El Regadiu Segarra-Garrigues ha estat una aspiració de la societat civil de les comarques lleidatanes durant molts anys. Ja en els anys 30, en el pla hidràulic de la Generalitat de Catalunya, apareixia pràcticament idèntic a com es planteja avui. Al llarg d’aquests més de 70 anys s’han formulat diferents estudis de viabilitat i projectes.
Si ens remetem als fets de la darrera etapa, l’impuls definitiu es produeix el 1980 quan es constitueix la Junta Promotora del Canal Segarra Garrigues. La Comunitat General de Regants es constitueix al 1992 encara que ja actua com expectant des de 1983.
A l’any 1994 es produeix la declaració d’interès general del projecte (Llei 42/1994, de 30 de desembre) i va ser inclòs en el Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre, aprovat pel Reial Decret 1664/1988, de 24 de juny.
El 2 de juliol de 1999 el consell de Ministres constitueix l’empresa estatal Canal Segarra Garrigues (CASEGA) amb el objecte social de contractar, construir i explotar el canal principal del Segarra Garrigues
Un any després, el 27 de setembre de l’any 1999, es va firmar el protocol de col·laboració entre l’Administració Estatal i la Generalitat de Catalunya, en virtut del qual es van distribuir les actuacions que assumiria cada Administració.
L’any 2000, finalitzen les obres de construcció de l’embassament de Rialb, amb l’objectiu de regular el riu Segre, millorar l’abastament de les poblacions aigües avall i contribuir a l’execució del regadiu del Segarra-Garrigues
El de 6 de novembre de 2002, es fa pública la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) del projecte de regadiu i de la concentració parcel·lària del Segarra-Garrigues, (DOGC 3757, de 8 de novembre de 2002), en el qual es transcriu l’acord de la Ponència Ambiental de 26 de setembre de 2002, referent a aquesta infraestructura i es formula la corresponent Declaració d’Impacte Ambiental amb caràcter favorable.
Al desembre de l’any 2002 s’adjudiquen les obres de la xarxa secundaria a l’empresa Aigües Segarra Garrigues (ASG) formada per FCC construcció S.A., Acsa Agbar construcció S.A., Copcisa S.A., Copisa S.A., Benito Arno S.A., Àrids Romà S.A., Constructora de Calaf S.A., M y J Grues S.A., Romero Pol S.A., Aqualia i Sorea S.A. per 1.069 Milions d’euros i al juliol del 2003 s’inicien les obres de la xarxa secundaria.
El 11 d’octubre del 2006 el President de CASEGA i el Conseller d’Agricultura Ramaderia i Pesca signen un conveni pel qual la Generalitat es farà càrrec de pagar el 50 % del cost del canal, (444.750.000 €) i que aquest es repercutirà mitjançant tarifa als usuaris.
Durant el mes de juliol del 2009 es reguen les primeres hectàrees.
En relació a les zones protegides aquestes han estat les dates clau:
- A l’any 1979 s’aprova la directiva d’aus 79/409/CEE
- Durant el any 1989 es presenta el primer inventari d’aus elaborat per la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO/Birdlife) on es delimiten les àrees importants pels ocells (IBAS)
- A l’any 1992 s’aprova la directiva d’hàbitats 92/43/CEE
- Es revisen i s’amplia el inventari d’aus per part de SEO/Birdlife durant el any 1998
- El any 2000 i 2001 s’obren 2 expedients al regne d’Espanya arrel de la denuncia promoguda per SEO/Birdlife, Ipcena, Egrell i Depana per l’aplicació incorrecta de les directives europees.
- L’any 2003 el govern de la Generalitat aprova una proposta que qualifica com a zona d’especial protecció de les aus 20.593 ha, la Comissió l’estima del tot insuficient i interposa un recurs davant del Tribunal de Justícia Europeu.
- Un acord de Govern del setembre del 2006 designa 26.215 ha del àmbit regable com area ZEPA.
- El 2007 el Tribunal de Justícia Europeu emet dues sentencies per incompliment de la directiva d’aus(C-186/06 i C-235/04). Una per insuficient declaració de zones Zepa i una segona per falta de garanties de protecció de les aus estepàries a la zona afectada pel projecte del Canal Segarra Garrigues.
- El 2008 la Comissió envia la carta d’emplaçament per incompliment de les dues sentencies on es ratifica que la proposta del 2006 segueix sent insuficient.
- Al juny del 2009 es designen 14.293 ha mes en compliment de la sentencia del TJCE per l’assumpte C-235/04.
- El 24 de juny del 2010 el col•legi de comissaris tanca definitivament el cas per insuficient designació de zones Zepa.
El projecte de regadiu del Segarra-Garrigues s’ha sotmès a una adaptació de la seva Declaració d’Impacte Ambiental, atès les diverses ampliacions de la Xarxa Natura 2000, per tal d’adaptar el projecte als nous requeriments ambientals, especialment pel que fa a la protecció de les aus estèpiques.
