Acabo de rellegir el pròleg que va fer l’Ernest Lluch al llibre de la Dra. Assumpta Muset, “Catalunya i el mercat espanyol al segle XVIII: Els Traginers i Negociants de Calaf i Copons”.
Cada 21 de Novembre recordo com vaig plorar la mort de Lluch ara fa 10 anys.
Aproximadament entre el 1995 i el 1996 vaig tenir la sort de poder-lo conèixer i que m’expliqués una part de la història de Copons que molts coponencs desconeixíem. Vaig tenir l’ocasió de parlar amb ell no més de 8 o 10 vegades, però us puc assegurar que en totes vaig aprendre molt i no tant sols de Copons i de la seva història.
Segur que moltes coses serien diferents si en Lluch estigués entre nosaltres.

Durant aquests darrers tres anys Catalunya ha estat el punt de mira de determinats mitjans de comunicació i institucions polítiques, civils i econòmiques d’Espanya que han fet servir els seus espais per transmetre una imatge no real del nostre país i això ha quallat en una part de la societat espanyola. Aquesta mirada irada d’una part d’Espanya que no ens entén, acompanyada per una sentència del Tribunal Constitucional que ha estat llarga, polèmica i amb un desenllaç gens desitjat, fa que sigui l’hora que els catalans (societat civil i política) treiem pit, que defensem la nostra dignitat i demostrem unitat.

Davant nostre s’obre un futur incert. No es qüestió d’analitzar com serà, però cal fer palès, d’una vegada per totes, que el nostre país i la nostra nació, que és Catalunya i nosaltres, els catalans, volem una millora en el nostre autogovern i un finançament més just.

Aquest post és una iniciativa conjunta de Ricard Espelt, Marc Garriga, Trina Milan, Edgar Rovira i Gemma Urgell. Si vols adherir-te només cal que creïs un post en el teu blog amb aquest text, també pots adherir-t’hi fent un comentari en aquest blog o qualsevol altre blog que ho hagi publicat.

Els acords aportaran contenció de la despesa i afectaran a la gestió dels recursos humans, les inversions públiques, la programació de la prestació de serveis i la simplificació de l’administració pública. Sense oblidar que el passat dissabte 29 de maig es va aprovar el decret de mesures urgents, que incloïa una disminució dels sous dels funcionaris, la reducció dels concerts sanitaris i educatius en la part proporcional a la seva despesa de personal i la modificació de figures tributàries.

Es redueixen i racionalitzen despeses de funcionament, es retenen un 5% les transferències i subvencions del conjunt de la Generalitat En l’àmbit de l’obra pública, el Govern ha acordat un endarreriment temporal de les inversions de Gisa, Ifercat i ICF-Equipaments, així com la ralentització de la resta d’inversions per valor del 10% del seu valor pressupostat enguany.

En l’àmbit del personal, les mesures del decret, que afecten les retribucions del personal del sector públic i representen un estalvi de mes de 350 milions d’euros, es veuran complementades amb d’altres actuacions com no cobrir les places que quedin vacants i no s’ampliaran les plantilles.

El Govern també ha aprovat reduir el nombre d’entitats del sector públic (empreses, fundacions consorcis, instituts, etc.). D’una total de 247 entitats, en desapareixeran 63 per integrar-se en d’altres, fusionar-se o dissoldre’s.

Especialment volia referir-me a aquest punt, ja que al Departament d’Agricultura, Alimentacio i Acció Rural ens afecta i de manera molt important. El pla preveu la integració de l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI), Promotora d’Exportacions Catalanes (PRODECA), el Consorci de Gestió de la Fertilització Agrària de Catalunya (GESFER) i la Fundació Privada del Món Rural (FMR) a l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA), això ens donarà més potència i reforçarà l’estratègia per enfortir la innovació i la internacionalització de l’empresa agroalimentària catalana.

