Archive for the ‘Agricultura’ Category
Catalunya rural 2050!
dimecres, desembre 23rd, 2009Aigua, tecnologia i reg
dimecres, novembre 25th, 2009Lleida ha acollit entre el 18 i 21 de novembre la primera edició d’AQUA-TECH LLEIDA, aigua, tecnologia i reg. Les Terres de Ponent són emminentment agràries, l’agroindustria avança i es consolida i el parc agroalimentari de Gardeny és una realitat en creixement i Lleida pot complir el seu somni de ser la capital agroalimentària de l’euroregió.
En un altre aspecte el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció rural té en marxa és el Pla de Regadius de Catalunya 2008-2020 que pretén modernitzar 175.000 ha i crear-ne 125.000 de noves, 4.000 milions d’euros d’inversió que incrementarà en més de 300 M€ la producció total agrícola i generarà milers de llocs de treball. De les 350.000 que es regaran a Catalunya més de 200.000 estan a les terres de Lleida.
Totes les fires en el seu inici sén modestes algunes creixen i algunes desapareixen, estic molt convençut que aquesta , l’Aqua-Tech creixerà i de valent. La producció d’aliments és i serà estratègica i esta directament lligada a l’aigua i el futur de l’agricultura molt lligada a la tecnologia del regadiu.
Ja tenim en marxa una nova fira, ara apostem per l’alimentació i la sostenibilitat ambiental i la fira tindrà llarga vida

L’agricultura a l’agenda política
dilluns, novembre 23rd, 2009La setmana passada vaig estar parlant amb bastants companys sobre la situació del camp català, espanyol i europeu, els comentaris varen ser molts i diversos, tots varen ser derrotistes i pessimistes i, fins i tot en alguns d’ells vaig sentir la desesperació, la resignació.
És cert, la situació és difícil venim d’uns anys anteriors complicats pel sector i estem en una crisi global on la sensació és que el sector agrícola “són quatre i es queixen molt” i que els sectors productius potents son altres.
El camp espanyol no té el reconeixement que es mereix, no està en l’agenda política amb el pes que mereix, ni en l’agenda mediàtica. Sense anar mes lluny, també aquesta setmana he fet un parell de llegides al discurs (Francès Català) que va fer el president de la Republica Francesa sobre l’agricultura, (i encara que em pesi) no tant sols valoro les mesures que vol aplicar que poden encaixar més o menys en els agricultors francesos, si no que també valoro la importància que dóna als seus agricultors i a la seva agricultura, i en definitiva la seva producció d’aliments.
Aquí a Catalunya, així com a l’estat espanyol, tampoc estem ni hem estat mai en l’agenda política. Sense anar més lluny, aquesta setmana es va dur a terme per primera vegada (si no recordo malament) una pregunta en seu parlamentaria al President Montilla (Vídeo Transcripció) sobre el Pla de Desenvolupament Rural a Catalunya.
Durant els propers mesos podrem anar fent boca ja que està previst fer un debat monogràfic sobre l’agricultura al Parlament de Catalunya. Però a part d’aquesta, calen moltes més mesures de caràcter polític i de comunicació perquè realment aconseguim donar més relleu a l’agricultura i allò que representa.
Diners o alimentació i territori
dissabte, novembre 14th, 2009
Llegeixo la declaració que un grup d’economistes agrícoles han signat i sento una gran preocupació davant del debat que tenim obert, principalment perquè no estic segur que la societat conegui què li aporta l’agricultura
En aquesta declaració proposen una important reforma de la Política Agrària Comuna, l’abolició de la intervenció de mercats i el suport a la renda dels agricultors… i destinar els diners pel canvi climàtic i la biodiversitat, mesures que interessen a la societat i que, per tant, la pròpia societat legitimarà aquest suport.
Entrant més a fons del document, podem observar que aposten per eliminar els ajuts directes, apunten que el desenvolupament rural caldria que fos amb fons nacionals, parlen de seguretat alimentària, però no parlen d’alimentació….
Podem estar d’acord en moltes de les frases d’aquesta declaració, com per exemple que “el bon funcionament del mercat és molt millor que la intervenció per aconseguir una agricultura viable”. Sort que els darrers mesos tenim al famós Sala Martin entretingut amb el magnífic circ del futbol, si no fos així potser estaria donant un fort impuls al desmantellament de la política agrària comuna.
