Archive for març, 2010

Pla de Xoc per sector agrari i pesquer de Catalunya

dimarts, març 30th, 2010

grafico-economia-en-caidaL’economia mundial està passant per una important crisi des de fa ja més d’un any que afecta a tots els àmbits productius inclòs l’agroalimentari. El sector agrari ja fa un parell d’anys que esta vivint greus problemes econòmics, tot i que la collita d’aquest any ha estat molt bona en la majoria de sectors, els preus han estat extremadament baixos i la renda ha caigut de manera considerable. Els preus cauen per una conjuntura global de crisi ja que només l’augment de producció local no és significatiu a nivell de mercat.

De la mateixa manera que altres sectors, l’agrari té grans dificultats per accedir al crèdit bancari, això sumat a la difícil situació sectorial està dificultant de manera molt important la gestió financera de les explotacions frenant o gairebé parant les inversions en modernització.

Aquesta situació és molt preocupant, es pot produir l’abandonament d’explotacions, la reducció de la competitivitat, algunes explotacions que no podran afrontar noves inversions i en alguns casos es farà difícil la realització de les tasques mínimes de conreu a inici de la nova campanya.

Aquesta situació d’ofec i les bones perspectives de futur que té el sector fan que calgui recolzar-lo en la mesura, per evitar abandonaments i descapitalitzacions no desitjats, per la qual cosa cal implementar mesures de suport intentant donar resposta a les principals necessitats del sector, sent conscients que la crisi actual té incidència a nivell internacional i que les eines al nostre abast són limitades a causa del marc normatiu i de les disponibilitats pressupostàries.

El DAR ha recollit les propostes de les Organitzacions Professionals Agràries i altres representants del sector a Catalunya ja sigui a través de contactes bilaterals, de les taules sectorials, o de foment i concertació, així es presenta aquest Pla de Xoc per sector agrari i pesquer de Catalunya que engloba 25 mesures prioritàries per ajudar-los a superar l’actual conjuntura econòmica i que s’organitzen en 8 objectius.

Objectiu 1: Facilitar l’accés al circulant

S’establirà una línia de préstecs bonificats per a Agricultors Professionals i Explotacions Agràries Prioritàries, amb un termini d’amortització de fins a 5 anys, amb el primer de carència d’amortització de capital, posteriorment es previst bonificar els interessos.

En la mateixa línia de donar accés al circulant, el Ministeri subvencionarà els avals que siguin necessaris per accedir a préstecs sol·licitats pels agricultors, no nomes de circulant, si no també per les inversions fins a un import de 50.000€ de préstec avalat.

Conjuntament amb l’estat, es dóna una moratòria de dos anys als préstecs destinats a modernització, incorporació de joves i als crèdits ramaders de la crisi de preus del 2008

S’ha sol·licitat a la Comissió Europea l’avançament del pagament únic i els ajuts de closca amb el objectiu d’augmentar la disposició de liquiditat per part del sector d’entre 45 i 60 dies en referència a altres anys. Tenen dret a sol·licitar l’ajut un total de 64.157 sol·licitants, l’import global dels drets previstos de pagament únic pel 2010 ascendeix a 250M€.

També en aquesta línia es preveu avançar el pagament de diversos ajuts agroambientals entre un mes o mes i mig la dotació pressupostària serà d’uns 18M€.

Objectiu 2: Suport a la industria i a les cooperatives

El DAR té pressupostats per aquesta línia de suport a la indústria agroalimentària i les cooperatives 70M€, dels quals 37,5M€ corresponen a crèdits a interès zero. Així mateix, s’estan cercant nous tipus de garanties per a poder oferir als industrials i cooperativistes unes condicions menys costoses que les actuals.

Objectiu 3: facilitar el cessament anticipat

La convocatòria de l’ajut al cessament anticipat de l’activitat agrària té com objectiu facilitar el relleu generacional al sector agrari alhora que permet la consolidació de les explotacions existents i dóna una sortida a productors propers a l’edat de jubilació que per la seva edat no estan disposats a fer les inversions necessàries per fer més competitiva la seva explotació. Fins ara, aquesta mesura estava condicionada a la incorporació d’un jove, fet que s’eliminarà en aquesta convocatòria.

