Jordi Bertran » Aigua

Regadius el canvi real

Jordi Bertran — Fri, 27 Aug 2010 06:17:54 +0000

Aquesta setmana s’ha fet pública la precampanya del PSC i que per mi, tant el contingut com el lema escollit, és d’allò més encertat: el canvi real. Ja el govern del president Maragall i ara el govern del president Montilla han aportat un canvi de ritme en les inversions, polítiques socials i econòmiques,.. però, d’altra banda s’ha oblidat les polítiques més mediàtiques. L’oposició que porta més de 4 anys en precampanya ha estat capaç de convertir les desavinences lògiques d’un govern format per tres partits en problemes d’estat, ha estat capaç de mediatitzar més els temes identitaris que els èxits del govern en les àrees socials. En altres països amb més tradició democràtica i un passat amb menys presidencialisme monocolor no els hauria estat possible. Segurament ja no existeix l’oasi català, ara som més democràtics, mes públics i certament encara ens queda molt per recórrer en aquests àmbits, ara ja tampoc utilitzem ja la política de peix al cove. En fi crec que som més madurs com país i encara ho serem molt mes en un futur.

Moment de la posada en marxa de noves hectàrees de regadiu al sistema Garrigues Sud el 23 08 2010 (foto: Cristina Diestro)

Sobre el canvi real m’agrada la campanya engegada i són destacables els 25 fets dels que parla el miquel Iceta i les 25 dades comparatives, per mi especialment la que parla dels regadius, perquè és un tema que ha afectat els darrers anys de la meva tasca diària i la del departament on treballo. Però m’agradaria en aquest àmbit fer unes aportacions més complementant així la informació:

Durant el període 2000-2003 les inversions departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP) realitzades en regadius es xifren en 143,9 M€, amb 7.249 ha transformades i 2.215 ha modernitzades.
Del període 2004-2006 la inversió realitzada puja a 212,3 M€ amb 2.938 ha transformades i 16.940 ha millorades.
En el període 2007-2009 la inversió del departament d’Agricultura Alimentació i Acció Rural (DAR) ha estat de 594,7 M€, transformant-se de secà a regadiu 14.928 ha i modernitzant-se 30.699 ha.
A abril de 2010 les obres de regadius adjudicades i no finalitzades pugen 535 M€ quan el 31 de desembre del 2003 eren de 90 M€

Inversions

View more presentations from jordibertran1.

