Catalunya produeix menys del 40% dels aliments que consumeix i té una suficiència alimentaria 4 vegades inferior a França, Alemanya o Espanya entre molts altres. Es molt diversa productivament i tant sols dos o tres sectors poden ser netament exportadors.
Sens dubte molts dels nostres productors necessiten d’un mercat de proximitat per comercialitzar les seves produccions, aquest existeix i en quantitat és més que suficient.
Potser el principal problema del camp català és que la cadena de valor dels nostres aliments està totalment descompensada. Els productors són petits i vénen a grans distribuïdors i aquests, davant d’una producció atomitzada, els hi és més fàcil reduir el preu de compra que buscar més valor afegit a les seves vendes.
M’agrada molt l’autoestima, la força i l’esperit de la gent del món rural, però especialment dels que gestionant el 80% de Catalunya, també produeixen aliments.
Ahir dissabte es va dur a terme una manifestació a Barcelona, més de 3000 persones reclamàven un preus justos. Crec que és un encert: ara no és el moment de tallar carreteres, és el moment d’anar a casa dels grans consumidors i explicar quin és el nostre problema, què ens està succeint i com creiem que els acabarà afectant als propis consumidors
A l’entorn metropolità trobes moltes persones amb estima pel món rural, alguns se senten d’algun petit poble perquè hi va néixer el seu pare o el seu avi. Molt pocs coneixen i valoren el que fa l’agricultura per la biodiversitat o el pagès per la seva alimentació. Sembla com si el món rural i especialment el pagès els hi fos simpàtic, això si quan tornen al poble els molesta el fem dels camps o les granges i sempre hi ha la imatge estereotipada de què a pagès s’hi viu molt be.
S’estan fent importants esforços per valorar la tasca dels agricultors com productors d’aliments, gestor de patrimoni natural, empresaris de futur…..i tu, que fas per aquesta gent que et produeix aliments sans, segurs, propers? Vas al supermercat i no mires l’origen dels productes? Vas al restaurant i demanes qualsevol vi?
Jo, que em sento nacionalista, crec que mai anirem mes enllà d’on som si el conjunt dels catalans no som capaços de ser també nacionalistes alimentaris.