Objectiu 4: fomentar la millora de les estructures agràries

Crèdits a interès zero per la instal·lació de xarxes de protecció de cultius,  per la instal·lació d’estructures de reg a l’interior de les finques particulars, per les explotacions porcines i avícoles per tal d’adequar-se a les normatives europees de benestar animal i per l’adquisició de maquinària agrícola. Es tracta de diverses línies de crèdits bonificats a interès zero i per un import total de 27M€

Objectiu 5: impuls a la internacionalització

S’executaran plans sectorials per la internacionalització per a la reactivació del sector agroalimentari. Es realitzarà una campanya intensiva de promoció internacional pels sectors de la carn, a la fruita i el vi.

Objectiu 6: reducció de costos directes i indirectes per les explotacions agràries

La situació de crisi fa que el nivell d’assegurances baixi, per aixo s’augmentarà un 10% la subvenció de les línies que encara tenen oberta la contractació com els fruiters, l’arròs, els cítrics o el raïm de vinificació. El Ministeri, per la seva part, ha articulat una mesura complementaria, l’ordre de Materials Específics de Risc (MER)

S’està treballant per aconseguir l’emissió telemàtica de certificats sanitaris de moviments de bestiar per part dels ramaders. Dels més de 64.000 beneficiaris, un total de 13.833 podran enguany fer una Declaració Única (DUN) simplificada estalviant recursos i temps. Complementant aquestes mesures, el departament ha acordat impulsar una Oficina de Suport a l’Empresari Agrari a diferents punts del territori, després de l’èxit obtingut a Lleida amb la prova pilot que es va impulsar. Aquest nou sistema d’atenció a l’usuari s’aplicarà a Tarragona, Terres de l’Ebre, Girona i Catalunya Central, posant un especial esforç per orientar a les empreses en crisi, a l’ incorporació de joves i a la promoció de la recerca i la innovació.

Objectiu 7: fomentar la transparència i la interrelació entre els diferents actors de la cadena agroalimentària

Impuls al Observatori de Preus i de la Comissió Tècnica de Bones Pràctiques Comercials.

Objectiu 8: ajuts al sector de la pesca

Millora de l’eficiència, la sostenibilitat i el benefici de la flota pesquera d’arrossegament catalana i establiment d’una línia de préstecs bonificats al circulant per al sector de la pesca de fins a 40.000 euros cadascú.

Dia Mundial de l’aigua

dilluns, març 22nd, 2010

Avui, 22 de Març del 2010 és el dia mundial de l’aigua i aquest any l’ONU dedica el dia a la qualitat de les aigües. A Catalunya fa uns anys que s’està treballant molt intensament per millorar la qualitat i la quantitat de un recurs tan escàs i preuat com l’aigua.

PrecipitacionsCatalunya gaudeix d’un clima mediterrani amb èpoques de disponibilitat de recursos hídrics seguides d’altres escassetat. Malgrat això, no podem dir que, en el seu conjunt, Catalunya sigui un país sec. Una precipitació mitjana de 670 l/m²/any garanteix una disponibilitat efectiva de quelcom més de 1.700 m³ per habitant i any que, segons la FAO, representa una disponibilitat d’aigua satisfactòria. Ara bé, el nostre és un país heterogeni i irregular, pel que fa a la pluviometria, i en front els 1.000 l/m²/any d’algunes comarques gironines tenim els 250 l/m²/any, o menys, segons els anys, de les comarques de Ponent.

Per tot això resulta fonamental parlar d’estalvi d’aigua a Catalunya. La demanda global d’aigua a Catalunya se situa al voltant dels 3.000 hm3 (aquesta xifra oscil·la segons els exercicis, en un més/menys 10 %), corresponent als usos agrícoles un 73 %, convertint la producció d’aliments en el principal usuari. Així doncs, esdevé fonamental el grau d’eficiència amb què l’agricultura fa ús de l’aigua de reg ja que qualsevol petita millora en la distribució i utilització de l’aigua de reg tindrà un gran impacte.