Desenvolupament rural sostenible

Jordi Bertran — Thu, 01 Jul 2010 14:27:29 +0000

La crisi que patim en els darrers temps és sens dubte una manifestació que el model econòmic actual ha de ser redissenyat. L’ètica financera es basa en gran mesura en la moderació de les rendibilitats dels agents econòmics en benefici d’una explotació del sistema a llarg termini. Es tracta de no esgotar la gallina dels ous d’or i permetre que segueixi sent productiva durant molts més anys. Es tracta en definitiva d’una aposta decidida per la sostenibilitat productiva.
L’any 1987, l’Informe Brundtland defineix el desenvolupament sostenible com “aquell que satisfà les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les generacions futures per satisfer les seves pròpies necessitats”. Doncs bé, cap altre sector millor que l’agrari comprèn la importància de la conservació del medi ambient donat que la seva activitat es desenvolupa immersa en l’entorn natural.
L’any 1999 la Unió Europea estableix a Berlín que el segon pilar de la política agrària comunitària és el desenvolupament rural. Es pretén a partir d’aquest moment reforçar el teixit econòmic i social de les zones rurals a través de la creació de noves oportunitats laborals, afavorint una agricultura més respectuosa amb el medi ambient i millorant la competitivitat del sector agrari.
Malauradament quan s’ha pensat en diversificació econòmica, nomes s’ha fet amb projectes destinats al turisme rural, durant els últims anys és una evidència que el ciutadà de les grans poblacions vol tornar a la natura. Però el gran èxit d’aquesta nova forma de turisme recau en la professionalitat amb què l’economia rural ha sabut satisfer la demanda. Ara ja sembla que estem preparats per pensar en noves diversificacions econòmiques en la gestió del món rural, retornarem als vells treballs gairebé oblidats com la neteja de boscos i caldrà que es combini amb qualsevol de les ocupacions que semblaven reservades pels àmbits mes metropolitans.
El sector agrari també està cridat a tenir una gran importància dins del sector energètic, superat en gran mesura el debat mundial sobre el destí per energia de productes alimentaris bàsics es consolida en l’horitzó la visió industrial en la gestió dels residus ramaders (biogàs). D’altra banda, la disminució de la rendibilitat dels boscos per fusta catalans va acompanyada de les noves possibilitats econòmiques que ofereixen les masses forestals capaces de generar grans quantitats de la matèria prima necessària per produir energia i capaces, per tant de crear nombrosos llocs de treball dins del sector, sens dubte es un pas difícil, cal deixar de pensar que els boscos son per protegir-los i tornar a pensar que son un recurs que cal gestionar.
Pel que fa a l’eficiència en el consum d’aigua el món urbà ha sabut adaptar-se, la forta sequera patida per Catalunya fins l’any passat ha implantat en la societat catalana la cultura de l’estalvi de l’aigua i en aquests moments el consum es situa a Barcelona ciutat en 107 litres per persona i dia, molt a prop dels 80 litres per persona i dia per sota dels quals l’Organització Mundial de la Salut considera que el consum ja no és òptim. El sector agrari comparteix la importància de l’estalvi de l’aigua arribant-se a obtenir en els darrers anys eficiències altíssimes en la producció dels aliments. En aquests moments l’agricultura catalana és capaç de produir 1 kg de préssecs amb només 140 litres d’aigua quan només fa pocs anys la xifra era un 25% superior. La millora de l’eficiència en l’ús de l’aigua per part de l’agricultura permetrà produir mes aliments amb menys recurs i destinar l’aigua alliberada a altres usos, com els mediambientals.
L’efecte hivernacle és un altre exemple que il·lustra la importància del sector primari respecte de les demandes socials actuals, una hectàrea de bosc mediterrani és capaç de fixar unes 20 tones de CO2 per any.Però tan important com l’ús forestal de determinades superfícies és l’ús agrícola de les terres amb capacitat productiva. Catalunya és deficitària en la producció d’aliments per a la seva població. La solució a aquest problema estructural no és nomes la importació sistemàtica dels productes necessaris, el transport comporta el consum de combustibles fòssils i l’agreujament de l’efecte hivernacle (importar 1 kg de pomes des de Xile necessita consumir ni més ni menys que 88 grams de gasoil). Per tot això Catalunya ha de desenvolupar i consolidar un sistema agrari i agroalimentari potent, de qualitat i de proximitat, que garanteixi millorar l’autosuficiència alimentària, entesa des de la sostenibilitat ambiental i no des del proteccionisme.
El desenvolupament rural i la conseqüent millora de les rendes agràries és responsabilitat de tots ja que tots som beneficiaris dels seus efectes. No concebre’l aquesta manera no correspon a una societat integradora, evolucionada i moderna com és la catalana. Però no es tracta de cap mena de caritat. Es tracta senzillament d’entendre que Catalunya no només està formada per unes bombolles de població que tan sol ocupen el 10% del territori.

Catalunya té un repte molt important amb el seu món rural. Cal un món rural més viu i actiu amb un sector agrari fort, estructurat, que percebi el suport de la seva societat i que trobi l’equilibri entre la producció d’aliments i la gestió de la biodiversitat. Caldrà esforç i suport per trobar noves ocupacions no només lligades a la conservació dels valors naturals i del patrimoni cultural, cal que els/les joves puguin tornar al món rural amb aquelles ocupacions que ara només es troben en els àmbits metropolitans, un món rural viu i actiu necessita de l’ocupació qualificada dels/les joves. La resta anirà venint sol.

Aigua i/o aliments

Jordi Bertran — Tue, 18 May 2010 18:44:24 +0000

El dissabte el diari de Tarragona va publicar-me l’article que trobareu transcrit a continuació.

