Archive for the ‘Agricultura’ Category

D’aquí i d’allà

dilluns, març 8th, 2010

Acabem d’arribar de passar un parell de dies pel sud de França i com ja és habitual quan fem una escapada arribem molt més carregats del que marxem.

Aquest cap de setmana hem estat a Collioure, el poble on va morir Antonio Machado, un petit poble turístic i on encara queden moltes famílies que viuen de la pesca. No coneixia els petits municipis de la costa entre la frontera i Perpinyà i torno gratament sorprès pel bon vi, el bon menjar i molta història d’exili al coll de Belitres.

P1000712És molt conegut per tots el bon fer que tenen els francesos amb la promoció, venda i posada en valor de les seves produccions locals. Com a fans dels mercats com som, avui diumenge hem pogut conèixer el mercat de Collioure (cada setmana intentem anar al de Vilafranca del Penedès i fins fa poc temps jo anava al mercat de Calaf, grans diferències sens dubte)

Els mercats de Calaf i de Vilafranca són de fruites i verdures principalment. Excepte en poques parades a Vilafranca, on encara queden pagesos però d’avançada edat, en aquests mercats les parades són de professionals de la comercialització.

P1000715

Al mercat de Collioure pots trobar de tot i de gran qualitat. Avui m’he quedat amb la sensació que allò si era mercat de proximitat: les mans de les persones que ens despatxaven no eren mans de comercials, majoristes o distribuïdors, eren les mans dels productors i productores de la zona, les mans de la dona del pescador o del ramader, la fornera del poble, el carnisser…

P1000718

El mercat feia goig, petit, amb gent del poble, els de les parades coneixen els clients, a primer cop d’ull m’ha semblat que és un d’aquells mercats en el que es ven molt i la gent hi compra a gust. M’he quedat una bona estona observant, el primer flaix que m’he endut es que aquí no seria possible un mercat amb tanta diversitat de productes: els francesos permeten vendre fins hi tot peix i marisc fresc sense neveres! Si! I no passa res, són tant o més europeus que nosaltres. Ells encara pensen que aporta més la compra de proximitat que el batibull de mesures de seguretat que apliquem aquí.

P1000699

També m’ha agrada molt que 2 dels 3 restaurants als que hem anat nomes tenien vi de la zona i que en les dues botigues de vi que hem visitat, la major part del producte era de la zona. I es podien visitar els cellers de la zona!

Són unes condicions molt i molt diferents i que dóna a comparar els productors d’aquí i d’allà, els mercats d’aquí i els d’allà.

Nacionalisme alimentari

diumenge, febrer 21st, 2010

Catalunya produeix menys del 40% dels aliments que consumeix i té una suficiència alimentaria 4 vegades inferior a França, Alemanya o Espanya entre molts altres. Es molt diversa productivament i tant sols dos o tres sectors poden ser netament exportadors.

Sens dubte molts dels nostres productors necessiten d’un mercat de proximitat per comercialitzar les seves produccions, aquest existeix i en quantitat és més que suficient.

Potser el principal problema del camp català és que la cadena de valor dels nostres aliments està totalment descompensada. Els productors són petits i vénen a grans distribuïdors i aquests, davant d’una producció atomitzada, els hi és més fàcil reduir el preu de compra que buscar més valor afegit a les seves vendes.

M’agrada molt l’autoestima, la força i l’esperit de la gent del món rural, però especialment dels que gestionant el 80% de Catalunya, també produeixen aliments.

n438943475017_8321Ahir dissabte es va dur a terme una manifestació a Barcelona, més de 3000 persones reclamàven un preus justos. Crec que és un encert: ara no és el moment de tallar carreteres, és el moment d’anar a casa dels grans consumidors i explicar quin és el nostre problema, què ens està succeint i com creiem que els acabarà afectant als propis consumidors

A l’entorn metropolità trobes moltes persones amb estima pel món rural, alguns se senten d’algun petit poble perquè hi va néixer el seu pare o el seu avi. Molt pocs coneixen i valoren el que fa l’agricultura per la biodiversitat o el pagès per la seva alimentació. Sembla com si el món rural i especialment el pagès els hi fos simpàtic, això si quan tornen al poble els molesta el fem dels camps o les granges i sempre hi ha la imatge estereotipada de què a pagès s’hi viu molt be.

