Punt i final

gener 23rd, 2013

Crec en la necessitat de la política i dels partits però també sento la necessitat de la seva regeneració, adaptació a la societat i creació d’un projecte engrescador.

El projecte de país liderat pel Pasqual Maragall va engrescar-me a treballar, col·laborar, implicar-me  i participar en la política, em va portar a afiliar-me al Partit dels Socialistes de Catalunya desprès de conèixer i participar a Ciutadans pel Canvi.

12 anys de dedicació a la política, 6 anys de plena dedicació, m’ha permès conèixer moltes persones amb ideologies semblants i oposades amb les quals hem compartit esforços per millorar el país i on ha quedat clar que en molts moments el projecte de país ha estat per damunt de la ideologia i, per tant, hem treballat colze a colze. Malauradament també he tingut l’ocasió de conèixer els vividors, trepes professionals, enganxats a la cadira, aquells anomenats companys que si creuen que els pots fer ombra només treballen per desmerèixer la teva tasca. És trist, però sempre reps mes punyalades dels companys que dels suposats adversaris.

El temps et dóna visió i perspectiva. Ara, dos anys després de deixar la política activa, penso en que pobres dels que els hi toca gestionar el present amb la tempesta actual, tant als partits com als governs, la maquinària és lenta i feixuga, la societat és exigent i àgil i per tant les decisions són desenfocades i fora de lloc. Els projectes no són ferms i estructurats i cada cop les organitzacions s’allunyen més de la gent.

Fa un parell d’anys que no em sento representat pel projecte de país del PSC, de fet, en les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, no els vaig votar. També es cert que tot i l’allunyament no he deixat de ser-ne militant; esperant no sé ben bé què!

Avui i després de molts esdeveniments he decidit que deixo de militar-hi. Al PSC hi tinc amics,  bona gent i bons professionals. Espero que siguin capaços de crear un projecte catalanista que engresqui a la societat i que retorni a molta gent aquella il·lusió que ens va transmetre el Pasqual. Ara per ara, però, el que transmeten portes en fora n’està molt lluny.

El futur és possible que sigui prometedor

febrer 6th, 2011

Després d’unes setmanes de descans reprenc l’activitat al bloc amb un tema prou ampli i que mereixerà noves entrades.

esfuerzo 1D’ençà que el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural va publicar una nota de premsa que anunciava l’ inici de la campanya electoral a cambres agràries diversos mitjans de comunicació s’ han fet ressò de la disminució d’agricultors que pateix Catalunya.

Curiosament les organitzacions agràries que ara estan en campanya electoral totes demanen suport per la incorporació de joves agricultors i una Política Agrària Comú (PAC) que més enllà del 2013 disposi de bona dotació econòmica. Durant els darrers anys que he estat al Govern de la Generalitat una de les peticions mes habituals, especialment d’ Unió de Pagesos, era que els petits pagesos disposessin de major suport per hectàrea que els de major dimensió.

La reducció del cens agrari es lògic, en tots els sectors ha passat al llarg dels anys i segurament la pagesia és el darrer en patir l’adaptació, en els darrers 17 anys s’ha reduït un 60% fins els 29.817 actuals, també es cert que el numero d’afiliats a la seguretat social no descendeix, ja que les contractacions de les empreses agràries ha crescut de manera important els darrers anys.

I la teoria del abandonament de la terra? La Superfície Agrària Útil(SAU) no cau, es deixen de cultivar alguns terrenys en territoris amb especials dificultats i petites parcel•les en territoris en els que predomina de manera molt important un sector productiu que pateix una situació de crisi.

Catalunya té una propietat molt parcel•lada i molts propietaris que generalment prefereixen una gestió de manera precària de les seves finques que no pas una gestió professional i amb contractes de llarga durada.

