Archive for the ‘Desenvolupament rural’ Category

« Older Entries

La llarga historia del Segarra Garrigues

dimarts, octubre 12th, 2010

jordi2El Regadiu Segarra-Garrigues ha estat una aspiració de la societat civil de les comarques lleidatanes durant molts anys. Ja en els anys 30, en el pla hidràulic de la Generalitat de Catalunya, apareixia pràcticament idèntic a com es planteja avui. Al llarg d’aquests més de 70 anys s’han formulat diferents estudis de viabilitat i projectes.
Si ens remetem als fets de la darrera etapa, l’impuls definitiu es produeix el 1980 quan es constitueix la Junta Promotora del Canal Segarra Garrigues. La Comunitat General de Regants es constitueix al 1992 encara que ja actua com expectant des de 1983.
A l’any 1994 es produeix la declaració d’interès general del projecte (Llei 42/1994, de 30 de desembre) i va ser inclòs en el Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre, aprovat pel Reial Decret 1664/1988, de 24 de juny.
El 2 de juliol de 1999 el consell de Ministres constitueix l’empresa estatal Canal Segarra Garrigues (CASEGA) amb el objecte social de contractar, construir i explotar el canal principal del Segarra Garrigues
Un any després, el 27 de setembre de l’any 1999, es va firmar el protocol de col·laboració entre l’Administració Estatal i la Generalitat de Catalunya, en virtut del qual es van distribuir les actuacions que assumiria cada Administració.
L’any 2000, finalitzen les obres de construcció de l’embassament de Rialb, amb l’objectiu de regular el riu Segre, millorar l’abastament de les poblacions aigües avall i contribuir a l’execució del regadiu del Segarra-Garrigues
El de 6 de novembre de 2002, es fa pública la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) del projecte de regadiu i de la concentració parcel·lària del Segarra-Garrigues, (DOGC 3757, de 8 de novembre de 2002), en el qual es transcriu l’acord de la Ponència Ambiental de 26 de setembre de 2002, referent a aquesta infraestructura i es formula la corresponent Declaració d’Impacte Ambiental amb caràcter favorable.
Al desembre de l’any 2002 s’adjudiquen les obres de la xarxa secundaria a l’empresa Aigües Segarra Garrigues (ASG) formada per FCC construcció S.A., Acsa Agbar construcció S.A., Copcisa S.A., Copisa S.A., Benito Arno S.A., Àrids Romà S.A., Constructora de Calaf S.A., M y J Grues S.A., Romero Pol S.A., Aqualia i Sorea S.A. per 1.069 Milions d’euros i al juliol del 2003 s’inicien les obres de la xarxa secundaria.

El 11 d’octubre del 2006 el President de CASEGA i el Conseller d’Agricultura Ramaderia i Pesca signen un conveni pel qual la Generalitat es farà càrrec de pagar el 50 % del cost del canal, (444.750.000 €) i que aquest es repercutirà mitjançant tarifa als usuaris.

Durant el mes de juliol del 2009 es reguen les primeres hectàrees.

Foto Photo LogisticsEn relació a les zones protegides aquestes han estat les dates clau:

  • A l’any 1979 s’aprova la directiva d’aus 79/409/CEE
  • Durant el any 1989 es presenta el primer inventari d’aus elaborat per la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO/Birdlife) on es delimiten les àrees importants pels ocells (IBAS)
  • A l’any 1992 s’aprova la directiva d’hàbitats 92/43/CEE
  • Es revisen i s’amplia el inventari d’aus per part de SEO/Birdlife durant el any 1998
  • El any 2000 i 2001 s’obren 2 expedients al regne d’Espanya arrel de la denuncia promoguda per SEO/Birdlife, Ipcena, Egrell i Depana per l’aplicació incorrecta de les directives europees.
  • L’any 2003 el govern de la Generalitat aprova una proposta que qualifica com a zona d’especial protecció de les aus 20.593 ha, la Comissió l’estima del tot insuficient i interposa un recurs davant del Tribunal de Justícia Europeu.
  • Un acord de Govern del setembre del 2006 designa 26.215 ha del àmbit regable com area ZEPA.
  • El 2007 el Tribunal de Justícia Europeu emet dues sentencies per incompliment de la directiva d’aus(C-186/06 i C-235/04). Una per insuficient declaració de zones Zepa i una segona per falta de garanties de protecció de les aus estepàries a la zona afectada pel projecte del Canal Segarra Garrigues.
  • El 2008 la Comissió envia la carta d’emplaçament per incompliment de les dues sentencies on es ratifica que la proposta del 2006 segueix sent insuficient.
  • Al juny del 2009 es designen 14.293 ha mes en compliment de la sentencia del TJCE per l’assumpte C-235/04.
  • El 24 de juny del 2010 el col•legi de comissaris tanca definitivament el cas per insuficient designació de zones Zepa.

