Aquesta darrera setmana va aparèixer una “noticieta” (ho dic així per la poca repercussió que va tenir), on Unió de Pagesos denunciava una gestió negligent per part del departament d’Agricultura Alimentació i Acció Rural (DAR) en relació al Programa de Desenvolupament Rural (PDR) a Catalunya (2007-2013). Segons el sindicat, han disminuït els recursos destinats a donar suport al sector agrari català quan pateix una de les pitjors crisis dels darrers trenta anys. Llegida i rellegida tota la seva nota de premsa només estic d’acord en què l’agricultura està vivint la seva major crisis, però de la resta, res de res. I tenint en compte que allò que deien no era cert, els vaig respondre amb una altra nota de premsa: no té sentit comparar els tres primers anys d’un programa amb els tres últims de l’anterior ja que, com en tots els plans d’ajuts, la màxima execució i per tant, el màxim suport econòmic, s’aconsegueix en el darrer període de tota planificació, quan el programa està més rodat hi ha més sol·licituds i peticions d’ajudes, si fem comparatives com cal, el PDR va be.
El dijous tornem amb mes “noticietes”. Unió de Pagesos veu ‘manca de transparència’ en el procés participatiu que la Generalitat ha endegat amb el territori per definir la gestió de les zones d’especial protecció per les aus (ZEPA) de la plana de Lleida. Tornada ha repassar la nota de premsa, tampoc no estem d’acord, però decidim que ja no cal respondre.
Evidentment no entraré a qüestionar l’estratègia comunicativa del sindicat agrari, ni a valorar la seva situació interna o la percepció que en té el sector. En la nota de premsa només els hi vaig demanar que, davant la preocupant situació de crisi que està patint el sector, el més desitjable per a tots seria que col·laboressin amb l’administració com ho estan fent les altres organitzacions i ,si aquesta no es la seva intenció, que com a mínim no intoxiquin i ens deixin fer la feina.
D’altra banda, en molts mitjans de comunicació escrits, radiofònics, televisions, internet….es va publicar la noticia d’UP íntegrament, però en molt pocs es va recollir la nota de premsa del Govern com a resposta a unes declaracions esbiaxades del sindicat i, en aquells mitjans on es van recollir, es va fer de forma residual.
Per això, tant una cosa com l’altra, m’han fet reflexionar. No sóc un il·lús, fa temps que em dedico a la política (de forma no professional i professional en els darrers anys) i les situacions que podria explicar són molt diverses. Després de setmanes com aquesta es demostra que moltes de les decisions que he pres envers la comunicació son molt encertades, i us explicaré algunes:
- No llegeixo la premsa vinculada al sector agrari fins al migdia, algun dia no ho faig.
- Només parlo amb mitjans de comunicació quan realment tinc alguna cosa molt important que explicar.
- Intento explicar el què penso, com treballo, el que veig, el què em passa i les reflexions al voltant del món rural i l’agricultura en el meu bloc, sens filtres. Un espai, obert als comentaris, a les crítiques constructives, a les opinions; sempre amb respecte i consideració.
I a més tinc la percepció que la gent està cansada de tot aquest circ i que només vol feina i suport per ensortir-se’n. Per tant seguirem millorant l’eficàcia de la gestió i buscant fòrmules que millorin els resultats finals en les explotacions agràries catalanes, amb la participació de tots els que vulguin ser positius.
Tags: Agricultura, Desenvolupament rural, Medi rural, Mobilitzacions, Política agrària comuna, Zepas
Tenir un bloc permet això donar opinió, saltar-se l’opinió “oficial” del Departament corresponent, mostrar la feina feta, amb transparència,… i aquesta gestió laboral – coneixement – responsabilitat ha de portar satisfaccions a la llarga.
De totes maneres, jo crec que s’ha d’escoltar a tothom, amb els filtres (conceptuals) obvis, s’ha de llegir la informació de la premsa del sector. Almenys tenir la voluntat de saber que diuen per dura i injusta que sigui la crítica. Matisar i donar coneixement forma part de la responsabilitat representativa. El bloc és l’espai ideal.
Jordi, felicitats per la gestió del bloc.
Totalment d’acord Ricard! Pero molts dies es suficient llegir les notes de premsa d’un dia, al següent estan tal qual als diaris, especialment als comarcals i molt dedicats al sector.
Gracies per la felicitació, tu ja ets un crack del tema!!!
Ja porta cua el descontent de UP amb l’actual Conseller i per afinitat amb tot el seu equip. El propi conseller ho va deixar palés en una entrevista que li va fer en Cuní a TV3 http://www.tv3.cat/videos/994209. Crec que mai se ha de reverenciar a un govern perqué es evident que tot es pot millorar i la autocomplacència es mortal, peró tampoc el que mai s’ha de fer es un “acoso y derribo” per temes no massa clars. Es tracta de col·laborar, i de tirar tots del carro per tal d’arribar els primers i en les millors condicions possibles. Per tant molt malament per UP, i es una llàstima que hagis de fer servir aquest espai per defensar coses tan obvies. Cada dia estic més convençut que la lectura d’aquest bloc m’aporta coses. Moltes gràcies
Com a beneficiaria d’un pla d’ajuda sols donar-te suport en aquestes crítiques d’up. Mai havia cobrat un ajut tan ràpidament i fins l’últim cèntim el percentatge de d’inversió subvencionada.
Desconec el per què aquestes crítiques, segur que hi ha coses a millorar però no pel sol fet d’estar a l’altre cantó de la corda s’ha de dir blanc si l’altre diu negre.
Es veritat que estem passen per una crisis mols severa i que als ramaders ens afecta de far uns anys. Quan va pujar tant de preu el cereal si que cobraves més per ell però no va compensar la pujada bestial del pinso, ni del gasoil, ni dels medicaments ni de tot del que es va pujar al carro que tot anava amunt menys el preus que es paguen pels animals als ramaders. Ara els preus son iguals de dolents, els pinsos igual de cars, tot puja i el cereal baixa…
Però en el fons crec que som nosaltres qui ens hem d’espavilar, no se com, però no esperar que ens ho resolgui tot l’administració amb ajuts i subvencions però també crec que sense aquestes ajudes no quedaria gaires sector primari en aquest petit país. Si tots els països juguéssim la mateixa carta….. però de què serviria retallar ajuts aquí i que França o Itàlia o qualsevol altre país del món en concedís.
En aquets moments de crisis el que hauríem de mirar és d’anar tots a la una, administració, sindicats, productors, transformadors i venedors. Si pleguem el productors no els hi faltarà carn als venedors per què vindrà d’un altre país però crec que les conseqüències de quedar-nos sense sector primari serien molt dolentes per l’economia, pel territori i pels de capital que tot això de pagès els hi sona de gent que rep moltes subvencions i gasta molta aigua.
M’has agafat inspirada, Jordi! Però la veritat es que tampoc ens ho poseu massa fàcil. Cada dia semblem més oficinistes que grangers o agricultors. Però això ja seria un altre tema.
Salut
Rosa
Moltes gràcies a tots dos per les vostres aportacions.
Crec que es un moment per treballar tots en la mateixa direcció tot entenent que cadascú juga el paper que li toca. Ara no es acceptable que es manipulin les dades o que es contamini al sector amb informacions no reals o inconcretes.