Archive for the ‘Alimentació’ Category

D’aquí i d’allà

dilluns, març 8th, 2010

Acabem d’arribar de passar un parell de dies pel sud de França i com ja és habitual quan fem una escapada arribem molt més carregats del que marxem.

Aquest cap de setmana hem estat a Collioure, el poble on va morir Antonio Machado, un petit poble turístic i on encara queden moltes famílies que viuen de la pesca. No coneixia els petits municipis de la costa entre la frontera i Perpinyà i torno gratament sorprès pel bon vi, el bon menjar i molta història d’exili al coll de Belitres.

P1000712És molt conegut per tots el bon fer que tenen els francesos amb la promoció, venda i posada en valor de les seves produccions locals. Com a fans dels mercats com som, avui diumenge hem pogut conèixer el mercat de Collioure (cada setmana intentem anar al de Vilafranca del Penedès i fins fa poc temps jo anava al mercat de Calaf, grans diferències sens dubte)

Els mercats de Calaf i de Vilafranca són de fruites i verdures principalment. Excepte en poques parades a Vilafranca, on encara queden pagesos però d’avançada edat, en aquests mercats les parades són de professionals de la comercialització.

P1000715

Al mercat de Collioure pots trobar de tot i de gran qualitat. Avui m’he quedat amb la sensació que allò si era mercat de proximitat: les mans de les persones que ens despatxaven no eren mans de comercials, majoristes o distribuïdors, eren les mans dels productors i productores de la zona, les mans de la dona del pescador o del ramader, la fornera del poble, el carnisser…

P1000718

El mercat feia goig, petit, amb gent del poble, els de les parades coneixen els clients, a primer cop d’ull m’ha semblat que és un d’aquells mercats en el que es ven molt i la gent hi compra a gust. M’he quedat una bona estona observant, el primer flaix que m’he endut es que aquí no seria possible un mercat amb tanta diversitat de productes: els francesos permeten vendre fins hi tot peix i marisc fresc sense neveres! Si! I no passa res, són tant o més europeus que nosaltres. Ells encara pensen que aporta més la compra de proximitat que el batibull de mesures de seguretat que apliquem aquí.

P1000699

També m’ha agrada molt que 2 dels 3 restaurants als que hem anat nomes tenien vi de la zona i que en les dues botigues de vi que hem visitat, la major part del producte era de la zona. I es podien visitar els cellers de la zona!

Són unes condicions molt i molt diferents i que dóna a comparar els productors d’aquí i d’allà, els mercats d’aquí i els d’allà.

Nacionalisme alimentari

diumenge, febrer 21st, 2010

Catalunya produeix menys del 40% dels aliments que consumeix i té una suficiència alimentaria 4 vegades inferior a França, Alemanya o Espanya entre molts altres. Es molt diversa productivament i tant sols dos o tres sectors poden ser netament exportadors.

Sens dubte molts dels nostres productors necessiten d’un mercat de proximitat per comercialitzar les seves produccions, aquest existeix i en quantitat és més que suficient.

Potser el principal problema del camp català és que la cadena de valor dels nostres aliments està totalment descompensada. Els productors són petits i vénen a grans distribuïdors i aquests, davant d’una producció atomitzada, els hi és més fàcil reduir el preu de compra que buscar més valor afegit a les seves vendes.

M’agrada molt l’autoestima, la força i l’esperit de la gent del món rural, però especialment dels que gestionant el 80% de Catalunya, també produeixen aliments.

n438943475017_8321Ahir dissabte es va dur a terme una manifestació a Barcelona, més de 3000 persones reclamàven un preus justos. Crec que és un encert: ara no és el moment de tallar carreteres, és el moment d’anar a casa dels grans consumidors i explicar quin és el nostre problema, què ens està succeint i com creiem que els acabarà afectant als propis consumidors

A l’entorn metropolità trobes moltes persones amb estima pel món rural, alguns se senten d’algun petit poble perquè hi va néixer el seu pare o el seu avi. Molt pocs coneixen i valoren el que fa l’agricultura per la biodiversitat o el pagès per la seva alimentació. Sembla com si el món rural i especialment el pagès els hi fos simpàtic, això si quan tornen al poble els molesta el fem dels camps o les granges i sempre hi ha la imatge estereotipada de què a pagès s’hi viu molt be.