En el meu anterior post ja feia unes apostes clares per una reforma de la PAC, considerant que cal lligar els ajuts a la producció, cal igualar els ajuts dintre del mateix sector, … Sens dubte, els propers mesos ens caldrà definir molt què espera la societat del món rural i agrari i què podran aportar aquests als nous reptes de la societat. No podem oblidar que els grans valedors de la biodiversitat són els pagesos ja que la gestió del territori està en les seves mans i que també serà necessari continuar donant suport econòmic si no volem que l’abandonament de terres sigui un fet, especialment en zones desfavorides o de muntanya.
Senyors experts economistes agraris, aquesta declaració serà debatuda en una jornada que organitza el Centre Europeu per economia internacional en una reunió a Brussel·les el proper dia 18 i en la que assistiran diverses personalitats europees del àmbit econòmic i agrari, entre ells Paolo de Castro, president de la Comissió d’Agricultura del Parlament Europeu. Espero que en aquesra jornada es tingui una posició clara amb una visió des del punt de vista de la producció d’aliments i la gestió de territoris tan diversos entre si.
I tu, què en penses de l’agricultura?
dilluns, novembre 9th, 2009Ja fa temps que estem parlant sobre el futur de la política agrària comuna , sobre el seu pressupost i sobre les postures dels diferents països.
Ara desprès d’unes eleccions i amb canvis a la vista és complicat, si més no perillós deixar prendre decisions a Comissaries i equips que no repetiran; com l’actual Comissió d’Agricultura. Sense anar més lluny, la darrera setmana la Comissió va autoritzar augmentar els ajuts de mínimis fins a 15.000 € per agricultor. Què vol dir això? En essència decisions com aquesta dinamiten la política agrària comuna. Els ajuts de mínimis són ajuts que aplica cada estat amb els seus fons propis i sense justificar-los davant de la Comissió Europea. Podríem pensar que en una situació de crisi pot ésser positiu liberalitzar els ajuts; però de cap manera, ara més que mai ens calen politiques comunes, caldrien propostes per aportar fons per reestructurar el sector que permeti facilitar l’abandonament d’explotacions no viables, el redimensionament o refinançament d’altres més competitives ja que alguns sector agrícoles ja fa mes de 30 mesos que pateixen una forta crisi.
Ara davant d’aquesta crisi ens calen mesures a curt, però també seguir pensant en la Política Agrària Comuna (PAC) més enllà del 2013. La PAC (anomenat primer pilar) ha de seguir garantint la producció d’aliments, la seva qualitat i garantia sanitària, però també cal que reconegui que els nostres empresaris agraris han de jugar un paper important en altres camps com en la mitigació del canvi climàtic o en la multifuncionalitat agrària.
Ara més que mai ens cal una PAC lligada a les produccions, pagar si però pagar per cultivar. Les produccions agràries són bones, segures i respecten les bones pràctiques agràries, per tant ara cal que paguem per produir més i millor. No entenc els arguments que diuen que els ajuts a l’agricultura no permeten créixer als països en vies de desenvolupament; quan el consum mundial en alimentació creix i creixerà molt de la mateixa forma que ho fa la població mundial.
El segon pilar de la política agrària europea és el desenvolupament rural, el principal objectiu es el manteniment de la població en les zones rurals i la millora dels serveis, les condicions de vida i les oportunitats per a les persones que viuen al món rural. Estem davant d’un gran repte, entendre que cal desenvolupar un suport a la ruralitat per la seva multifuncionalitat i, paral·lelament mantenir el suport al desenvolupament rural de la pròpia activitat agrària.
En l’àmbit agrari la principal aposta cal que continui sent la modernització i millora de les explotacions agràries, l’aposta per a la comercialització de les seves produccions i el suport a l’agroindustria per garantir el màxim valor afegit. Aquestes i altres mesures estructurals han d’anar acompanyades de mesures que compensin el sobrecost que comporta cultivar les zones desafavorides, de muntanya o d’alt valor ambiental o dur a terme processos en el cultiu que generaran un cost addicional amb algun avantatge mediambiental. Ens caldrà generar noves politiques de suport per garantir la correcta extensió de les assegurances agràries o el suport estatal a la prevenció i/o actuació per a crisis sanitàries, vaja teixir una xarxa de seguretat a l’entorn d’aquestes explotacions.
En l’àmbit de desenvolupament rural agrícola caldrà garantir el suport necessari per fer que les explotacions siguin viables econòmicament i els hi puguem garantir suport, sent conscients del seu compromís en favor de les produccions en quantitat i qualitat i de la seva aportació al medi ambient i, les explotacions que no són viables cal que puguin abandonar l’activitat de manera digna.