jordi3El projecte de regadiu del Segarra-Garrigues s’ha sotmès a una adaptació de la seva Declaració d’Impacte Ambiental, atès les diverses ampliacions de la Xarxa Natura 2000, per tal d’adaptar el projecte als nous requeriments ambientals, especialment pel que fa a la protecció de les aus estèpiques.
L’adaptació de la nova Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) es va aprovar el passat 8 d’octubre de 2010 es formula amb caràcter favorable per a les següents actuacions previstes al projecte, sempre que s’hi apliquin les mesures i condicions contemplades a l’Estudi d’Impacte Ambiental i les que determina aquesta mateixa Declaració d’impacte ambiental:

  • Transformació per concentració parcel•lària i aplicació de reg d’alta eficiència fora dels espais protegits de la Xarxa Natura 2000 i que no suposi l’afecció directa a les zones de major potencialitat de l’hàbitat per a acollir espècies estepàries.
  • Aplicació de reg d’alta eficiència als espais de Granyena i Valls de Sió.
  • Reg de suport a l’arbrat fora de ZEPA i en ZEPA, en les finques existents en el moment de declaració de l’espai, dins de les delimitacions acotades per l’estudi d’impacte ambiental.
  • Projectes d’infraestructures associades a la implantació del regadiu i la concentració parcel•lària.
  • Prova pilot per al reg de suport al cereal si es realitza amb les condicions especificades, i reg de suport al cereal d’hivern, si aquest prova és positiva.

La DIA preveu uns impactes crítics que requereixen de mesures compensatòries no previstes en l’Estudi d’Impacte Ambiental (EIA), per la qual cosa es formula amb caràcter desfavorable per a les actuacions següents:

  • Reg d’alta eficiència fora dels espais ZEPA amb pèrdua d’hàbitat a les zones de major potencialitat de l’hàbitat per a acollir espècies estepàries, afeccions que s’incrementen per l’efecte vora i la pèrdua de connectivitat.
  • Reg de suport al cereal en la ZEPA de Mas de Melons-Alfés per la seva afecció a l’hàbitat potencial de la terrerola.
  • Modernització dels regs històrics a la ZEPA de Secans de Belianes- Preixana i Plans de Sió.

Un cop exposades aquestes incompatibilitats el Govern, el dilluns 11 d’octubre, va aprovar el Pla de Gestió i el Pla Especial dels Espais Naturals Protegits de la Plana de Lleida, també va estar informat sobre la Declaració d’Impacte Ambiental aprovada per la ponència ambiental l’anterior divendres i com a conseqüència va resoldre aprovar la declaració d’interès públic de primer ordre pel desenvolupament del Projecte de regadiu del canal Segarra Garrigues. També s’han aprovat les mesures compensatòries necessàries per la compatibilitat del desenvolupament d’aquest projecte amb l’obligat compliment de les Directives comunitàries en matèria de conservació del Medi Ambient.
Amb aquests acords el Govern satisfà definitivament les demandes de la Comissió Europea arran de la sentència condemnatòria pel cas Segarra-Garrigues. Ara ens caldrà que tots plegats continuem treballant per seguir fent possible el creixement econòmic d’aquests territoris i la conservació i millora de la seva biodiversitat i així complir amb les aspiracions i reivindicacions de la societat lleidatana.
Sens dubte un premi per tots aquells que aquest darrers anys han fet grans esforços per aconseguir que aquest projecte vagi endavant!!