S’estan fent importants esforços per valorar la tasca dels agricultors com productors d’aliments, gestor de patrimoni natural, empresaris de futur…..i tu, que fas per aquesta gent que et produeix aliments sans, segurs, propers? Vas al supermercat i no mires l’origen dels productes? Vas al restaurant i demanes qualsevol vi?

Jo, que em sento nacionalista, crec que mai anirem mes enllà d’on som si el conjunt dels catalans no som capaços de ser també nacionalistes alimentaris.

HORTUS APRODISCAe

dissabte, gener 23rd, 2010

Aprodiscae1Ara fa uns dies vaig fer una visita a la Conca de Barbera i la gent de Concactiva van proposar-me visitar l’Associació Pro Persones amb Discapacitat Psíquica de la Conca de Barberà (APRODISCA).

No és la primera vegada que visito un centre que promou la qualitat de vida i l’inserció sociolaboral de persones amb alguna discapacitat, tampoc és dels centres mes grans, però escric aquest post pel tarannà de la seva directora la Carme Sureda i per la seva visió de transformació de l’activitat en el moment just.

Aquests centres requereixen de tasques de manipulació senzilles i repetitives i pel que conec el sector industrial del automòbil ha estat un puntal laboral per molts d’ells. La Carme i la seva gent varen fer una aposta d’èxit ara fa quatre anys i varen iniciar un projecte per reorientar part de les seves activitats, varen crear HORTUS APRODISCAe, un projecte que te per objectiu el produir, transformar i comercialitzar una línia de productes i menjars ecològics, un projecte de molta qualitat amb una important inversió agroalimentària i que tancarà tota la cadena des de la producció fins la comercialització. Ara és una mica complicat poder accedir al seus serveis ja que només són presents a 5 mercats i a la seva botiga de Montblanc, però segur que en un futur milloraran la seva presència a internet i ens serà molt mes fàcil accedir a un gran projecte agroalimentari i sociolaboral.

Canvi climàtic, alimentació i avatar

diumenge, gener 10th, 2010

Ja fa molts dies que tinc al cap fer un post sobre el canvi climàtic i la producció d’aliments. El fracàs de la conferència de Copenhaguen va frenar-me i fins hi tot desanimar-me una mica i fins ahir dissabte no vaig tornar a veure-la llum,  i, precisament en la foscor del cine.

Amb la Gemma vam anar a veure Avatar de James Cameron, al meu entendre una molt bona pel·lícula que conté de tot: una història d’amor, un potent discurs ecològic que genera reflexió i uns efectes especials extraordinaris.

Pandora és un planeta llunyà amb molta biodiversitat, que té una mineral molt cotitzat per explotar (el unobtainium) i que està habitat pels na’vi, uns essers blaus connectats neuronalment i emocionalment al seu planeta. Pandora em va fer pensar en la Catalunya rural, llunyana i diferent de les àrees metropolitanes, un món rural amb grans valors, amb grans possibilitats però desconegut per la resta de país i amb uns habitants molt connectats a la terra i els seus valors. També va fer-me pensar en la balança de pros i contres que aporta en molts casos la sobreexplotacio dels recursos naturals analitzant diferents sectors econòmics.

Despres de pensar-hi i recuperar velles notes estic molt convençut que és necessari fomentar  formació i informació en favor del sector agroramader com un agent de participació activa en la lluita contra el canvi climàtic. També el món rural juga un paper clau, cap país es desenvolupa si no ho fan els seus entorns rurals i aquests no ho fan sense la valorització dels seus recursos i les seves persones, en definitiva generant equilibri territorial que també es un tret fonamental de la sostenibilitat

Actualment, l’agricultura té una tasca de multifuncionalitat i juga un paper estratègic dins del marc del canvi climàtic, evidentment la seva pròpia activitat genera efectes sobre el clima.