S’estan fent importants esforços per valorar la tasca dels agricultors com productors d’aliments, gestor de patrimoni natural, empresaris de futur…..i tu, que fas per aquesta gent que et produeix aliments sans, segurs, propers? Vas al supermercat i no mires l’origen dels productes? Vas al restaurant i demanes qualsevol vi?

Jo, que em sento nacionalista, crec que mai anirem mes enllà d’on som si el conjunt dels catalans no som capaços de ser també nacionalistes alimentaris.

Un nou pas per compatibilitzar aus i pagesos a la plana de Lleida.

divendres, febrer 19th, 2010

Ahir es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) l’anunci d’informació pública de l’Estudi d’Impacte Ambiental (EIA) del regadiu del canal Segarra-Garrigues. Ara tothom que hi estigui interessat disposarà de 30 dies hàbils per fer al•legacions al document, posteriorment la ponència ambiental redactarà la corresponent Declaració d’Impacte Ambiental (DIA)

Què és el sistema Segarra Garrigues?

L’any 2002 ja es va aprovar una DIA que ara s’ha fet de nou per donar compliment a la sentència dictada pel Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees, que va declarar que amb l’aprovació d’ aquella DIA s’incomplia la directiva de conservació de les aus silvestres, també calia adaptar-la a l’ampliació de la superfície de les Zones d’Especial Protecció de les Aus (ZEPA).

Sens dubte el document aprovat el 2002 i el publicat ara no tenen res a veure, com es lògic s’analitza el projecte, tant a nivell d’execució de les obres com la posterior situació de posada en servei del regadiu. S’estudia el medi i les actuacions que poden provocar algun tipus d’impacte, així com les mesures que s’han d’impulsar i aplicar per evitar, reduir o compensar el mencionat impacte i també s’elabora un Pla de Vigilància Ambiental per fer el corresponent seguiment a les mesures. El pressupost estimat pels propers 10 anys de les mesures preventives, correctores i compensatòries s’eleva a 109 milions d’ €. Les mesures preventives són per minimitzar l’impacte global del projecte, les correctores, s’apliquen durant l’execució de les obres i les compensatòries, pretenen compensar els efectes negatius del projecte sobre l’hàbitat estepari i els efectes relacionats amb l’exclusió del reg a determinades zones.

Amb aquest estudi es pretén aconseguir compatibilitzar la protecció de les aus i el desenvolupament integral d’un territori amb moltes dificultats.

Amb aquestes darreres actuacions, s’encara la recta final del procés que ha de permetre tancar el segon procediment obert per Brussel·les, donat que el primer, relacionat amb l’ampliació de les zones ZEPA, està en vies de solució.

L’Estudi d’Impacte Ambiental analitza cada espai protegit  i les seves espècies per anar proposant les mesures a adoptar i les tipologies de reg compatibles així com els impactes de les obres. El document conclou que els impactes seran moderats-compatibles, sempre i quan s’apliquin les mesures preventives, correctores i compensatòries plantejades en l’Estudi.

En el bon camí

dimarts, febrer 16th, 2010

Avui es complirà la segona volta del procés de participació ciutadana dels plans de gestió de les zones de protecció de les aus, de les 6 reunions he pogut assistir a 4 i l’impressió que me n’he endut es prou favorable. Caldrà seguir treballant molt intensament els propers mesos o potser anys, però s’ha obert una línia que estic convençut es la de l’èxit.

Tots som conscients que ens toca protegir unes aus i que cal que millorem el seu habitat, cada cop som més capaços de definir plegats com ho farem sense oblidar que ens caldrà fer-ho compaginant-ho amb activitats econòmiques que aportin oportunitats i viabilitat econòmica a les persones que viuen i treballen en aquests territoris. Estem vivint un nou procés que per a cada territori és un xic diferent, anirem aplicant mesures i caldrà que siguem prou hàbils per adaptar-les segons els nostres nous coneixements i l’experiència que ens aportaran les proves i els estudis.