Les polítiques d’estalvi d’aigua han de ser interioritzades pels diferents consumidors i usuaris i no es pot atribuir al sector agrícola la responsabilitat exclusiva sobre el ineficient ús de l’aigua quan el conjunt de la societat és corresponsable. Hem de pensar que pel que fa als usos urbans de l’aigua el consum directe mitjà representa uns 90 m³ d’aigua per persona i any, però el consum d’aigua virtual en forma d’aliments equival a 2.600 l/habitant/dia. Així tenim que petites  modificacions en els hàbits alimentaris es podrien traduir  en importants estalvis en els quantitats d’aigua necessàries per produir-los.

D’una altra banda cal indicar que l’estalvi d’aigua està directament relacionat amb el concepte eficiència en l’ús de la mateixa. En aquest sentit les obres de modernització dels regadius promouen l’estalvi d’aigua ja que fan possible obtenir collites de més qualitat amb menors aportacions d’aigua. Això s’aconsegueix aportant a les plantes l’aigua en el moment exacte en què la necessiten, cosa que és possible mitjançant la tecnologia que aporta la utilització dels programadors de reg. D’aquesta manera s’aconsegueix un doble objectiu, una menor despesa global d’aigua per al conjunt dels regadius de Catalunya i es fa possible també produir més kg de matèria seca d’aliments per m3 d’aigua utilitzada (En aquests moments l’agricultura catalana és capaç de produir 1 kg de préssecs amb només 140 litres d’aigua quan només fa pocs anys la xifra era un 25% superior).

canal urgellEn aquest context el Govern de la Generalitat ha impulsat el “Pla per l’eficiència en l’ús de l’aigua per al reg agrícola”, en el qual treballa activament el DAR, conjuntament amb l’Agència Catalana de l’Aigua. El Pla té com objectiu millorar l’eficiència productiva de l’aigua, fomentar l’ús racional d’aquest recurs i afavorir l’estalvi, alhora que garantir el subministrament de productes a la Xarxa Alimentaria. Hem de pensar que la millora de l’eficiència en l’ús de l’aigua per part de l’agricultura permetrà destinar l’aigua alliberada a usos tan importants com els mediambientals.

En la mateixa línia d’aconseguir les més altes cotes d’eficiència en l’ús d’aigua de reg es treballa intensament en l’anomenat  “Reg Deficitari Controlat”. Aquesta tecnologia es fonamenta en que el veritablement important pel productor és obtenir el màxim rendiment en euros per m3 i no la màxima producció per unitat de superficie (Kg/Ha). La recerca de la qualitat és la clau ja que menors rendiments unitaris per ha, però de més valor comercial, generen més ingressos en el compte de resultats de l’explotació. És clar que l’aplicació de les tecnologies exposades redundarà, tal i com actualment ja ve succeint, en un estalvi molt important en els volums d’utilització globals d’aigua.

El Pla de Regadius de Catalunya 2008-2020 (PRC) preveu la modernització de 258.016 Ha, el 93% de la superfície ocupada pels regadius tradicionals, també preveu que l’any 2020 Catalunya disposi d’un total de 431.562 Ha de regadiu. En definitiva es tracta de millorar la conversió aigua utilitzada per aliment produït.

Nous temps, més agricultura!

diumenge, març 21st, 2010

El passat dijous Quim Llena, conseller d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR), va fer una conferència en el marc del Fòrum Europa-Tribuna Barcelona que em va agradar molt. Ara ja fa gairebé 6 anys que estic al DAR i potser aquesta és la vegada que el conseller va explicar  millor i el públic va entendre i assumir, que el sector agroalimentari és el primer sector de l’economia catalana i que l’agricultura i la seva industria és estratègica per Catalunya. (discurs)

Pel conseller, el futur passa necessàriament per més agricultura i hi ha moltes evidències que recolzen la necessitat de produir aliments per qüestions econòmiques i d’oportunitat de generar riquesa i ocupació. Algunes de les evidències exposades pel conseller han estat:

•  A França, Espanya o Catalunya, el sector agroalimentari és el primer sector econòmic del país. A Catalunya, la facturació supera els 18.000 milions d’euros/l’any.