S’estima que l’agricultura i la ramaderia representen la font del 30% de les emissions de diòxid de carboni, el 40% de les emissions de metà i el 25% de les emissions d’òxid nitrós, tres importants gasos amb efecte d’hivernacle.

Com es generen:

Diòxid de Carboni:

  • Pel consum d’energies fòssils derivades del petroli en maquinària agrícola i a les Agroindústries.

Metà:

  • Principalment es genera per la digestió de la cabana ramadera. Els remugants, pel tipus d’aparell digestiu que tenen són l’espècie amb majors taxes d’emissió.
  • Per la descomposició del les dejeccions ramaderes en condicions d’absència d’oxigen genera emissions de metà a l’atmosfera.
  • En els cultius d’arròs, la descomposició anaeròbica del material orgànic, al estar inundat, genera processos d’emissions de metà.

Òxid Nitrós:

  • La descomposició del les dejeccions ramaderes en condicions anaeròbiques (absència d’oxigen) produeix emissions d’aquest gas a l’atmosfera.
  • Per la incorporació de  nitrogen per mitjà de fertilitzants o per la incorporació de residus vegetals, genera al descompondre’s emissions cap a l’atmosfera.

En que està el sector treballant amb l’objectiu de reduir  les emissions:

Diòxid de Carboni:

  • L’ús de biocarburants i/o energies alternatives amb menys emissions.
  • La modernització o reconversió a nous regadius que permetria que el sòl acumulés més matèria orgànica, això provocaria una major productivitat dels sòls.
  • L’ús de sistemes agrícoles de conservació, ja que també estimulen a una major fixació de la matèria orgànica al sòl.
  • Millores en la fertilització, minimitzant l’ús d’adobs de síntesi química fent un millor aprofitament de la biomassa.

Metà:

  • Reducció de les emissions utilitzant aquest gas per a la generació energètica de biogàs, i l’ús d’aquest en substitució de combustibles fòssils.

Òxid Nitrós:

  • Millores en la fertilització, minimitzant l’ús de adobs de síntesi química fent un millor aprofitament de la biomassa.
  • La modernització o reconversió a nous regadius ja que permetria que el sòl acumulés més matèria orgànica, això provocaria una major productivitat dels sòls.

Especialment el sector productor d’aliments rebrà els efectes del canvi climàtic, el clima és la principal causa de variabilitat interanual en la producció agrària i qualsevol canvi pot augmentar la incertesa sobre la producció d’aliments.

Sens dubte les amenaces del canvi climàtic a la producció d’aliments poden tenir una gran rellevància com:

  • Modificacions de les condicions de producció especialment en la temperatura i la disponibilitat d’aigua.
  • Canvis en la producció com a conseqüència de les altes temperatures o per l’allargament del període de gelades.
  • Reducció de la productivitat per la desertització de zones.
  • Reducció del creixement a causa de la disminució de l’agua o de nutrients.
  • Increment dels riscos de pèrdues de producció.
  • Augment de pèrdues de producció com a conseqüència de les pedregades, malalties i plagues.

Els efectes del canvi climàtic sobre l’agricultura són incerts, variats i complexos. Un possible canvi climàtic pot agreujar les conseqüències de l’abandonament de les activitats agrícoles i forestals i dels canvis en l’ús del sòl, processos que representen un factor de canvi afegit tant o més important que el canvi climàtic a Catalunya.

Segur que parlaré de nou sobre el canvi climàtic.

Us deixo un trailer d’Avatar

Catalunya rural 2050!

dimecres, desembre 23rd, 2009

Aigua, tecnologia i reg

dimecres, novembre 25th, 2009

Lleida ha acollit entre el 18 i 21 de novembre la primera edició d’AQUA-TECH LLEIDA, aigua, tecnologia i reg. Les Terres de Ponent són emminentment agràries, l’agroindustria avança i es consolida i el parc agroalimentari de Gardeny és una realitat en creixement i Lleida pot complir el seu somni de ser la capital agroalimentària de l’euroregió.