Imagen 063

La gent del territori clama poder viure de la terra i viure de la terra està molt vinculat a la disponibilitat d’aigua; encara tenim dubtes sobre que passarà amb algunes aus si reguem amb major o menor mesura, en una època del any o en altre i això fa que les organitzacions mediambientals s’instal·lin en el immobilisme davant el regadiu.

Molts ja som conscients que no podem modificar de manera substancial el mosaic de cultius existents, la nostra aspiració es basa en garantir collites rendibles cada any sense pertorbar gens ni mica el habitat de les aus protegides, però garantint l’existència d’agricultors professionals que gestionin aquestes terres.

Aquestes darreres setmanes tot hem pogut aportar les nostres propostes per garantir la viabilitat de les especies, els territoris i les persones i cal reconèixer els esforços per trobar punts de coincidència que estan fent la gent d’aquests territoris, aportant propostes molt i molt interessants i assumint que en molts casos no són les millors decisions des del seu punt de vista més personal o sectorial; però si les més òptimes per arribar a acords.

Us adjunto els documents propostes de la primera jornada per cada territori (Secans de la Noguera, Bellmunt-Almenara, Plans de Sió, Belianes- Preixana, Mas de Melons-Alfés i Segrià-Utxesa)

Blowing in the wind

diumenge, febrer 7th, 2010

El camp català està patint una greu crisi i la situació econòmica no ens està ajudant per a poder crear les mesures adients, segurament ja fa molts anys que els nostres agricultors estan en crisi i ara ens caldria aplicar mesures molt i molt contundents. Si les apliquem també suposaran el descontent i la reivindicació d’uns sindicats que també estan en crisi. Durant les properes setmanes podrem avançar en aquestes mesures i segur que en parlaré al bloc.

Aquesta setmana s’inicia una segona ronda en el procés de participació dels plans de gestió de les zones Zepas; en dues setmanes farem totes les reunions i ja encararem la recta final en la definició, sens dubte pel agricultor i/o propietari es un moment molt important, vaja és el moment!

Els plans de gestió i la declaració d’impacte ambiental del Segarra- Garrigues definiran què es podrà cultivar i com es compatibilitzararà la producció d’aliments i la preservació de les aus. El passat divendres més de 100 persones es varen reunir a Belianes-Preixana i varen aprovar un document positiu, un document que anomenem de mínims i que té molt i molt sentit. Totes elles són persones coneixedores del camp, dels ocells, del món rural i ningú millor que ells per saber què es pot fer i fins on es pot arribar. Totes aquestes persones són conscients que cal protegir unes espècies d’aus i només demanen que també se’ls deixi viure i guanyar-se la vida a casa seva.

Espero poder aportar el meu gra de sorra per aconseguir que aquest document de mínims sigui suficient per garantir que tot i mantenint l’hàbitat de les aus, també creem un hàbitat apropiat pels pagesos i per les persones que ja fa molts anys que viuen i treballen en terres tant complexes com les del Segarra-Garrigues.

La situació ens porta a que cada dia sigui un repte, espero que els reptes del mes de febrer ens portin a millorar una situació complexa pel camp català i a aplicar la millor la solució a les zones de protecció d’aus

Desinformació

diumenge, gener 31st, 2010

Aquesta darrera setmana va aparèixer una “noticieta” (ho dic així per la poca repercussió que va tenir), on Unió de Pagesos denunciava una gestió negligent per part del departament d’Agricultura Alimentació i Acció Rural (DAR) en relació al Programa de Desenvolupament Rural (PDR) a Catalunya (2007-2013). Segons el sindicat, han disminuït els recursos destinats a donar suport al sector agrari català quan pateix una de les pitjors crisis dels darrers trenta anys. Llegida i rellegida tota la seva nota de premsa només estic d’acord en què l’agricultura està vivint la seva major crisis, però de la resta, res de res. I tenint en compte que allò que deien no era cert, els vaig respondre amb una altra nota de premsa: no té sentit comparar els tres primers anys d’un programa amb els tres últims de l’anterior ja que, com en tots els plans d’ajuts, la màxima execució i per tant, el màxim suport econòmic, s’aconsegueix en el darrer període de tota planificació, quan el programa està més rodat hi ha més sol·licituds i peticions d’ajudes, si fem comparatives com cal, el PDR va be.