Aquesta integració d’empreses públiques a l’IRTA, suposarà oferir un servei més integral a les empreses agroalimentàries catalanes. L’IRTA disposa d’un reconegut prestigi internacional i ha impulsat en els darrers anys una gestió eficaç dels seus centres. En base a aquesta eficàcia, ara s’ha acordat reforçar el seu àmbit de recerca i la innovació i incorporar altres camps d’actuació en els serveis a l’empresa agroalimentària, com serà la internacionalització.

També s’afegirà a l’IRTA el Consorci Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), que impulsa la recerca bàsica i aplicada en ecologia terrestre. Per la seva part, Forestal Catalana, que construeix infraestructures forestals entre altres funcions, està previst que passi a formar part de Regs de Catalunya (REGSA). D’aquesta manera sembla que sens facilitarà el pas a treballar envers el bosc pensant en que és un recurs que cal gestionar i deixar enrere la visió únicament proteccionista a la que ens vàrem veure abocats des de que un govern del CIU va creure necessari treure la gestió dels boscos d’agricultura i passar-los a medi ambient.

El camí per donar compliment al pla aprovat pel Govern no serà fàcil ni segurament curt però si que es un pas ferm per reduir les despeses, el dèficit i millorar l’estructura d’empreses del DAR per prestar un millor servei i mes competitiu per al món rural.

Aquí podeu trobar les pagines de l’administració Catalana, Espanyola i Europea, també  Ruralcat, la comunitat agrària mes virtual, la pagina web dels regadius de Catalunya, de les dues empreses que presideixo Regsa i Regsega, del centre de referència en investigació (IRTA), Prodeca, Incavi, l’Agencia Catalana de l’Aigua, la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, consum de la Generalitat, l’Agencia Catalana de Seguretat Alimentaria i el Institut Català de Crèdit Agrari.

També us proposo que consulteu espais com els del Rural Fòrum, Rudona, Cedricat, Centre Tecnològic Forestal de Catalunya o la Fundació del Mon Rural així com el col·legis d’enginyers tècnics agrícoles o el d’agrònoms.

Com es lògic cal visitar les Cambres i les organitzacions agràries (JARC, Unió de Pagesos, UPA, ASAJA) o la Xarxa de Pageses i els joves d’UP.

No podem deixar altres webs o blocs que també ens poden aportar molt com el Observatori  del Cooperativisme a Catalunya, la Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), Agricultura de Catalunya, Pirene Lab, la Fundació Triptolemos, la Fundació Alimentació i Ciència (Alicia) o l’ Associació interuniversitària europea per a la ciència agrària.

Evidentment la premsa del sector com Agrodigital, Agroline, Agroinformacion, productes del camp, iagua i la revista rural.

Espero que us sigui d’utilitat a la vegada que us demano que si creieu que podeu aportar webs amb mes informació sobre el sector les aneu incorporant als comentaris, per ara us deixo amb els Pets.

Aquest debat és una gran oportunitat per donar a conèixer el nostre món rural i els nostres productors d’aliments. Caldrà debatre sobre el futur, sobre el model, sobre el tipus de país que volem!

Jo estic molt convençut que si un país no promou el desenvolupament dels seus espais rurals, la seva capacitat és limitada.

No podem oblidar que es parlarà sobre la situació actual del primer sector industrial de Catalunya i Espanya per tal d’establir una diagnosi i conseqüentment, presentar propostes i iniciatives per garantir-ne la seva continuïtat i viabilitat de cara al futur.

L’últim debat agrari va tenir lloc l’any 1998, quan el conseller era Francesc Xavier Marimon. Els dos anteriors es van celebrar el 1992, amb Joan Vallvé al capdavant del departament, mentre que el primer debat d’aquestes característiques va tenir lloc el 1983, amb Agustí Carol com a màxim responsable de la política agrària. Ara és el torn de Joaquim Llena.

Al DAR s’ha treballat de valent fent tot un seguit de reunions amb organitzacions professionals agràries, associacions interprofessionals i grups parlamentaris per recollir les seves propostes.