En un altre aspecte el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció rural té en marxa és el Pla de Regadius de Catalunya 2008-2020 que pretén modernitzar 175.000 ha i crear-ne 125.000 de noves, 4.000 milions d’euros d’inversió que incrementarà en més de 300 M€ la producció total agrícola i generarà milers de llocs de treball. De les 350.000 que es regaran a Catalunya més de 200.000 estan a les terres de Lleida.

Totes les fires en el seu inici sén modestes algunes creixen i algunes desapareixen, estic molt convençut que aquesta , l’Aqua-Tech creixerà i de valent. La producció d’aliments és i serà estratègica i esta directament lligada a l’aigua i el futur de l’agricultura molt lligada a la tecnologia del regadiu.

Ja tenim en marxa una nova fira, ara apostem per l’alimentació i la sostenibilitat ambiental i la fira tindrà llarga vida

regadius de lleida

Diners o alimentació i territori

dissabte, novembre 14th, 2009

eurosLlegeixo la declaració que un grup d’economistes agrícoles han signat i sento una gran preocupació davant del debat que tenim obert, principalment perquè no estic segur que la societat conegui què li aporta l’agricultura

En aquesta declaració proposen una important reforma de la Política Agrària Comuna, l’abolició de la intervenció de mercats i el suport a la renda dels agricultors… i destinar els diners pel canvi climàtic i la biodiversitat, mesures que interessen a la societat i que, per tant, la pròpia societat legitimarà aquest suport.

Entrant més a fons del document, podem observar que aposten per eliminar els ajuts directes, apunten que el desenvolupament rural caldria que fos amb fons nacionals, parlen de seguretat alimentària, però no parlen d’alimentació….

Podem estar d’acord en moltes de les frases d’aquesta declaració, com per exemple que “el bon funcionament del mercat és molt millor que la intervenció per aconseguir una agricultura viable”. Sort que els darrers mesos tenim al famós Sala Martin entretingut amb el magnífic circ del futbol, si no fos així potser estaria donant un fort impuls al desmantellament de la política agrària comuna.

En el meu anterior post ja feia unes apostes clares per una reforma de la PAC, considerant que cal lligar els ajuts a la producció, cal igualar els ajuts dintre del mateix sector, … Sens dubte, els propers mesos ens caldrà definir molt què espera la societat del món rural i agrari i què podran aportar aquests als nous reptes de la societat. No podem oblidar que els grans valedors de la biodiversitat són els pagesos ja que la gestió del territori està en les seves mans i que també serà necessari continuar donant suport econòmic si no volem que l’abandonament de terres sigui un fet, especialment en zones desfavorides o de muntanya.

Senyors experts economistes agraris, aquesta declaració serà debatuda en una jornada que organitza el Centre Europeu per  economia internacional en una reunió a Brussel·les el proper dia 18 i en la que assistiran diverses personalitats europees del àmbit econòmic i agrari, entre ells Paolo de Castro, president de la Comissió d’Agricultura del Parlament Europeu. Espero que en aquesra jornada es tingui una posició clara amb una visió des del punt de vista de la producció d’aliments i la gestió de territoris tan diversos entre si.

I tu, què en penses de l’agricultura?

dilluns, novembre 9th, 2009

Ja fa temps que estem parlant sobre el futur de la política agrària comuna , sobre el seu pressupost i sobre les postures dels diferents països.

europeaAra desprès d’unes eleccions i amb canvis a la vista és complicat, si més no perillós deixar prendre decisions a Comissaries i equips que no repetiran; com l’actual Comissió d’Agricultura. Sense anar més lluny, la darrera setmana la Comissió va autoritzar augmentar els ajuts de mínimis fins a 15.000 € per agricultor. Què vol dir això? En essència decisions com aquesta dinamiten la política agrària comuna. Els ajuts de mínimis són ajuts que aplica cada estat amb els seus fons propis i sense justificar-los davant de la Comissió Europea. Podríem pensar que en una situació de crisi pot ésser positiu liberalitzar els ajuts; però de cap manera, ara més que mai ens calen politiques comunes, caldrien propostes per aportar fons per reestructurar el sector que permeti facilitar l’abandonament d’explotacions no viables, el redimensionament o refinançament d’altres més competitives ja que alguns sector agrícoles ja fa mes de 30 mesos que pateixen una forta crisi.