El dijous tornem amb mes “noticietes”. Unió de Pagesos veu ‘manca de transparència’ en el procés participatiu que la Generalitat ha endegat amb el territori per definir la gestió de les zones d’especial protecció per les aus (ZEPA) de la plana de Lleida. Tornada ha repassar la nota de premsa, tampoc no estem d’acord, però decidim que ja no cal respondre.

294081_2Evidentment no entraré a qüestionar l’estratègia comunicativa del sindicat agrari, ni a valorar la seva situació interna o la percepció que en té el sector. En la nota de premsa només els hi vaig demanar que, davant la preocupant situació de crisi que està patint el sector, el més desitjable per a tots seria que col·laboressin amb l’administració com ho estan fent les altres organitzacions i ,si aquesta no es la seva intenció, que com a mínim no intoxiquin i ens deixin fer la feina.

D’altra banda, en molts mitjans de comunicació escrits, radiofònics, televisions, internet….es va publicar la noticia d’UP íntegrament, però en molt pocs es va recollir la nota de premsa del Govern com a resposta a unes declaracions esbiaxades del sindicat i, en aquells mitjans on es van recollir, es va fer de forma residual.

Per això, tant una cosa com l’altra, m’han fet reflexionar. No sóc un il·lús, fa temps que em dedico a la política (de forma no professional i professional en els darrers anys) i les situacions que podria explicar són molt diverses. Després de setmanes com aquesta es demostra que moltes de les decisions que he pres envers la comunicació son molt encertades, i us explicaré algunes:

- No llegeixo la premsa vinculada al sector agrari fins al migdia, algun dia no ho faig.

- Només parlo amb mitjans de comunicació quan realment tinc alguna cosa molt important que explicar.

- Intento explicar el què penso, com treballo, el que veig, el què em passa i les reflexions al voltant del món rural i l’agricultura en el meu bloc, sens filtres. Un espai, obert als comentaris, a les crítiques constructives, a les opinions; sempre amb respecte i consideració.

I a més tinc la percepció que la gent està cansada de tot aquest circ i que només vol feina i suport per ensortir-se’n. Per tant seguirem millorant l’eficàcia de la gestió i buscant fòrmules que millorin els resultats finals en les explotacions agràries catalanes, amb la participació de tots els que vulguin ser positius.

periodicos-a-flikr

Ocells i pagesos a la plana de Lleida

dijous, gener 21st, 2010

La plana de Lleida fa molts anys que viu amb un conflicte entre la protecció de les aus i els projectes d’economia productiva vinculats a l’agricultura. Ningú no dubta de l’importancia de la biodiversitat als secans de Lleida i de la necessitat de protegir i adequar hàbitats per millorar-los i garantir la recuperació de les especies estepiques. La majoria de les aus a protegir porten molts anys reduint el cens degut segurament a una no gestió i ara la situació ja és complexa.

_Z4G5251 copia

carles@photo-logistics.com

Segurament aquestes espècies no ho estan passant pitjor que els propis pagesos que gestionen aquestes terres: també s’està reduint el cens i també son una espècie en perill d’extinció, la gran diferencia es que els pagesos ni són migratoris ni poden anar al reg a menjar.

Segurament la intensificació que s’ha produït en els darrers 50 anys en les produccions agràries no ha estat bona per les aus, però al mateix temps, també estic segur que sense la gestió dels pagesos ara ja no quedarien ni espècies ni biodiversitat. La solució al conflicte fa mesos que està en marxa, es varen ampliar les zones de protecció, es realitzaran els plans de gestió de les Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), s’adaptarà la declaració d’impacte ambiental del projecte de regadiu del Segarra – Garrigues. S’està encarant la recta final per desencallar el conflicte i aquest no pot esdevenir un procés de mercadeig, cal que s’apliquin mesures que millorin l’estat de les aus i permetin la viabilitat de les explotacions agraries aplicant mesures desde la ciència, la tecnologia i el coneixement i no refugiant el nostre desconeixement en el principi de prudència i no deixar fer res.