•  Catalunya és el clúster agroalimentari més important d’Europa, i som el territori europeu amb més capacitat per generar activitat econòmica i ocupació al voltant del sector agroalimentari. A més, el sector està al capdavant en productivitat i competivitat.

•  La població del món continua creixent. El Banc Mundial preveu la incorporació de 1.040 milions de persones al mercat bàsic d’aliments i 370 milions al mercat de valor afegit. Per tant, cada vegada serem més i menjarem més i millor.

•  La demanda mundial d’aliments creix un 15% anual ja sigui en fruita, carn, vi o altres productes.

•  La crisi de les matèries primeres de l’any 2007 es pot tornar a repetir, ja que hi ha produccions que arriben a cobrir els increments anuals de la demanda. Per tant, cal incrementar la producció i garantir mecanismes supraestatals de reserva.

Evidentment també es va parlar de la difícil situació del sector productor i de la necessitat que les grans cadenes distribuïdores entenguin que necessiten tan els pagesos com les indústries de transformació catalanes i que no poden posar en perill la viabilitat baixant excesivament els preus.

El conseller Llena també ens va parlar de la competitivitat del sector mitjançant la recerca, la innovació, la internacionalització i la inversió en infraestructures agràries. També va explicar que la política agrària comunitària és més necessària que mai per tal d’afrontar reptes com garantir la producció d’aliments, ajudar a la reciprocitat del comerç internacional o bé produir de forma sostenible.

D’aquí i d’allà

dilluns, març 8th, 2010

Acabem d’arribar de passar un parell de dies pel sud de França i com ja és habitual quan fem una escapada arribem molt més carregats del que marxem.

Aquest cap de setmana hem estat a Collioure, el poble on va morir Antonio Machado, un petit poble turístic i on encara queden moltes famílies que viuen de la pesca. No coneixia els petits municipis de la costa entre la frontera i Perpinyà i torno gratament sorprès pel bon vi, el bon menjar i molta història d’exili al coll de Belitres.

P1000712És molt conegut per tots el bon fer que tenen els francesos amb la promoció, venda i posada en valor de les seves produccions locals. Com a fans dels mercats com som, avui diumenge hem pogut conèixer el mercat de Collioure (cada setmana intentem anar al de Vilafranca del Penedès i fins fa poc temps jo anava al mercat de Calaf, grans diferències sens dubte)

Els mercats de Calaf i de Vilafranca són de fruites i verdures principalment. Excepte en poques parades a Vilafranca, on encara queden pagesos però d’avançada edat, en aquests mercats les parades són de professionals de la comercialització.

P1000715

Al mercat de Collioure pots trobar de tot i de gran qualitat. Avui m’he quedat amb la sensació que allò si era mercat de proximitat: les mans de les persones que ens despatxaven no eren mans de comercials, majoristes o distribuïdors, eren les mans dels productors i productores de la zona, les mans de la dona del pescador o del ramader, la fornera del poble, el carnisser…

P1000718

El mercat feia goig, petit, amb gent del poble, els de les parades coneixen els clients, a primer cop d’ull m’ha semblat que és un d’aquells mercats en el que es ven molt i la gent hi compra a gust. M’he quedat una bona estona observant, el primer flaix que m’he endut es que aquí no seria possible un mercat amb tanta diversitat de productes: els francesos permeten vendre fins hi tot peix i marisc fresc sense neveres! Si! I no passa res, són tant o més europeus que nosaltres. Ells encara pensen que aporta més la compra de proximitat que el batibull de mesures de seguretat que apliquem aquí.

P1000699

També m’ha agrada molt que 2 dels 3 restaurants als que hem anat nomes tenien vi de la zona i que en les dues botigues de vi que hem visitat, la major part del producte era de la zona. I es podien visitar els cellers de la zona!

Són unes condicions molt i molt diferents i que dóna a comparar els productors d’aquí i d’allà, els mercats d’aquí i els d’allà.