Tags: , , , , , ,
Posted in Agricultura, Aigua, Desenvolupament rural | No Comments »

Pla de xoc pel sector agrari

dimarts, setembre 21st, 2010

n296949568264_4892El passat 30 de març el Govern va aprovar el pla de xoc pel sector agrari i que recull fins a 25 mesures per donar suport al sector agrari, pesquer i a la indústria agroalimentària. Cinc mesos més tard totes les mesures estan executades i només resten pendent d’aplicació l’avançament dels ajuts de Pagament Únic, l’ordre de cessament anticipat i la mesura vinculada a la millora de l’eficiència, la sostenibilitat i el benefici de la flota pesquera d’arrossegament catalana. Totes elles estan pendents del procés d’autorització pertinent de Brussel•les o del departament d’Economia, o bé la data d’execució encara no ha arribat.
Algunes de les mesures del Pla de Xoc son:

Objectiu 1: Facilitar l’accés al circulant a les explotacions agràries

El DAR ha aportat liquiditat a les explotacions mitjançant crèdits bonificats a partir d’un any de carència i amb una amortització total de 5 anys. L’Institut Català del Crèdit Agrari (ICCA) ha obert una línia de préstecs per aportar liquiditat a les explotacions agràries. Els préstecs es destinen a explotacions agràries, els titulars de les quals siguin agricultors professionals (AP) o aquestes siguin explotacions agràries prioritàries (EAP) que disposin, en ambdós casos, com a mínim de 0,8 Unitats de Treball Agrícola (UTA). La UTA s’entén com el treball efectuat per una persona dedicada a temps complet durant un any d’activitat.
D’altra banda, el sector ha comptat amb la línia de préstec de l’ICCA per a explotacions agràries de fruita dolça que hagin sofert situacions extraordinàries de davallada de renda. La dotació inicial s’ha ampliat i finalment, s’ha habilitat la línia amb 18 milions d’euros.En ambdós casos, el DAR bonificarà els interessos de les dues línies de préstecs esmentades.
Augmentar en dos anys de carència els crèdits ja existents al sector ramader de l’any 2008.
El Govern de la Generalitat va autoritzar a l’Institut Català del Crèdit Agrari (ICCA) a incrementar en dos anys el període de devolució dels préstecs ramaders que es van formalitzar arran del fort augment dels costos de l’alimentació pels preus dels cereals dels anys 2007 i 2008.
Avançament del Pagament Únic, de l’ajut de closca i del pagament de les indemnitzacions compensatòries i determinades mesures agroambientals. Totes aquestes mesures estan planificades per executar-se durant el mes d’octubre d’enguany. Amb aquesta mesura s’avançarà la disposició de liquiditat per part del sector d’entre 60 dies i 120 dies en funció del tipus d’ajut. L’import global puja uns 270 milions d’euros

Objectiu 2: Suport a la indústria i a les cooperatives i millora de les condicions dels avals

Posar a disposició de la indústria agroalimentària i les cooperatives agràries 70 milions d’euros en concepte d’ajuts directes i préstecs a interès zero. D’aquests 70 milions d’euros, 37,5 milions d’euros corresponen a crèdits a interès zero; uns 8 milions al Pla de Modernització de Cooperatives i la resta a ajuts dels fons FEADER, que es complementarà amb altres 8 milions d’euros en préstecs a interès zero, compatibles amb els ajuts del propi Pla.

Objectiu 3: Facilitar el cessament anticipat

Convocatòria de l’ajut al cessament anticipat de l’activitat agrària. A partir d’aquest moment, no és necessari que s’incorpori un jove per acollir-se a l’ajut. Aquesta mesura està pendent de l’aprovació del plurianual corresponent i la posterior publicació de l’ordre. L’objectiu és facilitar el relleu generacional al sector agrari i permetre la consolidació de les explotacions existents i donar una sortida a productors propers a l’edat de jubilació que no estan disposats a fer les inversions necessàries per fer més competitiva la seva explotació.

Objectiu 4: Fomentar la millora de les estructures agràries

Crèdits a interès zero per la instal•lació de xarxes de protecció de cultius; per la instal•lació d’estructures de reg a l’interior de les finques particulars; per l’adquisició de maquinària agrícola; i convocatòria extraordinària de la línia d’ajut per a la renovació del parc de maquinària agrícola de Catalunya.

Objectiu 5: Impuls a la internacionalització

S’està fent una campanya intensiva de promoció que complementa les actuacions del Govern a través de l’empresa pública, PRODECA. Es preveu una inversió d’un milió i mig d’euros.