Sobre la PAC mes enllà del 2013, siguem realistes, tindrem molts menys fons i caldrà repartir-los molt millor. De les 56.000 persones que van rebre ajuts l’any 2009, 40.000 van rebre menys de 2.500 € i només 5.000 persones amb drets van cobrar més de 10.000€. Els 40.000 amb menys import van percebre el 14% dels 195 milions d’euros que va rebre Catalunya.

El creixement de la població mundial i les necessitats alimentàries situen l’agricultura mundial com un sector estratègic i a Catalunya no serà menys, pensem que Catalunya nomes produeix el 30 % del que consumeix.

El preus percebuts pel productor milloraran i els mercats de futur seguiran alts, el inversors ja estan mirant el sector agroalimentari com un valor segur amb alces moderades i de recuperació encara una mica lenta, però un valor de futur molt interessant.

futuroEns queden pocs camins per recórrer, però cal que tots siguem seriosos i juguem el paper que ens toca si no volem perdre un tren de futur.

Les organitzacions agràries han de defensar la viabilitat del sector agrari i això passa per defensar que les empreses agràries siguin molt més grans i que les no viables tinguin el suport suficient per sortir-ne dignament, també els hi serà necessari reestructurar-se i ajustar les seves macro empreses de serveis que tenen.

Als responsables politics seguir amb les inversions en regadius, cal seguir amb el pla de regadius de Catalunya, una hectàrea de regadiu produeix 7 vegades més que una de secà i genera 13 vegades mes ocupació. També cal que mantinguin el suport a la modernització del sector i al cessament de l’activitat a les explotacions que no son o no seran viables a curt termini. Com que caldrà reduir pressupost fem-ho començant per aquells ajuts agroambientals, que són més socials que ambientals.

Les cooperatives agràries, les empreses agràries i agroalimentàries els caldrà acostar-se molt més a la producció primària, produir al camp pensant en el consumidor final i controlant molt més la cadena de valor, de la seva concentració i eficiència en la gestió de la cadena de valor dependrà la rendibilitat del conjunt d’explotacions i l’aposta dels inversors per agricultures com la catalana.

A tots plegats ens caldrà explicar que si volem fer del nostre territori un espai atractiu per la producció d’aliments, els ajuts europeus només poden ser per empreses dimensionades i viables i que ara, com a molt, entre 15 i 20.000 es el sostre màxim de productors a Catalunya, però en un futur no molt llunyà encara caldrà que siguin menys i més potents.

Seguirem parlant-ne!

Ernest Lluch i Martín

novembre 21st, 2010

Fa unes setmanes que tinc el bloc abandonat i encara que tinc molts temes per tractar, la manca de temps i el cansament fan que dia a dia ho vagi postposant.
Però avui no puc deixar de fer un breu post:

imagesAcabo de rellegir el pròleg que va fer l’Ernest Lluch al llibre de la Dra. Assumpta Muset, “Catalunya i el mercat espanyol al segle XVIII: Els Traginers i Negociants de Calaf i Copons”.
Cada 21 de Novembre recordo com vaig plorar la mort de Lluch ara fa 10 anys.
Aproximadament entre el 1995 i el 1996 vaig tenir la sort de poder-lo conèixer i que m’expliqués una part de la història de Copons que molts coponencs desconeixíem. Vaig tenir l’ocasió de parlar amb ell no més de 8 o 10 vegades, però us puc assegurar que en totes vaig aprendre molt i no tant sols de Copons i de la seva història.
Segur que moltes coses serien diferents si en Lluch estigués entre nosaltres.

Primer aniversari!

octubre 17th, 2010

Ara fa un any que vaig decidir-me a obrir aquest bloc, en el post inicial ja transmetia els dubtes que tenia aleshores tenia de poder complir. Ara estic més que satisfet: en 52 setmanes he fet 58 entrades tocant diferents temes; majoritàriament he parlat de desenvolupament rural, agricultura, aigua i alimentació.

Diversos han estat els articles més llegits, són molts els articles que han significat molt per mi, sobretot professionalment. Però si n’hagués de destacar alguns en concret ho faria pel serial del les Aus i el Segarra Garrigues, els del #debatagrari, els d’aigua o els de desenvolupament rural. Temes cabdals també per mi en aquest darrer any.

