Acabem d’arribar de passar un parell de dies pel sud de França i com ja és habitual quan fem una escapada arribem molt més carregats del que marxem.
Aquest cap de setmana hem estat a Collioure, el poble on va morir Antonio Machado, un petit poble turístic i on encara queden moltes famílies que viuen de la pesca. No coneixia els petits municipis de la costa entre la frontera i Perpinyà i torno gratament sorprès pel bon vi, el bon menjar i molta història d’exili al coll de Belitres.
És molt conegut per tots el bon fer que tenen els francesos amb la promoció, venda i posada en valor de les seves produccions locals. Com a fans dels mercats com som, avui diumenge hem pogut conèixer el mercat de Collioure (cada setmana intentem anar al de Vilafranca del Penedès i fins fa poc temps jo anava al mercat de Calaf, grans diferències sens dubte)
Els mercats de Calaf i de Vilafranca són de fruites i verdures principalment. Excepte en poques parades a Vilafranca, on encara queden pagesos però d’avançada edat, en aquests mercats les parades són de professionals de la comercialització.
Al mercat de Collioure pots trobar de tot i de gran qualitat. Avui m’he quedat amb la sensació que allò si era mercat de proximitat: les mans de les persones que ens despatxaven no eren mans de comercials, majoristes o distribuïdors, eren les mans dels productors i productores de la zona, les mans de la dona del pescador o del ramader, la fornera del poble, el carnisser…
El mercat feia goig, petit, amb gent del poble, els de les parades coneixen els clients, a primer cop d’ull m’ha semblat que és un d’aquells mercats en el que es ven molt i la gent hi compra a gust. M’he quedat una bona estona observant, el primer flaix que m’he endut es que aquí no seria possible un mercat amb tanta diversitat de productes: els francesos permeten vendre fins hi tot peix i marisc fresc sense neveres! Si! I no passa res, són tant o més europeus que nosaltres. Ells encara pensen que aporta més la compra de proximitat que el batibull de mesures de seguretat que apliquem aquí.
També m’ha agrada molt que 2 dels 3 restaurants als que hem anat nomes tenien vi de la zona i que en les dues botigues de vi que hem visitat, la major part del producte era de la zona. I es podien visitar els cellers de la zona!
Són unes condicions molt i molt diferents i que dóna a comparar els productors d’aquí i d’allà, els mercats d’aquí i els d’allà.
Ahir dissabte es va dur a terme una manifestació a Barcelona, més de 3000 persones reclamàven un preus justos. Crec que és un encert: ara no és el moment de tallar carreteres, és el moment d’anar a casa dels grans consumidors i explicar quin és el nostre problema, què ens està succeint i com creiem que els acabarà afectant als propis consumidors
Evidentment no entraré a qüestionar l’estratègia comunicativa del sindicat agrari, ni a valorar la seva situació interna o la percepció que en té el sector. En la nota de premsa només els hi vaig demanar que, davant la preocupant situació de crisi que està patint el sector, el més desitjable per a tots seria que col·laboressin amb l’administració com ho estan fent les altres organitzacions i ,si aquesta no es la seva intenció, que com a mínim no intoxiquin i ens deixin fer la feina.