Aquesta setmana s’ha celebrat a Tarragona i a les Terres de l’Ebre el XII Congrés Nacional de Comunitats de Regants d’Espanya que està organitzat per la Federació Nacional de Comunitats de Regants de Espanya (FENACORE). Més de 800 assistents que debaten temes tan importants com la modernització dels regadius, l’impacte dels costos energètics, la supressió de les tarifes elèctriques especials per al regadiu, el Pla Nacional de Regadiu Horitzó 2015, les conseqüències del principi d’unitat de gestió de conca, i els cada vegades més freqüents períodes d’escassetat i la manera de fer-los front. Llegit d’aquesta manera, res sembla que afecti a tots els ciutadans, i resulta que estem molt i molt equivocats. A Catalunya produïm el 30 % dels aliments que consumim, el nostre índex de suficiència alimentària és molt baix. Els nostres pagesos estan passant moltes dificultats i la societat està poc compromesa amb els nostres productors. Encara que ara no sembli possible, la tasca del productor té molt futur, sobretot si disposa d’aigua per transformar-la en aliments. L’agricultura juga un paper estratègic en el desenvolupament del país i cal que tots la valorem i li donem el suport que mereix.

El Govern de la Generalitat aposta decididament per un ús eficient del aigua de regadiu, no estalviant recursos, ni tècnics ni econòmics. L’any 2020, l’actual Pla de Regadius de Catalunya (PRC) estarà executat íntegrament. Serà quan Catalunya disposarà d’un potent instrument per garantir la major producció possible d’aliments, i el major estalvi en episodis de sequera. El Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) invertirà uns 4.000 milions d’euros en el PRC, equivalents a més del doble del valor de la producció agrícola anual catalana l’any 2008. L’increment de la producció agrícola que s’obtindrà representarà el 50% respecte del total de l’esmentat any 2008. Però algú pot pensar que la nostra climatologia mediterrània no es pot permetre el dispendi d’aigua que preveu passar de les 300.000 hectàrees de regadiu actuals a les 440.000 hectàrees futures. Doncs bé, el PRC 2010-2020, lluny de preveure un major consum d’aigua permetrà alliberar-la per altres usos. Així, tenim que la superfície actual de regadiu utilitza 2.675 hm³ de aigua. Una vegada executat el PRC, en l’any 2020, s’haurà incrementar la superfície regable en un 43% però en aquell moment el consum habitual d’aigua de reg serà de 2.618 hm³, un 2% menys que l’actual, i a la vegada hi haurà molta més elasticitat en el seu ús en moments de sequera. Vull traslladar als regants que des del DAR restem al seu costat i estem oberts als suggeriments i les iniciatives que d’aquest congrés se’n derivin. I disposats a treballar conjuntament per donar a conèixer a la societat la tasca que realitzen produint els aliments sans, segurs i de proximitat per la nostra societat.

El twitter al #debatagrari

Jordi Bertran — Sun, 18 Apr 2010 21:12:29 +0000

El twitter també ha tingut un paper destacat en aquest debat monogràfic sobre el sector agrari dies abans ja varem començar a piular amb el hashtag #debatagrari. Us deixo amb una selecció de les piulades que crec que varen aportar més informació:

@MuseuVidaRural: Unió de Pagesos veu amb bons ulls els compromisos adquirits pel govern al http://bit.ly/cn8Zaj
@socialistes_cat: José Montilla aposta per un sector agroalimentari “estructurat, fort i competitiu” http://bit.ly/bGlvBu
@ginapol: Per Llena, el debat ha marcat un camí de futur del sector, més enllà d’ideologies polítiques http://bit.ly/c5JkET
@josepjc: El deseo TED de Jamie Oliver. Enseñarle a todos los niños acerca d la comida.Video on TED.com http://bit.ly/98tk3I
@ciu: “L’agricultura, un sector estratègic de la nostra economia? Clar que sí” de Jordi Baiget http://ow.ly/1yJMt
@jordi_bertran: Ampli acord en el #debatagrari del #parlament http://bit.ly/cYBjOb
@guapugracies: “Rebel.lió pagesa: Que CiU no té memòria?” http://www.youtube.com/watch?v=yO1eXrmEgms
@ginapol: Llena afirma que el model de cooperativisme català és un exemple a seguir: El conseller d’Agricultura,… http://bit.ly/9zyPaT
@socialistes_cat: Voleu llegir discurs del president http://www.bit.ly/aV2Vmg
@ginapol: Resum d les propostes d’Unió d Pagesos x debat sobre el sector agrari http://bit.ly/9UDrr6
@ginapol: Joaquim Llena agraeix a Artur Mas la voluntat de col·laborar junts per encarar el futur del sector: El… http://bit.ly/a72gaD
@jordi_bertran: La cat rural ocupa el 67% del territori i esta habitada pel 5,8% de la població
@jordi_bertran: La cat rural te una densitat de 19,80 hab./Km2 la urbana 657 i la mitja de cat es 229
@jordi_bertran: Els ajuts a l’agricultura es varen crear orientats als Consumidors (aliments sans, segurs i a preu assequible)
@jordi_bertran: Amb CIU els joves que s’incorporaven a l’agricultura cobraven 39.000€ ara fins a 70.000
@jordi_bertran: El 27% de la superfície agrària es de regadiu i produeix el 70% del total Català
@jordi_bertran: La Política Agrària Comuna mes enllà del 2013 ha de seguir assegurant la producció d’aliments i l’abastament a la població
@jordi_bertran: La PAC cal que garanteixi una agricultura socialment acceptable, mediambientalment sostenible i econòmicament viable
@jordi_bertran: La FAO alerta que l’any 2030 caldrà produir el doble d’aliments que es produeix actualment
@jordi_bertran: L’any 2000 es varen pagar 199 M€ en ajuts directes el 2009 mes de 275 M€
@jordi_bertran: De mitja 1 hectàrea de regadiu produeix 7 vegades mes que una de seca
@jordi_bertran: De mitja 1 hectàrea de regadiu genera fins a 12 vegades mes d’ocupació que una de seca
@jordi_bertran: El grau d’abastament de productes alimentaris no transformats a Catalunya es nomes del 35 %
@jordi_bertran: Inversions en regadius 2000-2003 149M€ 2004-2006 212M€ 2007-2009 594M€ les xifres ho diuen tot
@jordi_bertran: El pla de regadius (2009-2020) preveu invertir 4070M€ per arribar a regar de manera eficient el 13,4% del territori català
@jordi_bertran: Inversions en camins 2000-2003 26M€ 2004-2006 57 M€ 2007-2009 70 M€
@jordi_bertran: La facturació de l’agroindustria es de 18000M€ un 16% de les vendes industrials catalanes
@jordi_bertran: 75.000 llocs de treball en mes de 2000 establiments agroindustrials, això no es deslocalitza!
@jordi_bertran: Més de 200000 llocs de treball directes i indirectes: 67.000 a l’agricultura, 77.000 a la indústria, 60.000 llocs de treball més ind. auxiliar
@jordi_bertran: 249 cooperatives agràries 71000 socis, mes de 1300M€ de facturació i mes de 4000 ocupats

Reflexió #debatagrari

Jordi Bertran — Sat, 17 Apr 2010 15:08:58 +0000

Foto de familia

Tres dies després del debat agrari al Parlament de Catalunya crec que ja és prou temps per fer una anàlisi i no caure en la rauxa del èxit de les votacions. La meva conclusió desprès de pensar, escoltar, llegir i reflexionar és que ha estat un gran debat que pot marcar un abans i un desprès. El debat ha deixat unes resolucions aprovades amb una gran majoria que marcaran el full de ruta per als propers anys, el proper govern socialista ja té la ruta marcada

La satisfacció va ser molt alta, després de mesos de treball intens i de 14 hores tancats al Parlament, tenim sobre la taula 100 mesures a favor del sector agrari amb un alt consens. Llàstima, però, que el grau de seguiment dels mitjans de comunicació no va ser tot el bo ja que l’ocasió ho requeria per així poder posar en valor el sector agroalimentari i que la societat visualitzés el seu paper estratègic. Crec que el nostre sector mereix més, espero que el acord i consens hagi estat el que faci augmentar l’interès mediatic.

És impossible en un sol post parlar del centenar de resolucions aprovades, però m’agradaria destacar temes tan importants com el Pla Nacional Pla Estratègic Nacional de Suport a l’Agricultura i l’Alimentació (PENSAA), de caire interdepartamental i orientat a impulsar la competitivitat, la formació, la innovació, la internacionalització, la comercialització i la conscienciació dels ciutadans.

