Crec en la necessitat de la política i dels partits però també sento la necessitat de la seva regeneració, adaptació a la societat i creació d’un projecte engrescador.
El projecte de país liderat pel Pasqual Maragall va engrescar-me a treballar, col·laborar, implicar-me i participar en la política, em va portar a afiliar-me al Partit dels Socialistes de Catalunya desprès de conèixer i participar a Ciutadans pel Canvi.
12 anys de dedicació a la política, 6 anys de plena dedicació, m’ha permès conèixer moltes persones amb ideologies semblants i oposades amb les quals hem compartit esforços per millorar el país i on ha quedat clar que en molts moments el projecte de país ha estat per damunt de la ideologia i, per tant, hem treballat colze a colze. Malauradament també he tingut l’ocasió de conèixer els vividors, trepes professionals, enganxats a la cadira, aquells anomenats companys que si creuen que els pots fer ombra només treballen per desmerèixer la teva tasca. És trist, però sempre reps mes punyalades dels companys que dels suposats adversaris.
El temps et dóna visió i perspectiva. Ara, dos anys després de deixar la política activa, penso en que pobres dels que els hi toca gestionar el present amb la tempesta actual, tant als partits com als governs, la maquinària és lenta i feixuga, la societat és exigent i àgil i per tant les decisions són desenfocades i fora de lloc. Els projectes no són ferms i estructurats i cada cop les organitzacions s’allunyen més de la gent.
Fa un parell d’anys que no em sento representat pel projecte de país del PSC, de fet, en les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, no els vaig votar. També es cert que tot i l’allunyament no he deixat de ser-ne militant; esperant no sé ben bé què!
Avui i després de molts esdeveniments he decidit que deixo de militar-hi. Al PSC hi tinc amics, bona gent i bons professionals. Espero que siguin capaços de crear un projecte catalanista que engresqui a la societat i que retorni a molta gent aquella il·lusió que ens va transmetre el Pasqual. Ara per ara, però, el que transmeten portes en fora n’està molt lluny.
D’ençà que el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural va publicar una 
Ens queden pocs camins per recórrer, però cal que tots siguem seriosos i juguem el paper que ens toca si no volem perdre un tren de futur.
Acabo de rellegir el pròleg que va fer l’
El Regadiu Segarra-Garrigues ha estat una aspiració de la societat civil de les comarques lleidatanes durant molts anys. Ja en els anys 30, en el pla hidràulic de la Generalitat de Catalunya, apareixia pràcticament idèntic a com es planteja avui. Al llarg d’aquests més de 70 anys s’han formulat diferents estudis de viabilitat i projectes.
En relació a les zones protegides aquestes han estat les dates clau:
El projecte de regadiu del Segarra-Garrigues s’ha sotmès a una adaptació de la seva Declaració d’Impacte Ambiental, atès les diverses ampliacions de la Xarxa Natura 2000, per tal d’adaptar el projecte als nous requeriments ambientals, especialment pel que fa a la protecció de les aus estèpiques.
El passat 30 de març el Govern va aprovar el pla de xoc pel sector agrari i que recull fins a 25 mesures per donar suport al sector agrari, pesquer i a la indústria agroalimentària. Cinc mesos més tard totes les mesures estan executades i només resten pendent d’aplicació l’avançament dels ajuts de Pagament Únic, l’ordre de cessament anticipat i la mesura vinculada a la millora de l’eficiència, la sostenibilitat i el benefici de la flota pesquera d’arrossegament catalana. Totes elles estan pendents del procés d’autorització pertinent de Brussel•les o del departament d’Economia, o bé la data d’execució encara no ha arribat.
Només per això ja ha valgut la pena!
Segons l’últim 
El 14 d’abril del 2010 es va dur a terme un 
Al juliol va començar una nova etapa per a la identificació dels productes agroalimentaris ecològics a tot Europa: va néixer un nou logotip que serà obligatori i comú per tots els productes certificats als estats membres. La llàstima és que conviurà amb els logotips estatals i regionals; sens dubte és un important pas en la identificació dels productes ecològics, però la pregunta que hem faig es, cal que mantinguem el logotips estatals i regionals?