Sens dubte, moltes gràcies a tots els que llegiu aquestes reflexions i espero que d’alguna manera us serveixi per alguna cosa.

La llarga historia del Segarra Garrigues

octubre 12th, 2010

jordi2El Regadiu Segarra-Garrigues ha estat una aspiració de la societat civil de les comarques lleidatanes durant molts anys. Ja en els anys 30, en el pla hidràulic de la Generalitat de Catalunya, apareixia pràcticament idèntic a com es planteja avui. Al llarg d’aquests més de 70 anys s’han formulat diferents estudis de viabilitat i projectes.
Si ens remetem als fets de la darrera etapa, l’impuls definitiu es produeix el 1980 quan es constitueix la Junta Promotora del Canal Segarra Garrigues. La Comunitat General de Regants es constitueix al 1992 encara que ja actua com expectant des de 1983.
A l’any 1994 es produeix la declaració d’interès general del projecte (Llei 42/1994, de 30 de desembre) i va ser inclòs en el Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre, aprovat pel Reial Decret 1664/1988, de 24 de juny.
El 2 de juliol de 1999 el consell de Ministres constitueix l’empresa estatal Canal Segarra Garrigues (CASEGA) amb el objecte social de contractar, construir i explotar el canal principal del Segarra Garrigues
Un any després, el 27 de setembre de l’any 1999, es va firmar el protocol de col·laboració entre l’Administració Estatal i la Generalitat de Catalunya, en virtut del qual es van distribuir les actuacions que assumiria cada Administració.
L’any 2000, finalitzen les obres de construcció de l’embassament de Rialb, amb l’objectiu de regular el riu Segre, millorar l’abastament de les poblacions aigües avall i contribuir a l’execució del regadiu del Segarra-Garrigues
El de 6 de novembre de 2002, es fa pública la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) del projecte de regadiu i de la concentració parcel·lària del Segarra-Garrigues, (DOGC 3757, de 8 de novembre de 2002), en el qual es transcriu l’acord de la Ponència Ambiental de 26 de setembre de 2002, referent a aquesta infraestructura i es formula la corresponent Declaració d’Impacte Ambiental amb caràcter favorable.
Al desembre de l’any 2002 s’adjudiquen les obres de la xarxa secundaria a l’empresa Aigües Segarra Garrigues (ASG) formada per FCC construcció S.A., Acsa Agbar construcció S.A., Copcisa S.A., Copisa S.A., Benito Arno S.A., Àrids Romà S.A., Constructora de Calaf S.A., M y J Grues S.A., Romero Pol S.A., Aqualia i Sorea S.A. per 1.069 Milions d’euros i al juliol del 2003 s’inicien les obres de la xarxa secundaria.

El 11 d’octubre del 2006 el President de CASEGA i el Conseller d’Agricultura Ramaderia i Pesca signen un conveni pel qual la Generalitat es farà càrrec de pagar el 50 % del cost del canal, (444.750.000 €) i que aquest es repercutirà mitjançant tarifa als usuaris.

Durant el mes de juliol del 2009 es reguen les primeres hectàrees.

Foto Photo LogisticsEn relació a les zones protegides aquestes han estat les dates clau:

  • A l’any 1979 s’aprova la directiva d’aus 79/409/CEE
  • Durant el any 1989 es presenta el primer inventari d’aus elaborat per la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO/Birdlife) on es delimiten les àrees importants pels ocells (IBAS)
  • A l’any 1992 s’aprova la directiva d’hàbitats 92/43/CEE
  • Es revisen i s’amplia el inventari d’aus per part de SEO/Birdlife durant el any 1998
  • El any 2000 i 2001 s’obren 2 expedients al regne d’Espanya arrel de la denuncia promoguda per SEO/Birdlife, Ipcena, Egrell i Depana per l’aplicació incorrecta de les directives europees.
  • L’any 2003 el govern de la Generalitat aprova una proposta que qualifica com a zona d’especial protecció de les aus 20.593 ha, la Comissió l’estima del tot insuficient i interposa un recurs davant del Tribunal de Justícia Europeu.
  • Un acord de Govern del setembre del 2006 designa 26.215 ha del àmbit regable com area ZEPA.
  • El 2007 el Tribunal de Justícia Europeu emet dues sentencies per incompliment de la directiva d’aus(C-186/06 i C-235/04). Una per insuficient declaració de zones Zepa i una segona per falta de garanties de protecció de les aus estepàries a la zona afectada pel projecte del Canal Segarra Garrigues.
  • El 2008 la Comissió envia la carta d’emplaçament per incompliment de les dues sentencies on es ratifica que la proposta del 2006 segueix sent insuficient.
  • Al juny del 2009 es designen 14.293 ha mes en compliment de la sentencia del TJCE per l’assumpte C-235/04.
  • El 24 de juny del 2010 el col•legi de comissaris tanca definitivament el cas per insuficient designació de zones Zepa.

jordi3El projecte de regadiu del Segarra-Garrigues s’ha sotmès a una adaptació de la seva Declaració d’Impacte Ambiental, atès les diverses ampliacions de la Xarxa Natura 2000, per tal d’adaptar el projecte als nous requeriments ambientals, especialment pel que fa a la protecció de les aus estèpiques.
L’adaptació de la nova Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) es va aprovar el passat 8 d’octubre de 2010 es formula amb caràcter favorable per a les següents actuacions previstes al projecte, sempre que s’hi apliquin les mesures i condicions contemplades a l’Estudi d’Impacte Ambiental i les que determina aquesta mateixa Declaració d’impacte ambiental:

  • Transformació per concentració parcel•lària i aplicació de reg d’alta eficiència fora dels espais protegits de la Xarxa Natura 2000 i que no suposi l’afecció directa a les zones de major potencialitat de l’hàbitat per a acollir espècies estepàries.
  • Aplicació de reg d’alta eficiència als espais de Granyena i Valls de Sió.
  • Reg de suport a l’arbrat fora de ZEPA i en ZEPA, en les finques existents en el moment de declaració de l’espai, dins de les delimitacions acotades per l’estudi d’impacte ambiental.
  • Projectes d’infraestructures associades a la implantació del regadiu i la concentració parcel•lària.
  • Prova pilot per al reg de suport al cereal si es realitza amb les condicions especificades, i reg de suport al cereal d’hivern, si aquest prova és positiva.

La DIA preveu uns impactes crítics que requereixen de mesures compensatòries no previstes en l’Estudi d’Impacte Ambiental (EIA), per la qual cosa es formula amb caràcter desfavorable per a les actuacions següents:

  • Reg d’alta eficiència fora dels espais ZEPA amb pèrdua d’hàbitat a les zones de major potencialitat de l’hàbitat per a acollir espècies estepàries, afeccions que s’incrementen per l’efecte vora i la pèrdua de connectivitat.
  • Reg de suport al cereal en la ZEPA de Mas de Melons-Alfés per la seva afecció a l’hàbitat potencial de la terrerola.
  • Modernització dels regs històrics a la ZEPA de Secans de Belianes- Preixana i Plans de Sió.

Un cop exposades aquestes incompatibilitats el Govern, el dilluns 11 d’octubre, va aprovar el Pla de Gestió i el Pla Especial dels Espais Naturals Protegits de la Plana de Lleida, també va estar informat sobre la Declaració d’Impacte Ambiental aprovada per la ponència ambiental l’anterior divendres i com a conseqüència va resoldre aprovar la declaració d’interès públic de primer ordre pel desenvolupament del Projecte de regadiu del canal Segarra Garrigues. També s’han aprovat les mesures compensatòries necessàries per la compatibilitat del desenvolupament d’aquest projecte amb l’obligat compliment de les Directives comunitàries en matèria de conservació del Medi Ambient.
Amb aquests acords el Govern satisfà definitivament les demandes de la Comissió Europea arran de la sentència condemnatòria pel cas Segarra-Garrigues. Ara ens caldrà que tots plegats continuem treballant per seguir fent possible el creixement econòmic d’aquests territoris i la conservació i millora de la seva biodiversitat i així complir amb les aspiracions i reivindicacions de la societat lleidatana.
Sens dubte un premi per tots aquells que aquest darrers anys han fet grans esforços per aconseguir que aquest projecte vagi endavant!!

