Després d’unes setmanes de descans reprenc l’activitat al bloc amb un tema prou ampli i que mereixerà noves entrades.
D’ençà que el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural va publicar una nota de premsa que anunciava l’ inici de la campanya electoral a cambres agràries diversos mitjans de comunicació s’ han fet ressò de la disminució d’agricultors que pateix Catalunya.
Curiosament les organitzacions agràries que ara estan en campanya electoral totes demanen suport per la incorporació de joves agricultors i una Política Agrària Comú (PAC) que més enllà del 2013 disposi de bona dotació econòmica. Durant els darrers anys que he estat al Govern de la Generalitat una de les peticions mes habituals, especialment d’ Unió de Pagesos, era que els petits pagesos disposessin de major suport per hectàrea que els de major dimensió.
La reducció del cens agrari es lògic, en tots els sectors ha passat al llarg dels anys i segurament la pagesia és el darrer en patir l’adaptació, en els darrers 17 anys s’ha reduït un 60% fins els 29.817 actuals, també es cert que el numero d’afiliats a la seguretat social no descendeix, ja que les contractacions de les empreses agràries ha crescut de manera important els darrers anys.
I la teoria del abandonament de la terra? La Superfície Agrària Útil(SAU) no cau, es deixen de cultivar alguns terrenys en territoris amb especials dificultats i petites parcel•les en territoris en els que predomina de manera molt important un sector productiu que pateix una situació de crisi.
Catalunya té una propietat molt parcel•lada i molts propietaris que generalment prefereixen una gestió de manera precària de les seves finques que no pas una gestió professional i amb contractes de llarga durada.
Sobre la PAC mes enllà del 2013, siguem realistes, tindrem molts menys fons i caldrà repartir-los molt millor. De les 56.000 persones que van rebre ajuts l’any 2009, 40.000 van rebre menys de 2.500 € i només 5.000 persones amb drets van cobrar més de 10.000€. Els 40.000 amb menys import van percebre el 14% dels 195 milions d’euros que va rebre Catalunya.
El creixement de la població mundial i les necessitats alimentàries situen l’agricultura mundial com un sector estratègic i a Catalunya no serà menys, pensem que Catalunya nomes produeix el 30 % del que consumeix.
El preus percebuts pel productor milloraran i els mercats de futur seguiran alts, el inversors ja estan mirant el sector agroalimentari com un valor segur amb alces moderades i de recuperació encara una mica lenta, però un valor de futur molt interessant.
Ens queden pocs camins per recórrer, però cal que tots siguem seriosos i juguem el paper que ens toca si no volem perdre un tren de futur.
Les organitzacions agràries han de defensar la viabilitat del sector agrari i això passa per defensar que les empreses agràries siguin molt més grans i que les no viables tinguin el suport suficient per sortir-ne dignament, també els hi serà necessari reestructurar-se i ajustar les seves macro empreses de serveis que tenen.
Als responsables politics seguir amb les inversions en regadius, cal seguir amb el pla de regadius de Catalunya, una hectàrea de regadiu produeix 7 vegades més que una de secà i genera 13 vegades mes ocupació. També cal que mantinguin el suport a la modernització del sector i al cessament de l’activitat a les explotacions que no son o no seran viables a curt termini. Com que caldrà reduir pressupost fem-ho començant per aquells ajuts agroambientals, que són més socials que ambientals.
Les cooperatives agràries, les empreses agràries i agroalimentàries els caldrà acostar-se molt més a la producció primària, produir al camp pensant en el consumidor final i controlant molt més la cadena de valor, de la seva concentració i eficiència en la gestió de la cadena de valor dependrà la rendibilitat del conjunt d’explotacions i l’aposta dels inversors per agricultures com la catalana.
A tots plegats ens caldrà explicar que si volem fer del nostre territori un espai atractiu per la producció d’aliments, els ajuts europeus només poden ser per empreses dimensionades i viables i que ara, com a molt, entre 15 i 20.000 es el sostre màxim de productors a Catalunya, però en un futur no molt llunyà encara caldrà que siguin menys i més potents.
Seguirem parlant-ne!
Tags: Agricultura, Agroindustria, Desenvolupament rural, Política agrària comuna, Regadius
Hola Jordi,
aquestes hectàrees de regadiu tant productives que ens expliques, quin cost tenen per als ciutadans? Quant ens costa portar-hi l’aigua i mantenir-ne les infraestructures de reg?
I en aquest futur que analitzes, quin paper hi tindrà l’agricultura ecològica, les vareitats locals i tradicionals i la conservació de la natura per part de la pagesia?
Treballem plegats per pensar aquest futur, perquè el necessitem.
Ben cordialment,
Jordi Pietx, xct*
Hola Jordi, ara mateix amb la legislació actual la societat mitjançant el govern aporta entre el 60 i el 70% del cost, deixem dir-te que molt menys que en carreteres, metros, trens, aeroports que aporta el 100€ en la majoria dels casos.
Sobre el cost de portar aigua o mantenir les infraestructures si no ets regant no et costarà res, son els regants els que es fan càrrec dels costos. Els costos varien molt en funció del regadiu al que estan vinculats.
Com et dic al post caldrà anar aprofundint mes en molts temes, sobre l’agricultura ecològica crec que tindrà un espai major que el actual, però mai majoritari (faré un post algun dia!)
Sobre la conservació de la Natura, saps que soc un ferm defensor que cal fer-la a fons, però malauradament deixem dir-te que els nostres productors d’aliments no poden assumir els seus costos, aquí el govern si que pot anar preparant els eurillos de compensació en agroambientals i indemnitzacions compensatòries
Merci per comentar Jordi
Salutacions
Jordi, segueix amb aquestes reflexions, i no et desvinculis del món agrari i rural, ets un fenòmeno!!!!