Objectiu 6: Reducció de costos directes i indirectes per les explotacions agràries

Ja s’ha augmentat un 10% la subvenció de les assegurances agràries en les línies com ara l’arròs, els cítrics o el raïm de vinificació.
La posta en marxa de l’Oficina de Suport a l’Empresari Agrari ja és una realitat a les demarcacions de Tarragona, Terres de l’Ebre, Girona i Catalunya Central. És un nou sistema d’atenció a l’usuari, que ja s’ha aplicat amb èxit a Lleida com a experiència pilot. Es posarà una especial atenció en orientar a les empreses en crisi, a l’ incorporació de joves i a la promoció de la recerca i la innovació.

Objectiu 7: Fomentar la transparència i la interrelació entre els diferents actors de la cadena agroalimentària

Tan l’observatori de preus com la Comissió Tècnica de Bones Pràctiques Comercials són ja operatius des del 17 de febrer de 2010 i 16 d’octubre de 2009, respectivament.

Objectiu 8: Línia d’ajuts al sector de la pesca

Millora de l’eficiència, la sostenibilitat i el benefici de la flota pesquera d’arrossegament catalana; establiment d’una línia de préstecs bonificats al circulant per al sector de la pesca de fins a 40.000 euros cadascú; potenciació de l’actuació del Grup d’Acció Local litoral costa de l’Ebre; i Pla de Veda a tot el litoral català.
Totes aquestes mesures ja estan operatives, a excepció de la mesura relacionada amb la millora de l’eficiència, la sostenibilitat i el benefici de la flota pesquera d’arrossegament catalana, que serà una realitat a l’octubre. En relació a aquesta primera mesura, cal tenir present que un vaixell d’arrossegament pot estalviar un 29% d’energia total al dia i un 41% de combustible durant la fase de la pesca, si apliquen un seguit de mesures tècniques. Per poder dur a terme aquestes mesures s’han establert línies d’ajut específiques per un valor d’un milió d’euros.

Sens dubte és necessari veure amb una mica més de perspectiva de la que ens permet el dia a dia per fer-nos una idea de la magnitud de les mesures que es posen al servei dels agricultors catalans i que malauradament pels menys competitius potser no seran suficients per poder sortir de la crisi.

Tags: , , , , ,
Posted in Agricultura, Agroindustria, Desenvolupament rural | No Comments »

Eurobaròmetre especial agricultura

dimecres, setembre 8th, 2010

eurobarometreSegons l’últim Eurobaròmetre Especial d’Agricultura (EBEA), el 89 % dels ciutadans de l’Estat espanyol i el 83 % dels de la Unió Europea (UE) mostren un suport elevat a la Política Agrària Comuna (PAC) i al manteniment de les ajudes.
L’estudi ressalta que un 90% dels enquestats considera que l’agricultura i les àrees rurals són importants per al futur d’Europa, tant a la UE com a l’Estat. Destaca que les responsabilitats que la societat assigna als pagesos són la producció d’aliments sans i segurs, segons opina el 56% dels enquestats a la UE i el 50% a l’Estat, així com la protecció del medi ambient (el 34% dels ciutadans espanyols i el 25% dels europeus).
Respecte a altres qüestions, els ciutadans de l’Estat (un 30%) valoren més que els europeus (21%) el manteniment de l’economia a les àrees rurals, seguit de la diversitat i de la qualitat dels productes (20% a l’Estat, davant un 24% a Europa).
Quant a les prioritats de la PAC, tant a la UE (59%) com a l’Estat (49%) són la necessitat d’assegurar aliments sans i saludables i mantenir un nivell de vida adequat per als pagesos (el 41% dels europeus i el 54% dels enquestats a l’Estat), així com preus raonables en els productes agraris (el 49% a Europa i el 54% a l’Estat).

Tags: , ,
Posted in Agricultura, Desenvolupament rural, Medi rural | No Comments »