Pla de xoc pel sector agrari

setembre 21st, 2010

n296949568264_4892El passat 30 de març el Govern va aprovar el pla de xoc pel sector agrari i que recull fins a 25 mesures per donar suport al sector agrari, pesquer i a la indústria agroalimentària. Cinc mesos més tard totes les mesures estan executades i només resten pendent d’aplicació l’avançament dels ajuts de Pagament Únic, l’ordre de cessament anticipat i la mesura vinculada a la millora de l’eficiència, la sostenibilitat i el benefici de la flota pesquera d’arrossegament catalana. Totes elles estan pendents del procés d’autorització pertinent de Brussel•les o del departament d’Economia, o bé la data d’execució encara no ha arribat.
Algunes de les mesures del Pla de Xoc son:

Objectiu 1: Facilitar l’accés al circulant a les explotacions agràries

El DAR ha aportat liquiditat a les explotacions mitjançant crèdits bonificats a partir d’un any de carència i amb una amortització total de 5 anys. L’Institut Català del Crèdit Agrari (ICCA) ha obert una línia de préstecs per aportar liquiditat a les explotacions agràries. Els préstecs es destinen a explotacions agràries, els titulars de les quals siguin agricultors professionals (AP) o aquestes siguin explotacions agràries prioritàries (EAP) que disposin, en ambdós casos, com a mínim de 0,8 Unitats de Treball Agrícola (UTA). La UTA s’entén com el treball efectuat per una persona dedicada a temps complet durant un any d’activitat.
D’altra banda, el sector ha comptat amb la línia de préstec de l’ICCA per a explotacions agràries de fruita dolça que hagin sofert situacions extraordinàries de davallada de renda. La dotació inicial s’ha ampliat i finalment, s’ha habilitat la línia amb 18 milions d’euros.En ambdós casos, el DAR bonificarà els interessos de les dues línies de préstecs esmentades.
Augmentar en dos anys de carència els crèdits ja existents al sector ramader de l’any 2008.
El Govern de la Generalitat va autoritzar a l’Institut Català del Crèdit Agrari (ICCA) a incrementar en dos anys el període de devolució dels préstecs ramaders que es van formalitzar arran del fort augment dels costos de l’alimentació pels preus dels cereals dels anys 2007 i 2008.
Avançament del Pagament Únic, de l’ajut de closca i del pagament de les indemnitzacions compensatòries i determinades mesures agroambientals. Totes aquestes mesures estan planificades per executar-se durant el mes d’octubre d’enguany. Amb aquesta mesura s’avançarà la disposició de liquiditat per part del sector d’entre 60 dies i 120 dies en funció del tipus d’ajut. L’import global puja uns 270 milions d’euros

Objectiu 2: Suport a la indústria i a les cooperatives i millora de les condicions dels avals

Posar a disposició de la indústria agroalimentària i les cooperatives agràries 70 milions d’euros en concepte d’ajuts directes i préstecs a interès zero. D’aquests 70 milions d’euros, 37,5 milions d’euros corresponen a crèdits a interès zero; uns 8 milions al Pla de Modernització de Cooperatives i la resta a ajuts dels fons FEADER, que es complementarà amb altres 8 milions d’euros en préstecs a interès zero, compatibles amb els ajuts del propi Pla.