També s’ha d’impulsar a partir d’ara un centre de recerca de regadius a Tàrrega, la llei d’espais agraris, la llei del Desenvolupament Rural català que promogui la diversificació econòmica de l’economia rural., el Pla de Regadius 2008-2020, un pla de camins 2011-2017, a més, es modificarà el decret llei que regula el finançament dels regadius

D’altra banda, es modificarà el PDR 2007-2013 per adequar els imports de les indemnitzacions compensatòries, treballar per a què el sistema d’assegurances agràries sigui una veritable eina de garantia i seguretat per les explotacions agràries.

El llistat de temes podria ser molt extens però crec que el més important és el consens i la satisfacció de totes les parts. Ara cal que els mitjans de comunicació ens permetin arribar al dia a dia de la gent per posar en valor les nostres produccions alimentaries i els nostres productors

Documents complementaris:

Discurs inicial Conseller

Video complert de totes les intervencions

notes de premsa DAR relacionades

Info #debatagrari

Jordi Bertran — Mon, 12 Apr 2010 12:46:27 +0000

M’agradaria aportar molta informació per poder-la facilitar a tots els que vulgueu participar en el debat agrari del proper dimecres al Parlament de Catalunya, intentaré anar escrivint algun post però, de moment us faig arribar uns quants enllaços que espero que siguin del vostre interès.

Aquí podeu trobar les pagines de l’administració Catalana, Espanyola i Europea, també Ruralcat, la comunitat agrària mes virtual, la pagina web dels regadius de Catalunya, de les dues empreses que presideixo Regsa i Regsega, del centre de referència en investigació (IRTA), Prodeca, Incavi, l’Agencia Catalana de l’Aigua, la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, consum de la Generalitat, l’Agencia Catalana de Seguretat Alimentaria i el Institut Català de Crèdit Agrari.

També us proposo que consulteu espais com els del Rural Fòrum, Rudona, Cedricat, Centre Tecnològic Forestal de Catalunya o la Fundació del Mon Rural així com el col·legis d’enginyers tècnics agrícoles o el d’agrònoms.

Com es lògic cal visitar les Cambres i les organitzacions agràries (JARC, Unió de Pagesos, UPA, ASAJA) o la Xarxa de Pageses i els joves d’UP.

No podem deixar altres webs o blocs que també ens poden aportar molt com el Observatori del Cooperativisme a Catalunya, la Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), Agricultura de Catalunya, Pirene Lab, la Fundació Triptolemos, la Fundació Alimentació i Ciència (Alicia) o l’ Associació interuniversitària europea per a la ciència agrària.

Evidentment la premsa del sector com Agrodigital, Agroline, Agroinformacion, productes del camp, iagua i la revista rural.

Espero que us sigui d’utilitat a la vegada que us demano que si creieu que podeu aportar webs amb mes informació sobre el sector les aneu incorporant als comentaris, per ara us deixo amb els Pets.

Dia Mundial de l’aigua

Jordi Bertran — Mon, 22 Mar 2010 09:16:37 +0000

Avui, 22 de Març del 2010 és el dia mundial de l’aigua i aquest any l’ONU dedica el dia a la qualitat de les aigües. A Catalunya fa uns anys que s’està treballant molt intensament per millorar la qualitat i la quantitat de un recurs tan escàs i preuat com l’aigua.

Catalunya gaudeix d’un clima mediterrani amb èpoques de disponibilitat de recursos hídrics seguides d’altres escassetat. Malgrat això, no podem dir que, en el seu conjunt, Catalunya sigui un país sec. Una precipitació mitjana de 670 l/m²/any garanteix una disponibilitat efectiva de quelcom més de 1.700 m³ per habitant i any que, segons la FAO, representa una disponibilitat d’aigua satisfactòria. Ara bé, el nostre és un país heterogeni i irregular, pel que fa a la pluviometria, i en front els 1.000 l/m²/any d’algunes comarques gironines tenim els 250 l/m²/any, o menys, segons els anys, de les comarques de Ponent.

Per tot això resulta fonamental parlar d’estalvi d’aigua a Catalunya. La demanda global d’aigua a Catalunya se situa al voltant dels 3.000 hm3 (aquesta xifra oscil·la segons els exercicis, en un més/menys 10 %), corresponent als usos agrícoles un 73 %, convertint la producció d’aliments en el principal usuari. Així doncs, esdevé fonamental el grau d’eficiència amb què l’agricultura fa ús de l’aigua de reg ja que qualsevol petita millora en la distribució i utilització de l’aigua de reg tindrà un gran impacte.