Resolucions del #debatagrari

dimarts, setembre 7th, 2010

llenaEl 14 d’abril del 2010 es va dur a terme un debat monogràfic sobre el sector agrari català, en el que la majoria dels Diputats al Parlament de Catalunya varen aprovar un centenar de resolucions, 4 mesos mes tard, més de 70 ja estan en desenvolupament per part del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural.
Pel que fa a les resolucions prioritàries d’acord amb els criteris del DAR i de les organitzacions agràries, jo destacaria:
1. Control i sanció sobre les normes del mercat.
2. Prioritat i màxim ajut pels grups de professionals en transformació i comercialització.
3. Normes de venda directa e impuls de les xarxes de proximitat.
4. Marca de producte alimentari d’origen català de qualitat.
5. Recerca de mètodes alternatius a la reducció a la caiguda de fitosanitaris i medicaments veterinaris.
6. Sistema de pesatge i canals porcines.
7. Modificació del Programa de desenvolupament rural de Catalunya 2007–2013.
8. Pla estratègic agroalimentari d’R+D+i.
9. Formació continua dels professionals per compte propi.
10. Pla Estratègic Nacional de Suport a l’Agricultura i l’Alimentació (PENSAA).
Com ja sabeu vaig intentar aportar molta informació durant al entorn d’aquell debat monogràfic, 4 mesos més tard crec que cal que tots el valorem com molt positiu i que també cal que valorem com positiu l’impuls que està donant el DAR a les resolucions parlamentaries.

Tags: , , , , ,
Posted in Agricultura, Agroindustria, Alimentació, Desenvolupament rural | No Comments »

Aposta pels joves

dimecres, setembre 1st, 2010

salujo1El Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) ha convocat ja 4 vegades els ajuts a la primera instal·lació de joves agricultors/es i els ajuts a la modernització d’explotacions agràries associats al Contracte Global d’Explotació (CGE) i inclosos en el marc del Pla de Desenvolupament Rural de Catalunya (PDR) 2007-2013

Els pagesos que van sol·licitar aquests ajuts en la campanya 2007 han pogut realitzar les inversions des de desembre de 2007 fins a juny de 2009. Un cop executats els projectes, ha estat prioritari pagar els 2,7 M€ d’ajuts pels joves i els 8,1 M€ d’ajuts per les millores d’explotacions.

Els sol·licitants de la campanya 2008 van disposar d’un termini similar per realitzar els seus projectes, entre febrer de 2008 i octubre de 2009. Que un cop executats, han suposat uns 7,3 M€ d’ajuts pels joves i 24,4 M€ d’ajuts pels agricultors que milloren les seves explotacions, i que el DAR ha fet efectiu a un 90% dels beneficiaris.

La convocatòria 2009 d’aquests ajuts també evoluciona favorablement. En el darrer trimestre, s’han aprovat 204 instal·lacions de joves i 908 projectes de modernització, amb uns volums d’ajuts de 6,4 i 26,8 M€ respectivament. Aquestes xifres indiquen que, malgrat els difícils moments de crisi, el sector segueix apostant per a la incorporació de joves i la millora de les explotacions.

A principis de febrer es va obrir una nova convocatòria 2010 d’ajuts associats al CGE, amb la que respecte qualsevol de les anteriors, s’aposta pels joves, flexibilitzant els requisits  per a la seva instal·lació en l’activitat agrària i per la modernització de les explotacions, ampliant en més d’un 50% les possibilitats d’adquirir maquinària innovadora.

Sens dubte, unes bones dades que fan que estiguem satisfets de poder gestionar ajuts per més de 75 milions d’euros en tres anys per millorar la competitivitat de les explotacions agràries en el àmbit rural, però encara més content per poder ajudar a què més de 300 joves emprenedors puguin establir les seves noves activitats econòmiques en el món rural.

Tags: , , , , , , ,
Posted in Agricultura, Desenvolupament rural, Medi rural | 3 Comments »

Regadius el canvi real

divendres, agost 27th, 2010

Aquesta setmana s’ha fet pública la precampanya del PSC i que per mi, tant el contingut com el lema escollit, és d’allò més encertat: el canvi real. Ja el govern del president Maragall i ara el govern del president Montilla han aportat un canvi de ritme en les inversions, polítiques socials i econòmiques,.. però, d’altra banda s’ha oblidat les polítiques més mediàtiques. L’oposició que porta més de 4 anys en precampanya ha estat capaç de convertir les desavinences lògiques d’un govern format per tres partits en problemes d’estat, ha estat capaç de mediatitzar més els temes identitaris que els èxits del govern en les àrees socials. En altres països amb més tradició democràtica i un passat amb menys presidencialisme monocolor no els hauria estat possible. Segurament ja no existeix l’oasi català, ara som més democràtics, mes públics i certament encara ens queda molt per recórrer en aquests àmbits, ara ja tampoc utilitzem ja la política de peix al cove. En fi crec que som més madurs com país i encara ho serem molt mes en un futur.

inauguracio garrigues sud

Moment de la posada en marxa de noves hectàrees de regadiu al sistema Garrigues Sud el 23 08 2010 (foto: Cristina Diestro)