Ara davant d’aquesta crisi ens calen mesures a curt, però també seguir pensant en la Política Agrària Comuna (PAC) més enllà del 2013. La PAC (anomenat primer pilar) ha de seguir garantint la producció d’aliments, la seva qualitat i garantia sanitària, però també cal que reconegui que els nostres empresaris agraris han de jugar un paper important en altres camps com en la mitigació del canvi climàtic o en la multifuncionalitat agrària.

Ara més que mai ens cal una PAC lligada a les produccions, pagar si però pagar per cultivar. Les produccions agràries són bones, segures i respecten les bones pràctiques agràries, per tant ara cal que paguem per produir més i millor. No entenc els arguments que diuen que  els ajuts a l’agricultura  no permeten créixer als països en vies de desenvolupament; quan el consum mundial en alimentació creix i creixerà molt de la mateixa forma que ho fa la població mundial.

El segon pilar de la política agrària europea és el desenvolupament rural, el principal objectiu es el manteniment de la població en les zones rurals i la millora dels serveis,  les condicions de vida i les oportunitats per a les persones que viuen al món rural. Estem davant d’un gran repte, entendre que cal desenvolupar un suport a la ruralitat per la seva multifuncionalitat i, paral·lelament mantenir el suport al desenvolupament rural de la pròpia activitat agrària.

vaca49-293x300En l’àmbit agrari la principal aposta cal que continui sent la modernització i millora de les explotacions agràries, l’aposta per a la comercialització de les seves produccions i el suport a l’agroindustria per garantir el màxim valor afegit. Aquestes i altres mesures estructurals han d’anar acompanyades de mesures que compensin el sobrecost que comporta cultivar les zones desafavorides, de muntanya o d’alt valor ambiental o dur a terme processos en el cultiu que generaran un cost addicional amb algun avantatge mediambiental. Ens caldrà generar noves politiques de suport per garantir la correcta extensió de les assegurances agràries o el suport estatal a la prevenció i/o actuació per a crisis sanitàries, vaja teixir una xarxa de seguretat a l’entorn d’aquestes explotacions.

En l’àmbit de desenvolupament rural agrícola caldrà garantir el suport necessari per fer que les explotacions siguin viables econòmicament i els hi puguem garantir suport, sent conscients del seu compromís en favor de les produccions en quantitat i qualitat i de la seva aportació al medi ambient i, les explotacions que no són viables cal que puguin abandonar l’activitat de manera digna.

El desenvolupament rural pensant en territoris es la gran assignatura pendent en la gran majoria de territoris espanyols, com apuntava en la darrera entrada, ara tenim una bona eina per garantir una bona cohesió territorial, és a dir, la cohesió de les persones i els territoris rurals. La posada en marxa de la llei de desenvolupament sostenible el corresponent primer pla de desenvolupament rural sostenible farà que s’iniciï un bon camí en la millora de la prestació de serveis, en la creació d’activitat econòmica, en la igualtat d’oportunitats….Amb aquesta llei s’aplicaran nous criteris de governança amb la participació de totes les administracions i de tots els actors, amb una posada en marxa basada en principis com la sostenibilitat, el desenvolupament endògen i sense deixar de pensar en la competitivitat dels territoris.

Cal que siguem molt estrictes l’àmbit econòmic i això passa per:

  • els ajuts directes cal que segueixin finançant-se amb fons exclusius de la UE i a tots els països  s’hauria d’aplicar el mateix nivell d’ajut per a la mateixa activitat, això ens portaria a una política única real, enfront de polítiques nacionals que desequilibren.
  • els ajuts al desenvolupament rural en l’àmbit agrícola cal que es financin amb aportacions de la modulació de l’ajut directe i dels propis estats membres.
  • el desenvolupament rural com eina de vertebració i cohesió territorial cal que es financi amb les aportacions d’estats membres en exclusiva, cal ser conscients que el pressupost a l’agricultura seguirà perdent quota sobre el total de recursos, com també es lògic que si un fons és per l’agricultura es destini al desenvolupament rural agrari.