El desenvolupament rural pensant en territoris es la gran assignatura pendent en la gran majoria de territoris espanyols, com apuntava en la darrera entrada, ara tenim una bona eina per garantir una bona cohesió territorial, és a dir, la cohesió de les persones i els territoris rurals. La posada en marxa de la llei de desenvolupament sostenible el corresponent primer pla de desenvolupament rural sostenible farà que s’iniciï un bon camí en la millora de la prestació de serveis, en la creació d’activitat econòmica, en la igualtat d’oportunitats….Amb aquesta llei s’aplicaran nous criteris de governança amb la participació de totes les administracions i de tots els actors, amb una posada en marxa basada en principis com la sostenibilitat, el desenvolupament endògen i sense deixar de pensar en la competitivitat dels territoris.
Cal que siguem molt estrictes l’àmbit econòmic i això passa per:
- els ajuts directes cal que segueixin finançant-se amb fons exclusius de la UE i a tots els països s’hauria d’aplicar el mateix nivell d’ajut per a la mateixa activitat, això ens portaria a una política única real, enfront de polítiques nacionals que desequilibren.
- els ajuts al desenvolupament rural en l’àmbit agrícola cal que es financin amb aportacions de la modulació de l’ajut directe i dels propis estats membres.
- el desenvolupament rural com eina de vertebració i cohesió territorial cal que es financi amb les aportacions d’estats membres en exclusiva, cal ser conscients que el pressupost a l’agricultura seguirà perdent quota sobre el total de recursos, com també es lògic que si un fons és per l’agricultura es destini al desenvolupament rural agrari.
Oportunitats pel món rural
dimarts, novembre 3rd, 2009El 13 de desembre del 2007 es va aprovar la llei de desenvolupament sostenible del medi rural, sens dubte un pas endavant per al desenvolupament rural de tot l’estat, aquesta llei adelanta i atropella tota la política que mai ha fet cap país europeu en aquesta matèria.
L’objecte de la llei el podríem centrar en tres grans temes; economia, benestar i mediambient. Els principals objectius són:
- Ampliar la base econòmica del medi rural sobretot amb activitats competitives, però sense oblidar la diversificació de l’economia.
- Millorar el nivell de la població del medi rural i elevar el grau de benestar, serveis públics així com garantir igualtat i no discriminació.
- Conservar i recuperar el patrimoni i els recursos naturals i culturals.

El dimecres presentem a Madrid el principal instrument d’actuació és el Programa de Desenvolupament Rural Sostenible (PDRS), que s’ha elaborat en coordinació amb les Comunitats Autònomes i es desenvoluparà durant els propers 5 anys. En aquests moments el programa de desenvolupament rural està a exposició publica i en breu serà aprovat pel govern espanyol. L’execució dels PDRS la duran a terme les Comunitat Autònomes en col·laboració amb les administracions locals
També s’han creat dos espais d’interlocució: el consell pel medi rural, que serà un òrgan de coordinació entre les diferents administracions.(Estatal, Autonòmica i Local), i la Mesa d’associacions de desenvolupament rural que és un òrgan de consulta de les entitats associatives on hi participen representants de les organitzacions agràries, empresarials, ecologistes i sindicals més representatives.

Àmbit d’aplicació de la LDSMR
L’àmbit d’aplicació serà al 65% del territori català i en serà beneficiada el 8% de la població catalana. Les àrees rurals s’han qualificat en funció de molts paràmetres com població, densitat, temps de distancia a poblacions amb major dimensió, la dispersió poblacional, el pendent mitjà, població agrària activa o la renda entre altres, sens dubte una gran tasca per tal d’arribar a poder classificar unes zones en tres tipus: a revitalitzar, intermèdies o periurbanes.
Ara ens caldrà redactar un pla de zona per cadascuna de les 16 zones que s’han classificat, aquests plans definiran les actuacions i inversions a cada una de les zones segons l’anàlisi de les seves necessitats i de les propostes de millora que faran els agents de cada territori que plegats formaran el grups d’acció local de cada territori. Actualment estem ja treballant en una xarxa de relació que ens permeti a tots els agents del món rural compartir i aportar propostes de millora a les estratègies de cada un dels territoris, la participació de tots ens ajudarà a millorar els recursos i la gestió de gairebé el 70 % de Catalunya.
I si també cobrèssim pel que fem?
dijous, octubre 29th, 2009
Fa unes setmanes el president Frances Sarkozy va anunciar que havia arribat l’hora de crear una fiscalitat ecològica. Doncs si senyor, els que ens dediquem al món de l’agricultura fa temps que fem una petita reflexió: si les empreses paguen per les seves emissions de CO2, els agricultors i els propietaris forestals que són els grans fixadors de CO2, els que netegen aquesta contaminació, cobrarien, no?