Les polítiques d’estalvi d’aigua han de ser interioritzades pels diferents consumidors i usuaris i no es pot atribuir al sector agrícola la responsabilitat exclusiva sobre el ineficient ús de l’aigua quan el conjunt de la societat és corresponsable. Hem de pensar que pel que fa als usos urbans de l’aigua el consum directe mitjà representa uns 90 m³ d’aigua per persona i any, però el consum d’aigua virtual en forma d’aliments equival a 2.600 l/habitant/dia. Així tenim que petites modificacions en els hàbits alimentaris es podrien traduir en importants estalvis en els quantitats d’aigua necessàries per produir-los.

D’una altra banda cal indicar que l’estalvi d’aigua està directament relacionat amb el concepte eficiència en l’ús de la mateixa. En aquest sentit les obres de modernització dels regadius promouen l’estalvi d’aigua ja que fan possible obtenir collites de més qualitat amb menors aportacions d’aigua. Això s’aconsegueix aportant a les plantes l’aigua en el moment exacte en què la necessiten, cosa que és possible mitjançant la tecnologia que aporta la utilització dels programadors de reg. D’aquesta manera s’aconsegueix un doble objectiu, una menor despesa global d’aigua per al conjunt dels regadius de Catalunya i es fa possible també produir més kg de matèria seca d’aliments per m3 d’aigua utilitzada (En aquests moments l’agricultura catalana és capaç de produir 1 kg de préssecs amb només 140 litres d’aigua quan només fa pocs anys la xifra era un 25% superior).

En aquest context el Govern de la Generalitat ha impulsat el “Pla per l’eficiència en l’ús de l’aigua per al reg agrícola”, en el qual treballa activament el DAR, conjuntament amb l’Agència Catalana de l’Aigua. El Pla té com objectiu millorar l’eficiència productiva de l’aigua, fomentar l’ús racional d’aquest recurs i afavorir l’estalvi, alhora que garantir el subministrament de productes a la Xarxa Alimentaria. Hem de pensar que la millora de l’eficiència en l’ús de l’aigua per part de l’agricultura permetrà destinar l’aigua alliberada a usos tan importants com els mediambientals.

En la mateixa línia d’aconseguir les més altes cotes d’eficiència en l’ús d’aigua de reg es treballa intensament en l’anomenat “Reg Deficitari Controlat”. Aquesta tecnologia es fonamenta en que el veritablement important pel productor és obtenir el màxim rendiment en euros per m3 i no la màxima producció per unitat de superficie (Kg/Ha). La recerca de la qualitat és la clau ja que menors rendiments unitaris per ha, però de més valor comercial, generen més ingressos en el compte de resultats de l’explotació. És clar que l’aplicació de les tecnologies exposades redundarà, tal i com actualment ja ve succeint, en un estalvi molt important en els volums d’utilització globals d’aigua.

El Pla de Regadius de Catalunya 2008-2020 (PRC) preveu la modernització de 258.016 Ha, el 93% de la superfície ocupada pels regadius tradicionals, també preveu que l’any 2020 Catalunya disposi d’un total de 431.562 Ha de regadiu. En definitiva es tracta de millorar la conversió aigua utilitzada per aliment produït.

En el bon camí

Jordi Bertran — Tue, 16 Feb 2010 09:02:52 +0000

Avui es complirà la segona volta del procés de participació ciutadana dels plans de gestió de les zones de protecció de les aus, de les 6 reunions he pogut assistir a 4 i l’impressió que me n’he endut es prou favorable. Caldrà seguir treballant molt intensament els propers mesos o potser anys, però s’ha obert una línia que estic convençut es la de l’èxit.

Tots som conscients que ens toca protegir unes aus i que cal que millorem el seu habitat, cada cop som més capaços de definir plegats com ho farem sense oblidar que ens caldrà fer-ho compaginant-ho amb activitats econòmiques que aportin oportunitats i viabilitat econòmica a les persones que viuen i treballen en aquests territoris. Estem vivint un nou procés que per a cada territori és un xic diferent, anirem aplicant mesures i caldrà que siguem prou hàbils per adaptar-les segons els nostres nous coneixements i l’experiència que ens aportaran les proves i els estudis.