Sobre el canvi real m’agrada la campanya engegada i són destacables els 25 fets dels que parla el miquel Iceta i les 25 dades comparatives, per mi  especialment la que parla dels regadius, perquè és un tema que ha afectat els darrers anys de la meva tasca diària i la del departament on treballo. Però m’agradaria en aquest àmbit fer unes aportacions més complementant així la informació:

Durant el període 2000-2003 les inversions departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP) realitzades en regadius es xifren en 143,9 M€, amb 7.249 ha transformades i 2.215 ha modernitzades.
Del període 2004-2006 la inversió realitzada puja a 212,3 M€ amb 2.938 ha transformades i 16.940 ha millorades.
En el període 2007-2009 la inversió del departament d’Agricultura Alimentació i Acció Rural (DAR) ha estat de 594,7 M€, transformant-se de secà a regadiu 14.928 ha i modernitzant-se 30.699 ha.
A abril de 2010 les obres de regadius adjudicades i no finalitzades pugen 535 M€ quan el 31 de desembre del 2003 eren de 90 M€

Inversions

Tags: , , , , , , ,
Posted in Agricultura, Aigua, Desenvolupament rural | No Comments »

Com va el Pla de desenvolupament Rural de Catalunya?

dimecres, agost 25th, 2010

El Pla de Desenvolupament Rural (PDR) té com a finalitat modernitzar l’estructura agrària, adaptar les produccions al mercat i fomentar que el valor afegit dels productes agroalimentaris beneficïi als agricultors. Al mateix temps, el programa també assegura una producció sana i de qualitat, manté la competitivitat de les produccions agroalimentàries optimitzant l’autorització de recursos i la incorporació de nova tecnologia.
El nivell d’execució del PDR supera la mitjana europea en 4 punts. Aquest fet demostra el bon comportament del programa així com la consecució progressiva dels objectius fixats en la programació del PDR. Els eixos amb un nivell d’execució més elevat són els relacionats amb la millora de la competitivitat dels recursos agrícoles i forestals, i la qualitat de vida de les zones rurals i la diversificació de l’economia rural.
El 31 de desembre de 2009, el FEADER executat a Catalunya es situa en un 25,42% del total programat pel període 2007-2013 mentre que la mitjana d’execució global a la Unió Europea sobre totes les mesures d’aplicació a tots els Estats membres es situa en un 20,92%. Per tant, en els tres anys d’aplicació del període de programació, el PDR català porta una ritme d’execució superior en 4 punts respecte al nivell d’execució europeu.
L’eix 1 relacionat amb la millora de la competitivitat de recursos agrícoles i forestals és el que manté el ritme d’execució més elevat. De fet, la diferència entre Catalunya i la mitjana europea és de 19,4 punts.
El mateix succeeix amb l’eix 3 del Programa dedicat a la qualitat de vida de les zones rurals i diversificació de l’economia rural. En aquest cas, l’execució de Catalunya es situa pràcticament 6,6 punts per sobre de la Unió Europea.

feader

Tags: , , , , , ,
Posted in Agricultura, Desenvolupament rural | No Comments »

Cereals

dimarts, agost 17th, 2010

CerealsLes darreres setmanes corren rumors sobre els possibles encariments dels aliments a causa de la suspensió d’exportacions de cereals de Rússia. Aquesta setmana el Ministeri ha fet publica una nota de premsa en la que posa sobre la taula una sèrie de dades que posen de manifest que la situació actual res té a veure amb la viscuda la campanya 2007-2008.
Sembla poc problable que l’augment del preu dels cereals en les darreres setmanes tingui un efecte directe sobre el preu dels aliments. Segons l’Institut Internacional d’Investigació de Política Alimentària, el rang de volatilitat d’aquests preus està dins de la normalitat, i el subministrament de blat està assegurat per existir a escala mundial un excés d’oferta que es compensarà amb el menor potencial exportador rus.
Les estimacions de producció mundial de cereals son de 1.778,62 milions de tones, amb existències inicials de 381,80 milions de tones permeten una quantitat disponible de cereals de 2.160,42 milions de tones per a unes necessitats estimades de consum de 1.793,19 milions de tones. Tot i això semblaria oportú que la Unió Europea intervingués i poses en circulació les seves reserves tal i com demana Unió de Pagesos, per frenar una pujada de preus especulativa que perjudicaria molt als nostres ramaders.
Esperem doncs que els preus de les matèries primeres pugin, però de forma ordenada, sense una volatilitat excessiva i a un ritme constant. Caldrà que tota la cadena alimentària i els consumidors siguin conscients que els preus dels aliments hauran de que pujar moderament per assumir un millor preu pels productors.