El debat ha de servir per marcar el camí de futur del sector, i posar en valor la feina dels nostres professionals agraris, que estan mancats de notorietat i reconeixement a la societat actual.

Sens dubte molts dels nostres productors necessiten d’un mercat de proximitat per comercialitzar les seves produccions, aquest existeix i en quantitat és més que suficient.

Potser el principal problema del camp català és que la cadena de valor dels nostres aliments està totalment descompensada. Els productors són petits i vénen a grans distribuïdors i aquests, davant d’una producció atomitzada, els hi és més fàcil reduir el preu de compra que buscar més valor afegit a les seves vendes.

M’agrada molt l’autoestima, la força i l’esperit de la gent del món rural, però especialment dels que gestionant el 80% de Catalunya, també produeixen aliments.

Ahir dissabte es va dur a terme una manifestació a Barcelona, més de 3000 persones reclamàven un preus justos. Crec que és un encert: ara no és el moment de tallar carreteres, és el moment d’anar a casa dels grans consumidors i explicar quin és el nostre problema, què ens està succeint i com creiem que els acabarà afectant als propis consumidors

A l’entorn metropolità trobes moltes persones amb estima pel món rural, alguns se senten d’algun petit poble perquè hi va néixer el seu pare o el seu avi. Molt pocs coneixen i valoren el que fa l’agricultura per la biodiversitat o el pagès per la seva alimentació. Sembla com si el món rural i especialment el pagès els hi fos simpàtic, això si quan tornen al poble els molesta el fem dels camps o les granges i sempre hi ha la imatge estereotipada de què a pagès s’hi viu molt be.

S’estan fent importants esforços per valorar la tasca dels agricultors com productors d’aliments, gestor de patrimoni natural, empresaris de futur…..i tu, que fas per aquesta gent que et produeix aliments sans, segurs, propers? Vas al supermercat i no mires l’origen dels productes? Vas al restaurant i demanes qualsevol vi?

Jo, que em sento nacionalista, crec que mai anirem mes enllà d’on som si el conjunt dels catalans no som capaços de ser també nacionalistes alimentaris.

El govern Zapatero vol canviar el model de creixement; crec que és lícit i molt necessari. En el programa electoral del 2004 ja era un compromís i ara després de dos anys de crisi, s’aprova pel govern la llei d’economia sostenible i aviat començarà el termini de debat amb ponències, esmenes i transaccions al congres dels diputats que ajudarà a complementar-la.

Repassant una mica les propostes de la llei, trobo que la música sona be: proposa que canviem la base de la producció i l’activitat econòmica d’un país que durant molts anys ha viscut principalment de la construcció i que ens orientem més en la investigació, formació, transferència tecnològica, qualitat; tot això amb més respecte mediambiental i eficiència energètica per combatre el canvi climàtic. L’objectiu final és crear més i millor ocupació i sobretot amb més valor afegit.

El meu gran dubte és si tot això es pot fer només amb una llei que recull  actuacions que evidentment totes elles sumen, però potser no seran suficient per tombar la balança. Segur que les mesures seran més fermes si neixen reforçades per una llei, però tinc la sensació que per canviar l’economia d’un país calen moltes més coses i més potents que aquesta llei no contempla.

En definitiva són moltes les actuacions que les empreses, sindicats, administracions i societat en general hem de fer millor per ser mes competitius, sostenibles i sobretot capaços de produir amb valor afegit. Segur que seguirem parlant d’aquesta llei i espero que puguem aportar propostes que ens ajudin a millorar-la o complementar-la, si no es així el govern haurà posat en marxa un objectiu de gran volada i no complirà amb els desitjos que molts esperem.

Els joves entre 15 i 30 anys a Catalunya són aproximadament el 20% de la població i en el món rural no arriben al 17%; el futur sempre està en mans de les persones joves i també el del món rural. Per això cal que apliquem mesures molt i molt contundents si volem aturar el èxode de joves a les ciutat.

El Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural prioritza en les seves politiques la incorporació de joves al camp català, però només amb l’agricultura i el turisme rural no aconseguirem motivar la joventut. A part d’això ens cal ocupació diversificada i de qualitat, habitatges, serveis, formació, educació propera, telecomunicacions….en definitiva ens cal un món rural viu i actiu per captivar i motivar al jovent a emprendre el seu futur en el mon rural.

Un país difícilment es desenvoluparà si no es desenvolupa el seu món rural i aquest segur que no ho farà sense gent jove.

És cert, la situació és difícil venim d’uns anys anteriors complicats pel sector i estem en una crisi global on la sensació és que el sector agrícola “són quatre i es queixen molt” i que els sectors productius potents son altres.

El camp espanyol no té el reconeixement que es mereix, no està en l’agenda política amb el pes que mereix, ni en l’agenda mediàtica. Sense anar mes lluny, també aquesta setmana he fet un parell de llegides al discurs (Francès Català) que va fer el president de la Republica Francesa sobre l’agricultura, (i encara que em pesi) no tant sols valoro les mesures que vol aplicar que poden encaixar més o menys en els agricultors francesos, si no que també valoro la importància que dóna als seus agricultors i a la seva agricultura, i en definitiva la seva producció d’aliments.

Aquí a Catalunya, així com a l’estat espanyol, tampoc estem ni hem estat mai en l’agenda política. Sense anar més lluny, aquesta setmana es va dur a terme per primera vegada (si no recordo malament) una pregunta en seu parlamentaria al President Montilla (Vídeo Transcripció) sobre el Pla de Desenvolupament Rural a Catalunya.

Durant els propers mesos podrem anar fent boca ja que està previst fer un debat monogràfic sobre l’agricultura al Parlament de Catalunya. Però a part d’aquesta, calen moltes més mesures de caràcter polític i de comunicació perquè realment aconseguim donar més relleu a l’agricultura i allò que representa.

El Caquetà forma part de la conca amazònica, té 89.000 Km2 i 480.000 habitants dels quals 250.000 viuen als nuclis de població i la resta gairebé aïllada. Per situar-nos millor, seria tan gran com Andalusia però amb 20 vegades menys de població i amb només 16 municipis.

A l’arribar a l’aeroport de Florència ens varem quedar estorats, sabíem on anàvem però no ens imaginàvem aquella situació: exèrcit, policia i seguretat per tots els racons, allà prop pots creuar-te amb les FARC. Aquesta és una zona productora de “cultivos ilícitos” com allà li diuen a plantar coca, forma part del Plan Colombià dels EUA (pla que no entendré mai: fumiguen els camps de coca i donen diners pel Desenvolupament Rural al govern de Colombià però al Caquetà no arriba ni un sol Dolar)

Durant el dos dies sencers que varem ser allà vam conèixer gent, il·lusions i també desgràcies que impactàven durament. El primer matí ens vàrem reunir a la universitat de l’Amazonia amb gairebé 100 persones, ens va costar fer entendre a la gent que nosaltres no els portaríem recursos pels seus projectes, però els ajudaríem a organitzar-se molt millor amb la metodologia Leader i això els portaria fins als recursos.

El bon amic Jair Diaz alcalde de Doncello i president de l’associació de municipis va explicar-me molt bé que els passava: mai els sectors productors del Caqueta s’havien assegut en una mateixa taula per parlar de les seves produccions i la primera vegada que s’havien reunit va ser per preparar el nostre viatge. Només per això, ja valia la pena el viatge des de Barcelona!

Ara els avenços ja són més que notables i les feines que s’han anat fent han estat molt satisfactòries. Aquesta setmana estaran per Catalunya el Alcalde Diaz i tres tècnics més que es formaran per tal d’anar millorant els seus grups d’acció local.

Esperem que els puguem acollir tant be com ells ho vàren fer i que la tasca ajudi als camperols del Caquetá a millorar les seves rendes.