Archive for octubre, 2009

I si també cobrèssim pel que fem?

dijous, octubre 29th, 2009

Sarkozy 1Fa unes setmanes el president Frances Sarkozy va anunciar que havia arribat l’hora de crear una fiscalitat ecològica. Doncs si senyor, els que ens dediquem al món de l’agricultura fa temps que fem una petita reflexió: si les empreses paguen per les seves emissions de CO2, els agricultors i els propietaris forestals que són els grans fixadors de CO2, els que netegen aquesta contaminació, cobrarien, no?

Llegeixo que França, a partir de l’any 2010, ha establert una ecotaxa a les emissions: 17 euros per cada tona de CO2. Per tant, uns 9000 milions d’euros any i que si així es repartiran entre les ha de bosc i de cultiu tocarien 168 /ha. Be els números ni son tan fàcils ni son tan clars i potser tampoc són tant alts, per alguna cosa de veritat tenen.

Penso que l’anterior no és un bon plantejament; sóc contrari a ajudar per no fer res; per estic molt a favor de cooperar per un bé que va molt més enllà que fixar CO2.

Greenhouse_Gas_by_SectorLa Política Agrària Comuna pot patir alguns canvis l’any 2013 i no ens podem permetre uns boscos més abandonats i una agricultura més precària i menys professional. Cal que els gestors del món rural i, al mateix temps, productors dels nostres aliments ens garanteixin la qualitat i la seguretat alimentària i gaudeixin d’unes rendes que els permeti viure dignament.

Tàstum

dilluns, octubre 26th, 2009
2009_figura_guardo_tastum2009

Guardó dels premis Tàstum 2009

Avui a les 17h al Teatre Nacional de Catalunya es posa en marxa el Tàstum 2009, el II Fòrum Agroalimentari de Catalunya. Tàstum, és el punt de trobada dels productors, els transformadors, els distribuïdors i els cuiners, es a dir tot el sector agroalimentari català i també es fa entrega de diversos guardons que lliura el Departament d’Agricultura Alimentació i Acció Rural per tal de posar en valor la tasca que realitzen persones o empreses vinculades al món de l’alimentació

Aquest any també hi haurà  ponències i taules rodones sobre la situació i les potencialitats del sector. És un cartell molt interessant que compta amb la participació de Josep Maria Bonmatí, director general AECOC, Georges Chetochine, fundador de Georges Chetochine Conseil, Gerard Costa, professor titular del Departament de Direcció de Marquèting d’ESADE, Joan Carles San José, director general d’Arcadie, Jordi Dolcet, president de Fruits de Ponent, i Ricard Parés, director de l’Associació Catalana de Productors de Porcí.

Sens dubte fòrums com aquest ajuden a difondre les potencialitats del sector agrari i agroalimentari de Catalunya.

Reus no és el camí

diumenge, octubre 25th, 2009

Estic cansat de sentir parlar de la situació de l’agricultura per part dels pagesos i dels ajuts que aquests reben per part de la societat. És moment de refer aquesta situació. Crec que avui una part important del problema real de l’agricultura el pot solucionar la societat catalana. Intentaré explicar-me.

El sector agrari català fa molts anys que viu una difícil situació, però en els darrers tres anys està passant per moltes dificultats,  que ens poden dur a situacions difícilment recuperables. La inestabilitat dels preus i l’alça i volatilitat dels costos fan que els marges sigui molt baixos i fins hi tot negatius. La situació és molt greu, hi ha empreses agrícoles modernes amb potents inversions que estan en passant moments molt delicats. Alguns sindicats agraris demanen la intervenció de l’Administració en els preus i els marges i aquesta no es la via; és culpa de moltes coses a la distribució, però la distribució ven el que el consumidor demana i els seus marges sempre son positius però tampoc estan per moltes alegries.

La societat no fa cas de les manifestacions sectorials, està cansada de retencions a les carreteres; de neumàtics cremats i de productes alimentaris llençats per terra i malauradament només pensa i diu “que volen mes ajuts?”. Segurament són molts i molts anys de reivindicació amb missatges similars i amb resultats poc satisfactoris o nuls.

L’Administració impulsa tants observatoris de preus com pot, ajuda a la millora de la comercialització, intenta explicar que representa l’agricultura i la gestió dels agricultors pel país. Segurament s’estan fent moltes coses però evidentment, en calen fer més i més.  El món rural està tocat i la seva activitat es bàsica pel país: gestionen molt país, però sobretot produeixen aliments per la població.

No pot ser que els principals actors en un fet tant estratègic com l’alimentació no es guanyin la vida dignament. Tots podem fer molt pel nostre país i pels nostres sectors productors: ens cal exigir productes de proximitat en la nostra dieta diària, als bars, restaurants, botigues, centres comercials han de començar a sentir la pressió dels catalans: “volem consumir productes de proximitat i no demanem res més que en altres territoris no estiguin fent”.

Llegint la premsa d’avui veig amb molta tristesa els fets ocorreguts ahir a Reus, no és el camí. Ens podem manifestar, organitzar mercats a les ciutats, però no podem utilitzar la violència. Una possible solució de la situació dels agricultors està també a les mans dels catalans i cal que siguem més nacionalistes en la nostra alimentacióMANIFESTACIONagricultores_zafarraya01

Il•lusió per la cooperació

dijous, octubre 22nd, 2009

DSCN2695petitaEl maig del 2008, el Jordi Terrades, Jordi Paris, Josep Mª Martí i jo mateix vàrem anar 6 dies a Colòmbia en un projecte de cooperació convidats per l’associació de municipis del Caquetà.