L’adaptació de la nova Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) es va aprovar el passat 8 d’octubre de 2010 es formula amb caràcter favorable per a les següents actuacions previstes al projecte, sempre que s’hi apliquin les mesures i condicions contemplades a l’Estudi d’Impacte Ambiental i les que determina aquesta mateixa Declaració d’impacte ambiental:
- Transformació per concentració parcel•lària i aplicació de reg d’alta eficiència fora dels espais protegits de la Xarxa Natura 2000 i que no suposi l’afecció directa a les zones de major potencialitat de l’hàbitat per a acollir espècies estepàries.
- Aplicació de reg d’alta eficiència als espais de Granyena i Valls de Sió.
- Reg de suport a l’arbrat fora de ZEPA i en ZEPA, en les finques existents en el moment de declaració de l’espai, dins de les delimitacions acotades per l’estudi d’impacte ambiental.
- Projectes d’infraestructures associades a la implantació del regadiu i la concentració parcel•lària.
- Prova pilot per al reg de suport al cereal si es realitza amb les condicions especificades, i reg de suport al cereal d’hivern, si aquest prova és positiva.
La DIA preveu uns impactes crítics que requereixen de mesures compensatòries no previstes en l’Estudi d’Impacte Ambiental (EIA), per la qual cosa es formula amb caràcter desfavorable per a les actuacions següents:
- Reg d’alta eficiència fora dels espais ZEPA amb pèrdua d’hàbitat a les zones de major potencialitat de l’hàbitat per a acollir espècies estepàries, afeccions que s’incrementen per l’efecte vora i la pèrdua de connectivitat.
- Reg de suport al cereal en la ZEPA de Mas de Melons-Alfés per la seva afecció a l’hàbitat potencial de la terrerola.
- Modernització dels regs històrics a la ZEPA de Secans de Belianes- Preixana i Plans de Sió.
Un cop exposades aquestes incompatibilitats el Govern, el dilluns 11 d’octubre, va aprovar el Pla de Gestió i el Pla Especial dels Espais Naturals Protegits de la Plana de Lleida, també va estar informat sobre la Declaració d’Impacte Ambiental aprovada per la ponència ambiental l’anterior divendres i com a conseqüència va resoldre aprovar la declaració d’interès públic de primer ordre pel desenvolupament del Projecte de regadiu del canal Segarra Garrigues. També s’han aprovat les mesures compensatòries necessàries per la compatibilitat del desenvolupament d’aquest projecte amb l’obligat compliment de les Directives comunitàries en matèria de conservació del Medi Ambient.
Amb aquests acords el Govern satisfà definitivament les demandes de la Comissió Europea arran de la sentència condemnatòria pel cas Segarra-Garrigues. Ara ens caldrà que tots plegats continuem treballant per seguir fent possible el creixement econòmic d’aquests territoris i la conservació i millora de la seva biodiversitat i així complir amb les aspiracions i reivindicacions de la societat lleidatana.
Sens dubte un premi per tots aquells que aquest darrers anys han fet grans esforços per aconseguir que aquest projecte vagi endavant!!
La crisi que patim en els darrers temps és sens dubte una manifestació que el model econòmic actual ha de ser redissenyat. L’ètica financera es basa en gran mesura en la moderació de les rendibilitats dels agents econòmics en benefici d’una explotació del sistema a llarg termini. Es tracta de no esgotar la gallina dels ous d’or i permetre que segueixi sent productiva durant molts més anys. Es tracta en definitiva d’una aposta decidida per la sostenibilitat productiva.
El Govern de la Generalitat aposta decididament per un ús eficient del aigua de regadiu, no estalviant recursos, ni tècnics ni econòmics. L’any 2020, l’actual 
M’agradaria aportar molta informació per poder-la facilitar a tots els que vulgueu participar en el debat agrari del proper dimecres al 
Catalunya gaudeix d’un clima mediterrani amb èpoques de disponibilitat de recursos hídrics seguides d’altres escassetat. Malgrat això, no podem dir que, en el seu conjunt, Catalunya sigui un país sec. Una precipitació mitjana de 670 l/m²/any garanteix una disponibilitat efectiva de quelcom més de 1.700 m³ per habitant i any que, segons la 
En aquest context el Govern de la Generalitat ha impulsat el “Pla per l’eficiència en l’ús de l’aigua per al reg agrícola”, en el qual treballa activament el DAR, conjuntament amb l’Agència Catalana de l’Aigua. El Pla té com objectiu millorar l’eficiència productiva de l’aigua, fomentar l’ús racional d’aquest recurs i afavorir l’estalvi, alhora que garantir el subministrament de productes a la Xarxa Alimentaria. Hem de pensar que la millora de l’eficiència en l’ús de l’aigua per part de l’agricultura permetrà destinar l’aigua alliberada a usos tan importants com els mediambientals.