Llegeixo que França, a partir de l’any 2010, ha establert una ecotaxa a les emissions: 17 euros per cada tona de CO2. Per tant, uns 9000 milions d’euros any i que si així es repartiran entre les ha de bosc i de cultiu tocarien 168 /ha. Be els números ni son tan fàcils ni son tan clars i potser tampoc són tant alts, per alguna cosa de veritat tenen.
Penso que l’anterior no és un bon plantejament; sóc contrari a ajudar per no fer res; per estic molt a favor de cooperar per un bé que va molt més enllà que fixar CO2.
La Política Agrària Comuna pot patir alguns canvis l’any 2013 i no ens podem permetre uns boscos més abandonats i una agricultura més precària i menys professional. Cal que els gestors del món rural i, al mateix temps, productors dels nostres aliments ens garanteixin la qualitat i la seguretat alimentària i gaudeixin d’unes rendes que els permeti viure dignament.
Tàstum
dilluns, octubre 26th, 2009
Guardó dels premis Tàstum 2009
Avui a les 17h al Teatre Nacional de Catalunya es posa en marxa el Tàstum 2009, el II Fòrum Agroalimentari de Catalunya. Tàstum, és el punt de trobada dels productors, els transformadors, els distribuïdors i els cuiners, es a dir tot el sector agroalimentari català i també es fa entrega de diversos guardons que lliura el Departament d’Agricultura Alimentació i Acció Rural per tal de posar en valor la tasca que realitzen persones o empreses vinculades al món de l’alimentació
Aquest any també hi haurà ponències i taules rodones sobre la situació i les potencialitats del sector. És un cartell molt interessant que compta amb la participació de Josep Maria Bonmatí, director general AECOC, Georges Chetochine, fundador de Georges Chetochine Conseil, Gerard Costa, professor titular del Departament de Direcció de Marquèting d’ESADE, Joan Carles San José, director general d’Arcadie, Jordi Dolcet, president de Fruits de Ponent, i Ricard Parés, director de l’Associació Catalana de Productors de Porcí.
Sens dubte fòrums com aquest ajuden a difondre les potencialitats del sector agrari i agroalimentari de Catalunya.
Reus no és el camí
diumenge, octubre 25th, 2009Estic cansat de sentir parlar de la situació de l’agricultura per part dels pagesos i dels ajuts que aquests reben per part de la societat. És moment de refer aquesta situació. Crec que avui una part important del problema real de l’agricultura el pot solucionar la societat catalana. Intentaré explicar-me.
El sector agrari català fa molts anys que viu una difícil situació, però en els darrers tres anys està passant per moltes dificultats, que ens poden dur a situacions difícilment recuperables. La inestabilitat dels preus i l’alça i volatilitat dels costos fan que els marges sigui molt baixos i fins hi tot negatius. La situació és molt greu, hi ha empreses agrícoles modernes amb potents inversions que estan en passant moments molt delicats. Alguns sindicats agraris demanen la intervenció de l’Administració en els preus i els marges i aquesta no es la via; és culpa de moltes coses a la distribució, però la distribució ven el que el consumidor demana i els seus marges sempre son positius però tampoc estan per moltes alegries.
La societat no fa cas de les manifestacions sectorials, està cansada de retencions a les carreteres; de neumàtics cremats i de productes alimentaris llençats per terra i malauradament només pensa i diu “que volen mes ajuts?”. Segurament són molts i molts anys de reivindicació amb missatges similars i amb resultats poc satisfactoris o nuls.
L’Administració impulsa tants observatoris de preus com pot, ajuda a la millora de la comercialització, intenta explicar que representa l’agricultura i la gestió dels agricultors pel país. Segurament s’estan fent moltes coses però evidentment, en calen fer més i més. El món rural està tocat i la seva activitat es bàsica pel país: gestionen molt país, però sobretot produeixen aliments per la població.
No pot ser que els principals actors en un fet tant estratègic com l’alimentació no es guanyin la vida dignament. Tots podem fer molt pel nostre país i pels nostres sectors productors: ens cal exigir productes de proximitat en la nostra dieta diària, als bars, restaurants, botigues, centres comercials han de començar a sentir la pressió dels catalans: “volem consumir productes de proximitat i no demanem res més que en altres territoris no estiguin fent”.
Llegint la premsa d’avui veig amb molta tristesa els fets ocorreguts ahir a Reus, no és el camí. Ens podem manifestar, organitzar mercats a les ciutats, però no podem utilitzar la violència. Una possible solució de la situació dels agricultors està també a les mans dels catalans i cal que siguem més nacionalistes en la nostra alimentació