El Caquetà forma part de la conca amazònica, té 89.000 Km2 i 480.000 habitants dels quals 250.000 viuen als nuclis de població i la resta gairebé aïllada. Per situar-nos millor, seria tan gran com Andalusia però amb 20 vegades menys de població i amb només 16 municipis.

A l’arribar a l’aeroport de Florència ens varem quedar estorats, sabíem on anàvem però no ens imaginàvem aquella situació: exèrcit, policia i seguretat per tots els racons, allà prop pots creuar-te amb les FARC. Aquesta és una zona productora de “cultivos ilícitos” com allà li diuen a plantar coca, forma part del Plan Colombià dels EUA (pla que no entendré mai: fumiguen els camps de coca i donen diners pel Desenvolupament Rural al govern de Colombià però al Caquetà no arriba ni un sol Dolar)

Durant el dos dies sencers que varem ser allà vam conèixer gent, il·lusions i també desgràcies que impactàven durament. El primer matí ens vàrem reunir a la universitat de l’Amazonia amb gairebé 100 persones, ens va costar fer entendre a la gent que nosaltres no els portaríem recursos pels seus projectes, però els ajudaríem a organitzar-se molt millor amb la metodologia Leader i això els portaria fins als recursos.

El bon amic Jair Diaz alcalde de Doncello i president de l’associació de municipis va explicar-me molt bé que els passava: mai els sectors productors del Caqueta s’havien assegut en una mateixa taula per parlar de les seves produccions i la primera vegada que s’havien reunit va ser per preparar el nostre viatge. Només per això, ja valia la pena el viatge des de Barcelona!

DSCN2506petitaAra els avenços ja són més que notables i les feines que s’han anat fent han estat molt satisfactòries. Aquesta setmana estaran per Catalunya el Alcalde Diaz i tres tècnics més que es formaran per tal d’anar millorant els seus grups d’acció local.

Esperem que els puguem acollir tant be com ells ho vàren fer i que la tasca ajudi als camperols del Caquetá a millorar les seves rendes.

Aigua o aliments

dimarts, octubre 20th, 2009

propiedades-de-la-manzanaL’aigua per a l’agricultura és una matèria primera, igual que ho és l’energia elèctrica per a la indústria i els serveis. Les plantes per produir aliments necessiten aigua, llum, temperatura i nutrients del sòls. A Catalunya, la major part del territori cultivat té moltes hores de llum solar i uns sols amb disponibilitat de nutrients, però té manca d’aigua, hi ha dèficit hídric, és a dir les plantes podrien produir molt més si tinguéssin més aigua.

En els climes mediterranis sempre lluitem per disminuir aquest dèficit o per reordenar la situació del recurs, és a dir tenim aigua però no la disposem en totes les zones productives, i, com en altres activitats productives, l’home ha anat utilitzant els recursos naturals d’acord amb la tecnologia disponible en el seu moment.

Catalunya està bàsicament dividida en dues conques hidrogràfiques que ocupen la major part del territori, la Conca de l’Ebre i les Conques internes.

En les conques internes de Catalunya hi viu el 92% de la població i la demanda agrícola és del 30% front al 70 % de demanda urbana i industrial, amb una important vulnerabilitat al consum de boca en èpoques d’escassetat. En la Conca Hidrogràfica de l’Ebre la situació s’inverteix radicalment, el 70 % del consum per l’agricultura i el 30 % per a l’aigua urbana. Ens trobem en una zona amb molta superfície agrària, amb dèficit hídric que ha d’utilitzar l’aigua per garantir les produccions i la rendibilitat de les explotacions i la producció dels aliments que precisa la societat.

Tenim molts reptes al davant en relació a l’aigua; cal solucionar el problema de la vulnerabilitat del sistema d’abastament de les conques internes de Catalunya, modernitzar els regadius per fer un ús més eficient d’un recurs natural i ser capaços d’explicar a la societat que l’agricultura no consumeix aigua només transforma aquest recurs en aliments per la població

Però cal que els catalans consumim productes de proximitat i que entenguem que els regants no malbaraten un recurs escàs, si no que el transformen en aliments.

Una reflexió: per produir una poma ens calen 70 litres d’aigua, una banyera plena són uns 250 litres.

Decidit

dissabte, octubre 17th, 2009

Estic fent un pas molt important per mi, us confessaré que ara mateix estic fins i tot una mica nerviós…

Ja fa molt i molt temps que estic temptat per posar en marxa aquesta aventura, el fre sempre ha estat la por a no poder complir. Ara ja estic convençut que no fallaré!

Els que ja coneixeu una mica de mi sabeu de la meva activitat, alegria, neguits, neures,  passions… i espero ser capaç de fer-vos participar d’alguna d’aquestes moltes coses que cada dia m’acompanyen i aprendre més de tots vosaltres!

Com ja sabeu participo de les xarxes socials molt activament i us asseguro que m’ajuden en el meu dia a dia laboral i també en el meu espai personal.

Espero que aquest bloc que avui poso en marxa m’ajudi a mi i ens aporti alguna cosa a tots.