La gent del territori clama poder viure de la terra i viure de la terra està molt vinculat a la disponibilitat d’aigua; encara tenim dubtes sobre que passarà amb algunes aus si reguem amb major o menor mesura, en una època del any o en altre i això fa que les organitzacions mediambientals s’instal·lin en el immobilisme davant el regadiu.

Molts ja som conscients que no podem modificar de manera substancial el mosaic de cultius existents, la nostra aspiració es basa en garantir collites rendibles cada any sense pertorbar gens ni mica el habitat de les aus protegides, però garantint l’existència d’agricultors professionals que gestionin aquestes terres.

Aquestes darreres setmanes tot hem pogut aportar les nostres propostes per garantir la viabilitat de les especies, els territoris i les persones i cal reconèixer els esforços per trobar punts de coincidència que estan fent la gent d’aquests territoris, aportant propostes molt i molt interessants i assumint que en molts casos no són les millors decisions des del seu punt de vista més personal o sectorial; però si les més òptimes per arribar a acords.

Us adjunto els documents propostes de la primera jornada per cada territori (Secans de la Noguera, Bellmunt-Almenara, Plans de Sió, Belianes- Preixana, Mas de Melons-Alfés i Segrià-Utxesa)

Blowing in the wind

Jordi Bertran — Sun, 07 Feb 2010 18:11:57 +0000

El camp català està patint una greu crisi i la situació econòmica no ens està ajudant per a poder crear les mesures adients, segurament ja fa molts anys que els nostres agricultors estan en crisi i ara ens caldria aplicar mesures molt i molt contundents. Si les apliquem també suposaran el descontent i la reivindicació d’uns sindicats que també estan en crisi. Durant les properes setmanes podrem avançar en aquestes mesures i segur que en parlaré al bloc.

Aquesta setmana s’inicia una segona ronda en el procés de participació dels plans de gestió de les zones Zepas; en dues setmanes farem totes les reunions i ja encararem la recta final en la definició, sens dubte pel agricultor i/o propietari es un moment molt important, vaja és el moment!

Els plans de gestió i la declaració d’impacte ambiental del Segarra- Garrigues definiran què es podrà cultivar i com es compatibilitzararà la producció d’aliments i la preservació de les aus. El passat divendres més de 100 persones es varen reunir a Belianes-Preixana i varen aprovar un document positiu, un document que anomenem de mínims i que té molt i molt sentit. Totes elles són persones coneixedores del camp, dels ocells, del món rural i ningú millor que ells per saber què es pot fer i fins on es pot arribar. Totes aquestes persones són conscients que cal protegir unes espècies d’aus i només demanen que també se’ls deixi viure i guanyar-se la vida a casa seva.

Espero poder aportar el meu gra de sorra per aconseguir que aquest document de mínims sigui suficient per garantir que tot i mantenint l’hàbitat de les aus, també creem un hàbitat apropiat pels pagesos i per les persones que ja fa molts anys que viuen i treballen en terres tant complexes com les del Segarra-Garrigues.

La situació ens porta a que cada dia sigui un repte, espero que els reptes del mes de febrer ens portin a millorar una situació complexa pel camp català i a aplicar la millor la solució a les zones de protecció d’aus

Canvi climàtic, alimentació i avatar

Jordi Bertran — Sun, 10 Jan 2010 18:47:19 +0000

Ja fa molts dies que tinc al cap fer un post sobre el canvi climàtic i la producció d’aliments. El fracàs de la conferència de Copenhaguen va frenar-me i fins hi tot desanimar-me una mica i fins ahir dissabte no vaig tornar a veure-la llum, i, precisament en la foscor del cine.

Amb la Gemma vam anar a veure Avatar de James Cameron, al meu entendre una molt bona pel·lícula que conté de tot: una història d’amor, un potent discurs ecològic que genera reflexió i uns efectes especials extraordinaris.

Pandora és un planeta llunyà amb molta biodiversitat, que té una mineral molt cotitzat per explotar (el unobtainium) i que està habitat pels na’vi, uns essers blaus connectats neuronalment i emocionalment al seu planeta. Pandora em va fer pensar en la Catalunya rural, llunyana i diferent de les àrees metropolitanes, un món rural amb grans valors, amb grans possibilitats però desconegut per la resta de país i amb uns habitants molt connectats a la terra i els seus valors. També va fer-me pensar en la balança de pros i contres que aporta en molts casos la sobreexplotacio dels recursos naturals analitzant diferents sectors econòmics.