Objectiu 3: Facilitar el cessament anticipat

Convocatòria de l’ajut al cessament anticipat de l’activitat agrària. A partir d’aquest moment, no és necessari que s’incorpori un jove per acollir-se a l’ajut. Aquesta mesura està pendent de l’aprovació del plurianual corresponent i la posterior publicació de l’ordre. L’objectiu és facilitar el relleu generacional al sector agrari i permetre la consolidació de les explotacions existents i donar una sortida a productors propers a l’edat de jubilació que no estan disposats a fer les inversions necessàries per fer més competitiva la seva explotació.

Objectiu 4: Fomentar la millora de les estructures agràries

Crèdits a interès zero per la instal•lació de xarxes de protecció de cultius; per la instal•lació d’estructures de reg a l’interior de les finques particulars; per l’adquisició de maquinària agrícola; i convocatòria extraordinària de la línia d’ajut per a la renovació del parc de maquinària agrícola de Catalunya.

Objectiu 5: Impuls a la internacionalització

S’està fent una campanya intensiva de promoció que complementa les actuacions del Govern a través de l’empresa pública, PRODECA. Es preveu una inversió d’un milió i mig d’euros.

Objectiu 6: Reducció de costos directes i indirectes per les explotacions agràries

Ja s’ha augmentat un 10% la subvenció de les assegurances agràries en les línies com ara l’arròs, els cítrics o el raïm de vinificació.
La posta en marxa de l’Oficina de Suport a l’Empresari Agrari ja és una realitat a les demarcacions de Tarragona, Terres de l’Ebre, Girona i Catalunya Central. És un nou sistema d’atenció a l’usuari, que ja s’ha aplicat amb èxit a Lleida com a experiència pilot. Es posarà una especial atenció en orientar a les empreses en crisi, a l’ incorporació de joves i a la promoció de la recerca i la innovació.

Objectiu 7: Fomentar la transparència i la interrelació entre els diferents actors de la cadena agroalimentària

Tan l’observatori de preus com la Comissió Tècnica de Bones Pràctiques Comercials són ja operatius des del 17 de febrer de 2010 i 16 d’octubre de 2009, respectivament.

Objectiu 8: Línia d’ajuts al sector de la pesca

Millora de l’eficiència, la sostenibilitat i el benefici de la flota pesquera d’arrossegament catalana; establiment d’una línia de préstecs bonificats al circulant per al sector de la pesca de fins a 40.000 euros cadascú; potenciació de l’actuació del Grup d’Acció Local litoral costa de l’Ebre; i Pla de Veda a tot el litoral català.
Totes aquestes mesures ja estan operatives, a excepció de la mesura relacionada amb la millora de l’eficiència, la sostenibilitat i el benefici de la flota pesquera d’arrossegament catalana, que serà una realitat a l’octubre. En relació a aquesta primera mesura, cal tenir present que un vaixell d’arrossegament pot estalviar un 29% d’energia total al dia i un 41% de combustible durant la fase de la pesca, si apliquen un seguit de mesures tècniques. Per poder dur a terme aquestes mesures s’han establert línies d’ajut específiques per un valor d’un milió d’euros.

Sens dubte és necessari veure amb una mica més de perspectiva de la que ens permet el dia a dia per fer-nos una idea de la magnitud de les mesures que es posen al servei dels agricultors catalans i que malauradament pels menys competitius potser no seran suficients per poder sortir de la crisi.

Un premi pels #PremisBlocs

setembre 17th, 2010

Darrerament en tots els dinars familiars sempre queia una pregunta: “Com van les votacions dels Premis Blocs?”. De fet, participar als premis ens ha servit perquè almenys els de casa sabéssin que tenim un bloc! ;-) Només per això ja ha valgut la pena!

Conyes a part, des d’aquí gràcies a tots els que ens heu votat i heu fet possible arribar fins aquí, ser finalistes de tres de les categories dels Premis Blocs.

I, realment, l’entrevista que ens va fer el Sergi Sabaté a quarts de vuit del matí en un bar de carretera i el seu resultat, aquest article a El 3 de vuit, ja ha estat, per nosaltres, un gran premi.