Tags: , , ,
Posted in Agricultura, Alimentació, Desenvolupament rural | 1 Comment »

Orientats pel bon camí, però encara amb molt per recórrer

dimecres, agost 11th, 2010

Aquest dies de festa aprofito per llegir allò que durant l’any no he pogut fer per manca de temps o allò en el que crec que cal aprofundir molt més. Avui, per exemple, ha estat el torn de l’enquesta de percepció del món rural i m’agradaria fer-vos cinc cèntims:
Mes del 60 % de la població de Catalunya considera que el sector agrari és molt important per conservar el territori, el paisatge i per la producció d’aliments i només el 52 % valora el sector agrícola com element per evitar el despoblament. Encara decau més quan es mesura la importància pel desenvolupament econòmic del país: és curiós com el mon urbà prefereix la protecció del medi al desenvolupament econòmic dels àmbits rural, l’etern error de protegir i no poder gestionar. Quan millor ha estat el medi rural ha estat quan tot ell s’ha gestionat.
Molts catalans només coneixen el mon rural bonic, tranquil, amable, relaxat…vaja un paradís sense activitat, sense problemes…. de fet desconeixen el veritable món rural que és aquell on es difícil trobar oportunitats, en el que els serveis, els amics, l’oci o la cultura, estan allunyats. Tot i que els darrers anys s’ha millorat en serveis tan importants com la sanitat i l’ensenyament, encara hi ha mancances tan importants com un bon transport públic.
Moltes vegades parlem de quin serà el futur del món rural, jo estic convençut que el futur és i serà bo, no podria ser d’altre manera: un país ric, dinàmic i treballador no pot oblidar mes del 80 % del seu territori o no pot produir només el 30 % del que consumeix. Per això és molt preocupant que el 53 % de la població li sembli que l’agricultura és un sector amb poc futur.
L’agricultura és un sector amb moltes dificultats, però que els propers anys serà estratègic i amb un bon futur, i crec que la situació pels productors d’aliments millorarà de manera important. Més complicat serà aconseguir una diversificació real de l’economia rural, però també s’aconseguirà.
El 88 % dels catalans percep que el principal motiu d’abandonament dels pobles per part dels joves són la feina i les oportunitats professionals. És evident que en 25 anys d’ajuts europeus a la diversificació es podria haver apostat per alguna cosa més que el turisme rural, ens calia donar més oportunitats als/les joves del món rural. Ara en tenen més i les seguiran tenint els propers anys. Segur que així aconseguirem una millor diversificació de l’activitat econòmica que ens portarà a un món rural més viu i actiu.

Tags: , , , , , ,
Posted in Agricultura, Desenvolupament rural, General, Medi rural | 3 Comments »

