Jordi Bertran

Aquesta darrera setmana va aparèixer una “noticieta” (ho dic així per la poca repercussió que va tenir), on Unió de Pagesos denunciava una gestió negligent per part del departament d’Agricultura Alimentació i Acció Rural (DAR) en relació al Programa de Desenvolupament Rural (PDR) a Catalunya (2007-2013). Segons el sindicat, han disminuït els recursos destinats a donar suport al sector agrari català quan pateix una de les pitjors crisis dels darrers trenta anys. Llegida i rellegida tota la seva nota de premsa només estic d’acord en què l’agricultura està vivint la seva major crisis, però de la resta, res de res. I tenint en compte que allò que deien no era cert, els vaig respondre amb una altra nota de premsa: no té sentit comparar els tres primers anys d’un programa amb els tres últims de l’anterior ja que, com en tots els plans d’ajuts, la màxima execució i per tant, el màxim suport econòmic, s’aconsegueix en el darrer període de tota planificació, quan el programa està més rodat hi ha més sol·licituds i peticions d’ajudes, si fem comparatives com cal, el PDR va be.

El dijous tornem amb mes “noticietes”. Unió de Pagesos veu ‘manca de transparència’ en el procés participatiu que la Generalitat ha endegat amb el territori per definir la gestió de les zones d’especial protecció per les aus (ZEPA) de la plana de Lleida. Tornada ha repassar la nota de premsa, tampoc no estem d’acord, però decidim que ja no cal respondre.

Evidentment no entraré a qüestionar l’estratègia comunicativa del sindicat agrari, ni a valorar la seva situació interna o la percepció que en té el sector. En la nota de premsa només els hi vaig demanar que, davant la preocupant situació de crisi que està patint el sector, el més desitjable per a tots seria que col·laboressin amb l’administració com ho estan fent les altres organitzacions i ,si aquesta no es la seva intenció, que com a mínim no intoxiquin i ens deixin fer la feina.

D’altra banda, en molts mitjans de comunicació escrits, radiofònics, televisions, internet….es va publicar la noticia d’UP íntegrament, però en molt pocs es va recollir la nota de premsa del Govern com a resposta a unes declaracions esbiaxades del sindicat i, en aquells mitjans on es van recollir, es va fer de forma residual.

Per això, tant una cosa com l’altra, m’han fet reflexionar. No sóc un il·lús, fa temps que em dedico a la política (de forma no professional i professional en els darrers anys) i les situacions que podria explicar són molt diverses. Després de setmanes com aquesta es demostra que moltes de les decisions que he pres envers la comunicació son molt encertades, i us explicaré algunes:

- No llegeixo la premsa vinculada al sector agrari fins al migdia, algun dia no ho faig.

- Només parlo amb mitjans de comunicació quan realment tinc alguna cosa molt important que explicar.

- Intento explicar el què penso, com treballo, el que veig, el què em passa i les reflexions al voltant del món rural i l’agricultura en el meu bloc, sens filtres. Un espai, obert als comentaris, a les crítiques constructives, a les opinions; sempre amb respecte i consideració.

I a més tinc la percepció que la gent està cansada de tot aquest circ i que només vol feina i suport per ensortir-se’n. Per tant seguirem millorant l’eficàcia de la gestió i buscant fòrmules que millorin els resultats finals en les explotacions agràries catalanes, amb la participació de tots els que vulguin ser positius.