Rosa, Gemma i Jordi

Article sobre la família blocaire i els premis blocs a El 3 de vuit

Eurobaròmetre especial agricultura

setembre 8th, 2010

eurobarometreSegons l’últim Eurobaròmetre Especial d’Agricultura (EBEA), el 89 % dels ciutadans de l’Estat espanyol i el 83 % dels de la Unió Europea (UE) mostren un suport elevat a la Política Agrària Comuna (PAC) i al manteniment de les ajudes.
L’estudi ressalta que un 90% dels enquestats considera que l’agricultura i les àrees rurals són importants per al futur d’Europa, tant a la UE com a l’Estat. Destaca que les responsabilitats que la societat assigna als pagesos són la producció d’aliments sans i segurs, segons opina el 56% dels enquestats a la UE i el 50% a l’Estat, així com la protecció del medi ambient (el 34% dels ciutadans espanyols i el 25% dels europeus).
Respecte a altres qüestions, els ciutadans de l’Estat (un 30%) valoren més que els europeus (21%) el manteniment de l’economia a les àrees rurals, seguit de la diversitat i de la qualitat dels productes (20% a l’Estat, davant un 24% a Europa).
Quant a les prioritats de la PAC, tant a la UE (59%) com a l’Estat (49%) són la necessitat d’assegurar aliments sans i saludables i mantenir un nivell de vida adequat per als pagesos (el 41% dels europeus i el 54% dels enquestats a l’Estat), així com preus raonables en els productes agraris (el 49% a Europa i el 54% a l’Estat).

Resolucions del #debatagrari

setembre 7th, 2010

llenaEl 14 d’abril del 2010 es va dur a terme un debat monogràfic sobre el sector agrari català, en el que la majoria dels Diputats al Parlament de Catalunya varen aprovar un centenar de resolucions, 4 mesos mes tard, més de 70 ja estan en desenvolupament per part del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural.
Pel que fa a les resolucions prioritàries d’acord amb els criteris del DAR i de les organitzacions agràries, jo destacaria:
1. Control i sanció sobre les normes del mercat.
2. Prioritat i màxim ajut pels grups de professionals en transformació i comercialització.
3. Normes de venda directa e impuls de les xarxes de proximitat.
4. Marca de producte alimentari d’origen català de qualitat.
5. Recerca de mètodes alternatius a la reducció a la caiguda de fitosanitaris i medicaments veterinaris.
6. Sistema de pesatge i canals porcines.
7. Modificació del Programa de desenvolupament rural de Catalunya 2007–2013.
8. Pla estratègic agroalimentari d’R+D+i.
9. Formació continua dels professionals per compte propi.
10. Pla Estratègic Nacional de Suport a l’Agricultura i l’Alimentació (PENSAA).
Com ja sabeu vaig intentar aportar molta informació durant al entorn d’aquell debat monogràfic, 4 mesos més tard crec que cal que tots el valorem com molt positiu i que també cal que valorem com positiu l’impuls que està donant el DAR a les resolucions parlamentaries.

Eurofulla

setembre 5th, 2010

b4e11e33-31ce-4474-a8d0-c37f852ab91cAl juliol va començar una nova etapa per a la identificació dels productes agroalimentaris ecològics a tot Europa: va néixer un nou logotip que serà obligatori i comú per tots els productes certificats als estats membres. La llàstima és que conviurà amb els logotips estatals i regionals; sens dubte és un important pas en la identificació dels productes ecològics, però la pregunta que hem faig es, cal que mantinguem el logotips estatals i regionals?
Tinc la sensació que abusem amb les identificacions dels productes fins confondre al consumidor i no tant sols en els productes ecològics, espero que aquest bon exemple de l’eurofulla ens serveixi per ampliar-ho a altres certificacions i poc a poc entenguem que al consumidor serà millor si li donem informació clara i concisa