L’aigua per a l’agricultura és una matèria primera, igual que ho és l’energia elèctrica per a la indústria i els serveis. Les plantes per produir aliments necessiten aigua, llum, temperatura i nutrients del sòls. A Catalunya, la major part del territori cultivat té moltes hores de llum solar i uns sols amb disponibilitat de nutrients, però té manca d’aigua, hi ha dèficit hídric, és a dir les plantes podrien produir molt més si tinguéssin més aigua.
En els climes mediterranis sempre lluitem per disminuir aquest dèficit o per reordenar la situació del recurs, és a dir tenim aigua però no la disposem en totes les zones productives, i, com en altres activitats productives, l’home ha anat utilitzant els recursos naturals d’acord amb la tecnologia disponible en el seu moment.
Catalunya està bàsicament dividida en dues conques hidrogràfiques que ocupen la major part del territori, la Conca de l’Ebre i les Conques internes.
En les conques internes de Catalunya hi viu el 92% de la població i la demanda agrícola és del 30% front al 70 % de demanda urbana i industrial, amb una important vulnerabilitat al consum de boca en èpoques d’escassetat. En la Conca Hidrogràfica de l’Ebre la situació s’inverteix radicalment, el 70 % del consum per l’agricultura i el 30 % per a l’aigua urbana. Ens trobem en una zona amb molta superfície agrària, amb dèficit hídric que ha d’utilitzar l’aigua per garantir les produccions i la rendibilitat de les explotacions i la producció dels aliments que precisa la societat.
Tenim molts reptes al davant en relació a l’aigua; cal solucionar el problema de la vulnerabilitat del sistema d’abastament de les conques internes de Catalunya, modernitzar els regadius per fer un ús més eficient d’un recurs natural i ser capaços d’explicar a la societat que l’agricultura no consumeix aigua només transforma aquest recurs en aliments per la població
Però cal que els catalans consumim productes de proximitat i que entenguem que els regants no malbaraten un recurs escàs, si no que el transformen en aliments.
Una reflexió: per produir una poma ens calen 70 litres d’aigua, una banyera plena són uns 250 litres.
Tags: Agricultura, Aigua, Alimentació, Deficit hidric, Regadius
Crec que, com amb tot, s’ha de cercar el punt d’equilibri. El que no ens podem permetre és assecar algunes conques per abastir-ne d’altres, però tampoc deixar que l’agricultura tingui cada cop més difícil el seu futur.
Una bona gestió de l’aigua, i més aquí on no anem sobrats, és clau i serà un factor important en el nostre desenvolupament.
Curiosament la conca que durant la sequera es va gairebé assecar es la del TER, es va prohibir el reg i tota l’aigua va anar per consum de boca.
Crec que mes de la meitat del recurs anual va a l’àrea metropolitana, en les zones de regadiu es molt diferent.
Amb el recurs que tenim a Catalunya hi ha aigua per tots els regadius previstos i per tot el creixement industrial i de consum de boca, cal fer molta mes gestió i això també passa per infraestructures.
Josep Mª en seguirem parlant, en propers post anirem entrant mes a fons!!