Tàstum

dilluns, octubre 26th, 2009
2009_figura_guardo_tastum2009

Guardó dels premis Tàstum 2009

Avui a les 17h al Teatre Nacional de Catalunya es posa en marxa el Tàstum 2009, el II Fòrum Agroalimentari de Catalunya. Tàstum, és el punt de trobada dels productors, els transformadors, els distribuïdors i els cuiners, es a dir tot el sector agroalimentari català i també es fa entrega de diversos guardons que lliura el Departament d’Agricultura Alimentació i Acció Rural per tal de posar en valor la tasca que realitzen persones o empreses vinculades al món de l’alimentació

Aquest any també hi haurà  ponències i taules rodones sobre la situació i les potencialitats del sector. És un cartell molt interessant que compta amb la participació de Josep Maria Bonmatí, director general AECOC, Georges Chetochine, fundador de Georges Chetochine Conseil, Gerard Costa, professor titular del Departament de Direcció de Marquèting d’ESADE, Joan Carles San José, director general d’Arcadie, Jordi Dolcet, president de Fruits de Ponent, i Ricard Parés, director de l’Associació Catalana de Productors de Porcí.

Sens dubte fòrums com aquest ajuden a difondre les potencialitats del sector agrari i agroalimentari de Catalunya.

Reus no és el camí

diumenge, octubre 25th, 2009

Estic cansat de sentir parlar de la situació de l’agricultura per part dels pagesos i dels ajuts que aquests reben per part de la societat. És moment de refer aquesta situació. Crec que avui una part important del problema real de l’agricultura el pot solucionar la societat catalana. Intentaré explicar-me.

El sector agrari català fa molts anys que viu una difícil situació, però en els darrers tres anys està passant per moltes dificultats,  que ens poden dur a situacions difícilment recuperables. La inestabilitat dels preus i l’alça i volatilitat dels costos fan que els marges sigui molt baixos i fins hi tot negatius. La situació és molt greu, hi ha empreses agrícoles modernes amb potents inversions que estan en passant moments molt delicats. Alguns sindicats agraris demanen la intervenció de l’Administració en els preus i els marges i aquesta no es la via; és culpa de moltes coses a la distribució, però la distribució ven el que el consumidor demana i els seus marges sempre son positius però tampoc estan per moltes alegries.

La societat no fa cas de les manifestacions sectorials, està cansada de retencions a les carreteres; de neumàtics cremats i de productes alimentaris llençats per terra i malauradament només pensa i diu “que volen mes ajuts?”. Segurament són molts i molts anys de reivindicació amb missatges similars i amb resultats poc satisfactoris o nuls.

L’Administració impulsa tants observatoris de preus com pot, ajuda a la millora de la comercialització, intenta explicar que representa l’agricultura i la gestió dels agricultors pel país. Segurament s’estan fent moltes coses però evidentment, en calen fer més i més.  El món rural està tocat i la seva activitat es bàsica pel país: gestionen molt país, però sobretot produeixen aliments per la població.

No pot ser que els principals actors en un fet tant estratègic com l’alimentació no es guanyin la vida dignament. Tots podem fer molt pel nostre país i pels nostres sectors productors: ens cal exigir productes de proximitat en la nostra dieta diària, als bars, restaurants, botigues, centres comercials han de començar a sentir la pressió dels catalans: “volem consumir productes de proximitat i no demanem res més que en altres territoris no estiguin fent”.

Llegint la premsa d’avui veig amb molta tristesa els fets ocorreguts ahir a Reus, no és el camí. Ens podem manifestar, organitzar mercats a les ciutats, però no podem utilitzar la violència. Una possible solució de la situació dels agricultors està també a les mans dels catalans i cal que siguem més nacionalistes en la nostra alimentacióMANIFESTACIONagricultores_zafarraya01