La setmana passada es va iniciar el procés de participació ciutadana del pla de gestió de les Zepas de la plana de Lleida, que clourà a finals de març i en el que s’hauran realitzat més de 20 reunions. La coordinació de les actuacions s’efectua des del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, i s’ha constituït una mesa d’experts en temes de conservació de la biodiversitat i en ocells estèpics, agricultura, desenvolupament rural, gestió de conflictes i participació, planificació, economia i representants del món empresarial i cultural i que contribuiran a mediar i resoldre i definir el plans de gestió

La participació s’estructura a partir de sessions on es convida als principals agents socials de cada territori, també es pot participar a títol individual mitjançant la pagina web on podem trobar informació sobre aquest procés i un formulari per fer arribar suggeriments sobre el pla de gestió.

A continuació us deixo un interesant power point que va servir per presentar els plans de gestió i el procés de participació ciutadana.

Com tota la participació ciutadana el objectiu d’aquest procés és que els plans de gestió de les ZEPA de la plana de Lleida tinguin en compte les necessitats i els punts de vista de la ciutadania i de les persones afectades, segurament totes les aportacions ajudaran molt a compartir el coneixement i a suavitzar la situació, però ens quedarà molt per investigar, descobrir, resoldre i aplicar.

Canvi climàtic, alimentació i avatar

diumenge, gener 10th, 2010

Ja fa molts dies que tinc al cap fer un post sobre el canvi climàtic i la producció d’aliments. El fracàs de la conferència de Copenhaguen va frenar-me i fins hi tot desanimar-me una mica i fins ahir dissabte no vaig tornar a veure-la llum,  i, precisament en la foscor del cine.

Amb la Gemma vam anar a veure Avatar de James Cameron, al meu entendre una molt bona pel·lícula que conté de tot: una història d’amor, un potent discurs ecològic que genera reflexió i uns efectes especials extraordinaris.

Pandora és un planeta llunyà amb molta biodiversitat, que té una mineral molt cotitzat per explotar (el unobtainium) i que està habitat pels na’vi, uns essers blaus connectats neuronalment i emocionalment al seu planeta. Pandora em va fer pensar en la Catalunya rural, llunyana i diferent de les àrees metropolitanes, un món rural amb grans valors, amb grans possibilitats però desconegut per la resta de país i amb uns habitants molt connectats a la terra i els seus valors. També va fer-me pensar en la balança de pros i contres que aporta en molts casos la sobreexplotacio dels recursos naturals analitzant diferents sectors econòmics.

Despres de pensar-hi i recuperar velles notes estic molt convençut que és necessari fomentar  formació i informació en favor del sector agroramader com un agent de participació activa en la lluita contra el canvi climàtic. També el món rural juga un paper clau, cap país es desenvolupa si no ho fan els seus entorns rurals i aquests no ho fan sense la valorització dels seus recursos i les seves persones, en definitiva generant equilibri territorial que també es un tret fonamental de la sostenibilitat

Actualment, l’agricultura té una tasca de multifuncionalitat i juga un paper estratègic dins del marc del canvi climàtic, evidentment la seva pròpia activitat genera efectes sobre el clima.

S’estima que l’agricultura i la ramaderia representen la font del 30% de les emissions de diòxid de carboni, el 40% de les emissions de metà i el 25% de les emissions d’òxid nitrós, tres importants gasos amb efecte d’hivernacle.

Com es generen:

Diòxid de Carboni:

  • Pel consum d’energies fòssils derivades del petroli en maquinària agrícola i a les Agroindústries.

Metà:

  • Principalment es genera per la digestió de la cabana ramadera. Els remugants, pel tipus d’aparell digestiu que tenen són l’espècie amb majors taxes d’emissió.
  • Per la descomposició del les dejeccions ramaderes en condicions d’absència d’oxigen genera emissions de metà a l’atmosfera.
  • En els cultius d’arròs, la descomposició anaeròbica del material orgànic, al estar inundat, genera processos d’emissions de metà.