Despres de pensar-hi i recuperar velles notes estic molt convençut que és necessari fomentar formació i informació en favor del sector agroramader com un agent de participació activa en la lluita contra el canvi climàtic. També el món rural juga un paper clau, cap país es desenvolupa si no ho fan els seus entorns rurals i aquests no ho fan sense la valorització dels seus recursos i les seves persones, en definitiva generant equilibri territorial que també es un tret fonamental de la sostenibilitat

Actualment, l’agricultura té una tasca de multifuncionalitat i juga un paper estratègic dins del marc del canvi climàtic, evidentment la seva pròpia activitat genera efectes sobre el clima.

S’estima que l’agricultura i la ramaderia representen la font del 30% de les emissions de diòxid de carboni, el 40% de les emissions de metà i el 25% de les emissions d’òxid nitrós, tres importants gasos amb efecte d’hivernacle.

Com es generen:

Diòxid de Carboni:

Pel consum d’energies fòssils derivades del petroli en maquinària agrícola i a les Agroindústries.

Metà:

Principalment es genera per la digestió de la cabana ramadera. Els remugants, pel tipus d’aparell digestiu que tenen són l’espècie amb majors taxes d’emissió.
Per la descomposició del les dejeccions ramaderes en condicions d’absència d’oxigen genera emissions de metà a l’atmosfera.
En els cultius d’arròs, la descomposició anaeròbica del material orgànic, al estar inundat, genera processos d’emissions de metà.

Òxid Nitrós:

La descomposició del les dejeccions ramaderes en condicions anaeròbiques (absència d’oxigen) produeix emissions d’aquest gas a l’atmosfera.
Per la incorporació de nitrogen per mitjà de fertilitzants o per la incorporació de residus vegetals, genera al descompondre’s emissions cap a l’atmosfera.

En que està el sector treballant amb l’objectiu de reduir les emissions:

Diòxid de Carboni:

L’ús de biocarburants i/o energies alternatives amb menys emissions.
La modernització o reconversió a nous regadius que permetria que el sòl acumulés més matèria orgànica, això provocaria una major productivitat dels sòls.
L’ús de sistemes agrícoles de conservació, ja que també estimulen a una major fixació de la matèria orgànica al sòl.
Millores en la fertilització, minimitzant l’ús d’adobs de síntesi química fent un millor aprofitament de la biomassa.

Metà:

Reducció de les emissions utilitzant aquest gas per a la generació energètica de biogàs, i l’ús d’aquest en substitució de combustibles fòssils.

Òxid Nitrós:

Millores en la fertilització, minimitzant l’ús de adobs de síntesi química fent un millor aprofitament de la biomassa.
La modernització o reconversió a nous regadius ja que permetria que el sòl acumulés més matèria orgànica, això provocaria una major productivitat dels sòls.

Especialment el sector productor d’aliments rebrà els efectes del canvi climàtic, el clima és la principal causa de variabilitat interanual en la producció agrària i qualsevol canvi pot augmentar la incertesa sobre la producció d’aliments.

Sens dubte les amenaces del canvi climàtic a la producció d’aliments poden tenir una gran rellevància com:

Modificacions de les condicions de producció especialment en la temperatura i la disponibilitat d’aigua.
Canvis en la producció com a conseqüència de les altes temperatures o per l’allargament del període de gelades.
Reducció de la productivitat per la desertització de zones.
Reducció del creixement a causa de la disminució de l’agua o de nutrients.
Increment dels riscos de pèrdues de producció.
Augment de pèrdues de producció com a conseqüència de les pedregades, malalties i plagues.

Els efectes del canvi climàtic sobre l’agricultura són incerts, variats i complexos. Un possible canvi climàtic pot agreujar les conseqüències de l’abandonament de les activitats agrícoles i forestals i dels canvis en l’ús del sòl, processos que representen un factor de canvi afegit tant o més important que el canvi climàtic a Catalunya.

Segur que parlaré de nou sobre el canvi climàtic.

Us deixo un trailer d’Avatar