Desenvolupament rural sostenible

dijous, juliol 1st, 2010

terra globus vist per satèlitLa crisi que patim en els darrers temps és sens dubte una manifestació que el model econòmic actual ha de ser redissenyat. L’ètica financera es basa en gran mesura en la moderació de les rendibilitats dels agents econòmics en benefici d’una explotació del sistema a llarg termini. Es tracta de no esgotar la gallina dels ous d’or i permetre que segueixi sent productiva durant molts més anys. Es tracta en definitiva d’una aposta decidida per la sostenibilitat productiva.
L’any 1987, l’Informe Brundtland defineix el desenvolupament sostenible com “aquell que satisfà les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les generacions futures per satisfer les seves pròpies necessitats”. Doncs bé, cap altre sector millor que l’agrari comprèn la importància de la conservació del medi ambient donat que la seva activitat es desenvolupa immersa en l’entorn natural.
L’any 1999 la Unió Europea estableix a Berlín que el segon pilar de la política agrària comunitària és el desenvolupament rural. Es pretén a partir d’aquest moment reforçar el teixit econòmic i social de les zones rurals a través de la creació de noves oportunitats laborals, afavorint una agricultura més respectuosa amb el medi ambient i millorant la competitivitat del sector agrari.
Malauradament  quan  s’ha pensat en diversificació econòmica, nomes s’ha fet amb projectes destinats al turisme rural, durant els últims anys és una evidència que el ciutadà de les grans poblacions vol tornar a la natura. Però el gran èxit d’aquesta nova forma de turisme recau en la professionalitat amb què l’economia rural ha sabut satisfer la demanda. Ara ja sembla que estem preparats per pensar en noves diversificacions econòmiques en la gestió del món rural, retornarem als vells treballs gairebé oblidats com la neteja de boscos i caldrà que es combini amb qualsevol de les ocupacions que semblaven reservades pels àmbits mes metropolitans.
El sector agrari també està cridat a tenir una gran importància dins del sector energètic, superat en gran mesura el debat mundial sobre el destí per energia de productes alimentaris bàsics es consolida en l’horitzó la visió industrial en la gestió dels residus ramaders (biogàs). D’altra banda, la disminució de la rendibilitat dels boscos per fusta catalans va acompanyada de les noves possibilitats econòmiques que ofereixen les masses forestals capaces de generar grans quantitats de la matèria prima necessària per produir energia i capaces, per tant de crear nombrosos llocs de treball dins del sector, sens dubte es un pas difícil, cal deixar de pensar que els boscos son per protegir-los i tornar a pensar que son un recurs que cal gestionar.
Pel que fa a l’eficiència en el consum d’aigua el món urbà ha sabut adaptar-se, la forta sequera patida per Catalunya fins l’any passat ha implantat en la societat catalana la cultura de l’estalvi de l’aigua i en aquests moments el consum es situa a Barcelona ciutat en 107 litres per persona i dia, molt a prop dels 80 litres per persona i dia per sota dels quals l’Organització Mundial de la Salut considera que el consum ja no és òptim. El sector agrari comparteix la importància de l’estalvi de l’aigua arribant-se a obtenir en els darrers anys eficiències altíssimes en la producció dels aliments. En aquests moments l’agricultura catalana és capaç de produir 1 kg de préssecs amb només 140 litres d’aigua quan només fa pocs anys la xifra era un 25% superior. La millora de l’eficiència en l’ús de l’aigua per part de l’agricultura permetrà produir mes aliments amb menys recurs i destinar l’aigua alliberada a altres usos, com els mediambientals.
L’efecte hivernacle és un altre exemple que il·lustra la importància del sector primari respecte de les demandes socials actuals, una hectàrea de bosc mediterrani és capaç de fixar unes 20 tones de CO2 per any.Però tan important com l’ús forestal de determinades superfícies és l’ús agrícola de les terres amb capacitat productiva. Catalunya és deficitària en la producció d’aliments per a la seva població. La solució a aquest problema estructural no és nomes la importació sistemàtica dels productes necessaris, el transport comporta el consum de combustibles fòssils i l’agreujament de l’efecte hivernacle (importar 1 kg de pomes des de Xile necessita consumir ni més ni menys que 88 grams de gasoil). Per tot això Catalunya ha de desenvolupar i consolidar un sistema agrari i agroalimentari potent, de qualitat i de proximitat, que garanteixi millorar l’autosuficiència alimentària, entesa des de la sostenibilitat ambiental i no des del proteccionisme.
El desenvolupament rural i la conseqüent millora de les rendes agràries és responsabilitat de tots ja que tots som beneficiaris dels seus efectes. No concebre’l aquesta manera no correspon a una societat integradora, evolucionada i moderna com és la catalana. Però no es tracta de cap mena de caritat. Es tracta senzillament d’entendre que Catalunya no només està formada per unes bombolles de població que tan sol ocupen el 10% del territori.

Catalunya té un repte molt important amb el seu món rural. Cal un món rural més viu i actiu amb un sector agrari fort, estructurat, que percebi el suport de la seva societat i que trobi l’equilibri entre la producció d’aliments i la gestió de la biodiversitat. Caldrà esforç i suport per trobar noves ocupacions no només lligades a la conservació dels valors naturals i del patrimoni cultural, cal que els/les joves puguin tornar al món rural amb aquelles ocupacions que ara només es troben en els àmbits metropolitans, un món rural viu i actiu necessita de l’ocupació qualificada dels/les joves. La resta anirà venint sol.

Tags: , , , , , , ,
Posted in Agricultura, Aigua, Alimentació, Desenvolupament rural, Medi rural | No Comments »

« Older Entries