d’aquí gràcies a tots els que ens heu votat i heu fet possible arribar fins aquí, ser finalistes de tres de les categories dels Premis Blocs.

I, realment, l’entrevista que ens va fer el Sergi Sabaté a quarts de vuit del matí en un bar de carretera i el seu resultat, aquest article a El 3 de vuit, ja ha estat, per nosaltres, un gran premi.

Rosa, Gemma i Jordi

Article sobre la família blocaire i els premis blocs a El 3 de vuit

Sobre la base dels productes bàsics Brasil té el més ràpid creixement del sector agrícola, creixent un 40% entre el 2010 i el 2019. Rússia i Ucraïna es projecta que creixerà un 26% i 29%, sempre que els plans i mesures d’ajuda dels seus governs es compleixin. Xina i l’Índia també poden créixer significativament en un 26% i 21%, respectivament. Austràlia es preveu que creixi un 17%, EUA i Canadà entre un 10-15%. En canvi, durant el mateix període, la producció agrícola neta a la UE-27 es preveu que creixi menys del 4%.

El creixement del consum a Europa s’haurà de cobrir per les importacions. Durant la dècada que va fins al 2019 la producció mundial de cultius augmentarà un 13% de mitjana i el preus mitjos de les matèries primeres seran més alts, entre un 16 i un 40% al 2019 comparat amb el període 2007-2009, i el preu que pujarà mes serà el de la llet i els seus derivats.

Sens dubte una apassionant dècada pel sector productor d’aliments a nivell mundial amb un repte en el horitzó: ser capaços d’alimentar la previsió de població del any 2050, i sembla que això serà possible tot i l’alentiment del creixement de producció en la propera dècada.