Òxid Nitrós:

  • La descomposició del les dejeccions ramaderes en condicions anaeròbiques (absència d’oxigen) produeix emissions d’aquest gas a l’atmosfera.
  • Per la incorporació de  nitrogen per mitjà de fertilitzants o per la incorporació de residus vegetals, genera al descompondre’s emissions cap a l’atmosfera.

En que està el sector treballant amb l’objectiu de reduir  les emissions:

Diòxid de Carboni:

  • L’ús de biocarburants i/o energies alternatives amb menys emissions.
  • La modernització o reconversió a nous regadius que permetria que el sòl acumulés més matèria orgànica, això provocaria una major productivitat dels sòls.
  • L’ús de sistemes agrícoles de conservació, ja que també estimulen a una major fixació de la matèria orgànica al sòl.
  • Millores en la fertilització, minimitzant l’ús d’adobs de síntesi química fent un millor aprofitament de la biomassa.

Metà:

  • Reducció de les emissions utilitzant aquest gas per a la generació energètica de biogàs, i l’ús d’aquest en substitució de combustibles fòssils.

Òxid Nitrós:

  • Millores en la fertilització, minimitzant l’ús de adobs de síntesi química fent un millor aprofitament de la biomassa.
  • La modernització o reconversió a nous regadius ja que permetria que el sòl acumulés més matèria orgànica, això provocaria una major productivitat dels sòls.

Especialment el sector productor d’aliments rebrà els efectes del canvi climàtic, el clima és la principal causa de variabilitat interanual en la producció agrària i qualsevol canvi pot augmentar la incertesa sobre la producció d’aliments.

Sens dubte les amenaces del canvi climàtic a la producció d’aliments poden tenir una gran rellevància com:

  • Modificacions de les condicions de producció especialment en la temperatura i la disponibilitat d’aigua.
  • Canvis en la producció com a conseqüència de les altes temperatures o per l’allargament del període de gelades.
  • Reducció de la productivitat per la desertització de zones.
  • Reducció del creixement a causa de la disminució de l’agua o de nutrients.
  • Increment dels riscos de pèrdues de producció.
  • Augment de pèrdues de producció com a conseqüència de les pedregades, malalties i plagues.

Els efectes del canvi climàtic sobre l’agricultura són incerts, variats i complexos. Un possible canvi climàtic pot agreujar les conseqüències de l’abandonament de les activitats agrícoles i forestals i dels canvis en l’ús del sòl, processos que representen un factor de canvi afegit tant o més important que el canvi climàtic a Catalunya.

Segur que parlaré de nou sobre el canvi climàtic.

Us deixo un trailer d’Avatar

Catalunya rural 2050!

dimecres, desembre 23rd, 2009

Aigua, tecnologia i reg

dimecres, novembre 25th, 2009

Lleida ha acollit entre el 18 i 21 de novembre la primera edició d’AQUA-TECH LLEIDA, aigua, tecnologia i reg. Les Terres de Ponent són emminentment agràries, l’agroindustria avança i es consolida i el parc agroalimentari de Gardeny és una realitat en creixement i Lleida pot complir el seu somni de ser la capital agroalimentària de l’euroregió.

En un altre aspecte el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció rural té en marxa és el Pla de Regadius de Catalunya 2008-2020 que pretén modernitzar 175.000 ha i crear-ne 125.000 de noves, 4.000 milions d’euros d’inversió que incrementarà en més de 300 M€ la producció total agrícola i generarà milers de llocs de treball. De les 350.000 que es regaran a Catalunya més de 200.000 estan a les terres de Lleida.

Totes les fires en el seu inici sén modestes algunes creixen i algunes desapareixen, estic molt convençut que aquesta , l’Aqua-Tech creixerà i de valent. La producció d’aliments és i serà estratègica i esta directament lligada a l’aigua i el futur de l’agricultura molt lligada a la tecnologia del regadiu.

Ja tenim en marxa una nova fira, ara apostem per l’alimentació i la sostenibilitat ambiental i la fira tindrà llarga vida

regadius de lleida